Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret de Família i Successions

Codi de l'assignatura: 362455

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Gemma Rubio Gimeno

Departament: Departament de Dret Privat

crèdits: 9

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

90

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

90

Treball tutelat/dirigit

67,5

Aprenentatge autònom

67,5

 

 

Recomanacions

 

És recomanable haver cursat i superat les assignatures següents: Dret Civil de la Persona, Dret d’Obligacions i Contractes i Drets Reals.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l'ordenació.

   -

Capacitat d'interpretar les normes jurídiques segons les regles pròpies de cada àmbit del dret i d'aplicar-les als conflictes socials corresponents.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

En finalitzar el curs, l’alumnat ha de ser capaç de:

— Conèixer l’ordenament jurídic català en matèria de dret de família.

— Conèixer el matrimoni com a institució, els règims econòmics matrimonials i els efectes de la nul·litat, del divorci i de la separació judicial, i el règim jurídic de les unions estables de parella; i ser capaç de constatar el biaix de gènere que condiciona la regulació en l’àmbit de les relacions entre cònjuges i convivents i la seva aplicació.

— Conèixer les relacions jurídiques derivades del parentiu: l’obligació legal d’aliments i la filiació —per naturalesa i adoptiva.

— Conèixer les institucions de protecció de la persona menor o incapacitada i la relació que s’estableix, la situació de desemparament i les funcions tutelars de l’Administració. 

— Identificar l’ordenament jurídic vigent a Catalunya en matèria de dret de successions i conèixer-ne els principis inspiradors.

— Conèixer el fenomen successori en conjunt i ser capaç de diferenciar els diversos títols successoris, els mecanismes d’organització de les titularitats i les fases d’adquisició de l’herència.

— Identificar els títols voluntaris i les atribucions successòries legals.

— Conèixer el funcionament de la llegítima i els mecanismes per protegir-la.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber identificar i relacionar les institucions jurídiques estudiades i aplicar els coneixements teòrics adquirits a supòsits de fet extrets de la realitat.


— Consultar i utilitzar les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals).


— Llegir, interpretar i redactar textos jurídics i fer-ho de manera fonamentada.


— Aprendre a argumentar jurídicament.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Saber treballar individualment i en grup.


— Organitzar-se el treball i l’estudi.


— Fer avaluació crítica del coneixement.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La família

2. El matrimoni

2.1. Les formes del matrimoni. Especial consideració de la forma matrimonial estatal

2.2. El consentiment matrimonial

2.3. La capacitat matrimonial

2.4. Els efectes personals i patrimonials

2.5. Nul·litat, separació i divorci. Efectes

3. La convivència estable en parella

4. El parentiu

4.1. Fonament i classes

4.2. Efectes del parentiu. Consideració especial dels aliments d’origen familiar

5. La filiació

5.1. Determinació de la filiació

5.2. Accions de filiació

5.3. L’adopció

6. La potestat del pare i de la mare

6.1. Titularitat i exercici de la potestat

6.2. La representació legal

7. El fenomen successori i l’adquisició de l’herència

7.1. La successió per causa de mort

7.2. Els títols successoris

7.3. L’herència i el procés d’adquisició

7.4. La comunitat hereditària. La partició de l’herència

8. La successió testada

8.1. Els negocis per causa de mort: interpretació i ineficàcia

8.2. Designació d’hereu i de legatari

8.3. Les substitucions hereditàries

8.4. Els llegats i les donacions per causa de mort

8.5. El marmessor

9. La successió contractual

10. La successió intestada

11. Altres atribucions successòries determinades per la llei

11.1. La llegítima

11.2. La quarta vidual

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura comprèn l’ensenyament teòric i l’ensenyament pràctic:

— L’aprenentatge teòric s’orienta perquè els estudiants assoleixin els coneixements legals bàsics sobre el dret de família i el dret de successions, per mitjà de classes magistrals a càrrec del professorat, que integrin la participació dels estudiants.

— L’aprenentatge pràctic consisteix en l’estudi de casos i en la resolució d’exercicis i de problemes que tenen la finalitat que els estudiants aprenguin a aplicar la llei i els coneixements que assoleixen en aquesta assignatura.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Consideracions comunes a tots els grups

— Tots els estudiants estan, per defecte, en règim d’avaluació continuada. Per acollir-se al règim d’avaluació única, cal sol·licitar-ho expressament en el termini establert, tret del GEO, que funciona en règim d’avaluació única.

— Les qualificacions de les proves avaluables es publiquen en el termini màxim de quinze dies naturals posteriors a la prova.

— El professorat pot suspendre una prova o activitat que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic; en el mateix supòsit, el professor pot penalitzar la nota.

— Tret dels casos en què s’assenyali expressament en la descripció del règim específic d’avaluació, les proves són escrites.

— En la determinació de la nota final, el professorat pot tenir en compte evidències complementàries d’aprenentatge i la trajectòria dels estudiants al llarg del semestre per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet quan la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en règim d’avaluació continuada.

— Fer i aprovar la prova de síntesi és un requisit per aprovar l’assignatura.

— Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació. La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La qualificació obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva que consta a l’expedient dels estudiants.

— En cas que l’estudiant no lliuri alguna o algunes proves d’avaluació continuada, obté un 0 en aquella prova, que té el valor percentual establert respecte de la nota final, sense possibilitat d’accedir al règim d’avaluació única si no s’hi ha acollit dins el termini establert.

— El plagi, la còpia o qualsevol altra manifestació que permeti concloure que la prova s’ha fet fraudulentament comporta el suspens de l’assignatura sense opció a la reavaluació i la comunicació a la cap d’estudis.

— Les dates de les proves de síntesi i de reavaluació són les que estableix el Consell d’Estudis. Les dates de la resta de proves d’avaluació continuada s’ajusten al calendari facilitat pel professorat.

— Cal tenir en compte, a més, la resta d’indicacions recollides en el document de Directrius acadèmiques i docents per als graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

M1 i M5  Dra. Rosa Barceló i Dra. Mariló Gramunt

Nombre, tipus i ponderació de les proves

L’avaluació continuada comprèn tres activitats avaluables i una prova de síntesi.

Les activitats avaluables consisteixen en:

— Primera prova (presencial): prova argumentativa de resolució de casos, amb accés a textos legals, relativa al bloc de Dret de família (20 %).

— Segona prova (presencial): prova tipus test (15 % de la nota final).

— Tercera prova (presencial): prova argumentativa de resolució de casos, amb accés a textos legals, relativa al bloc de Dret de successions (25 % de la nota final).

— Prova de síntesi (presencial): prova argumentativa de resolució de casos, amb accés a textos legals, relativa a tot el programa (40 % de la nota final).

Tant les activitats avaluables com la prova de síntesi són escrites.

Si es deixa de fer alguna activitat, s’entén que la nota que li pertoca és un zero. Per aprovar l’assignatura cal superar la prova de síntesi. Si l’estudiant no fa cap activitat avaluable ni tampoc la prova de síntesi, obté la qualificació de no presentat.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

M2 Dra. Lídia Arnau i Dra. M. Esperança Ginebra

Nombre, tipus i ponderació de les proves

L’avaluació continuada comprèn tres activitats avaluables i una prova de síntesi.

Les activitats avaluables consisteixen en:

— Primera prova (presencial): pot incloure preguntes tipus test, de desenvolupament/raonament, casos pràctics o preguntes de resposta curta (15 % de la nota final).

— Segona prova (presencial): pot incloure preguntes tipus test, de desenvolupament/raonament, casos pràctics o preguntes de resposta curta (20 % de la nota final).

— Tercera prova (presencial): pot incloure preguntes tipus test, de desenvolupament/raonament, casos pràctics o preguntes de resposta curta (20 % de la nota final).

— Prova de síntesi (presencial): pot incloure preguntes tipus test, de desenvolupament/raonament, casos pràctics o preguntes de resposta curta (45 % de la nota final).

Tant les activitats avaluables com la prova de síntesi són presencials i escrites.

Si es deixa de fer alguna activitat, s’entén que la nota que li pertoca és un zero. Per aprovar l’assignatura cal superar la prova de síntesi. Si l’estudiant no fa cap activitat avaluable ni tampoc la prova de síntesi, obté la qualificació de no presentat.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

M3 Dra. Gemma Rubio

Nombre, tipus i ponderació de les proves

L’avaluació continuada comprèn tres activitats avaluables i una prova de síntesi.

Les activitats avaluables consisteixen en:

— Primera prova (presencial): prova argumentativa de resolució de casos, amb accés a textos legals, relativa al bloc de Dret de família (20 %).

— Segona prova (presencial): prova de tipus test amb una justificació breu de la resposta (10 % de la nota final).

— Tercera prova (presencial): prova argumentativa de resolució de casos, amb accés a textos legals, relativa al bloc de Dret de successions (20 % de la nota final).

— Prova de síntesi (presencial): prova argumentativa de resolució de casos, amb accés a textos legals, relativa a tot el programa (50 % de la nota final). La prova constarà de dues parts, relatives al Bloc de Dret de família i al bloc de Dret de successions, i només es compensaran les notes parcials de cada bloc a partir d’una nota mínima de quatre (per exemple, amb una nota del bloc de Dret de Família de 6 i una nota del bloc de Dret de successions de 4 s’obtindria una nota de la prova de síntesi de 5, mentre que si les qualificacions són de 7 i 3, la qualificació que s’assoliria seria 4). La nota de la prova de síntesi promocionarà la nota resultant d’aplicar els percentatges de les proves d’avaluació continuada.

Tant les activitats avaluables com la prova de síntesi són escrites.

Si es deixa de fer alguna activitat, s’entén que la nota que li pertoca és un zero. Per aprovar l’assignatura cal superar la prova de síntesi. Si l’estudiant no fa cap activitat avaluable ni tampoc la prova de síntesi, obté la qualificació de no presentat.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

M4 Dra. Mònica Navarro i prof. associat o associada

Nombre, tipus i ponderació de les proves

L’avaluació continuada comprèn tres activitats avaluables i una prova de síntesi.

Les activitats avaluables consisteixen en:

— Primera prova (presencial): prova tipus test (10 % de la nota final)

— Segona prova (presencial): prova amb preguntes curtes teòriques i/o pràctiques  (20 % de la nota final).

— Tercera prova (presencial): prova amb preguntes curtes teòriques i/o pràctiques  (20 % de la nota final).

— Prova de síntesi (presencial): La prova de síntesi consisteix en una sèrie de preguntes teòriques, que poden ser de resposta llarga o curta (50 % de la nota final).

Tant les activitats avaluables com la prova de síntesi són escrites.

Si es deixa de fer alguna activitat, s’entén que la nota que li pertoca és un zero. Per aprovar l’assignatura cal superar la prova de síntesi. Si l’estudiant no fa cap activitat avaluable ni tampoc la prova de síntesi, obté la qualificació de no presentat.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

T1 Dr. José María Fuster-Fabra i Sr. Jorge Zamora

Nombre, tipus i ponderació de les proves

L’avaluació continuada comprèn tres activitats avaluables i una prova de síntesi.

Les activitats avaluables consisteixen en:

— Primera prova (presencial): prova tipus test (10 % de la nota final).

— Segona prova (presencial): resolució d’un cas pràctic (20 % de la nota final).

— Tercera prova: treball de desenvolupament d’un tema relacionat amb el temari de l¿assignatura (20 % de la nota final). Aquesta prova no és presencial, ja que l¿estudiant elabora el treball de manera autònoma i no en l¿horari de classe; ara bé, el professor pot exigir a l’estudiant que faci presencialment a classe una presentació oral del treball escrit.

— Prova de síntesi (presencial): prova desenvolupament i cas pràctic (50 % de la nota final). 

Tant les activitats avaluables com la prova de síntesi són escrites, sens perjudici de l’exigència de la presentació oral a classe del treball escrit.

Si es deixa de fer alguna activitat, s’entén que la nota que li pertoca és un zero. Per aprovar l’assignatura cal superar la prova de síntesi. Si l’estudiant no fa cap activitat avaluable ni tampoc la prova de síntesi, obté la qualificació de no presentat.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

La prova de reavaluació consta de diverses preguntes de desenvolupament i d’un o diversos casos pràctics. La prova serà presencial.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

T2 Dr. Marcos Vilar

Nombre, tipus i ponderació de les proves

L’avaluació continuada comprèn tres activitats avaluables i una prova de síntesi.

— Primera prova: cas pràctic escrit (supòsit de fet amb preguntes) que s’ha de presentar per escrit en paper i a classe el 15/11/21 (15 %).

— Segona prova: cas pràctic escrit (dictamen) que s’ha de presentar per escrit en paper i a classe el 14/12/21 (15 %).

—Tercera prova: treball escrit d’un tema (o una part d’un tema) del programa que s’ha de presentar per escrit en paper i a classe el dia de l’examen final (20 %).

— Prova de síntesi (presencial): prova escrita presencial de tot el programa, que consta de dues preguntes teòriques que s’han de contestar per escrit durant una hora i que coincideixen amb dos epígrafs del programa de la assignatura (50 %). Per superar l’assignatura cal aprovar la prova de síntesi.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

 

Avaluació única

Consideracions comunes a tots els grups
— Tots els estudiants estan, per defecte, en règim d’avaluació continuada. Per acollir-se al règim d’avaluació única, cal sol·licitar-ho expressament en el termini establert mitjançant l’aplicació del web de l’ensenyament, tret dels GEO, que per defecte estan en règim d’avaluació única.

— Les qualificacions de les proves avaluables es publiquen en el termini màxim de quinze dies naturals posteriors a la prova.

— El professorat pot suspendre una prova o activitat d’un alumne que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic.

— Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació. La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La qualificació obtinguda en la reavaluació és la nota definitiva que constarà en l’expedient dels estudiants.

— El plagi, la còpia o qualsevol altra manifestació que permeti concloure que la prova s’ha fet fraudulentament comporta el suspens de l’assignatura sense opció a la reavaluació, i la comunicació dels fets a la cap d’estudis.

— Les dates de la prova d’avaluació única i de reavaluació són les que estableix el Consell d’Estudis.

— Cal tenir en compte, a més, la resta d’indicacions recollides en el document de Directrius acadèmiques i docents per als graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

M1 i M5 Dra. Rosa Barceló i Dra. Mariló Gramunt

La prova d’avaluació única és presencial.

Comprèn tot el programa i consisteix en una prova escrita sobre tot el programa de l’assignatura; consta de dues parts: una prova tipus test i una prova argumentativa de resolució de casos amb accés a textos legals.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

M2 Dra. Lídia Arnau i Dra. M. Esperança Ginebra

La prova d’avaluació única és presencial.

La prova és escrita, comprèn tot el programa i pot incloure preguntes tipus test, de desenvolupament/raonament, casos pràctics o preguntes de resposta curta.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.

M3 Dra. Gemma Rubio

La prova d’avaluació única és presencial.

Comprèn tot el programa i consisteix en una prova escrita sobre tot el programa de l’assignatura; consta de dues parts: una prova tipus test amb justificació breu de resposta i una prova argumentativa de resolució de casos. En ambdós casos s’han de consultar els textos legals. En l’avaluació de totes dues proves es distingeix la part relativa al bloc de Dret de família i la part relativa al bloc de Dret de successions i les notes respectives només es podran compensar a partir d’una nota mínima de quatre (per exemple, amb una nota del bloc de Dret de família de 6 i una nota del bloc de Dret de successions de 4 s’obtindria una nota de la prova d’avaluació única de 5, mentre que si les puntuacions són de 7 i 3, la puntuació seria de 4).

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

M4 Dra. Mònica Navarro i prof. associat o associada

La prova d’avaluació única és presencial.

La prova comprèn tot el programa i consisteix en una prova escrita amb preguntes de desenvolupament i un o diversos casos pràctics.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

T1 Dr. José María Fuster-Fabra i Sr. Jorge Zamora

La prova d’avaluació única és presencial, comprèn tot el programa i inclou diverses preguntes de desenvolupament i un o diversos casos pràctics.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

T2 Dr. Marcos Vilar

La prova d’avaluació única és presencial.

Consisteix en una prova escrita sobre tot el programa i inclou dues preguntes teòriques que s’han de contestar per escrit durant una hora i que coincideixen amb dos epígrafs del programa de la assignatura.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.

Cal consultar les consideracions comunes a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

GEO 5 Dra. M. Esperança Ginebra i Sr. Pedro Esteban 

L’avaluació de l’assignatura és en règim d’avaluació única i comprèn una prova parcial i una prova final.

Tant la prova parcial com la prova final són presencials.

— La prova parcial és escrita i alliberadora de matèria, i pot incloure preguntes tipus test, de desenvolupament/raonament, casos pràctics o preguntes de resposta curta. Si s’aprova, representa un 50 % de la nota final.

— L’altre 50 % el determina la prova final, escrita, que pot incloure preguntes tipus test, de desenvolupament/raonament, casos pràctics o preguntes de resposta curta. Els alumnes que no hagin superat la prova parcial (amb una nota de 5 o superior) s’han d’examinar de tota la matèria en la prova final, també escrita i del mateix tipus. En aquest cas la qualificació de la prova final compta el 100 % de la nota final.

A l’hora de fixar la nota final es poden tenir en compte, eventualment, per millorar la nota aritmètica obtinguda amb les proves parcial i final, tota mena d’evidències d’aprenentatge, així com l’assistència i la participació activa a classe.

Reavaluació

La prova de reavaluació és del mateix tipus que la prova final, i abasta tot el contingut del programa. La qualificació obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

Cal consultar els criteris comuns a tots els grups, particularment quant als requisits per a presentar-se a la prova de reavaluació.

Final de carrera

El règim d’avaluació dels estudiants amb dret a examen de final de carrera és el mateix que el del GEO 5.