Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Filosofia del Dret

Codi de l'assignatura: 362464

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Antonio Gimenez Merino

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Entendre els fenòmens jurídics nous que planteja l'evolució de la societat i dissenyar i conduir la investigació necessària per afrontar la problemàtica consegüent.

   -

Comprendre i reflexionar críticament sobre els valors implícits en el dret, especialment el de justícia i la seva realització.

   -

Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l'ordenació.

   -

Capacitat d'interpretar les normes jurídiques segons les regles pròpies de cada àmbit del dret i d'aplicar-les als conflictes socials corresponents.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir una visió del dret des de la perspectiva filosòfica que permeti vincular el coneixement jurídic amb la resta de sabers socials.

— Saber comprendre el pes de diferents tradicions polítiques en la configuració de conceptes essencialment històrics.

— Comprendre les virtuts i els problemes de l’ideal contemporani associat a les nocions d’estat de dret, de democràcia i de drets humans.

— Comprendre les aportacions del constitucionalisme democràtic i garantista.

— Prendre consciència del sentit de l’activitat jurídica com una pràctica social vinculada a valors.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la reflexió filosòfica sobre el dret

*  1.1. Introducció. Per què la filosofia?
1.2. El marc de la filosofia del dret
1.3. Qüestions ontològiques. El dret com a sistema normatiu
1.4. Qüestions metodològiques. El coneixement. La veritat
1.5. Qüestions axiològiques. La justícia. La seguretat jurídica. L’ètica professional

2. Estat, dret i democràcia

*  2.1. La qüestió de la legitimitat del dret i la desobediència civil
2.2. Igualtat, llibertat i processos de democratització
2.3. Els principals corrents emancipadors en el món contemporani
2.4. L’ideal inacabat de l’estat de dret
2.5. Democràcia constitucional. Sobirania popular i drets fonamentals

3. Problemes contemporanis

*  3.1. La globalització econòmica neoliberal i la crisi de la sobirania
3.2. Transformacions de l’estat i del dret. Governança, nous poders privats i lex mercatoria¿
3.3. El dret antidiscriminatori i els límits del dret: desigualtat social, diferències de gènere i diversitat funcional

3.4. Dret, justícia internacional i bel·licisme contemporani
3.5. El dret davant la crisi ecològica
3.6. El cos com a camp en disputa: problemàtiques morals i jurídiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Grups M1, M2, M3, M4, M5, T1, T2
El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com pel que fa a les sessions pràctiques i a les activitats avaluables.

A més de descriure el contingut del curs, el programa de cada grup desenvoluparà la metodologia de docència presencial i a distància corresponent. Complementàriament, el docent responsable estarà disponible per a l'alumnat els dies i les hores programats per a les seves classes, a la vegada que publicarà un horari d’atenció a l’alumnat.

Tenint en compte això, aquesta assignatura preveu un mètode d’ensenyament que combina les activitats presencials, les activitats guiades i l’aprenentatge autònom de l’estudiant.

Les activitats presencials que es porten a terme al llarg del curs consisteixen bàsicament en el seguiment participatiu de les explicacions del professorat a classe, en les quals es desenvolupen els continguts del temari especificat en el programa de cada docent. A més a més, eventualment, poden comprendre:

— Activitats específiques a fi d’estimular l’adquisició de nous coneixements, la consolidació d’habilitats expressives i l’ús rigorós del llenguatge.

— Sessions de discussió comuna a classe que el docent organitza sobre algun aspecte concret del temari.

— Sessions de tutories en les quals el docent aporta ajut i consell per preparar algun aspecte de la matèria.

Les activitats no presencials consisteixen en la preparació d’algun exercici escrit o bé en la participació en el fòrum virtual de l’assignatura seguint les indicacions del docent. Encara que això pot canviar si hi ha una evolució sanitària desfavorable que impedeixi el desenvolupament normal de les activitats presencials. En qualsevol cas, l’aprenentatge autònom té una importància cabdal, en la mesura en que és el complement necessari a la tasca de guia del procés d’aprenentatge duta a terme pel docent. Aquest aprenentatge ha de permetre unir les explicacions donades a classe pel docent amb la lectura dels textos indicats i el que s’ha après en les activitats dutes a terme al llarg del curs, i donar a tot el conjunt un sentit coherent i comunicable.

En la mesura que les condicions permetin l’assistència a classe, aquesta assistència és absolutament recomanable. El docent, si així ho indica en el seu programa, la pot considerar un element d’avaluació.

Grup d’estudi orientat

Atès el menor nombre d’hores de classe d’aquest grup, les tutories i el treball de l’alumnat tenen encara més importància.

En qualsevol cas, el docent responsable de cada grup ha d'especificar la metodologia en el seu programa.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Grups M1, M2, M3, M4, M5, T1, T2

Les activitats d’avaluació continuada poden ser presencials o programades en modalitat en línia. La prova de síntesi i la de reavaluació seran presencials, sempre que l’evolució de les condicions sanitàries ho permetin, i en les dates oficials establertes per la Facultat.

El sistema d’avaluació continuada és la modalitat ordinària d’avaluació, i consta de dues parts. D’una banda, s’avalua la participació de l’alumnat en una sèrie d’activitats que es duen a terme al llarg del curs i que determinen el 50 % de la nota final. De l’altra, s’ha de fer una prova de síntesi en acabar el curs que determina el 50 % restant de la nota final.

Per avaluar l’aprenentatge que ha assolit l’alumne durant el curs es té en compte, a més del seguiment i de la participació en les activitats presencials i no presencials, els resultats obtinguts en les activitats avaluables (proves). Cada docent especifica en el seu programa les dates en què es duen a terme. Aquestes activitats són un requisit imprescindible per als alumnes que no hagin optat pel règim d’avaluació única.

La prova de síntesi, en tots els grups, és sobre el conjunt de la matèria, per tal de garantir l’assoliment dels objectius exposats en aquest pla docent; la prova es fa en la data oficial fixada en la convocatòria ordinària d’exàmens. Per aprovar l’assignatura s'ha d'aprovar la prova de síntesi, independentment de la qualificació obtinguda en les proves d’avaluació continuada.

Tant la correcció formal ―correcció ortogràfica, sintàctica i de redacció― com la material ―correcció en la informació i en l’argumentació utilitzades― es consideren fonamentals a l’hora d’avaluar aquestes activitats.

Sistema d'avaluació per grups:

M1: Es fan tres activitats avaluables: dues proves, que tenen un valor del 50 % de la qualificació (25 % cadascuna), i la prova de síntesi, que pondera l’altre 50 % de la qualificació. Les dues primeres proves consisteixen a respondre preguntes de tipus test (v/f) i/o preguntes de desenvolupament relacionades amb els textos del programa i treballats en classe. Abans de cada prova el professor indicarà el tipus de preguntes i els textos específics que entren a cada prova. La prova de síntesi és sobre tota la matèria tractada i els textos analitzats al llarg del curs. En aquesta prova s'han de respondre preguntes de tipus test (v/f) i entre dues i cinc preguntes d’extensió mitjana sobre la matèria i els textos tractats. En tots els exàmens s’indicarà el valor de cada part i la nota mínima de cadascuna per superar l’assignatura. En l'avaluació continuada, també es té en compte i es valoren les aportacions dels estudiants a classe. 

M2: Hi ha dos tipus d’activitats avaluables durant el curs (50 % de la qualificació final): La primera activitat avaluable representa el 15 % de la nota final. Consisteix en la redacció d’un comentari pautat sobre una lectura i, eventualment, en l'exposició del comentari en format audiovisual. La segona activitat avaluable representa el 35 % de la nota final. Consisteix a respondre a una sèrie de preguntes objectives (tipus test) en acabar algunes parts del programa. 

M3: Tres proves avaluables, amb el mateix valor cadascuna (en total, 50 % de la qualificació final). Cadascuna consisteix en la presentació i defensa oral d’un assaig crític sobre alguns dels temes objecte del curs. En funció del nombre de matriculats, totes o algunes d’aquestes proves poden ser treballs en grup. La prova de síntesi (50 %) consisteix a respondre diverses preguntes de desenvolupament (assaigs crítics) sobre els temes objecte del curs.

[Continuous assessment (avaluació continuada) will involve submitting and orally defending three essays on some of the course topics (they will jointly count for 50 % of the final mark). Depending on enrolment numbers, some or all of these essays may be team work. The final exam (50 %) will likewise involve writing several essays on the course topics.]

M4: Dues proves avaluables (dos comentaris de text) que ponderen el 25 % cadascuna. La prova de síntesi (50 %) consisteix en un test de 20 preguntes de resposta múltiple i alguna pregunta de desenvolupament d’un tema sobre les lectures indicades al programa, i les dues parts de la prova tenen un valor equivalent.

M5: Dues proves avaluables (dos comentaris de text) que ponderen el 25 % cadascuna. La prova de síntesi (50 %) consisteix en un test de resposta múltiple d’entre 20 i 30 preguntes i una pregunta de desenvolupament que es pot triar entre dues.

T1: Dues proves avaluables (dos comentaris de text) que ponderen el 25 % cadascuna. La prova de síntesi (50 %) consisteix en un test de resposta múltiple d’entre 20 i 30 preguntes i una pregunta de desenvolupament que es pot triar entre dues.

T2: Es fan tres proves avaluables. La primera (15 %) consisteix en la presentació i defensa oral d’un assaig crític. (Segons el nombre de matriculats, aquesta activitat pot ser que es faci individualment o bé en un grup de dos a quatre estudiants.) La segona (15 %) consisteix en l’elaboració d’un vídeo, en un grup de dos a quatre estudiants. La tercera (20 %) consisteix en un comentari crític sobre un text.

Cada docent pot indicar en el seu programa específic altres elements diferents de les activitats i de la prova final que pugui tenir en compte a l’hora de fixar la qualificació definitiva (elaboració de treballs, participació activa a classe, etc.). Aquesta part de la qualificació pot millorar, eventualment, la qualificació definitiva i en cap cas pot perjudicar la qualificació aritmètica obtinguda amb les activitats avaluables i la prova de síntesi final.

Aquells estudiants que no hagin presentat cap activitat avaluable ni hagin fet la prova de síntesi obtenen la qualificació final de no presentat. Aquells que hagin presentat alguna activitat avaluable, però no totes, obtenen com a qualificació de l’avaluació continuada la mitjana ponderada prevista en aquest pla docent, entenent que han obtingut un zero en les activitats no presentades.

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’assignatura poden fer una nova prova de síntesi. La qualificació obtinguda és la qualificació final de l’assignatura, sens perjudici que el professor pugui tenir en compte altres evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l'estudiant per ponderar la nota obtinguda.

La còpia, el plagi i el frau en les activitats avaluables

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com l’ús o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (0) en la qualificació final definitiva de l’assignatura sense possibilitat de reavaluació. A més, en tots aquests casos, el professor n’ha d’informar l'autoritat acadèmica.

 

Avaluació única

Grups M1, M2, M3, M4, M5, T1, T2
Tant l’examen final com el de reavaluació seran presencials, tret que les condicions sanitàries ho impedeixin.

Dins els terminis fixats i amb els procediments establerts per la Comissió Acadèmica del centre, els alumnes matriculats en aquests grups poden demanar acollir-se al sistema d’avaluació única (AU).

L’AU consisteix en un examen escrit sobre els continguts del programa de cada grup, que es fa en la data oficial fixada en la convocatòria ordinària d’exàmens. El valor d'aquest examen és el 100 % de la qualificació final.

Tant la correcció formal ―correcció ortogràfica, sintàctica i de redacció― com la material ―correcció en la informació i en l’argumentació utilitzades― es consideren fonamentals a l’hora d’avaluar aquestes proves.

Sistema d'avaluació per grups:

M1: Els alumnes que segueixin el sistema d’avaluació única han de fer una prova final que consta de preguntes tipus test (v/f) i/o entre tres i cinc preguntes d’extensió mitjana sobre els textos de lectura del temari indicats pel professor. En l’examen s’indica el valor de cada part i la nota mínima de cadascuna per superar l’assignatura. 

M2: La prova de síntesi és sobre els continguts del temari i consta d’una sèrie de qüestions que s'han de desenvolupar per escrit i d’un comentari de text.

M3: L’examen final consisteix a respondre diverses preguntes de desenvolupament (assaigs crítics) sobre els temes objecte del curs.

[For those following the single assessment method (avaluació única), the exam (100%) will involve writing several essays on the course topics].

M4: L’examen final té dues parts, amb el mateix valor cadascuna: un test de 20 preguntes de resposta múltiple; i alguna pregunta de desenvolupament d’un tema.

M5: La prova de síntesi consisteix en un test de resposta múltiple d’entre 20 i 30 preguntes i una pregunta de desenvolupament que es pot triar entre dues.

T1: La prova de síntesi consisteix en un test de resposta múltiple d’entre 20 i 30 preguntes i una pregunta de desenvolupament que es pot triar entre dues.

T2: L’examen final consisteix a respondre diverses preguntes de desenvolupament sobre els temes objecte del curs.

Reavaluació

L’alumne que hagi suspès l’avaluació única pot optar a la reavaluació, fent un examen de característiques anàlogues al de l'avaluació ordinària. La qualificació que hi obtingui és la definitiva.

Grup d’estudi orientat

En el grup d’estudi orientat d’aquesta assignatura només hi està prevista l’avaluació única, que consta de dues proves. La primera (anàloga a un parcial) és voluntària i no implica alliberar matèria. Consisteix en un test, que compta el 50 % de la nota. La responsable de l’assignatura fixa la data durant el curs. La segona prova, que té lloc en la data indicada en el calendari oficial de la Facultat, consisteix en un examen amb tres o quatre preguntes de desenvolupament, per a l’altre 50 % (o el 100 % si no s’ha fet el test) de la nota.

Tant la correcció formal ―correcció ortogràfica, sintàctica i de redacció― com la material ―correcció en la informació i en l’argumentació utilitzades― es consideren fonamentals a l’hora d’avaluar aquestes proves.

Examen final de carrera

Segons la normativa de la Facultat, l'alumnat amb dret a l’examen final de carrera pot escollir un examen, d’acord amb els continguts del programa de la professora o el professor que hagi tingut en el curs anterior, amb les característiques que es descriuen en aquest pla docent.

Tant la correcció formal ―correcció ortogràfica, sintàctica i de redacció― com la material ―correcció en la informació i en l’argumentació utilitzades― es consideren fonamentals a l’hora d’avaluar aquestes proves.

Tret que les condicions sanitàries ho impedeixin, l’avaluació es farà de manera presencial, coincidint amb la data dels exàmens finals de l’assignatura.

La còpia, el plagi i el frau en les activitats avaluables

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com l’ús o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats comporta la qualificació de suspens (0) en la qualificació final definitiva de l’assignatura sense possibilitat de reavaluació. A més, en tots aquests casos el professorat n’ha d’informar l’autoritat acadèmica.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AAVV. La democracia en sus textos. Madrid : Alianza, 1998.  Enllaç

ALEXY, R. Teoría de los derechos fundamentales. Madrid : Centro de Estudios Constitucionales, 1993.  Enllaç

AÑÓN ROIG, Mª J. Igualdad, Diferencias y Desigualdades. México D.F.: Fontamara, 2001.

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XIgualdad%2C+Diferencias+y+Desigualdades&searchscope=1&SORT=D/XIgualdad%2C+Diferencias+y+Desigualdades&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Igualdad%2C+Diferencias+y+Desigualdades/1%2C6%2C6%2CB/frameset&FF=XIgualdad%2C+Diferencias+y+Desigualdades&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

ARTETA, A. (ed.). El saber del ciudadano : las nociones capitales de la democracia. Madrid : Alianza, 2008.  Enllaç

BOBBIO, N. Teoría general de la política. Madrid : Trotta, 2003.  Enllaç

CAMPOS RUBIO, A., BARRERE UNZUETA, Mª A.. Igualdad de oportunidades e igualdad de género: una relación a debate. Madrid: Dykinson, 2005.

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/Xgualdad+de+oportunidades+e+igualdad+de+g{u00E9}nero%3A+una+relaci{u00F3}n+a+debate&searchscope=1&SORT=D/Xgualdad+de+oportunidades+e+igualdad+de+g{u00E9}nero%3A+una+relaci{u00F3}n+a+debate&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=gualdad+de+oportunidades+e+igualdad+de+g%C3%A9nero%3A+una+relaci%C3%B3n+a+debate/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=Xgualdad+de+oportunidades+e+igualdad+de+g{u00E9}nero%3A+una+relaci{u00F3}n+a+debate&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

CAPELLA, J.R. Fruta prohibida : una aproximación histórico-teorética al estudio del derecho y del estado, 5a ed. Madrid : Trotta, 2008.  Enllaç

CASADO, M. De la solidaridad al mercado : el cuerpo humano y el comercio biotecnológico. Barcelona : Edicions UB, 2017. (También en México : Fontamara, 2016).  Enllaç

DOMÈNECH, A. El eclipse de la fraternidad : una revisión republicana de la tradición socialista. Barcelona : Crítica, 2004.  Enllaç

DWORKIN, R. Los derechos en serio. Barcelona : Ariel, 1984.  Enllaç

ESTÉVEZ ARAUJO, J.A. La Constitución como proceso y la desobediencia civil. Madrid : Trotta, 1994.  Enllaç

ESTÉVEZ ARAUJO, J.A. (ed.). El libro de los deberes : las debilidades e insuficiencias de la estrategia de los derechos. Madrid : Trotta, 2013.  Enllaç

ESTÉVEZ ARAUJO, J.A.; MESSINA, G. (coords.). La democracia en bancarrota. Madrid : Trotta, 2015.  Enllaç

ESTÉVEZ ARAUJO, J.A. (ed.). El derecho ya no es lo que era. Transformaciones jurídicas en la globalización neoliberal, Trotta, Madrid, 2021.

FERRAJOLI, L. Principia Iuris : teoría del derecho y de la democracia, vols. I y II. Madrid : Trotta, 2011.  Enllaç

GARCÍA MANRIQUE, R. La libertad de todos : una defensa de los derechos sociales. Barcelona : Ediciones de Intervención Cultural, 2013.  Enllaç

GIMÉNEZ MERINO, A. (ed.). La lucha contra la pobreza en el laberinto de la gobernanza. Albacete: Bomarzo, 2018.

http://ub.cbuc.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Lucha+contra+pobreza+laberinto&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=  Enllaç

GONZÁLEZ VICÉN, F. Estudios de filosofía del derecho. La Laguna : Facultad de Derecho de la Universidad de la Laguna, 1979.  Enllaç

HABERMAS, J. Facticidad y validez, 4 ed. Madrid : Trotta, 2005.  Enllaç

HART, H.L.A. El concepto de derecho. Buenos Aires : Abeledo-Perrot, 1961, reimpr. 1998.  Enllaç

HERNÁNDEZ ZUBIZARRETA, J; RAMIRO, P.: Contra la lex mercatoria, Icaria, Barcelona, 2016

NIETO, A.; FERNÁNDEZ, T.R. El derecho y el revés : diálogo epistolar sobre leyes, abogados y jueces, 3a ed. Barcelona : Ariel, 2004.  Enllaç

NIETO, A. Crítica de la razón jurídica. Madrid : Trotta, 2007.  Enllaç

RAMOS, J. Propiedad digital. La cultura en internet como objeto de cambio. Trotta: Madrid, 2018.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/XPropiedad+digital.+La+cultura+en+internet+&searchscope=1&SORT=D/XPropiedad+digital.+La+cultura+en+internet+&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Propiedad+digital.+La+cultura+en+internet+/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=XPropiedad+digital.+La+cultura+en+internet+&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

RODOTÀ, S. La vida y las reglas : entre el derecho y el no derecho. Madrid : Trotta, 2010.  Enllaç

RODOTÀ, S., El derecho a tener derechos, Trotta, 2014.

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XEl+derecho+a+tener+derechos&searchscope=1&SORT=D/XEl+derecho+a+tener+derechos&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=El+derecho+a+tener+derechos/1%2C14%2C14%2CB/frameset&FF=XEl+derecho+a+tener+derechos&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

SANDEL, M. Justicia : ¿hacemos lo que debemos?. Madrid : Debate, 2011.  Enllaç

PALOMBELLA, G. Filosofía del derecho : moderna y contemporánea. Madrid : Tecnos, 1999.  Enllaç

RAWLS, J. La justicia como equidad : una reformulación. Barcelona : Paidós, 2002.  Enllaç

ZAGREBELSKY, G. El derecho dúctil : ley, derechos, justicia, 8a ed. Madrid : Trotta, 2008.  Enllaç

WACQUANT, L., Castigar a los pobres. El gobierno neoliberal de la inseguridad social, Gedisa: Barcelona, 2010