Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Microbiologia

Codi de l'assignatura: 361605

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rosa Maria Araujo Boira

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

49

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

15

 

-  Seminari

Presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

66

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Dominar la recerca i la interpretació de les bases de dades biològiques i químiques i la comparació de dades dels sistemes biològics integrats (disciplines 'òmiques'), i dominar nocions de bioinformàtica.

   -

Identificar les aplicacions emergents de la biotecnologia.

   -

Comparar i contrastar els possibles riscos i beneficis dels productes i serveis biotecnològics.

   -

Capacitat de combinar disciplines com ara la genètica, la microbiologia, la biologia molecular, la fisiologia i la biologia cel·lular amb disciplines de tipus pràctic, com per exemple l'enginyeria química, les tecnologies de la informació o la robòtica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu general de l’assignatura és donar a l’alumne una visió general dels microorganismes com a éssers vius que li serveixi com a base sòlida per abordar futures assignatures de l’àrea de microbiologia específiques del grau. Més concretament, es pretén que conegui els microorganismes i els virus com a éssers vius fent èmfasi en les característiques diferencials, tant a escala estructural com funcional.

El programa està centrat principalment en l’estudi de procariotes i virus, encara que inclou un tema general sobre els microorganismes eucariotes.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Programa

1.1. El món microbià. Concepte de microorganisme. Tipus de microorganismes. Mida i forma dels procariotes i dels virus. Tècniques microscòpiques. Àmbits de la microbiologia

1.2. Embolcalls bacterians. La membrana plasmàtica. Estructura i composició químiques. Funcions de la membrana. La paret cel·lular en grampositius i gramnegatius. Funcions de la paret cel·lular

1.3. Citoplasma i nucleoide bacterià. Citoplasma. Inclusions citoplasmàtiques. Ribosomes procariotes. Nucleoide

1.4. Components externs a la paret cel·lular i moviment. Càpsules i llims. Funcions biològiques. Fímbries i pili. El flagel procariota. Mecanisme del moviment flagel·lar. Tactismes

1.5. Catabolisme: obtenció i conservació de l’energia. Fonts de carboni i energia dels microorganismes. Classificació nutricional. Quimioorganòtrofs. Metabolisme respiratori. Respiració anaeròbia. Fermentació. Quimiolitotròfia. Fototròfia

1.6. Anabolisme: utilització de l’energia en biosíntesi. Metabòlits precursors. Fixació de CO2. Incorporació de les fonts de sofre i de nitrogen. Fixació de nitrogen. Reaccions de polimerització

1.7. Creixement microbià. Cicle cel·lular bacterià. Quantificació del creixement. Cultiu de microorganismes. Corba de creixement. Metabolisme secundari. Cultiu continu. Influència dels factors ambientals en el creixement. Control del creixement

1.8. Característiques de la genètica dels procariotes. Organització del material genètic. Cromosoma i plasmidis

1.9. Variabilitat genètica i aplicacions de la genètica dels procariotes. Mecanismes de variabilitat genètica. Microorganismes: eines per a la biotecnologia i la investigació

1.10. La naturalesa dels virus. Estructura dels virus. Virus animals, vegetals i bacterians. Viroides. Prions. Detecció i enumeració de virus

1.11. Infeccions víriques. Tipus d’infeccions víriques. Virus i càncer. Virus de la síndrome d’immunodeficiència adquirida. Virus de la grip. Antivirals

1.12. Classificació i filogènia. Nomenclatura i identificació. Caracterització de les espècies bacterianes. Filogènia. Dominis: Bacteria, Archae, Eukarya. El manual de Bergey

1.13. Els Archaea. Característiques generals dels arqueus. Hàbitats. Metanògens, halòfils i termòfils

1.14. Gramnegatius no-proteobacteris. Bacteris fotosintètics anaerobis. Els cianobacteris. Clamídies. Espiroquetes

1.15. Els proteobacteris. α-proteobacteris: rizobis, rickèttsies i bacteris nitrificants. β-proteobacteris: neissèries. γ-proteobacteris: pseudomones, vibris i enterobacteris. δ-proteobacteris: reductors de sulfat. ε-proteobacteris: Campylobacter i Helicobacter

1.16. Bacteris grampositius. Micoplasmes. Endosporulats. Estafilococs. Bacteris de l’àcid làctic. Actinomicets: Mycobacterium. Streptomyces

1.17. Microorganismes eucariotes. Fongs i protists

2. Pràctiques

2.1. Identificació de microorganismes

• Observació microscòpica de bacteris. Tincions de Gram, d’espores i de càpsules
• Aïllament de bacteris a partir d’una població mixta
• Obtenció de cultius purs
• Inòcul i lectura de diferents proves bioquímiques
• Detecció de la motilitat bacteriana
• Identificació de microorganismes aïllats

2.2. Corba de creixement d’una població bacteriana

2.3. Detecció de bacteriòfags

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

.Activitats presencials

Es duen a terme dues sessions setmanals d’una hora de classes magistrals, durant un període de quinze setmanes. Com a suport de les classes magistrals s’utilitza, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, vídeos, accés directe a URL, etc.) per facilitar el seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic està disponible a la plataforma del Campus Virtual.

Les pràctiques de laboratori s’imparteixen en grups reduïts i durant una setmana intensiva en sessions diàries de tres hores seguides.

Hi han dos seminaris, cada un de 2 hores.  Quatre sessions  en què es treballen presencialment temes transversals de l’assignatura. La presencialitat inclou grups de discussió, debats, exposició d’articles i proves d’avaluació de l’activitat.

Cada estudiant escriurà sobre un tema de microbiologia escollit per ell o ella. I s’avaluarà "prova de desenvolupament"

La prova de síntesi es fa en una sessió de dues hores per a tot l’alumnat alhora.


Activitats no presencials

Els seminaris els tutoritza el professorat i es poden fer en grups. Les activitats dirigides proposades als seminaris inclouen projectes centrats en aspectes transversals de l’assignatura proposats pel professorat que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, grups de discussió i posada en comú en sessions presencials.

Com a part de l’aprenentatge autònom, abans de les classes presencials de teoria, l’alumnat ha de revisar el material docent indicat pel professor. Després de les classes teòriques, cal que s’estudiïn els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes, sinó també el material docent complementari suggerit pel professorat, incloent-hi els llibres i articles recomanats. Així mateix, cal que s’organitzi per a les tasques requerides pel professorat, tenint en compte els terminis i el calendari establerts per desenvolupar-les i presentar-les.

En la mesura que sigui possible se incorporarà la perspectiva de genere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Tant l’avaluació única com la continuada i la reavaluació es duen a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat de Biologia.


Avaluació continuada

Per aprovar l’assignatura cal aprovar la part teòrica i la part pràctica, per separat. La nota final de l’assignatura es calcula de la manera següent:

a) Part teòrica

La nota de la part teòrica es calcula de la manera següent:
— Prova de síntesi 
— Prova integrativa

--- Prova de desenvolupament (5% de la nota final). Que es realitza a mig curs.

Prova de síntesi (45 % de la nota final)
La prova de síntesi serveix per valorar l’adquisició dels coneixements generals de la matèria impartida, consta de 75 preguntes de tipus test i no es guarda per a convocatòries posteriors. Es realitza a finals de curs d’acord amb el calendari d’avaluacions del grau.

• Prova integrativa (15 % de la nota final)
La prova integrativa serveix per valorar la integració dels coneixements adquirits i la capacitat de relacionar-los. Consta d’una pregunta temàtica que s’ha de desenvolupar i no es guarda per a convocatòries posteriors.  Es realitza a finals de curs d’acord amb el calendari d’avaluacions del grau




b) Part pràctica

• Pràctiques de laboratori (20 % de la nota final)
Per aprovar les pràctiques és obligatòria l’assistència continuada durant els dies que es duen a terme. L’avaluació es basa en les habilitats adquirides durant el treball desenvolupat al laboratori i en un qüestionari en finalitzar cada setmana de pràctiques. Si se suspenen les pràctiques es pot optar a un examen global de pràctiques a final de curs. La nota de pràctiques es guarda com a màxim dos cursos acadèmics després d’haver-les fet.

• Seminaris (15 % de la nota final)
Els seminaris s’avaluen durant les sessions presencials corresponents, a les quals també cal assistir obligatòriament, mitjançant proves escrites individuals. La nota dels seminaris s’obté fent la mitjana de les puntuacions obtingudes en cada activitat i no es guarda per a convocatòries posteriors.

Per calcular la nota final,  la nota que consta a l’acta,  és la nota ponderada  de totes les activitats avaluades. En cas que la ponderació de les notes de les activitats de teoria (prova de síntesi, prova de desenvolupament  i prova integrativa) no arribi a l’aprovat, aquestes notes no es combinen amb les notes de la part pràctica (pràctiques de laboratori i seminaris) . En cas de no presentar-se a la prova de síntesi o a la prova integrativa, s’obté un no presentat.

 

Avaluació única

En cas que se sol·liciti una avaluació única en substitució de la continuada, s’ha de fer mitjançant un document únic, signat per l’estudiant i pel professor. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’estudiant s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials. L’avaluació única es fa el mateix dia que la prova de síntesi i inclou l’avaluació dels coneixements corresponents als seminaris.


Reavaluació 

Qui no hagi superat la prova de síntesi pot optar a la prova de reavaluació, que consisteix en un examen amb 75 preguntes de tipus test i una pregunta de desenvolupament, sobre els continguts del programa de teoria i dels seminaris.

La nota obtinguda en la prova de reavaluació és el 80 % de la nota final de l’assignatura i la nota obtinguda a les pràctiques és el 20 % restant. És requisit indispensable per poder fer aquesta prova haver fet els seminaris (avaluació continuada) i tenir aprovades les pràctiques (avaluació continuada i única).