Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Interregional

Codi de l'assignatura: 362487

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Esperanca Ginebra Molins

Departament: Departament de Dret Privat

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

22,5

Aprenentatge autònom

22,5

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les especificitats de l’Estat espanyol com a estat plurilegislatiu: la coexistència de diversos drets civils territorials com a resultat d’un procés històric.

— Saber delimitar els conceptes de vigència i d’aplicabilitat de les normes.

— Saber fonamentar l’aplicabilitat de les lleis no vigents territorialment.

— Identificar les conseqüències de la plurilegislació: els conflictes interns o interregionals i les especificitats de cadascun.

— Conèixer l’actual sistema espanyol de dret interregional i valorar l’abast de la competència exclusiva de l’Estat en matèria de normes per resoldre els conflictes de lleis.

— Saber identificar el dret aplicable en cada cas.

— Conèixer les regles per resoldre els conflictes interregionals en els diferents àmbits.

— Estudiar la subjecció als diversos drets civils que coexisteixen a l’Estat espanyol.

— Conèixer el concepte de veïnatge civil, tant des d’una perspectiva estàtica (com s’adquireix) com dinàmica (quina funció té), els orígens i l’evolució.

— Saber valorar la interacció entre els conflictes interns i els conflictes internacionals.

— Identificar els problemes que planteja la remissió a un estat plurilegislatiu.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber detectar les situacions de conflicte de lleis.
— Saber identificar les normes aplicables a cada cas.
— Conèixer les especificitats dels conflictes interregionals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Estats plurilegislatius i conflictes interns. La pluralitat de drets civils territorials a l’Estat espanyol com a resultat d’un procés històric

*  1.1. Caracterització d’Espanya com a estat plurilegislatiu
1.2. Plurilegislació i conflictes interns
1.3. L’evolució de la codificació espanyola i l’anomenada qüestió foral
1.4. La coexistència de diversos drets civils territorials a l’Estat espanyol
1.5. El reconeixement general dels drets territorials en la Constitució espanyola de 1978 [CE]: especial consideració de la distribució de competències que resulta de l’article 149.1.8a CE

2. Règim constitucional i dret interregional. Els conflictes interregionals

*  2.1. La competència exclusiva de l’Estat en matèria de normes per resoldre els conflictes de lleis
2.2. Dret interregional i igualtat entre els espanyols
2.3. Especificitats dels conflictes interregionals
2.4. Frau de llei i conflictes interregionals

3. La subjecció a un dels diversos drets civils vigents a Espanya: especial consideració del veïnatge civil

*  3.1. El veïnatge civil: gènesi del concepte, evolució, determinació i eficàcia
3.2. La submissió de qui adquireix la nacionalitat espanyola a un dels diversos drets civils que coexisteixen a l’Estat espanyol

4. Conflictes interregionals en matèria de persona, família i successions

*  4.1. El dret aplicable a la successió d’una persona
4.2. La determinació del règim econòmic matrimonial
4.3. Els drets del cònjuge supervivent
4.4. Les parelles de fet i els conflictes interregionals

5. Conflictes interregionals en l’àmbit patrimonial

*  5.1. La rescissió per l’engany a mitges (lesió ultra dimidium) i els conflictes interregionals
5.2. Clàusula penal
5.3. Prescripció i caducitat: la diversitat de règims a l’Estat espanyol

6. Dret local, «veïnatge local» i «conflictes interlocals»

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’ensenyament de l’assignatura combina sessions magistrals o expositives, comentaris de textos, treball dirigit, treball autònom no presencial, exposicions orals, i assistència i participació activa a classe. En general, es posa èmfasi en l’aprenentatge a través de casos que s’han plantejat en la pràctica, a través de l’anàlisi de sentències i resolucions.

S’utilitza l’entorn que proporciona el Campus Virtual, que és la base indispensable per accedir als materials i a les tasques que proposa el docent; també és el mitjà de comunicació prioritari entre l’alumnat i el docent.

Es preveu poder impartir la docència de manera presencial.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’assignatura segueix el sistema d’avaluació continuada. Per superar-la, cal complir els requisits següents:

— Fer una fitxa-treball, seguint les instruccions del docent, i presentar-la per escrit (30% de la nota final).

— Exposar oralment la problemàtica, les idees principals i les conclusions a què s’ha arribat amb l’elaboració de la fitxa-treball, d’acord amb el calendari proposat pel docent (30 % de la nota final).

— Fer la prova de síntesi, de caràcter global, que és escrita i consisteix en el comentari d’un text (40 % de la nota final). Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi. Si les circumstàncies ho permeten, la prova de síntesi serà presencial.

— Assistir a les sessions impartides pel docent i a les exposicions orals dels resultats i les conclusions dels companys. En la mesura que es pugui mantenir l’activitat presencial, s’exigeix assistir, com a mínim, al 80 % de les sessions presencials.

A l’hora de fixar la nota final es poden tenir en compte, eventualment, per millorar la nota aritmètica obtinguda segons els percentatges anteriors, qualsevol tipus d’evidències d’aprenentatge.

Si l’estudiant no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi, té la qualificació final de no presentat (NP). Si presenta alguna activitat avaluable, però abandona el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació serà la mitjana ponderada prevista en aquest pla docent, entenent que ha obtingut un 0 en les activitats que no ha dut a terme.

Reavaluació

Els alumnes que tinguin una qualificació final de suspens es poden presentar a la reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. Queden exclosos de la reavaluació els estudiants amb la qualificació de no presentat.

Les activitats d’avaluació continuada, proves de síntesi o de reavaluació que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixeran la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presentin (amb una nota màxima de 4).

 

Avaluació única

Els alumnes que ho vulguin poden optar pel sistema d’avaluació única, que té en compte exclusivament la nota d’una prova escrita. La prova consisteix en diverses preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta i es fa en la data prevista pel Consell d’Estudis. En la mesura que sigui possible, la prova serà presencial; si no és possible, es farà a través del Campus Virtual.

Per seguir el sistema d’avaluació única s'ha de sol·licitar expressament, pel procediment que fixa la Facultat i dins del termini establert per fer-ho.

Reavaluació

Els alumnes que tinguin una qualificació final de suspens es poden presentar a la reavaluació. Queden exclosos de la reavaluació els estudiants amb la qualificació de no presentat. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

Les proves d’avaluació única (tant d’avaluació com de reavaluació) que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixeran la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presentin (amb una nota màxima de 4).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CALVO CARAVACA, A.L.; CARRASCOSA, J. Derecho internacional privado. Granada : Comares, 2016. Vol. I.  Enllaç

  16a ed. (2016) : Dossier especial: Derecho interregional en España, pàg. 54 i seg.

FONT i SEGURA, A. Actualización y desarrollo del sistema de derecho interegional. Santiago de Compostela : Universidade, 2007.  Enllaç

GINEBRA MOLINS, M. E. La qualitat jurídica del català i l’aplicació del dret civil de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2002.  Enllaç

FONT i SEGURA, A., La aplicación del Derecho civil catalán en el marco plurilegislativo español y europeo, Barcelona: Atelier, 2011.

Legislació

Legislació civil catalana.  Enllaç

  La legislació civil catalana es pot consultar a través de les pàgines web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya o del BOE.

Leyes civiles forales (BOE)  Enllaç

Constitució Espanyola, Estatut d’Autonomia de Catalunya i legislació civil estatal.

Constitución española  Enllaç
Estatut Autonomia de Catalunya  Enllaç
Código civil español  Enllaç

BORRÁS, A. ET AL. (eds.). Legislación básica de derecho internacional privado. Madrid : Tecnos, darrera edició.  Enllaç

Capítol

ABARCA, A.P. (dir.). Derecho internacional privado. Vol. I. Madrid : Universidad Nacional de Educación a Distancia, darrera edició.  Enllaç

  En concret: tema III («Los conflictos internos en el sistema español de Derecho internacional privado») i tema IX («Derecho de la nacionalidad II. Vecindad civil»).

FONT SEGURA, A., i GINEBRA MOLINS, M. E., “«Conflictos interregionales» y ley aplicable a la sucesión por causa de muerte”, Tratado del Derecho de sucesiones vigente en España y Andorra, PRATDESABA RICART, R., i BOSCH CARRERA, A. (Dirs.), BARCELÓ COMPTE, R. (coord.), Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, 2020, pp. 203-249.

Article

Altres materials: la professora proporcionarà materials d’estudi addicionals i específics per a determinats temes del programa / Otros materiales: la profesora proporcionará materiales de estudio adicionales y específicos para determinados temas del programa

  Els professors proporcionaran materials d’estudi addicionals i específics per a cadascun dels temes del programa.