Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història Medieval d'Espanya

Codi de l'assignatura: 361422

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Dolores Lopez Perez

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autònom

53

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CE7 - Valoració crítica de la història. Capacitat de fer un balanç de conjunt dels diferents períodes, processos i fets històrics.

(Consciència i desenvolupament dels registres tècnics, acadèmics i curriculars que corresponen a cadascuna de les necessitats de comunicació escrita en tots els seus nivells, des de la divulgació científica de qualitat fins l’especialització més accentuada)

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogràfiques en els diversos períodes i contextos històrics. Analitzar críticament els models interpretatius principals de la història. Conèixer les obres i els autors bàsics i fonamentals de la historiografia de cada període històric.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherència i significat a la informació recopilada a partir de la utilització dels recursos instrumentals de la història. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informació. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visió integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensió i l'explicació dels fets històrics.

   -

CE3 - Identificar les forces, les tendències i els processos de caràcter general que condicionen cada una de les etapes de la història. Concretar els fets i els personatges més rellevants i significatius de cada període històric.

   -

CE10 - Consciència dels temes i problemes de la societat actual. Arrels històriques de les problemàtiques actuals (sostenibilitat, globalització, drets humans, igualtat de gènere, cultura de la pau). Relació entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Adquirir una visió evolutiva del procés històric experimentat a la península Ibèrica i les illes entre els segles iv i xv.

 

― Analitzar les entitats territorials i polítiques que apareixen a la Península en el decurs del període, les quals es caracteritzen per adscriure’s a formes d’organització de la producció i de la subsistència, així com ideològiques.

 

― Explicar el procés que acaba portant els territoris ibèrics peninsulars a esdevenir una gran potència europea i ultramarina a l’època moderna. Val a dir que, tot i que el desenvolupament correspon a una altra cronologia i a una altra part del grau, les arrels d’aquesta situació es troben en els processos dels darrers segles de l’època medieval peninsular.

 

Referits a habilitats, destreses

― Incorporar una aproximació multidisciplinària i global a l’anàlisi de la història medieval peninsular, on s’apleguin els treballs i les contribucions dutes a terme des de la perspectiva arqueològica, des de la història del gènere i des d’una concepció de la història de les mentalitats imbricada en el marc material que li dona suport.

 

― Situar l’especificitat del procés històric peninsular en un marc europeu, mediterrani i africà.

 

Referits a actituds, valors i normes

― Concebre el coneixement històric com un procés que mai no es clou, sotmès a crítica i a revisió (és a dir, que mai no s’ha de considerar com a resolt).

 

 

Blocs temàtics

 

1. La península Ibèrica entre el 409 i el 711: crisi de l’imperi romà a Occident, continuïtats, canvis i la constitució del Regnum Gothorum

2. Al-Àndalus: de la conquesta musulmana a la crisi del califat

3. La formació dels nuclis cristians: la implantació del feudalisme

4. Segles xi-xii: l’enfrontament cristiano-musulmà

5. Segle xiii: la desfeta almohade i la gran expansió cristiana

6. Crisis i transformacions en els segles xiv i xv

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica i, en qualsevol cas, s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en aquell en cada moment existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

En termes generals, s’adequa l’assignatura al desenvolupament acadèmic, curricular i competencial previ a l’assoliment dels objectius d’Història Medieval i a la naturalesa i els trets dels grups que cursen la matèria, factors amb els quals s’ha cercat l’encaix durant la primera setmana de docència. Els elements cabdals de la metodologia i la pràctica docents són:
― La lliçó magistral i la lliçó fonamentada en la lectura prèvia de material.
― L’anàlisi de textos des d’una perspectiva històrica i historiogràfica.
― El comentari tècnic específic de les fonts, tant del registre textual en els diferents suports com del registre arqueològic.
― El treball individual de recerca, que es fonamenta en fonts i bibliografia.
― El treball col·lectiu, tutoritzat i desenvolupat mitjançant la defensa i l’exposició oral o la presentació en forma de dossier.

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui imnplantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada s’ajusta a les pautes següents:

― S’ha de presentar un treball, oral i/o escrit, que equival al 40 % de la qualificació global.

― S’ha de fer una prova escrita eliminadora de matèria que equival al 30 % de la qualificació global.

― S’ha de fer una prova escrita final que equival al 30 % de la qualificació global.

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un "No presentat".

 

Avaluació única

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Consisteix en una prova final amb un valor del 100 % de la qualificació.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AA.DD., Historia de las Españas Medievales. Barcelona: Critica, 2002  Enllaç

ARCE, J. Bárbaros y romanos en Hispania 400-507 A.D. Madrid: Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2005.  Enllaç

GUINOT, E. La Baja Edad Media. Economía y Sociedad. Madrid: Síntesis, 2003.  Enllaç

ISLA, A. La Alta Edad Media. Siglos VII-XI. Madrid: Síntesis, 2002.  Enllaç

MARÍN, M. Al-Ándalus y los andalusíes. Barcelona: Icaria: CIDOB, 2000  Enllaç

MARIN, M. Mujeres en al-Ándalus. Madrid: CSIC, 2000  Enllaç

MÍNGUEZ, J. M. Las sociedades feudales. Vol.1. Madrid: Nerea, 1994  Enllaç

MONSALVO, J. M. La Baja Edad Media en los siglos XIV-XV. Política y cultura. Madrid: Síntesis, 2000.  Enllaç

PASTOR DE TOGNERI, R. Resistencias y luchas campesinas en la época del crecimiento y consolidación de la formación feudal. Castilla y León (s.X-XIII). Madrid: Siglo XXI, 1980  Enllaç

PRO, J., i RIVERO, M. Breve atlas de Historia de España. Madrid: Alianza, 1999.  Enllaç

THOMPSON, E. A. Los godos en España. Barcelona: Altaya, 1998  Enllaç

VALDEÓN, J. Los conflictos sociales en el reino de Castilla en los siglos XIV y XV. Madrid: Siglo XXI, 1975  Enllaç

GUICHARD, Pierre, Al- Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en occidente, Granada, Universidad de Granada, 1998.

GARCÍA SANJUÁN, Alejandro, La conquista islámica de la península ibérica y la tergiversación del pasado: del catastrofismo al negacionismo, Madrid, Marcial Pons, 2013.

ECHEVARRÍA, A.; MARTÍN VISO, I., La Península Ibérica en la Edad Media 700-1250, Madrid: Grado, 2019.