Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Principis i Institucions Constitucionals

Codi de l'assignatura: 362446

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Eva Pons Parera

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

50

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Entendre l'estructura de l'ordenació jurídica i conèixer i saber aplicar els criteris de prelació de les fonts per determinar les normes aplicables en cada cas.

   -

Comprendre el sistema institucional i la forma complexa de producció del dret en l'actualitat en els diferents nivells local, autonòmic, estatal, europeu i internacional.

   -

Entendre el caràcter històric del dret i conèixer l'origen i l'evolució de les ordenacions jurídiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Saber què és una constitució (concepte, perspectiva històrica, orígens i procés d’evolució en els diferents models).

— Saber què és la justícia constitucional.

— Identificar el contingut bàsic de la Constitució vigent i les funcions de la Constitució en l’Estat que regeix, principalment la constitució jurídica.

— Reconèixer els principis definidors de l’Estat en la Constitució vigent i saber identificar-ne les manifestacions principals en el text constitucional.

— Conèixer el sistema d’institucions dissenyat per la Constitució respecte de l’Estat, concretat en l’estudi de la Corona, de les Corts Generals, del Govern, del poder judicial i del Tribunal Constitucional.

— Saber com s’exerceix el poder normatiu de l’Estat i com s’adequa a la norma constitucional mitjançant el control de constitucionalitat.

— Saber què és un ordenament jurídic, quines són les normes que el conformen, la relació entre aquestes normes i com s’articula.

 

Referits a habilitats i destreses


— Analitzar i comentar críticament textos doctrinals i jurisprudencials sobre la Constitució i els principis i institucions de l’Estat.

— Cercar la normativa i jurisprudència aplicables a aquesta matèria.

— Identificar els aspectes rellevants, des d’una perspectiva constitucional, en els problemes o debats sobre aquesta matèria.

— Resoldre casos pràctics sobre els diferents punts del contingut de l’assignatura.

— Exposar oralment opinions jurídiques fent ús dels conceptes estudiats.

 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Teoria i principis constitucionals

*     1.1. Evolució històrica del constitucionalisme i concepte de «constitució»

   1.2. La Constitució espanyola de 1978

        1.2.1. Origen i estructura

        1.2.2. Garanties: justícia constitucional i reforma constitucional

  1.3. Principis constitucionals

        1.3.1. Estat social i democràtic de dret

        1.3.2. Principi d’autonomia

        1.3.3. Principi d’integració europea

 

2. Organització institucional de l’Estat

*  2.1. Monarquia parlamentària i cap d’Estat

2.2. Corts Generals

    2.2.1. Estructura bicameral, composició i sistema electoral

    2.2.2. Organització i funcions de les cambres

    2.2.3. Estatut dels parlamentaris

 2.3. El Govern

    2.3.1. Formació de govern: procés d’investidura

    2.3.2. Composició i funcions del Govern. Posició del president del Govern

 2.4. Relacions entre les Corts i el Govern

    2.4.1. Control extraordinari del Govern: qüestió de confiança i moció de censura

    2.4.2. Control ordinari del Govern

    2.4.3. Dissolució parlamentària

 2.5. Poder judicial

    2.5.1. Principis constitucionals i funcions

    2.5.2. Consell General del Poder Judicial

 2.6. Tribunal Constitucional

    2.6.1. Composició i organització

    2.6.2. Funcions

3. Sistema normatiu de l’Estat

*  3.1. Principis constitucionals d’organització del sistema normatiu

3.2. Normes de l’Estat amb rang de llei  

    3.2.1. La llei; concepte i reserva de llei. Tipus de lleis.

    3.2.2. El decret llei

    3.2.3. El decret legislatiu

 3.3. Els tractats internacionals

 3.4. El control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El docent responsable de cada grup de l’assignatura imparteix el mateix temari i segueix les indicacions metodològiques i d’avaluació que consten en el pla docent. No obstant això, cada docent pot elaborar i publicar un programa en què concreti la periodicitat de les explicacions i de les activitats presencials i dirigides que es duguin a terme al llarg del curs.

L’assignatura s’organitza en grups de docència ordinària i un grup d’estudi orientat, tant a la franja del matí com a la de la tarda.

Grups de docència ordinària

L’assignatura es treballa a través de les activitats següents:

— Classes teòriques.

— Classes pràctiques.

Grup d’estudi orientat

El grup d’estudi orientat acull l’alumnat de segona matrícula que repeteix assignatura. Tots els estudiants matriculats en aquests grups segueixen el règim d’avaluació única en els termes indicats més endavant.

Les sessions presencials es conceben, bàsicament, per donar les indicacions generals sobre els blocs temàtics en què es divideix aquesta assignatura i per resoldre dubtes. També s’imparteixen classes pràctiques.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Grups ordinaris
El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada (AC), que, d’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, es porta a terme en una única convocatòria d’avaluació, sens perjudici dels supòsits de dret a reavaluació establerts en aquest pla docent.

L’avaluació continuada s’articula en els dos trams següents:

— Entre dues i quatre activitats avaluables al llarg del curs. És obligatori fer totes les activitats avaluables. Els alumnes d’avaluació continuada que no facin alguna de les activitats avaluables tenen un 0 en l’activitat que no hagin fet.

El conjunt d’activitats avaluables representa el 50 % de la nota final de l’assignatura.

La tipologia de les activitats avaluables és la següent per a cada grup:

Matí

M-1.  Professora Eva Pons: una prova teoricopràctica, amb un valor del 20 %, i una activitat pràctica, amb un valor del 30 % de la nota final.

M-2. Professora Natalia Caicedo: una prova teòrica, amb un valor del 25 %, i una prova pràctica, amb un valor del 25 % de la nota final.

M-3. Professor Xavier Arbós: una prova teoricorpràctica, amb un valor del 30 %, i dues activitats avaluables coordinades del grup que consisteixen en un treball acadèmic o de recerca, amb un valor del 10 %, i una o dues lectures, amb un valor del 10 % de la nota final.

M-4. Professora Enriqueta Expósito: una prova de lectura sobre una monografia, amb un valor del 10 %, una prova teòrica (test i preguntes de resposta curta) sobre els blocs I i II, amb un valor del 20 %, i una activitat pràctica sobre el bloc III, amb un valor del 20 % de la nota final.

M-5. Professora Esther Martín: un test i preguntes de resposta curta del bloc I i part del bloc II, amb un valor del 20 %, i un cas teoricopràctic dels blocs II i III, amb un valor del 30 % de la nota final. Es valora fins a un 10 % addicional el lliurament, dins del termini, de les activitats pràctiques programades, sempre que s’hagin defensat i exposat a les classes pràctiques i es compleixin la resta de requisits generals del pla docent.

M-6. Professora Eva Pons: una prova teoricopràctica, amb un valor del 20 %, i una activitat pràctica, amb un valor del 30 % de la nota final.

M-7. Professor Markus González: una prova de tipus test, un cas pràctic i una pregunta de desenvolupament, amb un valor del 25 %; i una segona prova de tipus test, un cas pràctic i una pregunta de desenvolupament, amb un valor del 25 % de la nota final.

Tarda

T-1. Professora Natalia Caicedo: una prova teòrica, amb un valor del 25 %, i una prova pràctica, amb un valor del 25 % de la nota final.

— Prova final de síntesi de tipus teoricopràctic. Aquesta prova té com a objecte tot el temari de l’assignatura, de manera que garanteixi l’assoliment dels objectius determinats en aquest pla docent, tant pel que fa als coneixements com a les competències que cal adquirir i desenvolupar. La prova de síntesi té el valor del 50 % restant de la nota final. Aquesta prova és comuna i específica per a tots els alumnes d’avaluació continuada a partir de les pautes establertes durant el curs.

Tenen la consideració de no presentat els alumnes que no duguin a terme cap de les activitats avaluables i també els que no facin la prova de síntesi.

Tant la prova de síntesi com el conjunt d’activitats permeten al professorat avaluar l’adquisició dels coneixements teòrics o conceptuals de la matèria i, en un vessant pràctic, la capacitat de resoldre les activitats aplicades a aquesta matèria.

No es pot aprovar l’assignatura si no s’obté una valoració positiva a la prova de síntesi.

El programa de cada grup i de cada docent pot preveure altres evidències d’avaluació, com ara l’assistència i la participació a classe i la preparació i exposició d’activitats. També pot establir que aquestes altres evidències d’avaluació comptin fins a un màxim del 10 % de la nota de les activitats avaluables d’avaluació continuada.

Reavaluació

— No tenen dret a reavaluació els alumnes que tinguin la consideració de no presentat.

— Tenen dret a reavaluació els alumnes d’avaluació continuada que tinguin una nota final de suspens. La reavaluació consisteix en una nova prova de síntesi de caràcter teòric i pràctic. La qualificació obtinguda en la prova de reavaluació serà la qualificació final de l’assignatura, que no es pondera amb les notes d’avaluació.

 

Avaluació única

D’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, hi ha una única convocatòria d’avaluació, sens perjudici del dret a reavaluació establert en aquest pla docent.

Els estudiants que optin per l’avaluació única (AU) n’han de formalitzar expressament la sol·licitud per mitjà d’un formulari electrònic o d’un imprès en paper, en el termini que fixi la Comissió Acadèmica i amb els requisits establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència. Tal com disposa la normativa vigent, l’incompliment del termini o de les formalitats establertes per inscriure’s en aquesta modalitat d’avaluació comporta incloure, amb caràcter general, l’estudiant en el règim d’AC.

L’avaluació única consisteix en una sola prova de caràcter teòric i pràctic que té com a objecte tot el temari de l’assignatura i que ha de permetre acreditar la superació dels objectius de l’assignatura definits en aquest pla docent. La prova és comuna i específica per a tots els alumnes d’avaluació única.

Reavaluació

— No tenen dret a reavaluació els alumnes que tinguin la consideració de no presentat.

— Tenen dret a reavaluació els alumnes d’avaluació única que s’hagin examinat de la prova única i no l’hagin aprovada. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

 Grup d’estudi orientat

Els grups d’estudi orientat es regeixen pel sistema d’avaluació única amb les especificitats següents: es fa un examen parcial optatiu i no alliberador, de caràcter teoricopràctic amb un valor ponderat del 30 % de la nota final si s’aprova, i sempre que beneficiï els estudiants, i un examen final amb el valor del 70 % restant, també de caràcter teoricopràctic.

Reavaluació

— No tenen dret a reavaluació els alumnes que tinguin la consideració de no presentat.

— Tenen dret a reavaluació els alumnes d’avaluació única que s’hagin examinat de la prova única i no l’hagin aprovat. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

Convocatòria de final de carrera

Els alumnes amb dret a la convocatòria de final de carrera fan el mateix examen que els de l’avaluació única, és a dir, una sola prova de tipus teòric i pràctic que té com a objecte tot el temari de l’assignatura i que ha de permetre acreditar la superació dels objectius de l’assignatura definits en aquest pla docent.

 
Clàusula lingüística comuna

Els estudis universitaris pressuposen que tots els estudiants, independentment del grup i el sistema d’avaluació triat, ja han adquirit un nivell adequat d’expressió oral i escrita com a eina de comunicació dels coneixements i aprenentatges en les etapes prèvies de 
l’ensenyament. Aquells exercicis d’avaluació en qualsevol de les seves modalitats que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixeran la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presentin, amb una nota màxima de 4.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

* ES RECOMANA LA UTILITZACIÓ DE L’ÚLTIMA EDICIÓ PUBLICADA DE CADA LLIBRE

 

CASTELLÀ ANDREU, Josep M. (ed.). Derecho constitucional básico. Barcelona : Huygens, 2019.  Enllaç

APARICIO¨PÉREZ, Miguel A. (dir.). Manual de derecho constitucional. Barcelona : Atelier, 2016.  Enllaç

ÁLVAREZ CONDE, Enrique, TUR AUSINA, Rosario. Derecho constitucional. Madrid : Tecnos, 2019.  Enllaç

BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (coord.). Manual de derecho constitucional. Madrid : Tecnos, 2020.  Enllaç

LÓPEZ GUERRA, Luís, et al. Derecho constitucional. Valencia : Tirant lo Blanch, 2018. 2 vols.  Enllaç

PÉREZ ROYO, Javier. Curso de derecho constitucional. Madrid ; Barcelona [etc.] : Marcial Pons, 2018.  Enllaç

GÓMEZ FERNÁNDEZ, Itzíar. Esquemas de derecho constitucional, 4a ed. Valencia : Tirant lo Blanch, 2020.  Enllaç

GARCÍA VITORIA, Ignacio.; GÓMEZ FERNÁNDEZ, Ítziar.; QUERALT JIMÉNEZ, Argelia. (coords.). Prácticas de derecho constitucional. València : Tirant lo Blanch, 2012.  Enllaç

BARCELÓ, Mercè; DOMÍNGUEZ, Fernando (coords.). Materials de dret constitucional : principis constitucionals bàsics i òrgans constitucionals . Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2007.  Enllaç

Leyes políticas del Estado. Cizur Menor (Navarra) : Civitas/Thomson Reuters, 2020.

Enllaç al CCUC  Enllaç

Código de derecho constitucional. Madrid : Tecnos, 2020.  Enllaç

Constitución española : legislación y jurisprudencia. Madrid : Civitas. 2015.

Normas políticas. Madrid : Tecnos, 2020.  Enllaç

Pàgina web

Código de derecho constitucional español  Enllaç