Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història Medieval de Catalunya

Codi de l'assignatura: 361423

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Blanca Gari De Aguilera

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

45

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

60

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CE7 - Valoració crítica de la història. Capacitat de fer un balanç de conjunt dels diferents períodes, processos i fets històrics.

   -

CE6 - Capacitat d'aprofundir en diversos períodes històrics.

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogràfiques en els diversos períodes i contextos històrics. Analitzar críticament els models interpretatius principals de la història. Conèixer les obres i els autors bàsics i fonamentals de la historiografia de cada període històric.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherència i significat a la informació recopilada a partir de la utilització dels recursos instrumentals de la història. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informació. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visió integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensió i l'explicació dels fets històrics.

   -

CE3 - Identificar les forces, les tendències i els processos de caràcter general que condicionen cada una de les etapes de la història. Concretar els fets i els personatges més rellevants i significatius de cada període històric.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Adquirir una visió evolutiva del procés històric que va afectar el territori català entre els segles viii-xv.

 

— Entendre el procés pel qual les estructures socials, econòmiques i polítiques tardoantigues van evolucionar cap a un nou model d’organització de la societat que anomenem feudalisme.

 

— Conèixer l’evolució i l’expansió territorial de Catalunya, la seva cultura i les formes de vida.

 


— Analitzar els mecanismes que van ocasionar la crisi del sistema feudal i les conseqüències que va tenir en la societat catalana.

 

Referits a habilitats, destreses


— Iniciar-se en l’ofici d’historiador, la qual cosa suposa:

 

— Conèixer les diverses fonts i extreure’n deduccions històriques. 

 

— Aprendre a planificar un treball de recerca.

 

— Trobar la informació necessària per elaborar-lo.

 

— Processar la informació recollida i analitzar-la.

 

— Redactar un text coherent i ben estructurat a partir de les dades recollides.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Reflexionar sobre el sentit de la història i la seva utilitat en la nostra societat.

 

— Esforçar-se a treballar en equip de forma coordinada.

 

— Implicar-se en el propi procés d’aprenentatge.

 

— Plantejar-se les formes de difusió del coneixement històric tant orals com escrites.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

*  
Presentació de l’assignatura: la problemàtica historiogràfica, la bibliografia bàsica i les fonts per estudiar-la.

1.1. Presentació de l’assignatura

1.2. Història de Catalunya o història dels catalans?

1.3. Bibliografia i fonts

2. Procés de formació de Catalunya (fins al 987)

*  S’estudien les bases territorials, socials, econòmiques, polítiques i culturals sobre les quals es va forjar Catalunya. S’explica el procés que va permetre passar de l’antiguitat tardana a l’alta edat mitjana, del poder islàmic al carolingi, i d’aquest últim a la formació dels comtats catalans independents.

2.1. Substrats primitius, romanització i llegat visigot

2.2. Presència musulmana

2.3. Intervenció franca i organització social i territorial

2.4. Domini carolingi: formació dels comtats i reorganització eclesiàstica

2.5. Procés d’emancipació comtal

3. Catalunya: territori feudal (987-1149)

*  És el moment de formació de les estructures que han de configurar Catalunya, contemporani al ràpid procés de feudalització de la Catalunya Vella. Aquesta etapa s’inicia amb la independència dels francs i finalitza amb la incorporació de la Catalunya Nova, quan Ramon Berenguer IV defineix políticament l’espai català.

3.1. El canvi feudal i les noves bases de poder

3.2. La violència i la pau en el procés de feudalització

3.3. El paper de l’Església

3.4. Feudalització de la terra i la societat

3.5. Taifes i relacions frontereres

3.6. Creixement interior: conquesta i repoblament de la Catalunya Nova

3.7. Cultura i formes de vida als comtats catalans

4. La Confederació Catalanoaragonesa (1149-1333)

*  Catalunya consolida un projecte de política d’expansió en el marc de la Confederació Catalanoaragonesa. És una època d’esplendor política i econòmica i de consolidació de les institucions.

4.1. La unió amb Aragó: formació de la monarquia catalanoaragonesa

4.2. Occitània: l’expansió cap al nord

4.3. La península Ibèrica i la Mediterrània: expansions i relacions

4.4. La monarquia, el pactisme i la plenitud de les institucions catalanes

4.5. Societat i economia: ciutat, mercat i comerç

4.6. Noves mentalitats: espiritualitat i cultura

5. Llums i ombres de la Catalunya baixmedieval (1333-1486)

*  
El darrer tema analitza les transformacions que va viure Catalunya al llarg de la denominada «crisi baixmedieval», una època de grans canvis i contrastos en molts aspectes: demogràfics, socials, polítics, econòmics i culturals. No va ser, però, un tall radical respecte al passat: les institucions es van mantenir i hi va haver recuperació econòmica i política després de la Guerra Civil. D’altra banda, són segles de plenitud cultural.

5.1. La crisi demogràfica, i les transformacions socioeconòmiques

5.2. El canvi dinàstic: els Trastàmara

5.3. Els conflictes urbans i la guerra civil

5.4. Els conflictes al camp: els remences

5.5. Els intents de superació de la crisi

5.6. Formes de vida i plenitud de la cultura catalana

6. Cloenda

*  Quines són les herències que ens han arribat del període medieval?

6.1. El llegat medieval

6.2. Cap al món modern

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

La dinàmica de l’assignatura consisteix en sessions teòriques distributes en quatre grans blocs temàtics (més la introducció i la  cloenda) en les quals s’imparteix la matèria del curs. Aquestes classes teòtiques s’intercalen amb el comentari de documents, debats sobre lectures, sessions de treball col·laboratiu i tutories de seguiment. A cada bloc temàtic correspon un seminari pràctic

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consta de quatre tipus d’activitats:

  1. Quatre qüestionaris d’autoavaluació 20% 
  2. Dues ressenyes d’articles 40% 
  3. Una primera prova escrita (comentari) 20%
  4. Una segona prova escrita (tema) 20%


 

a) Qüestionaris d’autoavaluació: 20% de la nota final (5% cada qüestionari)

Aquests qüestionaris, disponibles en línia, seran accessibles un cop finalitzat cadascun dels quatre blocs temàtics en què es divideix l’assignatura, durant les dates que s’indicaran convenientment en el Campus. Consistiran en preguntes bàsiques de continguts sobre la matèria explicada a l’aula, inclosos els seminaris. El temps per respondre serà limitat (30 min) i només comptarà el primer intent. Per aprovar l’Avaluació continuada s’haurà hagut de fer al menys dos qüestionaris

 

b) Dues ressenyes d’articles o capítols de llibre: 40% de la nota final (20% cada ressenya)

Cadascun dels quatre Blocs temàtics de l’assignatura anirà acompanyat d’un seminari-conferència i de material bibliogràfic format per articles o capítols de llibre relacionats amb el tema tractat, els quals es posaran a disposició de l’alumnat el primer dia de l’assignatura. Cadascú dels alumnes haurà escollir dos d’aquests articles o capítols de llibre per tal de fer-ne una ressenya, la qual s’entregarà durant la mateixa setmana en què tingui lloc el seminari corresponent al final de cada Bloc. La tria individual dels articles o capítols de llibre a ressenyar es farà durant les dues primeres setmanes del curs. Per aprovar l’Avaluació Continuada s’haurà hagut de fer al menys una ressenya

 

c) Una prova escrita consistent en un comentari d’un document històric (20% de la nota final)

Aquesta prova tindrà una durada d’hora i mitja, consistirà en el comentari d’un document històric relacionat amb qualsevol dels quatre blocs temàtics de l’assignatura (a escollir entre dues opcions). Per aprovar l’Avaluació Continuada s’haurà hagut de fer al menys una de les dues proves escrites.

 

d) Una prova escrita consistent en un tema a desenvolupar (20% de la nota final)

Aquesta prova tindrà lloc el dia oficial de l’examen de l’assignatura, tindrà una durada de dues hores i consistirà en un tema a desenvolupar relacionat amb qualsevol dels quatre blocs temàtics de l’assignatura (a escollir entre dues opcions). Per aprovar l’Avaluació Continuada s’haurà hagut de fer al menys una de les dues proves escrites.

 

Rúbrica d’avaluació:

 

Qüestionaris (4)

S’ha de fer al menys dos dels quatre qüestionaris ................. 20%   (5% + 5% + 5% + 5%) 

Ressenyes (2)

S’ha de fer al menys una de les dues ressenyes.....................40%  (20% + 20%) 

Primera prova Comentari 

S’ha de fer al menys una de les dues proves.......................... 20%

Segona prova Tema

S’ha de fer al menys una de les dues proves.......................... 20%

 

 

Avaluació única

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit degudament signat pel responsable de l’assignatura. 

Consta d’un examen (100 % de la nota final) en què cal demostrar que s’han assimilat els mateixos continguts, habilitats i competències que els estudiants de l’avaluació continuada. A l’examen s’han de respondre unes preguntes de tipus test, desenvolupar un tema i fer un comentari de text.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat. 


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació del curs estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Fundació Noguera, col·lecció de fonts: Textos i documents; Estudis; Acta Notariorum Cataloniae; Llibres de privilegis; Diplomatrais  Enllaç

  Edició de fonts

Institut d’Estudis Catalans (diversos volums): Catalunya Carolíngia  Enllaç

  Edició de fonts

CODOIN: Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón (Alguns volums es poden consultar en línia)  Enllaç

  Edició de fonts

Stefano M. CINGOLANI (Ed.): Les Quatre Grans Cròniques. Barcelona, Edicions 62, 2009  Enllaç

  Edició de fonts

Mercè AVENTIN, Josep Mª SALRACH. Historia Medieval de Catalunya. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya . Proa, 1998  Enllaç

  Obra de referència

Pierre VILAR, Història de Catalunya . Barcelona, vols. 2-3. Edicions 62, 1987  Enllaç

  Obra de referència

Catalunya romànica , 27 vols. Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1984-1998  Enllaç

  Obra de referència

Antoni M. ALCOVER; M.; Francesc de B. MOLL,. Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana. Palma de Mallorca, 1975  Enllaç

  Obra de referència

Victor HURTADO; Jesus MESTRE; Toni MISERACHS, Atlas d’Història de Catalunya. Barcelona, Edicions 62, 1995  Enllaç

Jordi BOLOS, Diccionari de la Catalunya Medieval, Barcelona, Edicions 62, 2000  Enllaç

  Obra de referència

Carme BATLLE, Fires i mercats. Factors de dinamisme econòmic i centres de sociabilitat (s.XI a XV). Barcelona, Dalmau, 2004  Enllaç

  Llibre recomanat

Thomas BISSON, L’impuls de Catalunya. L’època dels primers comtes-reis (1140-1225). Vic, Eumo, 1997  Enllaç

  Llibre recomanat

Jordi BOLOS, Els orígens medievals del paisatge català: L’arqueologia del paisatge com a Font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 100), 2004  Enllaç

  Llibre recomanat

Victor FARIAS, Ramon MARTÍ, Aymat CATAFAU, Les Sagreres a la Catalunya medieval. Girona, Documenta Universitaria, 2007  Enllaç

  Llibre recomanat

Rosa LLUCH, Els remences. La senyoria de l’Almoïna de Girona als segles XIV i XV. Girona, Documenta Universitaria, 2005  Enllaç

  Llibre recomanat

Josep Mª SALRACH, Catalunya a la fi del primer mil·lenni. Lleida, Eumo-Pagès, 2004  Enllaç

  Llibre recomanat

Marta SANCHO, Catalunya any zero. El paper de l’Islam en els nostres orígens, Barcelona, UOC, 2005  Enllaç

  Llibre recomanat

Teresa VINYOLES, Història de les dones a la Catalunya medieval . Lleida, Eumo- Pagès, 2005  Enllaç

  Llibre recomanat

Josep M. SALRACH, Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, Vic, Eumo editorial, 2013.  Enllaç

Dolors BRAMON, Moros, jueus i cristians en terra catalana, Lleida, Pagès editors, 2013.  Enllaç

Stefano M. Cingolani, La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2015

Josep M. Salrach i Marès coord. Naixement de la nació catalana : orígens i expansió, segles IX-XIV  Enciclopèdia Catalana, juny del 2017

Pàgina web

Catalunya Romànicahttp://www.grec.net/cgibin/hecentra.pgm (Consultable des dels ordinadors de la BUB, consultat 30 d’abril de 2011)

  Obra de referència

Antoni M. ALCOVER; M.; Francesc de B. MOLL,. Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana. Palma de Mallorca, 1975 http://dcvb.iecat.net (Accés obert, consultat 30 d’abril de 2011)

  Obra de referència

[contra] TAEDIUM: El Bastidor, construïm  Història. http://www.ub.edu/contrataedium/taedium.htm (consultat, 30 d’abri de 2011)

  Pàgina web recomanada, creada per professorat que imparteix aquesta assignatura