Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ecologia Microbiana

Codi de l'assignatura: 361687

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Urmeneta Maso

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

56

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

28

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

15

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

13

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autònom

50

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu principal de l’assignatura és introduir l’alumnat en el coneixement actual de l’ecologia microbiana i en la metodologia utilitzada per obtenir-lo. S’analitza com els microorganismes van ser clau en l’evolució de la vida en el nostre planeta. A més, s’estudia la presència en l’actualitat de microorganismes en diferents ambients i la seva elevada diversitat. S’incideix també en el fet que els microorganismes no es poden considerar com a organismes aïllats, sinó que interaccionen entre ells i amb el medi ambient. El microbioma, per tant, és imprescindible per al funcionament dels ecosistemes i per al desenvolupament dels cicles biogeoquímics a la Terra. Així mateix, s’incideix en l’anàlisi i la comprensió d’articles científics d’investigació primària i en la capacitat per buscar informació i comunicar a través d’Internet.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Continguts

1.1. Història i desenvolupament de l’ecologia microbiana. Primers estudis. Cultius axènics i cultius mixtos. L’Escola de Delft

1.2. Mètodes de datació. Fraccionament isotòpic. Estromatòlits. Canvi de gasos. Evolució del potencial redox. Eons arqueà, proterozoic i fanerozoic

1.3. Ecologia microbiana quantitativa. Mostratge. Biomassa i activitat. Mesura del creixement individual i poblacional. Detecció i quantificació molecular de microorganismes de l’ambient

1.4. Classificació i taxonomia microbianes. Taxonomia molecular. Genòmica i proteòmica. Cinc regnes o tres dominis. Concepte d’espècie bacteriana. Evolució microbiana

1.5. El domini Arquea: Euryarchaeota. Crenarchaeota. Ambients extrems. Generalitats sobre el domini Bacteria. Proteobacteris

1.6. L’ambient aquàtic. Ambients continentals i marins. Microbiota de l’aigua. Vida planctònica i nombre de Reynolds. Vida bentònica: adhesió a superfícies. Biopel·lícules. Tiobios i surgències termals submarines. Quimiotaxi. Bacteris magnetotàctics

1.7. Fotosíntesi anaeròbica. Producció i importància ecològica. Bacteris fototròfics. Comunitats fototròfiques anaeròbiques. Llacs càrstics. Tapissos microbians

1.8. L’ambient terrestre. Estructures de resistència o anabiosi. Longevitat procariòtica. Cèl·lules diferenciades i no diferenciades. Microbiota del sòl. La biosfera subterrània profunda. Metabolisme anammox

1.9. Microbiologia de l’aire. Dispersió i transport de microorganismes. Microbiologia d’ambients tancats. Esterilització ambiental. Sales blanques i animals gnotobiòtics

1.10. Interacció entre microorganismes. Interacció amb protists. Interacció amb plantes. Interacció amb animals. Bacteris endosimbionts d’insectes. Microbiota humana i patògens

1.11. Control biològic. Estudi biològic de plagues. Virus, bacteris i fongs com a agents plaguicides. Fagoteràpia. Modificació genètica d’agents de control. Antagonisme i antibiosi. Guerra biològica i bioterrorisme

1.12. Biopolímers microbians. Polisacàrids, poli-ß-hidroxialcanoats. Proteïna unicel·lular. Polifosfats. Polisulfurs. Producció i aplicacions

1.13. Bioacumulació, biodegradació i biorestauració. Compostos xenobiòtics i recalcitrants. Utilització de cultius axènics i de cultius mixtos. Comunitats microbianes i biodegradació. Plasmidis i vies metabòliques de degradació

1.14. Avaluació de riscos en l’alliberament de microorganismes modificats genèticament. Aplicacions de la genètica molecular a l’ecologia microbiana. Aspectes legals

1.15. Astrobiologia. Possibilitat de vida fora de la Terra. Investigacions en curs

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura consisteix en:

• Activitats presencials (56 h):

— Classes magistrals (28 h). Classes teòriques que es fan en dues sessions setmanals d’1 h durant 14 setmanes. S’hi utilitza material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, vídeos, etc.) i es fomenta l’intercanvi d’informació per mitjà de la plataforma del Campus Virtual.

— Pràctiques de laboratori: 15 h totals en una setmana intensiva amb grups de 12 alumnes per professor (o 24 alumnes amb dos professors), amb sessions diàries de 3 h seguides.

— Sortides culturals: visita a centres de recerca, assistència a conferències i seminaris (13 h).

 

• Activitats dirigides no presencials (44 h):

— Comentaris d’articles científics.

— Resolució d’exercicis i problemes.

El professor tutoritza l’alumne en les activitats no presencials dirigides.

 

• Activitats autònomes (50 h):

— Recerca d’informació.

— Ús de la bibliografia.

— Estudi.

Els continguts, activitats i metodologies proposats es podran veure modificats en funció de les indicacions de les autoritats sanitàries per la COVID-19.

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Segons la normativa de la Universitat de Barcelona (Acord del Consell de Govern de 19 de juliol de 2006, capítol 4, articles 10-12) es fa una avaluació continuada dels aprenentatges, coneixements, habilitats i actituds inclosos en els objectius i en els continguts de la matèria. Amb vista a la qualificació de cada alumne, els professors de l’assignatura tenen en compte:

• Treballs, comentaris, exercicis, problemes i discussió d’articles científics en anglès (20 % de la qualificació final).

• L’aprofitament de les classes pràctiques (20 % de la qualificació final).

• La participació en altres activitats presencials, com ara sortides de camp, visites a centres de recerca i assistència a conferències (10 % de la qualificació final).

• El resultat d’una prova de síntesi (50 % de la qualificació final).

Per poder aprovar l’assignatura es requereix haver fet les pràctiques de laboratori (obligatòries), haver tret una nota mínima de 4 en la prova de síntesi i un mínim de 5 en la nota final. La prova de síntesi consisteix en una prova escrita, en la qual es dona especial importància a l’anàlisi comprensiva i a la discussió d’articles científics recents publicats en revistes internacionals.

En cas d’haver-se presentat a la prova de síntesi però no haver assolit la qualificació de 4, l’alumne té dret a una reavaluació. La prova té característiques semblants a les de la prova de síntesi. Totes les altres activitats del curs no es reavaluen.

L’avaluació proposada es pot veure modificada en funció de les indicacions de les autoritats sanitàries per la COVID-19.

 

Avaluació única

En cas que l’alumne sol·liciti acollir-se a l’avaluació única, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per l’estudiant i pel professor. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, el professor li pot demanar que faci algunes activitats presencials. L’avaluació única, que es fa el mateix dia que la prova de síntesi, es duu a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat de Biologia.