Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Romà

Codi de l'assignatura: 362451

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Paula Dominguez Tristan

Departament: Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge significatiu, responsabilitat respecte dels coneixements adquirits i formació contínua.

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Entendre l'estructura de l'ordenació jurídica i conèixer i saber aplicar els criteris de prelació de les fonts per determinar les normes aplicables en cada cas.

   -

Fer servir amb destresa i precisió el llenguatge jurídic i la terminologia pròpia de les diferents branques del dret en les llengües catalana i castellana i ser capaç de manejar documents i comunicar-se eficaçment en anglès.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Comprendre i reflexionar críticament sobre els valors implícits en el dret, especialment el de justícia i la seva realització.

   -

Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l'ordenació.

   -

Entendre el caràcter històric del dret i conèixer l'origen i l'evolució de les ordenacions jurídiques.

   -

Comprendre el context humà, econòmic, social i polític del dret i saber valorar els efectes de les normes i altres decisions jurídiques en aquests àmbits.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els conceptes jurídics bàsics de les institucions de dret públic i dret privat romanes.

— Saber que el dret romà no solament va ser el dret del poble de Roma, sinó que, a partir del moment que es va rebre a Europa, es va convertir en el fonament de la cultura i dels drets occidentals actuals.

 

Referits a habilitats, destreses

— Desenvolupar la tècnica del plantejament i la resolució dels conflictes i el raonament jurídic.

— Adquirir la idea d’ordenament jurídic.

— Saber utilitzar les fonts romanes.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Dret i història

1.1. Dret romà, règims polítics i sistema de fonts

1.1.1. Evolució política de Roma
1.1.2. Evolució jurídica
1.1.3. Sistema de fonts

1.2. Dret romà com a fonament del dret europeu

 1.2.1. La compilació de Justinià
 1.2.2. Dret romà i tradició romanística

2. Persona i família

2.1. El subjecte de dret

2.1.1. Persona: principi i fi de la persona física
2.1.2. Capacitat jurídica: triple status i capitis deminutio
2.1.3. Capacitat d’obrar: circumstàncies modificatives
2.1.4. La família romana: idees generals, sui iuris i alieni iuris, tipus de parentesc

2.2. Pàtria potestat, tutela i curatela

2.2.1. Pàtria potestat: contingut, adquisició, pèrdua i efectes
2.2.2. Protecció dels incapaços: tutela i curatela

2.3. Matrimoni i règim matrimonial de béns

2.3.1. Matrimoni: concepte, elements i requisits, divorci. Concubinat
2.3.2. Règim matrimonial de béns: relacions patrimonials entre cònjuges

3. Dret i procés

3.1. Exercici i protecció dels drets

3.1.1. Pressupòsits processals: justícia privada i evolució. Acció i classes. Persones que intervenen en el procés
3.1.2. Procediments civils romans: ordo iudiciorum privatorum i cognitio extra ordinem
3.1.3. Protecció jurídica extraprocessal

4. Drets reals

4.1. Coses, drets sobre les coses i protecció possessòria

4.1.1. Coses: idees generals
4.1.2. Drets sobre les coses: tipus i diferències amb els drets personals
4.1.3. Protecció possessòria: concepte de possessió, classes i protecció

4.2. Propietat i maneres d’adquirir-la

4.2.1. Propietat: tipus i protecció
4.2.2. Condomini
4.2.3. Maneres d’adquirir la propietat: especial consideració de la traditio
4.2.4. Adquisició per prescripció adquisitiva

4.3. Drets sobre la cosa aliena

4.3.1. Servituds: idees generals, tipus, característiques i vida jurídica
4.3.2. Usdefruit i altres drets de gaudi
4.3.3. Garanties i drets reals de garantia: modalitats històriques (fidúcia, penyora, hipoteca) i evolució

5. Obligacions i contractes

5.1. Obligació en general

5.1.1. Obligació: concepte, elements i fonts
5.1.2. Compliment de les obligacions: pagament
5.1.3. Incompliment: causes i efectes. Mora
5.1.4. Garantia i extinció de les obligacions

5.2. Sistema contractual romà

5.2.1. Idees generals: contracte, pacte i quasicontracte
5.2.2. Criteris classificatoris dels contractes
5.2.3. Idea conceptual dels principals contractes

6. Dret hereditari o successori

6.1. Conceptes fonamentals

6.1.1. Successió per causa de mort
6.1.2. Tipus d’hereus
6.1.3. Herència i bonorum possessio
6.1.4. Protecció de l’hereu

6.2. Herència i possibles situacions

6.2.1. Herència: delació, jacència, acceptació i renúncia
6.2.2. Hereu i patrimoni heretat
6.2.3. Comunitat hereditària: efectes

6.3. Successió per causa de mort i tipus

6.3.1. Successió testamentària en general
6.3.2. Contingut del testament en particular
6.3.3. Successió intestada i evolució
6.3.4. Successió forçosa o contra testament

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Grups bàsics M1, M2, M3, M4, M5, M6, M7 (grup en anglès), T9 i T1
La metodologia que se segueix per impartir el temari de l’assignatura Dret Romà es basa en classes magistrals (teòriques) i classes aplicades (teoricopràctiques), que consisteixen en:

— Sessions teòriques de classes presencials: el professorat presenta i explica al grup continguts bàsics i fonamentals dels temes del programa.

— Sessions teoricopràctiques: periòdicament es duu a terme una sessió presencial que es dedica a comentaris, reflexions, debats d’alguns temes del programa, pràctiques o seguiment d’activitats dirigides.

 

Grup d’estudi orientat 05

L’alumnat d’aquest grup ha d’utilitzar necessàriament internet (el Campus Virtual) i disposar d’una adreça de correu electrònic.

La metodologia que se segueix per impartir el temari de l’assignatura Dret Romà es basa en 1,5 hores setmanals de docència presencial (s’alternen sessions teòriques i sessions pràctiques), en l’autoaprenentatge pautat pel professorat, amb el suport d’activitats per facilitar l’estudi que es resolen a classe, i en 1,5 hores setmanals de consultoria i assistència docent amb disponibilitat presencial.

Disponibilitat presencial setmanal (1,5 h) al despatx de la professora.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Grups bàsics M1, M2, M3, M4, M5, M6, M7, M9 (grup en anglès) i T1

L’avaluació continuada (AC) consisteix a fer dues activitats avaluables obligatòries (50 % de la nota final) i una prova de síntesi (50 % de la nota final).

Activitats avaluables obligatòries

— Primera activitat d’AC (25 % de la nota final): activitat teoricopràctica (tipus test o preguntes de resposta curta i cas pràctic amb preguntes).

— Segona activitat d’AC (25 % de la nota final): activitat teoricopràctica (tipus test o preguntes de resposta curta i cas pràctic amb preguntes).

La prova de síntesi és teòrica, és a dir, es compon de preguntes que permeten valorar que l’alumnat ha comprès el conjunt de la matèria i que ha adquirit competències específiques de l’assignatura, tenint en compte que amb les dues activitats d’avaluació continuada (teoricopràctiques) el professorat ja ha pogut avaluar l’adquisició d’una de les competències o habilitats més importants de l’assignatura, la resolució de conflictes i el raonament jurídic, atès que el dret romà és un dret casuístic.

Criteris aplicables a tots els grups bàsics

Cal tenir en compte que per superar l’assignatura és imprescindible aprovar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni, així com la nota mitjana obtinguda en les activitats d’AC.

En la nota final definitiva, el professorat hi pot tenir en compte, a més de les proves avaluables, altres tipus d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’alumnat per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i la final. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

Si l’alumnat no es presenta a cap activitat avaluable obligatòria ni fa la prova de síntesi rep la qualificació de no presentat (NP). Si es presenta a alguna activitat avaluable obligatòria, però abandona el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent i s’entén que ha obtingut un zero en les activitats a les quals no s’ha presentat.

Aquella activitat d’avaluació continuada, de síntesi o final, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Procediment de reavaluació de tots els grups bàsics (avaluació continuada)

La reavaluació exigeix que l’alumnat hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat.

L’alumnat amb una qualificació final (activitats d’avaluació continuada + prova de síntesi) de suspens pot fer una nova prova de síntesi (sigui quina sigui la nota obtinguda en aquesta prova). La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix a l’expedient de l’alumne, sens perjudici, com ja s’ha assenyalat, que el professorat tingui en compte, a més de les proves avaluables, altres tipus d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’alumne per millorar la nota final.

La reavaluació consisteix en una nova prova de síntesi o final teoricopràctica que permeti al professorat avaluar els coneixements i l’adquisició de competències específiques de l’assignatura.
 

Còpia, plagi i procediments fraudulents

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb 0) a l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici. El professorat ha d’informar el cap o la cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents. Una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

 

Avaluació única

L’alumnat té la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única (AU) en les condicions que fixa la UB. Si no se sol·licita l’avaluació única dins del termini establert se segueix en règim d’avaluació continuada. L’alumnat en règim d’avaluació única pot continuar assistint a classe i duent a terme les activitats ordinàries d’aprenentatge de l’assignatura.

 

Grups bàsics M1, M2, M3, M4, M5, M6, M7, M9 (grup en anglès) i T1

L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi o final teoricopràctica, que permet avaluar els mateixos coneixements i adquisició d’habilitats o competències específiques de l’assignatura que a l’avaluació continuada.

 

Grups d’estudi orientat

Grup d’estudi orientat 05 (segon semestre)

L’avaluació única consta de dues proves:

— Primera prova o parcial, amb caràcter opcional i alliberadora (50 % de la nota final).

— Segona prova o prova final obligatòria (50 % de la nota final).

Cal tenir en compte que la prova final té el valor del 100 % de la nota final quan l’estudiant no es presenti o no aprovi (5) la prova parcial.

 

Criteri aplicable a tots el grups d’avaluació única

Aquella prova de síntesi o avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Procediment de reavaluació dels grups bàsics i del grup d’estudi orientat (avaluació única)

L’estudiant que suspengui l’assignatura pot accedir a la reavaluació només si prèviament ha estat avaluat, i, per tant, en queden exclosos el casos de no presentat.

La reavaluació consisteix en una nova prova de síntesi o final teoricopràctica que permeti al professorat avaluar els coneixements i l’adquisició de competències específiques de l’assignatura.

La nota final de l’assignatura, una vegada duta a terme la reavaluació, és la qualificació que constarà a l’acta.

 

Còpia, plagi i procediments fraudulents

La còpia o el plagi en la prova de síntesi, o, en el cas dels GEO, en la prova parcial o en la prova de síntesi, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb zero) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici. El professorat ha d’informar el cap o la cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, i una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

 

Convocatòria de final de carrera

L’examen és del tipus descrit per a l’avaluació única dels grups M1, M2, M3, M4, M5, M6, M7, M9 i T1, és a dir, una prova teoricopràctica.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

PANERO, R. Derecho romano. 6a ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021.

 

  Enllaç

PANERO, R. Epítome de derecho romano. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010.  Enllaç

FERNÁNDEZ DE BUJÁN, A. Derecho Romano. 4ª ed. Cizur Menor: Thomson Reuters, 2020.

FERNÁNDEZ DE BUJÁN, A.-ALBURQUERQUE, J. M. (Dir.). Manual de casos prácticos de derecho romano. Coord. Rodríguez, R.-Obarrio, A. Madrid: Dykinson, 2018.

TORRENT, A. Manual de derecho privado romano. Zaragoza : Edisofer, 2002.  Enllaç

IGLESIAS, J. Derecho romano. Barcelona: Ariel, 2004.  Enllaç

ARIAS RAMOS, J.; ARIAS BONET, J.A. Derecho romano. Madrid : Editoriales de Derecho Reunidas, 1995. 2 vols.  Enllaç

TORRENT, A. Derecho público romano y sistema de fuentes. Zaragoza : Neo, DL 1993.  Enllaç

KUNKEL, W. Historia del derecho romano. Barcelona : Ariel, 1985.  Enllaç

ARANGIO-RUIZ, V. Historia del derecho romano. Madrid : Reus, DL 1994.  Enllaç

PANERO, R. (coord.). El derecho romano en la universidad del siglo XXI : catorce siglos de historia y catorce de tradición. Valencia : Tirant lo Blanch, 2005.  Enllaç

TORRENT, A. Fundamentos del derecho europeo : ciencia del derecho: derecho romano -ius commune- derecho europeo. Madrid : Edisofer, 2007.  Enllaç

PANERO, R. El derecho romano y la formación del jurista. Barcelona : Promociones Publicaciones Universitarias, 1988.  Enllaç

ÁLVAREZ, U. Instituciones de derecho romano. Madrid : l’autor, 1976-1977. 3 vols.  Enllaç

TORRENT, A. Problemas romanísticos de aplicación forense. Madrid : Neo, DL 1993.

Enllaç al CCUC  Enllaç

GÓMEZ ROYO, E. (coord.). Prácticas de derecho romano. Valencia : Tirant lo Blanch, 2002.  Enllaç

TORRENT, A. Diccionario de derecho romano. Madrid : Edisofer, 2005.  Enllaç

CHAMIER, D. A Manual of Roman Law. New York, USA: The Lawbook Exchange Ltd Clark, 2007.  Enllaç

  Manual disponible en https://books.google.es/books

THOMAS, Ph. J.Introduction to Roman Law. Deventer, Netherlands: Kluwer Law and Taxation Publishers, 1986.

MOUSOURAKIS, G. Roman Law and the Origins of the Civil Law Tradition. Switzerland: Springer International Publishing, 2015