Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teoria de Jocs i Aplicacions Econòmiques

Codi de l'assignatura: 361868

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Mikel Alvarez Mozos

Departament: Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

44

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

16

 

(Es desdobla el grup en dues aules si és prou gran.)

Treball tutelat/dirigit

40

(Activitats que es lliuren i compten per a l'avaluació continuada.)

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Pot fer aquesta assignatura qualsevol estudiant que hagi cursat les assignatures obligatòries dels primers cursos. Aquesta assignatura pot ajudar a la comprensió d’alguns temes de microeconomia avançada.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat per prendre decisions. Aquesta competència es concreta en: - Capacitat per identificar els elements essencials d'un problema de decisió, és a dir, els agents, les accions disponibles, la informació de què disposen els agents, així com dels resultats o les conseqüències de les diferents accions potencials. - Capacitat per identificar els punts d'incertesa, fer-ne hipòtesi i deduir-ne resultats mantenint un criteri crític. - Capacitat per raonar estratègicament assumint hipòtesis sobre el comportament dels altres, analitzar equilibris, conèixer les tècniques de recerca i les hipòtesis en què es basen els equilibris esmentats. - Capacitat per prendre decisions economicoempresarials efectives: coneixement dels conceptes bàsics d'economia i empresa per analitzar les decisions, utilitzar eines quantitatives o qualitatives apropiades i identificar, formular i resoldre problemes amb diferents graus de complexitat.

   -

Capacitat de comprendre problemes, abstreure'n l'essència i formular-los matemàticament per facilitar-ne l'anàlisi i la resolució.

   -

Capacitat per detectar, formular i donar solució mitjançant models d'investigació operativa a problemes de presa de decisió de les diferents organitzacions, integrant, si és necessari, els resultats de les anàlisis estadístiques.

   -

Capacitat crítica d'anàlisi de teories i models econòmics. Aquesta competència es concreta en: - Capacitat d'analitzar críticament i valorar el comportament econòmic dels individus i les decisions que prenen. - Capacitat d'analitzar el comportament agregat d'una economia i de les seves implicacions. - Capacitat de contrastar empíricament l'adequació dels models teòrics a un àmbit econòmic determinat.

   -

Conèixer algunes de les aplicacions de la matemàtica a altres branques de la ciència i la tecnologia.

   -

Capacitat de proposar, modelitzar, analitzar, validar i interpretar situacions i problemes reals, adaptant els models teòrics a les necessitats específiques de les diferents àrees d'aplicació.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

La teoria de jocs es refereix a l’estudi de problemes de decisió multipersonal, tant els que impliquen l’acord explícit entre els agents o jugadors (jocs cooperatius), com els que es resolen mitjançant decisions individuals sense la possibilitat d’establir acords vinculants entre els agents (jocs no cooperatius). L’objectiu del curs és exposar tant les nocions elementals de la teoria de jocs com introduir les aplicacions econòmiques que se’n deriven i que alhora la motiven.

Respecte a la teoria de jocs no cooperatius, els conceptes centrals són els d’estratègia i equilibri. En concret s’apliquen tant a jocs estàtics, amb o sense informació completa, com a jocs dinàmics amb informació completa. Les aplicacions a models d’estructura de mercat així com altres vessants de la teoria econòmica (models de negociació, per exemple) són importants per motivar i justificar els conceptes emprats.

Quant a la teoria de jocs cooperatius, el concepte central és l’anàlisi dels guanys derivats de formar coalicions. En particular, ens centrem en els jocs cooperatius d’utilitat transferible, en què l’objectiu és, d’una banda, estudiar la formació d’aquestes coalicions i, de l’altra, analitzar els criteris de repartiment dels guanys que se’n deriven. També s’aplica a l’estudi dels models de votació.

 

Referits a habilitats, destreses

Respecte a la teoria de jocs no cooperatius es pretén que l’alumnat sigui capaç de:

— Formalitzar situacions simples com a jocs no cooperatius, identificant els jugadors, les estratègies disponibles i els possibles resultats.

— Aplicar el concepte d’equilibri de Nash, per deduir el comportament previsible dels agents econòmics.

— Interpretar els equilibris obtinguts en el context del problema i desenvolupar una capacitat crítica.

— Analitzar les particularitats dels jocs estàtics bayesians amb informació incompleta i dels jocs dinàmics, distingir aquestes particularitats dels jocs estàtics amb informació completa, i aplicar els procediments de solució corresponents.

— Analitzar els models d’estructures de mercat des de l’òptica dels jocs, i en especial la competència en preus o quantitats en un context oligopolístic.

— Interpretar les subhastes com un joc no cooperatiu i analitzar els comportaments estratègics dels agents.

Quant a la teoria de jocs cooperatius, es pretén que l’alumnat sigui capaç de:

— Formalitzar situacions senzilles com a jocs cooperatius, identificant els jugadors i els guanys de cadascuna de les coalicions.

— Reconèixer les distribucions que siguin acceptables des d’un punt de vista coalicional.

— Aplicar criteris de repartiment de guanys o costos, així com proposar i discutir les propietats de diversos tipus de repartiments.

— Analitzar una situació de votació i reconèixer el poder relatiu dels agents.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Jocs estàtics amb informació completa

1.1. Introducció: elements d’un joc i formes de representació

1.2. Jocs amb dos jugadors i nombre finit d’estratègies: jocs bimatricials

1.3. Dominació d’estratègies: el dilema del presoner

1.4. Concepte d’equilibri de Nash i exemples

1.5. Jocs de suma zero

1.6. Jocs amb tres o més jugadors

1.7. Jocs amb n jugadors: la tragèdia dels comuns

1.8. Jocs amb infinites estratègies. Existència d’equilibri de Nash

1.9. Equilibri en estratègies mixtes en els jocs bimatricials

1.10. Jocs de mercat: el model de duopoli de Cournot i de Bertrand

2. Jocs dinàmics amb informació completa

2.1. Representació d’un joc en forma extensiva: conjunts d’informació

2.2. Concepte d’estratègia i representació estratègica d’un joc dinàmic

2.3. Subjocs. Equilibri de Nash perfecte en subjocs. Exemples

2.4. Jocs dinàmics amb informació completa i perfecta: inducció cap enrere

2.5. Jocs de mercat: el duopoli de Stackelberg

2.6. El dilema del presoner repetit

3. Jocs estàtics amb informació incompleta

3.1. Introducció als jocs amb informació incompleta

3.2. Arbres de decisió amb jugades d’atzar

3.3. Jocs bayesians estàtics: tipus, conjectures, pagaments i estratègies

3.4. Equilibri bayesià de Nash

3.5. Exemples: un dilema del presoner amb informació incompleta; una subhasta simplificada

3.6. Aplicacions: duopoli de Cournot amb informació incompleta; subhastes

4. Jocs cooperatius

4.1. Introducció. La funció característica

4.2. Distribucions eficients

4.3. Racionalitat coalicional: el core

4.4. Una solució puntual: el valor de Shapley

4.5. Aplicació a problemes de distribució de costos: jocs de connexió a una font

4.6. Jocs de votació i índexs de poder

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia amb la qual es volen assolir els objectius de l’assignatura consisteix, d’una banda, en classes magistrals de caràcter teoricopràctic i, de l’altra, en activitats pràctiques que s’han de fer al llarg del curs. L’assignatura (només per als grups amb un nombre suficient de persones matriculades) es desdobla en les classes de pràctiques de problemes (una classe de dues hores cada dues setmanes): dos professors imparteixen els subgrups en el mateix horari, però en dues aules en paral·lel.

Respecte de les classes, es pretén que l’anàlisi de diferents exemples condueixi a la necessitat de definir els conceptes bàsics, i que després aquests conceptes i procediments s’apliquin a exemples més complexos provinents de la realitat econòmica. Per això, la resolució de les activitats pràctiques que es proposen té un paper important en l’assoliment d’aquests objectius. El calendari d’aquestes activitats es publica en l’espai de l’assignatura en el Campus Virtual, en què s’indica el dia d’inici i el de lliurament. Després de la data de lliurament, se’n publica també la solució.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

L’avaluació continuada consisteix en dues proves escrites presencials i el lliurament d’una sèrie d’activitats. El contingut de la prova 1 és essencialment el corresponent al bloc 1 del temari i té un pes del 30% sobre el total de l’avaluació continuada. El contingut de la prova 2 és el corresponent als blocs 2, 3 i 4 del temari i computa un 50% del global. El 20% restant s’obté de les activitats proposades a les sessions pràctiques. El calendari de les activitats avaluables es penja al campus virtual de l’assignatura.

Per poder superar el curs mitjançant l’avaluació continuada, s’exigeix que la suma ponderada de la puntuació obtinguda en les proves i les activitats sigui igual o superior a 5 (sobre 10), i que en les proves 1 i 2 descrites anteriorment s’obtingui, com a mínim, un 3 (sobre 10) en cadascuna.

S’entendrà que l’estudiant completa l’avaluació continua si es presenta a la darrera prova programada d’avaluació continua, i que renuncia a l’avaluació continuada i opta per l’avaluació única si no es presenta a aquesta darrera prova.

Reavaluació

La reavaluació es fa seguint els criteris indicats pel Consell d’Estudis. Només hi ha una única prova, amb preguntes teòriques i pràctiques, que té lloc en la data oficial que s’assenyali.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una prova que conté preguntes teòriques i pràctiques, i que té lloc en la data oficial d’avaluació única que s’assenyali.

Reavaluació

La reavaluació es fa seguint els criteris indicats pel Consell d’Estudis. Només hi ha una única prova, amb preguntes teòriques i pràctiques, que té lloc en la data oficial que s’assenyali.

Avaluació de competències

Les competències que es volen assolir en aquesta assignatura estan fonamentalment relacionades amb la capacitat de prendre decisions. La teoria de jocs és bàsicament l’estudi de la presa de decisions en ambients de conflicte i cooperació; és per això que totes les activitats d’avaluació del curs s’enfoquen perquè l’estudiant sàpiga analitzar aquestes situacions i els seus elements (per a més detalls, vegeu la descripció de les competències).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

PÉREZ, Joaquin.; JIMENO, José. L.; CERDÀ, Emilio. (2013) : Teoría de juegos. Madrid: Garceta.

  Llibre on es defineixen formalment els conceptes de forma clara i precisa. Inclou exercicis resolts i proposats. Capítols 1, 2, 3, 4 i 5.

Catàleg UB  Enllaç

GARDNER, Roy. (1996) : Juegos para empresarios y economistas. Barcelona: Antoni Bosch,

  Manual que explicita l’ús de la teoria de jocs aplicada, principalment, a models econòmics. Capítols de l’1 al 7 i 11.

Catàleg UB  Enllaç

GIBBONS, Robert. (1993) : Un primer curso de teoría de juegos. Barcelona: Antoni Bosch,

  Llibre que presenta la teoria de jocs amb un contingut específic dels models econòmics. Capítols 1, 2 i 3.

Catàleg UB  Enllaç

OSBORNE, Martín. J. (2004) : An introduction to game theory. Oxford University Press,

  Llibre que presenta d’una manera no gaire formal, però precisa, els temes més importants de la teoria de jocs. Cobreix amb escreix el que es pot fer en el curs, i està pensat per a estudiants de final de carrera. Capítols de l’1 al 9.

Catáleg UB  Enllaç

RAFELS, Carles. [et al.] (1999) : Jocs cooperatius i aplicacions econòmiques. Barcelona: Edicions UB,

  Llibre dedicat a un estudi aprofundit dels models de jocs cooperatius. Capítols 1, 2, 3 i 5.

Catàleg UB  Enllaç

BINMORE, Ken. (2011) : La teoría de juegos: una breve introducción. 2ª ed. Madrid: Alianza Editorial,

  Llibre divulgatiu (en format de butxaca) sobre la teoria de jocs.

Catàleg UB  Enllaç

SANCHEZ-CUENCA, Ignacio. : (2009) : Teoría de juegos. 2ªa ed. Madrid: CIS,

  Manual breu i clar amb aplicacions a la sociologia i la ciència política.

Catàleg UB  Enllaç

DIXIT, Avinash.K. ; NALEBUFF, Barry .J. (2010) : El arte de la estrategia. Barcelona: Antoni Bosch,

  Llibre de divulgació, on es tracten de forma general i no gaire tècnica els principals aspectes de la teoria de jocs.

Catàleg UB  Enllaç

WATSON, Joel. (2008)  : Strategy: an introduction to game theory.. 2ª ed. New York : W.W. Norton & Company,

Catàleg UB  Enllaç