Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Seguretat Alimentària

Codi de l'assignatura: 361630

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Teresa Muniesa Perez

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

26

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

15

 

-  Seminari

Presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

CB4. Capacitat de transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

   -

CB5. Habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un grau d'autonomia alt.

   -

CE21. Capacitat per dissenyar un experiment, participar en sessions de debat científic, discutir resultats, analitzar bibliografia i familiaritzar-se amb el laboratori experimental i analític.

   -

Competències específiques de grau:

  • Mètodes per l’examen microbiològic dels aliments. Control de la qualitat microbiològica dels aliments. De la producció al consum
  • Els aliments com a transmissors de microorganismes patògens per a l’home i animals. Infeccions, intoxicacions i toxoinfeccions alimentàries causades per bacteris, virus, fongs i paràsits. Principals microorganismes d’interès en seguretat alimentària.
  • Contaminació abiòtica dels aliments. Higiene del personal, productes i processos.
  • Gestió del risc en aliments. Anàlisis de risc i control de punts crítics

   -

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer les bases de la seguretat dels aliments. Saber valorar els conceptes de seguretat, toxicitat, innocuïtat, risc i perill.

• Conèixer les malalties d’origen microbià transmeses per aliments, els agents etiològics responsables, la forma de transmissió i les mesures de prevenció i control.

• Conèixer els elements abiòtics que poden comportar un risc en els aliments, les causes que se’n trobin i el risc toxicològic que poden representar.

• Conèixer els mecanismes d’avaluació, gestió i control de la seguretat alimentària.

• Conèixer la metodologia microbiològica bàsica d’anàlisi dels aliments a nivell pràctic.

 

 

Blocs temàtics

 

Continguts

1. Introducció

2. Normativa i seguretat alimentària. Principis generals de la legislació alimentària a la Unió Europea. Organitzacions per a la seguretat alimentària

3. Mostreig d’aliments. Conceptes de probabilitat i mostreig. Tipus i programes de mostreig

4. Mètodes microbiològics recomanats per a l’examen d’aliments

5. Microorganismes indicadors i criteris microbiològics. Microorganismes marcadors: índex i indicadors. Valors microbiològics de referència

6. Tècniques moleculars i immunològiques per determinar microorganismes i toxines

7. Bacteris patògens gramnegatius: Salmonella, Campylobacter, Escherichia coli, Enterobacter, Yersinia, Shigella, Vibrio, Aeromonas

8. Bacteris patògens grampositius: Clostridium, Bacillus, Listeria, Staphylococcus

9. Virus: virus de gastroenteritis. Hepatitis entèriques. Altres virus de transmissió alimentària. Prions

10. Fongs: Aspergillus, Penicillium, Fusaria

11. Intoxicacions alimentàries causades per substàncies tòxiques d’origen natural

12. Paràsits: helmints i protozous

13. Contaminants d’origen mediambiental. Metalls pesants, hidrocarburs i compostos orgànics clorats (PBC i dioxines)

14. Residus de producció agrícola i ramadera: plaguicides, antibiòtics

15. Anàlisi de risc microbiològic en la cadena alimentària. Avaluació, gestió i comunicació del risc. Control de la seguretat alimentària. Implantació de sistemes de qualitat i seguretat alimentària

Pràctiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials (35 h)

Classes magistrals teòriques (25 h). S’imparteixen en grups de 40-60 alumnes. Es fan dues sessions setmanals d’1 h, durant un període de 13 setmanes. Com a suport de les classes magistrals s’utilitza, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, vídeos, accés directe a URL, etc.) per facilitar el seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic està disponible en les plataformes del Campus Virtual.

Classes pràctiques intensives (15 h). Es duen a terme en grups d’un màxim de 12 alumnes amb un professor, repartides en 3 h diàries de dilluns a divendres.

• Altres activitats presencials (10 h). Com a part de les activitats dirigides, hi ha 10 sessions d’una hora en què es treballen presencialment i amb el grup sencer aquestes activitats. La presencialitat pot incloure la presentació de seminaris, grups de discussió, exposició d’articles, etc.

• Avaluació presencial (2 h). Es preveu que la prova de síntesi, inclosa en l’avaluació, tingui una durada de 2 h.

 

Activitats no presencials

• Activitats dirigides (50 h). El professor tutora les activitats no presencials dirigides, que inclouen lectures, preparació de treballs, seminaris, i revisions bibliogràfiques. Part d’aquestes activitats són complementàries de les sessions presencials corresponents i es fan en grups.

Aprenentatge autònom (50 h). Abans de les classes presencials de teoria, s’ha de revisar el material docent que s’utilitza en aquestes classes i que el professor ha posat a la disposició de l’alumne prèviament. Després de les classes teòriques, cal estudiar els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor, incloent-hi el llibre de text recomanat. Així mateix, cal organitzar-se personalment per fer les tasques requerides pel professor tenint en compte els terminis i el calendari establert per dur-les a terme i presentar-les. S’ha d’organitzar la informació rebuda i els resultats obtinguts durant les classes de laboratori per poder fer una prova de síntesi en acabar les activitats pràctiques.

 

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Segons la normativa de la Universitat de Barcelona (acord de Consell de Govern de 19 de juliol de 2006, capítol 4, articles 10-12) l’avaluació de la matèria és continuada, de manera que es fa una avaluació continuada dels aprenentatges, coneixements, habilitats i actituds previstos en els objectius i en els continguts de seguretat alimentària.

Es duen a terme dues activitats presencials d’1 h cada una que poden incorporar un treball o la presentació d’un seminari. De cara a la qualificació, es tenen en compte les pràctiques de laboratori i una prova de síntesi global de l’assignatura per valorar l’adquisició i la integració dels coneixements. Per aprovar l’assignatura és necessari tant assistir diàriament a les pràctiques de laboratori com aprovar la prova de síntesi.

Amb vista a la qualificació, els professors de l’assignatura valoren: les pràctiques de l’assignatura (20 %); l’assistència i la participació activa en les activitats presencials i no presencials (10 %) —presentació de treballs, participació/exposició, etc.—, i el resultat d’una prova de síntesi (70 %). Aquesta prova permet valorar la comprensió i la informació adquirida de la matèria, i la capacitat d’anàlisi i la interrelació conceptual dels continguts de l’assignatura. L’assistència a les activitats presencials en grup petit i a les pràctiques és obligatòria. S’han d’aprovar la prova de síntesi, les activitats i les pràctiques per separat amb un mínim de 5.

 

Avaluació única

En cas que se sol·liciti l’avaluació única, cal presentar un document únic, signat per l’alumne i pel professor amb una còpia per a l’estudiant i una altra per al professor. Aquesta sol·licitud s’ha de fer durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i acollir-se a avaluació única, el professor pot exigir que es facin activitats presencials. L’avaluació única, que es fa el mateix dia que la prova de síntesi, es duu a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat de Biologia.