PD:Biologia d'Invertebrats Marins

Pla docent de l'assignatura

Català

English

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Biologia d'Invertebrats Marins

Codi de l'assignatura: 361676

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Manuel Ballesteros Vazquez

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals

crèdits: 6

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoria	Presencial	11
- Pràctiques de laboratori	Presencial	24
- Sortida de camp	Presencial	16
(Sortida de camp de dos dies.)
- Seminari	Presencial	5

Treball tutelat/dirigit	44
(Hores de treball tutorat al Campus Virtual, a classe o al camp: exercicis d’identificació d’animals al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, al laboratori i al camp, presentació de treballs o informes.)

Aprenentatge autònom

Recomanacions

És molt recomanable repassar els conceptes bàsics de zoologia general, així com els aspectes generals dels diferents grups d’invertebrats marins.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Assolir un coneixement general dels principals grups d’invertebrats marins i els seus plans estructurals.
Conèixer els principals processos evolutius que han portat a l’existència de la seva diversitat actual.
Conèixer les principals estratègies reproductores, tròfiques i defensives.
Comprendre les diferents adaptacions que tenen els invertebrats marins a la vida bentònica i pelàgica.
Conèixer les principals interrelacions que s’estableixen entre ells.

Blocs temàtics

1. Programa de teoria

1.1. Origen dels invertebrats marins i principals grups. Origen dels metazous. Els primers animals marins. L’explosió càmbrica. Extincions massives. Principals grups i filogènia

1.2. Estratègies reproductives i cicles vitals. Tipus de reproducció. Determinació del sexe: gonocorisme i hermafroditisme. Maduració i deposició dels gàmetes. Fecundació. Cura parental

1.3. Estratègies tròfiques. Som el que mengem: estratègies tròfiques i tipus d’alimentació als invertebrats marins

1.4. Estratègies defensives. Defenses físiques, químiques i de comportament. Variacions al llarg del cicle de vida de les espècies. Relacions intra- i interespecífiques mitjançades per substàncies químiques

1.5. Adaptacions al medi bentònic. El domini bentònic. Tipus de substrat (tou, dur), llum, hidrodinamisme, etc. Adaptacions al substrat supralitoral. Adaptacions al substrat mediolitoral. Adaptacions als substrats tous infralitorals. Fauna intersticial. Adaptacions als fons durs infralitorals. Adaptacions als fons abissals. Adaptacions als mars polars. Adaptacions a les surgències hidrotermals

1.6. Adaptacions a la vida pelàgica. El domini pelàgic. Zonació vertical: les zones fòtica i afòtica. Adaptacions al medi pelàgic: flotació, moviments, bioluminescència. Plàncton, nèuston i nècton. Migracions verticals dels organismes pelàgics. Mètodes d’estudi dels organismes pelàgics. Importància dels invertebrats pelàgics: el cas dels cefalòpodes

1.7. Invertebrats colonials. Els esculls coral·lins. Passat (formació), present (extensió i biodiversitat) i futur (degradació i conservació)

1.8. Interaccions interespecífiques. Malalties comunes en invertebrats marins: esponges, cnidaris, mol·luscs i crustacis

1.9. Invertebrats com a indicadors ambientals. Ús dels invertebrats marins en les polítiques de conservació. Objectius mediambientals de la Unió Europea. Invertebrats indicadors de qualitat ambiental. Invertebrats marins protegits

1.10. Classe magistral variable cada curs (la pot impartir un professor o investigador convidat)

2. Programa de pràctiques

2.1. Biodiversitat d’invertebrats marins 1. Esponges, cnidaris, ctenòfors, platihelmints, grups menors, crustacis i altres artròpodes marins. Observació i identificacions d’exemplars model d’aquests grups

2.2. Biodiversitat d’invertebrats marins 2. Anèl·lids, mol·luscs, lofoforats, equinoderms, procordats. Observació i identificació d’exemplars model d’aquests grups

2.3. Reproducció i cicles vitals. Tipus de reproducció. Determinació del sexe: gonocorisme i hermafroditisme. Maduració i deposició dels gàmetes. Fecundació. Cura paterna. Larves: pelàgiques, no pelàgiques, metamorfosi. Metagènesi. Cicles vitals i estratègies reproductives. Observació de diferents tipus d’ous, larves, juvenils i adults al laboratori

2.4. Estratègies tròfiques. Depredadors. Brostejadors. Suspensívors. Detritívors. Paràsits. Casos particulars: incorporació de matèria orgànica dissolta, simbiosis alimentàries. Observació d’exemplars model al laboratori

2.5. Estratègies defensives. Observació de mostres i exemples de diferents estratègies al laboratori. Productes naturals d’organismes marins i utilitat per a l’home

2.6. Adaptacions al medi bentònic. Invertebrats supralitorals i intermareals. Invertebrats de fons tous infralitorals. Invertebrats de fons durs infralitorals. Invertebrats de l’Antàrtida. Observació d’exemplars model. Observació de vídeos

2.7. Adaptacions al medi planctònic. Els organismes del plàncton: fitoplàncton i zooplàncton. Categories de mida (mega-, macro-, meso-, micro-, nano- i microplàncton) i permanència (holoplàncton i macroplàncton). Observació de mostres de plàncton fixades. Observació dels principals grups d’invertebrats pelàgics: cnidaris (Hidrozoa i Scyphozoa), ctenòfors, crustacis (Copepoda, Cladocera, Euphausiacea, Mysidacea, formes larvàries), mol·luscs (Cephalopoda, Thecosomata, Gymnosomata, Heteropoda, formes larvàries), anèl·lids (Polychaeta, formes larvàries), quetògnats, equinoderms (formes larvàries), urocordats (Thaliacea, Appendicularia)

2.8. Invertebrats colonials. Invertebrats colonials: cnidaris, lofoforats i tunicats. Modularitat. Origen i evolució. Funcionalitat i especialització. Avantatges i desavantatges. Observació d’organismes colonials

2.9. Interaccions interespecífiques. Simbiosi. Tipus de simbiosi: mutualisme, comensalisme i parasitisme. Diferència entre paràsit i patogen. Ectosimbionts i endosimbionts. Simbionts facultatius i obligatoris. Ocurrència i extensió del fenomen de simbiosi. Observació d’organismes simbionts i en simbiosi. Vídeos

2.10. Invertebrats com a indicadors ambientals. Espècies al·lòctones. Principals causes: aqüicultura, fouling, llast, obertures de canals, aquariofília. Espècies invasores. Introducció de paràsits. Observació d’espècies invasores. Observació d’espècies comunes en fons alterats per l’impacte humà

2.11. Anatomia comparada d’invertebrats marins I. Disseccions d’exemplars model

Metodologia i activitats formatives

L’assignatura consisteix en:

Classes teòriques: se’n fa una per setmana d’una hora per a tots els alumnes simultàniament en una aula.
Classes pràctiques: se’n fa una per setmana de dues hores en un laboratori en grups d’uns quinze alumnes i un professor.
Sortida al camp de dos dies: es fa en grups de vint alumnes i dos professors per conèixer in vivo els principals invertebrats marins litorals i la seva relació amb diferents comunitats marines i tipus de substrat.
Activitat tutorada no presencial: identificació dels principals representants dels diferents grups d’invertebrats marins. Elaboració d’informes i/o treballs d’investigació o bibliogràfics. Lectura d’articles científics i divulgatius.
Cinc seminaris específics sobre temes relacionats amb la biodiversitat, la filogènia molecular o temes concrets de biologia de grups d’invertebrats marins.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

S’avaluen tant els conceptes bàsics com els aspectes més integratius i globals del programa, des de classes teòriques i pràctiques. Aquesta part puntua 8 punts dels 10 de tota l’assignatura. El professorat encarregat d’avaluar aquesta part és el de l’ensenyament teoricopràctic. Per aconseguir-los s’han de fer:

Una prova (parcial) amb preguntes de tipus test i/o preguntes curtes sobre coneixements bàsics. Aquesta prova val 3 punts com a màxim.
Una prova de síntesi on, a part dels coneixements bàsics, es demana resoldre qüestions més integratives de tota l’assignatura, tant de les classes magistrals com de les classes teoricopràctiques i la sortida de camp. Aquesta prova val 5 punts com a màxim.

S’avalua el treball tutelat no presencial i el treball fet a la sortida de camp. Aquesta part val 2 punts. Per aconseguir-los es tenen en compte:

La feina individual de cada alumne. S’avalua mitjançant proves de determinació d’exemplars i treballs tutoritzats (1,5 punts).
Un exercici que consisteix a fer una anàlisi i valoració de la sortida (0,5 punts).

La nota final és la suma de la nota de la prova parcial, la nota de la prova de síntesi i la nota del treball tutelat.

Avaluació única

L’avaluació consisteix en una prova única de tots els coneixements de les classes teòriques i de les classes pràctiques (80 % de la nota), en la sortida de camp i en els tutoritzats no presencials (20 % de la nota). Aquest tipus d’avaluació s’ha de sol·licitar per escrit al professor.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ADIYODI, K.G.; ADIYODI, R.G., (ed.). Reproductive biology of invertebrates. Chichester [etc.] : Wiley, 1983-1994. [7 vol.]