Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalą English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biologia d'Invertebrats Marins

Codi de l'assignatura: 361676

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Manuel Ballesteros Vazquez

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Cičncies Ambientals

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

56

 

-  Teoria

Presencial

 

11

 

-  Prąctiques de laboratori

Presencial

 

24

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

16

 

(Sortida de camp de dos dies.)

 

-  Seminari

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

44

(Hores de treball tutorat al Campus Virtual, a classe o al camp: exercicis d’identificació d’animals al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal, al laboratori i al camp, presentació de treballs o informes.)

Aprenentatge autņnom

50

 

 

Recomanacions

 

És molt recomanable repassar els conceptes bàsics de zoologia general, així com els aspectes generals dels diferents grups d’invertebrats marins.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Assolir un coneixement general dels principals grups d’invertebrats marins i els seus plans estructurals.
  • Conèixer els principals processos evolutius que han portat a l’existència de la seva diversitat actual.
  • Conèixer les principals estratègies reproductores, tròfiques i defensives.
  • Comprendre les diferents adaptacions que tenen els invertebrats marins a la vida bentònica i pelàgica.
  • Conèixer les principals interrelacions que s’estableixen entre ells.

 

 

Blocs temątics

 

1. Programa de teoria

1.1. Origen dels invertebrats marins i principals grups. Origen dels metazous. Els primers animals marins. L’explosió càmbrica. Extincions massives. Principals grups i filogènia

1.2. Estratègies reproductives i cicles vitals. Tipus de reproducció. Determinació del sexe: gonocorisme i hermafroditisme. Maduració i deposició dels gàmetes. Fecundació. Cura parental

1.3. Estratègies tròfiques. Som el que mengem: estratègies tròfiques i tipus d’alimentació als invertebrats marins

1.4. Estratègies defensives. Defenses físiques, químiques i de comportament. Variacions al llarg del cicle de vida de les espècies. Relacions intra- i interespecífiques mitjançades per substàncies químiques

1.5. Adaptacions al medi bentònic. El domini bentònic. Tipus de substrat (tou, dur), llum, hidrodinamisme, etc. Adaptacions al substrat supralitoral. Adaptacions al substrat mediolitoral. Adaptacions als substrats tous infralitorals. Fauna intersticial. Adaptacions als fons durs infralitorals. Adaptacions als fons abissals. Adaptacions als mars polars. Adaptacions a les surgències hidrotermals

1.6. Adaptacions a la vida pelàgica. El domini pelàgic. Zonació vertical: les zones fòtica i afòtica. Adaptacions al medi pelàgic: flotació, moviments, bioluminescència. Plàncton, nèuston i nècton. Migracions verticals dels organismes pelàgics. Mètodes d’estudi dels organismes pelàgics. Importància dels invertebrats pelàgics: el cas dels cefalòpodes

1.7. Invertebrats colonials. Els esculls coral·lins. Passat (formació), present (extensió i biodiversitat) i futur (degradació i conservació)

1.8. Interaccions interespecífiques. Malalties comunes en invertebrats marins: esponges, cnidaris, mol·luscs i crustacis

1.9. Invertebrats com a indicadors ambientals. Ús dels invertebrats marins en les polítiques de conservació. Objectius mediambientals de la Unió Europea. Invertebrats indicadors de qualitat ambiental. Invertebrats marins protegits

1.10. Classe magistral variable cada curs (la pot impartir un professor o investigador convidat)

2. Programa de prąctiques

2.1. Biodiversitat d’invertebrats marins 1. Esponges, cnidaris, ctenòfors, platihelmints, grups menors, crustacis i altres artròpodes marins. Observació i identificacions d’exemplars model d’aquests grups

2.2. Biodiversitat d’invertebrats marins 2. Anèl·lids, mol·luscs, lofoforats, equinoderms, procordats. Observació i identificació d’exemplars model d’aquests grups

2.3. Reproducció i cicles vitals. Tipus de reproducció. Determinació del sexe: gonocorisme i hermafroditisme. Maduració i deposició dels gàmetes. Fecundació. Cura paterna. Larves: pelàgiques, no pelàgiques, metamorfosi. Metagènesi. Cicles vitals i estratègies reproductives. Observació de diferents tipus d’ous, larves, juvenils i adults al laboratori

2.4. Estratègies tròfiques. Depredadors. Brostejadors. Suspensívors. Detritívors. Paràsits. Casos particulars: incorporació de matèria orgànica dissolta, simbiosis alimentàries. Observació d’exemplars model al laboratori

2.5. Estratègies defensives. Observació de mostres i exemples de diferents estratègies al laboratori. Productes naturals d’organismes marins i utilitat per a l’home

2.6. Adaptacions al medi bentònic. Invertebrats supralitorals i intermareals. Invertebrats de fons tous infralitorals. Invertebrats de fons durs infralitorals. Invertebrats de l’Antàrtida. Observació d’exemplars model. Observació de vídeos

2.7. Adaptacions al medi planctònic. Els organismes del plàncton: fitoplàncton i zooplàncton. Categories de mida (mega-, macro-, meso-, micro-, nano- i microplàncton) i permanència (holoplàncton i macroplàncton). Observació de mostres de plàncton fixades. Observació dels principals grups d’invertebrats pelàgics: cnidaris (Hidrozoa i Scyphozoa), ctenòfors, crustacis (Copepoda, Cladocera, Euphausiacea, Mysidacea, formes larvàries), mol·luscs (Cephalopoda, Thecosomata, Gymnosomata, Heteropoda, formes larvàries), anèl·lids (Polychaeta, formes larvàries), quetògnats, equinoderms (formes larvàries), urocordats (Thaliacea, Appendicularia)

2.8. Invertebrats colonials. Invertebrats colonials: cnidaris, lofoforats i tunicats. Modularitat. Origen i evolució. Funcionalitat i especialització. Avantatges i desavantatges. Observació d’organismes colonials

2.9. Interaccions interespecífiques. Simbiosi. Tipus de simbiosi: mutualisme, comensalisme i parasitisme. Diferència entre paràsit i patogen. Ectosimbionts i endosimbionts. Simbionts facultatius i obligatoris. Ocurrència i extensió del fenomen de simbiosi. Observació d’organismes simbionts i en simbiosi. Vídeos

2.10. Invertebrats com a indicadors ambientals. Espècies al·lòctones. Principals causes: aqüicultura, fouling, llast, obertures de canals, aquariofília. Espècies invasores. Introducció de paràsits. Observació d’espècies invasores. Observació d’espècies comunes en fons alterats per l’impacte humà

2.11. Anatomia comparada d’invertebrats marins I. Disseccions d’exemplars model

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura consisteix en:

  • Classes teòriques: se’n fa una per setmana d’una hora per a tots els alumnes simultàniament en una aula.
  • Classes pràctiques: se’n fa una per setmana de dues hores en un laboratori en grups d’uns quinze alumnes i un professor.
  • Sortida al camp de dos dies: es fa en grups de vint alumnes i dos professors per conèixer in vivo els principals invertebrats marins litorals i la seva relació amb diferents comunitats marines i tipus de substrat.
  • Activitat tutorada no presencial: identificació dels principals representants dels diferents grups d’invertebrats marins. Elaboració d’informes i/o treballs d’investigació o bibliogràfics. Lectura d’articles científics i divulgatius.
  • Cinc seminaris específics sobre temes relacionats amb la biodiversitat, la filogènia molecular o temes concrets de biologia de grups d’invertebrats marins.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’avaluen tant els conceptes bàsics com els aspectes més integratius i globals del programa, des de classes teòriques i pràctiques. Aquesta part puntua 8 punts dels 10 de tota l’assignatura. El professorat encarregat d’avaluar aquesta part és el de l’ensenyament teoricopràctic. Per aconseguir-los s’han de fer:

  • Una prova (parcial) amb preguntes de tipus test i/o preguntes curtes sobre coneixements bàsics. Aquesta prova val 3 punts com a màxim.
  • Una prova de síntesi on, a part dels coneixements bàsics, es demana resoldre qüestions més integratives de tota l’assignatura, tant de les classes magistrals com de les classes teoricopràctiques i la sortida de camp. Aquesta prova val 5 punts com a màxim.


S’avalua el treball tutelat no presencial i el treball fet a la sortida de camp. Aquesta part val 2 punts. Per aconseguir-los es tenen en compte:
  • La feina individual de cada alumne. S’avalua mitjançant proves de determinació d’exemplars i treballs tutoritzats (1,5 punts).
  • Un exercici que consisteix a fer una anàlisi i valoració de la sortida (0,5 punts).


La nota final és la suma de la nota de la prova parcial, la nota de la prova de síntesi i la nota del treball tutelat.

 

Avaluació śnica

L’avaluació consisteix en una prova única de tots els coneixements de les classes teòriques i de les classes pràctiques (80 % de la nota), en la sortida de camp i en els tutoritzats no presencials (20 % de la nota). Aquest tipus d’avaluació s’ha de sol·licitar per escrit al professor.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ADIYODI, K.G.; ADIYODI, R.G., (ed.). Reproductive biology of invertebrates. Chichester [etc.] : Wiley, 1983-1994. [7 vol.]  EnllaƧ

BRUSCA, R.C.; BRUSCA, G.J. Invertebrados. 2a ed. Madrid : McGraw-Hill/Interamericana de España, 2005  EnllaƧ

CALVIN, J.C. El Ecosistema marino Mediterráneo : guía de su flora y fauna. Murcia : El autor, 1995  EnllaƧ

CASTRO, P.; HUBER, M.E. Biología marina. Madrid : McGraw-Hill/Interamericana de España, 2007. [Trad. de: Marine biology. 6th ed., 2007]  EnllaƧ

[També, 9th ed., 2013, en anglčs]  EnllaƧ

COGNETTI, G.; SARÀ, M.; MAGAZZÙ, G. Biología marina. Madrid : Ariel, 2001. (Ariel ciencia)  EnllaƧ

WIRTZ, P.; DEBELIUS, H. Guía de invertebrados del Mediterráneo y Atlántico. Madrid : M & G Difusión, 2004  EnllaƧ

FOLCH, R., (dir.). Història natural dels Països Catalans : Vol. 8 : Invertebrats no artròpodes. Barcelona : Enciclopedia Catalana, 1984-1992  EnllaƧ

HOFRICHTER, R. El Mar mediterráneo : fauna, flora, ecología : Vol. II/1 : Guía sistemática y de identificación. Procariotas, protistas, hongos, algas, animales (hasta nemertea). Barcelona : Omega, 2004-  EnllaƧ

NIELSEN, C. Animal evolution : interrelationships of the living phyla. 3rd ed. Oxford : Oxford University Press, 2012  EnllaƧ

NYBAKKEN, J.W.; BERTNESS, M.D. Marine biology : an ecological approach. 6th ed. San Francisco, Calif. ; London : Pearson/Benjamin Cummings, 2005  EnllaƧ


[També, 3rd ed., 1993]  EnllaƧ

OCAÑA, A. [et al.]. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. 2a ed. Granada : Comares, 2000  EnllaƧ

RIEDL, R., (ed.). Fauna y flora del Mar Mediterráneo : una guía sistemátic a para biólogos y naturalistas. Barcelona : Omega, 1986  EnllaƧ

RUPPERT, E.E.; FOX, R.S.; BARNES, R.D. Invertebrate zoology : a functional evolutionary approach. 7th ed. Belmont (Calif.) : Thomson-Brooks/Cole, 2004  EnllaƧ

Calcagno, J. A. (ed.). 2014. Los invertebrados marinos. Vázquez Mazzini Eitores. Buenos Aires.  EnllaƧ