Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Economia, Recursos Naturals i Medi Ambient

Codi de l'assignatura: 361534

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Roca Jusmet

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

48

 

-  Seminari

Presencial

 

4

 

(Dividits en dos grups.)

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana haver superat prèviament l’assignatura Economia Bàsica.


Altres recomanacions

La temàtica és força nova per als estudiants, per la qual cosa es recomana especialment consultar algun dels textos de referència per complementar les explicacions de classe.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat de consideració multidisciplinària d'un problema ambiental.

   -

Comprendre, aplicar i interpretar els conceptes econòmics bàsics aplicats al medi ambient.

   -

Identificar i valorar els costos ambientals.

   -

Capacitat de valoració econòmica dels béns, serveis i recursos naturals.

   -

Conèixer la relació entre els processos productius i la seva repercussió en l'ambient.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu del curs és analitzar les relacions bàsiques entre el sistema econòmic i la natura. L’orientació és, d’una banda, teòrica i, de l’altra, aplicada a l’anàlisi de casos concrets. Així mateix, s’ocupa dels instruments de política ambiental i de gestió de recursos naturals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Economia i natura: relacions bàsiques

*  — L’economia com a sistema obert. Recursos naturals, residus i serveis ambientals. El contrast entre els cicles naturals i les activitats industrials. D’un món «buit» a un món «ple» d’activitat humana: el caràcter global dels problemes ecològics
— L’anàlisi energètica. Energia endosomàtica i exosomàtica. Energia primària, consum final d’energia i serveis energètics. Intensitat energètica i ús global d’energia. Desigualtats i tendències recents en l’ús de l’energia i en la seva composició
— Preus i estructures de mercat: l’evolució històrica dels preus del petroli. Un model no econòmic d’exhauriment: la corba de Hubbert i el pic del petroli (‘peak oil’)
— Interrelacions entre millores tecnològiques en l’ús dels recursos i la seva demanda (l’anomenat efecte rebot)
— Fluxos d’energia a l’agricultura «tradicional» i a l’agricultura «moderna». El debat sobre els agrocarburants
— El metabolisme social: la comptabilitat del flux de materials. Metodologia i indicadors
— L’expressió IPAT i les seves limitacions. La hipòtesi de les corbes de Kuznets ambientals
— L’anàlisi input-output com a eina per aprofundir en les relacions entre activitat econòmica i pressions sobre el medi natural. Aplicacions

2. Els mercats, les pressions ambientals i els diferents instruments de política ambiental

*  — Els mercats: eficiència i equitat
— Costos i beneficis privats, i costos i beneficis socials. Externalitats. Possibles negociacions entre els afectats
— Béns privats i béns (o «mals») públics
— Explotació de recursos renovables però potencialment exhauribles. El cas de la propietat privada i el paper de la taxa de descompte. Models d’explotació pesquera. L’accés lliure. El debat sobre la tragèdia dels béns comunals
— Tipologia d’instruments de política ambiental
— Millores ambientals «voluntàries»
— Diferents sistemes de regulació ambiental
— Impostos ambientals. Arguments econòmics a favor dels impostos. Creació de nous impostos i/o reforma dels existents
— Experiències de fiscalitat rellevant ambientalment a Catalunya: cànons de l’aigua i sobre els residus. Situació en altres comunitats autònomes
— Els mercats de permisos de contaminació
— L’estímul econòmic a les energies «netes» per generar electricitat: sistemes de primes i subhastes
— Residus urbans. Experiències de sistemes de pagament per generació: resultats i dificultats. Els sistemes de consigna o de «dipòsit, devolució, retorn» (el cas dels envasos i altres)
— Les polítiques davant d’un problema ecològic global: el canvi climàtic. Característiques del problema i dificultats per als acords. Responsabilitats comunes però clarament diferenciades. Acords internacionals: la convenció marc sobre canvi climàtic, el Protocol de Kyoto i l’Acord de París

3. Valoració econòmica d’impactes ambientals, criteris de decisió social i indicadors macroeconòmics

*  — Diferents contextos de valoració monetària: responsabilitat per danys i anàlisi cost-benefici
— El concepte de valor econòmic total de l’economia ambiental. Valor d’ús, d’opció i d’existència
— Mètodes concrets de valoració i les seves limitacions. Costos induïts. Cost del viatge. Preus hedònics. Valoració contingent; cas d’estudi: estimació dels «valors d’ús passiu» implicats en l’accident de l’Exxon Valdez
— Problemes bàsics de l’anàlisi cost-benefici. Qüestions d’equitat. El supòsit de la commensurabilitat. Les generacions futures i el descompte del futur. El tractament de la incertesa i el principi de precaució
— Una perspectiva alternativa a l’anàlisi cost-benefici: les tècniques de decisió multicriteri
— Les crítiques ecològiques a la comptabilitat nacional. La pèrdua de «patrimoni natural». Els impactes ambientals i les «despeses defensives». Propostes de correcció i debat sobre la «substituïbilitat» entre capital natural i fabricat
— El debat sobre creixement, desenvolupament i decreixement

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura consisteix fonamentalment en les explicacions a classe. Aquestes explicacions es poden complementar amb els llibres bàsics de referència i amb lectures específiques que es donen al llarg del curs, així com espais on es pot trobar informació rellevant. A més, s’organitzen dues sessions de seminari de dues hores per cada un dels dos subgrups on es presenten i debaten treballs dels estudiants. Al Campus Virtual es poden trobar les instruccions. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 


En començar el curs es publiquen al Campus Virtual els detalls del sistema d’avaluació continuada, pensat únicament per als que segueixen regularment l’assignatura i que inclou algun comentari de text i treball col·lectiu. La reavaluació consisteix en una prova única amb un conjunt de preguntes fonamentalment conceptuals —però també de coneixements empírics— sobre els diversos blocs temàtics. L’avaluació proposada es pot modificar en funció de les indicacions de les autoritats sanitàries.

 

Avaluació única

L’examen d’avaluació única consisteix en un conjunt de preguntes fonamentalment conceptuals —però també de coneixements empírics— sobre els diversos blocs temàtics. La reavaluació consisteix en una prova del mateix tipus. L’avaluació proposada es pot modificar en funció de les indicacions de les autoritats sanitàries.