Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Física

Codi de l'assignatura: 361592

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Oscar Iglesias Clotas

Departament: Departament de Física de la Matèria Condensada

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

57

 

-  Teoria

No presencial

 

28

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

29

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

63

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Comprendre el concepte de vida i els seus principis fisicoquímics.

   -

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Entendre les principals lleis físiques i aplicar-les correctament a la resolució d’un problema.

 

• Identificar les variables físiques implicades en el planteig d’un problema.

 

• Donar una visió general de les lleis bàsiques de la física que tenen a veure amb els processos biològics.

 

• Desenvolupar el sentit crític vers els resultats obtinguts en la resolució d’un problema.

 

• Utilitzar correctament les unitats adequades per a cada magnitud física.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

1.1. Introducció a la mecànica

1.1.1. Magnituds i unitats bàsiques de la mecànica
1.1.2. Dinàmica i lleis de Newton
1.1.3. Treball i energia

2. Física de fluids

2.1. Estàtica de fluids

2.1.1. Nocions generals de fluids. Pressió i mesura
2.1.2. Principis de Pascal i Arquimedes. Flotació

2.2. Dinàmica de fluids ideals

2.2.1. Equació de continuïtat i de Bernoulli
2.2.2. Efecte Venturi i forces de sustentació

2.3. Fluids viscosos     

2.3.1. Viscositat. Flux laminar i turbulent
2.3.2. Llei de Poiseuille i resistència hidrodinàmica
2.3.3. Llei de Stokes i força d’arrossegament

3. Calor i termodinàmica

3.1. Calor i termodinàmica

3.1.1. Introducció a la termodinàmica i calorimetria
3.1.2. Mecanismes de transmissió de la calor: conducció, convecció i radiació

4. Ones mecàniques

4.1. Ones mecàniques

4.1.1. Naturalesa del so i oïda
4.1.2. Velocitat del so i intensitat sonora
4.1.3. Efecte Doppler i ecolocalització

4.2. Ones sonores

4.2.1. Naturalesa del so i oïda
4.2.2. Velocitat del so i intensitat sonora
4.2.3. Efecte Doppler i ecolocalització

5. Ones EM

5.1. Ones EM i òptica

5.1.1. Ones EM. Llum i espectre visible
5.1.2. Òptica geomètrica. Principi de Huygens. Lleis de reflexió i refracció
5.1.3. Formació d’imatges en lents. L’ull i els defectes de visió
5.1.4. Microscopi òptic. Difracció i raigs X

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Els continguts del programa de l’assignatura s’aborden predominantment mitjançant classes presencials magistrals i de problemes. Les classes magistrals es dediquen a presentar una visió general de la majoria dels temes del programa, que es complementa amb el treball autònom o tutoritzat pel professorat. Per a les classes de problemes es preveu el treball en grups reduïts (d’uns 30-40 alumnes, segons el nombre total d’alumnes) desdoblats del grup general i tutoritzats pel professorat. Es pretén que bona part de l’elaboració i exposició dels problemes a classe sigui a càrrec dels alumnes de manera individual o en grup petit, tot i que els professors exposen la resolució de problemes de tipus representatiu extrets d’una col·lecció oficial.

A més, s’han de dur a terme les lectures necessàries per entendre la classe magistral, de motivació d’alguns dels temes o d’aprofundiment de continguts. El professor fa saber els materials o recursos telemàtics que es necessiten.

Tanmateix, el professor pot dedicar alguna classe a l’exposició de seminaris sobre temes afins al programa de l’assignatura que tinguin una rellevància especial per a la biologia.

La programació d’hores per a aquestes activitats es preveu de la manera següent:

• Classes de teoria i seminaris: 2 sessions setmanals durant tot el curs.

• Problemes: 2 sessions setmanals durant tot el curs.

• Activitats guiades no presencials: pràctiques i activitats del Campus Virtual, lectures addicionals.

• Aprenentatge autònom de l’estudiant: aproximadament 1,5 h per cada hora de classe presencial.

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Part de l’avaluació continuada consisteix en una prova de control que es fa al llarg del curs (en l’horari de classe habitual) formada per una sèrie de preguntes i/o problemes de tipus test d’elecció múltiple. La prova no és eliminadora de matèria i el material disponible és un formulari d’un full i una calculadora. A part d’aquesta prova, qui s’aculli a aquesta modalitat d’avaluació ha de passar també la prova de síntesi, comuna a les dues modalitats, que té lloc en la data establerta en el calendari d’exàmens. La resta de l’avaluació té en compte les activitats no presencials i dirigides descrites a l’apartat 5; en concret, l’assistència i la participació a les activitats plantejades a les classes de problemes.

En la qualificació de l’assignatura i la nota final, ponderen un 20 % el resultat de la prova de control i un 20 % l’assistència, l’entrega de treballs i realització d’activitats plantejades a les classes de problemes. La prova de síntesi comptarà un 60 % de la qualificació total i consistirà en dues parts: una de tipus test i una altra de problemes. Per poder fer mitjana amb la resta, la nota conjunta de les dues parts de la prova ha de superar el 4 sobre 10.

En particular, s’avalua la resolució correcta de problemes d’aplicació biològica i d’utilització de la instrumentació emprada en la investigació, tenint en compte especialment els punts bàsics següents:

• Identificació de les variables implicades en el plantejament del problema.

• Aplicació correcta de les lleis (equacions) físiques que regeixen els mecanismes físics i biològics que intervenen en el sistema en estudi.

• Utilització de les unitats adequades.

• Sentit crític vers els resultats obtinguts en la resolució.

El material disponible a la prova és només una calculadora i un formulari de confecció personal d’un full escrit per les dues cares que reculli les fórmules i lleis bàsiques de cada tema, factors de conversió i valors de constants físiques, sense comentaris ni explicacions addicionals.

En cas de suspendre o no presentar-s’hi, es pot optar a una prova de reavaluació en la data establerta al calendari docent que constitueix el 100 % de la qualificació final.

 

Avaluació única

La modalitat d’avaluació única consisteix en una prova de síntesi que es duu a terme en la mateixa data que la prova de síntesi d’avaluació continuada i té continguts idèntics. La prova de síntesi comptarà un 100 % de la qualificació total i consistirà en dues parts: una de tipus test i una altra de problemes.

En cas de suspendre o no presentar-s’hi, es pot optar a una prova de reavaluació en la data establerta al calendari docent, que constitueix el 100 % de la qualificació final i és idèntica a la corresponent a qui hagi seguit l’avaluació continuada.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

KANE, J.W.; STERNHEIM, M.M. Física. 2a ed. Barcelona [etc.] : Reverté, 2000      Enllaç

  Llibre bàsic del curs.

CUSSÓ, F.; LÓPEZ, C.; VILLAR, R. Física de los procesos biológicos. Barcelona : Ariel, 2004  Enllaç

  Llibre complementari al curs. Referència bàsica.

[També, Cussó, F. Fundamentos físicos de los procesos biológicos. 2012]  Enllaç

JOU, D.; LLEBOT, J.E.; PÉREZ, C. Física para ciencias de la vida. 2a ed. Madrid : McGraw-Hill/Interamericana de España, 2009  Enllaç

  Llibre de problemes.

P. A. Tipler, G. Mosca. Física para la ciencia y la tecnología (6ª Ed.). Ed. Reverté, 2010

  Bibliografia complementària

https://cataleg.ub.edu/record=b2233406~S1*cat  Enllaç

A. H. Cromer, Física para las ciencias de la vida (2ª Ed.). Ed. Reverté, 1981

  Bibliografia complementària

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1026458*  Enllaç

M. Ortuño Ortín. Física para biología, medicina, veterinaria y farmacia. Ed. Crítica, 1996.

  Bibliografia complementària

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2542786*  Enllaç