Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Evolució del Pensament Biològic

Codi de l'assignatura: 361689

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Garcia Fernandez

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

30

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

4

 

-  Seminari

Presencial

 

18

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

58

 

 

Recomanacions

 

Preparats per a discussions participatives!

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

El principal propòsit de l’assignatura és conèixer críticament com han anat evolucionant les idees bàsiques en biologia, des dels orígens històrics, passant pels grans punts d’inflexió conceptuals, fins a les discussions actuals sobre temes candents en biologia i el seu impacte a la societat. Així, els coneixements adquirits faran referència a:

— Els inicis del coneixement biològic, des d’Egipte fins a l’edat mitjana.

— L’estructura i funció dels organismes: de la medicina clàssica i les unitats fonamentals de la vida a la fisiologia i el funcionament del cervell.

— L’origen, evolució i ecologia dels éssers vius: dels orígens de la teoria evolutiva fins a la margalefiana visió del planeta Terra.

— La síntesi moderna: les molècules, l’ADN i l’impacte de la biologia molecular en la visió de com evolucionen, es desenvolupen, i es relacionen els éssers vius.

— L’impacte de la biologia a la societat i viceversa. S’hi inclouen els impactes de i per a la biotecnologia, les malalties, matemàtiques, etc.

— Temes frontera actuals en biologia. Entre d’altres: humans biònics, el paper de la dona en la història de la biologia, bioètica avui en dia, etc.

 

 

Blocs temàtics

 

I. Els inicis

*  1) Introducció: una nova assignatura, del passat, pel present i cap al futur

2) Els inicis de la biologia: allò viu, allò inanimat, des d’Egipte a la Il·lustració passant per la Xina, Orient, Grècia, Roma i l’edat mitjana

II. Estructura, funció i reproducció dels éssers vius

*  3) Evolució del coneixement cel·lular des del microscopi òptic a l’electrònic

4) Com es propaguen els organismes? De la generació espontània i el vitalisme a les idees de reproducció i desenvolupament (de l’epigènesi d’Aristòtil i la preformació del segle XVII als inicis de l’embriologia moderna)

5) Del què és això al què fa això. De l’anatomia a la fisiologia

6) Dels esperits a les molècules. La història de l’impuls nerviós: de Galvani als canals iònics

7) La idea d’immunitat i el descobriment del sistema immunitari

8) El manteniment somàtic (homeòstasi)

Bloc I i II: Seminari i discussió dels blocs I i II

III. Origen, evolució i ecologia dels éssers vius

*  9) Del Vestiges of the Natural History of Creation  a l’On the Origin of Species. Les ciències naturals abans de la sacsejada darwinista

10) L’evolució per adaptació: té límits o és totalment oberta? Com saber-ho?

11) L’arbre de la vida: la representació de la descendència amb modificació com a eina per entendre l’evolució. De Haeckel al projecte «The Open Tree of Life»

12) Per què hi ha herbívors i carnívors? L’origen del concepte de cadenes tròfiques

13) L’evolució de l’evolució humana. Les evidències fòssils i el pensament evolucionista: des del fixisme d’Ussher fins a l’antropologia moderna

IV. La síntesi moderna: gens, molècules, ecologia i evolució

*  14) El descobriment de la doble hèlix del DNA: fets, mites i clarobscurs

15) La síntesi entre genètica, desenvolupament i evolució. De gens diferents per a cada espècie als mateixos gens per a totes les espècies (o com fer coses diferents amb els mateixos elements)

16) Eco-evo-devo, cap a la nova síntesi

Bloc III: Seminari i discussió del bloc III

V. Conclusions: passat, present i preguntes obertes

*  17) L’evolució dels grans conceptes en biologia: gradual o quàntica? El «problema» dels  precursors. Exemples: selecció natural, herència particulada, neurona, doble hèlix del DNA, i d’altres

Seminaris i activitats

*  — Adquisició de noves capacitats sensorials a organismes que no es tenen i «augment» o Human enhancement technologies (HET)

— Les xarxes de connectivitat del cervell, les malalties neurològiques: de la frenologia al Prozac 

— Bioètica: realitats, preguntes i reptes, amb cinefòrum

— Cinefòrum: l’evolució

— L’evolució de la microscòpia i visita guiada a les vitrines i exposicions de la Facultat de Biologia

— La història de les ciències naturals i la biologia a través dels llibres del Fons Antic de la Biblioteca de la UB

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials = 52 h

— Classes magistrals (30 h) teòriques impartides en grups de màxim 60 alumnes. Es fan dues sessions setmanals d’1 h, durant un període de 15 setmanes. Per impartir les classes magistrals, s’utilitza material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, animacions, vídeos, accés directe a URL, etc.) ja que permet un millor seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic està disponible en les plataformes del Campus Virtual perquè els alumnes matriculats hi puguin accedir fàcilment.

— Visites a centres de documentació (4 h). Es preveu que els alumnes visitin el Fons Antic de la Biblioteca de la UB. Durant la visita, el professor dinamitza el grup per fomentar l’anàlisi i un aprofitament màxims de la visita.

— Seminaris repartits en sis sessions de tres hores i sobre temes transversals, des dels conceptes més bàsics i transcendentals del coneixement biològic i l’evolució de les idees en biologia fins a les fronteres actuals en biologia. La metodologia inclourà seminaris i cinefòrums.

 

Activitats no presencials

Activitats tutelades dirigides = 42 h

— Els alumnes que presentin seminaris hauran de preparar, a partir de la bibliografia que se’ls proporciona, una presentació per ser defensada davant la resta d’alumnat i professorat. En la seva preparació seran tutelats/dirigits pel professor.

— Els alumnes que preparin un assaig sobre un tema relacionat amb la matèria rebran assessorament i tutoració per part d’un dels professors de l’assignatura.

— L’alumne ha d’elaborar un resum crític de dues de les lliçons impartides per especialistes de les diferents temàtiques de l’assignatura.

 

Aprenentatge autònom = 58 h

— Abans de les classes presencials de teoria, l’alumne ha de revisar el material docent que s’utilitza en aquestes classes.

— Després de les classes teòriques, cal que l’alumne analitzi críticament els continguts impartits, utilitzant no només els apunts de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor, per aprofundir en la matèria.

— Cal que l’alumne s’organitzi per fer les tasques requerides pel professor tenint en compte els terminis i el calendari establert per dur-les a terme i presentar-les.

— També cal que l’alumne treballi els continguts dels resums i en el seu cas de l’assaig. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es fa una avaluació dels aprenentatges, coneixements i actituds inclosos en els objectius i en els continguts de la matèria. Amb vista a la qualificació de cada alumne, el professor de l’assignatura té en compte l’assistència i participació a classe, als seminaris i a les visites. És necessària, doncs, l’assistència de l’alumne al màxim de dies per aprovar l’assignatura, i també l’assistència i la participació a les visites, fins a un 30 % de la qualificació.

La impartició de seminaris o l’elaboració d’un assaig representa fins al 30 % de la qualificació, i la presentació de resums crítics d’algunes de les classes fins a un altre 40 %.

La reavaluació es fa segons la normativa vigent de la Facultat de Biologia.

 

Avaluació única

Quan un estudiant no pugui fer l’avaluació continuada, es pot acollir a l’avaluació única. Aquesta decisió ha de constar per escrit amb una còpia per a l’estudiant i una altra per al professor.