Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Electoral i Parlamentari

Codi de l'assignatura: 362492

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Vintro Castells

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Es recomana haver cursat les assignatures Principis i Institucions Constitucionals, i Organització Territorial de l’Estat.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Comprendre la posició jurídica de les persones en les seves relacions amb l'Administració i en general amb els poders públics.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Capacitat per identificar la perspectiva de gènere en l¿estudi del procediment electoral i del procediment parlamentari.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer la singularitat del dret electoral espanyol (eleccions generals i autonòmiques) pel que fa a l’origen de les normes, als destinataris i als òrgans encarregats d’aplicar-les.

 

— Conèixer la regulació del procediment i el sistema electoral com a element essencial en un sistema democràtic per garantir la participació i la representació dels ciutadans en els òrgans parlamentaris.

 

— Conèixer la singularitat del dret parlamentari espanyol (estatal i autonòmic) pel que fa a l’origen de les normes, als destinataris i als òrgans encarregats d’aplicar-les.

 

— Conèixer la regulació dels procediments i els instruments necessaris per a l’exercici de les diverses funcions parlamentàries: legislativa, de control, d’impuls i electiva.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar les diverses tècniques del dret electoral i del dret parlamentari i aplicar-les en la resolució de casos pràctics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El dret electoral

1.1. El dret electoral: concepte i naturalesa. Les fonts del dret electoral: Constitució, estatuts d’autonomia, la reserva de llei orgànica, la llei autonòmica, les resolucions dels òrgans de l’Administració electoral

2. El dret de sufragi

2.1. El dret de sufragi actiu. El dret de sufragi passiu

3. L’Administració electoral

3.1. Les juntes electorals: composició i funcions. Les meses i seccions electorals. L’Oficina del Cens Electoral. El cens electoral: formació i règim jurídic

4. El procediment electoral

4.1. La convocatòria d’eleccions. Presentació i proclamació de candidats. Campanya electoral. Enquestes electorals. Votació i escrutini. La proclamació d’electes. El finançament de les eleccions

4.2. Candidatures electorals i la paritat entre dones i homes.

5. El sistema electoral

5.1. El nombre de parlamentaris. La circumscripció. El tipus de llista. La fórmula. La barrera

6. El control del procediment electoral

6.1. El recurs contra la proclamació de candidats i el recurs contenciós electoral sobre proclamació d’electes: procediment i òrgans jurisdiccionals competents. Els delictes i les infraccions electorals. El control de les despeses electorals: el tribunal de comptes i les sindicatures de comptes autonòmiques

7. Democràcia parlamentària i dret parlamentari

7.1. Configuració de l’autonomia parlamentària i del sistema parlamentari en la Constitució espanyola i en els estatuts d’autonomia de Catalunya. El dret parlamentari: concepte i naturalesa. Les fonts del dret parlamentari: la Constitució; els estatuts d’autonomia; la llei; el Reglament parlamentari; les normes interpretatives i supletòries dels òrgans rectors de les cambres, i els precedents, les convencions, els usos i els costums parlamentaris. El pressupost parlamentari. L’estatut del personal i el règim interior de les cambres. Els actes parlamentaris: tipologia, control intern i control jurisdiccional

8. Estatut dels parlamentaris

8.1. El jurament o promesa i l’adquisició de la condició plena de parlamentari. Les incompatibilitats. Les prerrogatives parlamentàries: la inviolabilitat, la immunitat i l’aforament. Els drets i els deures dels parlamentaris

9. L’organització i el funcionament de les cambres

9.1. Estructura bicameral: el congrés dels diputats i el senat. Estructura unicameral: els parlaments autonòmics. Els grups parlamentaris. Els òrgans rectors de les cambres: presidència, mesa, junta de portaveus. Els òrgans de decisió política: comissions, ple, diputació permanent

9.2. La legislatura. La constitució de les cambres. Els períodes de sessions. Les sessions ordinàries i extraordinàries. Els debats. El quòrum. Les votacions: sistemes i majories. L’ordre i la disciplina al Parlament. La dissolució i la caducitat del treball parlamentari

10. Les funcions parlamentàries (I): la creació i el control del govern

10.1. La investidura. Els instruments de control-sanció: la moció de censura i la qüestió de confiança. Els instruments de control-inspecció: les interpel·lacions, les preguntes, les sol·licituds d’informació, les compareixences, els debats generals, les comissions d’investigació

11. Les funcions parlamentàries (II): l’impuls polític, la funció electiva i les relacions amb altres institucions

11.1. L’impuls de l’acció política i de govern: mocions, proposicions no de llei, resolucions i comissions d’estudi. L’elecció de membres d’institucions i organismes públics. Les relacions amb altres òrgans constitucionals i estatutaris

12. Les funcions parlamentàries (III): la funció legislativa

12.1. El procediment legislatiu: concepte. La iniciativa legislativa. Les esmenes. Fases del procediment legislatiu. Procediments legislatius especials. Sanció, promulgació i publicació de les lleis

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura té un caràcter teoricopràctic i combina les exposicions teòriques del professor i el plantejament i discussió amb els alumnes de supòsits pràctics. Per a desenvolupar aquests supòsits pràctics es faciliten materials normatius, doctrinals i jurisprudencials. En el cas del sistema d’avaluació continuada, l’assistència a classe és absolutament necessària. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada 

El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada (AC), que, d’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, es fa en una sola convocatòria d’avaluació, sens perjudici dels supòsits de dret a reavaluació establerts en aquest pla docent.

L’avaluació continuada s’articula de la manera següent:

— Fer i lliurar al professorat, dins del termini fixat, les activitats no avaluables que, si escau, es programin durant el curs, que poden consistir en la preparació de casos pràctics.

— Dues activitats avaluables. Les activitats avaluables es fan presencialment a classe i tenen una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica combina preguntes de resposta llarga i curta (no de tipus test) que segueixen el temari de l’assignatura i les explicacions de classe. La part pràctica consisteix en la resolució d’un cas pràctic amb el concurs necessari de textos normatius que ha de portar l’estudiant d’acord amb les indicacions de la programació del curs. Cadascuna de les activitats avaluables té el mateix valor i conjuntament representen el 50 % de la nota final.

— Fer la prova de síntesi final, que és de caràcter teoricopràctic i comprèn tot el temari de l’assignatura. Consisteix en la resolució d’un cas pràctic i de preguntes teòriques connectades amb el supòsit pràctic plantejat. Aquesta prova es fa amb el concurs necessari de textos normatius que ha de portar l’estudiant d’acord amb les indicacions de la programació del curs. La prova de síntesi representa el 50 % de la nota final.

Tenen la consideració de no presentats els alumnes que no duguin a terme cap de les activitats avaluables o que no facin la prova de síntesi. Els alumnes d’avaluació continuada que no duguin a terme una de les dues activitats tenen un 0 com a qualificació de l’activitat no feta.

Tant la prova de síntesi com el conjunt d’activitats permeten al professor avaluar l’adquisició dels coneixements teòrics o conceptuals de la matèria i, en un vessant pràctic, la capacitat de resoldre les activitats aplicades a aquesta matèria.

No es pot aprovar l’assignatura si no s’obté una valoració positiva de la prova de síntesi.

Els programes de cada docent indiquen, si escau, altres elements diferents de les activitats i de la prova de síntesi que es puguin tenir en compte a l’hora de determinar la nota final de l’assignatura com, entre d’altres, l’assistència, la puntualitat, l’actitud i la participació a les classes, d’una banda, i la preparació i l’elaboració d’activitats no avaluables, de l’altra. 

 

Avaluació única

D’acord amb el Protocol academidocoent de la Facultat, hi ha una sola convocatòria d’avaluació única (AU), sens perjudici del dret a reavaluació establert en aquest pla docent. 

Els estudiants que optin per l’AU n’han de formalitzar expressament la sol·licitud per mitjà d’un formulari electrònic o d’un imprès en paper, en el termini que fixi la Comissió Acadèmica i amb els requisits establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència. Tal com disposa la normativa vigent, l’incompliment del termini o de les formalitats establertes per inscriure’s en aquesta modalitat d’avaluació comporta incloure l’estudiant en el règim d’AC. 

L’avaluació única consisteix en una prova final sobre tot el temari de l’assignatura que té una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica consisteix en preguntes seguint els epígrafs del temari. La part pràctica és la resolució d’un cas amb el concurs necessari de textos normatius que ha de portar l’estudiant, d’acord amb les indicacions de la programació del curs. 

Criteri comú

Els exercicis d’avaluació en qualsevol de les modalitats que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixeran la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presentin, amb una nota màxima de 4.

Reavaluació 

— No tenen dret a reavaluació els alumnes que tinguin la consideració de no presentat. 

— Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden accedir a la reavaluació mitjançant una nova prova de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, tret que el professorat decideixi millorar aquesta nota tenint en compte altres evidències d’aprenentatge. 

— Tenen dret a reavaluació els alumnes d’AU que hagin obtingut una nota final de suspens. La nota obtinguda en la reavaluació és la nota definitiva. 

— Les proves de reavaluació d’avaluació continuada i d’avaluació única tenen el mateix format, respectivament, que les corresponents a les proves finals descrites anteriorment.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALONSO DE ANTONIO, J.A.; ALONSO DE ANTONIO, A.L. Derecho parlamentario. Barcelona : J.M. Bosch Editor, 2000.  Enllaç

ALONSO DE ANTONIO, J.A.; ALONSO DE ANTONIO, A.L. Introducción al drecho parlamentario. Madrid : Dykinson, 2002.

Enllaç al CCUC  Enllaç

ARAGÓN, M. Temas básicos de derecho constitucional. Madrid : Civitas, 2011.  Enllaç

ARCE, A. El Parlamento en los tribunales. Cizur Menor (Navarra) : Thomson Aranzadi, 2004.  Enllaç

ARNALDO, E.; DELGADO IRRIBAREN, M. Código electoral. Madrid : La Ley : El Consultor de los Ayuntamientos, 2015.

Enllaç al CCUC  Enllaç

BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. (coords.). Dret públic de Catalunya. Barcelona : Atelier, 2011.  Enllaç

CAZORLA PRIETO, L.M. El Congreso de los Diputados : su significación actual. Pamplona : Aranzadi, 1999.  Enllaç

CID, B. (dir.). El Parlamento ante los tribunales. Madrid : Thomson Aranzadi, 2015.  Enllaç

GARCÍA SORIANO, M.V. Elementos de derecho electoral. Valencia : Tirant lo Blanch, 2010.  Enllaç

GUERRERO, E. El Parlamento. Madrid : Síntesis, 2004.  Enllaç

MARTÍNEZ ELIPE, L. Tratado de derecho parlamentario. Pamplona : Aranzadi, 1999.  Enllaç

PÉREZ-MONEO, M., GARROTE, M., PANO, E. Derecho Electoral Español. Porto: Editorial Juruá, 2019.

SANTAOLALLA, F. Derecho parlamentario español. Madrid : Dykinson, 2018.  Enllaç

SANTOLAYA, P. Procedimiento y garantías electorales. Cizur Menor (Navarra) : Civitas Thomson Reuters, 2013.  Enllaç

SARMIENTO, X.A. (coord.). Manual de actuación del parlamentario. Madrid : El Derecho, 2012.  Enllaç

Legislació

Reglament del Parlament de Catalunya, de 2005  Enllaç

Reglamento del Congreso de los Diputados, de 1982  Enllaç

Llei Orgànica 2/1979, del Tribunal Constitucional   Enllaç

Constitució Espanyola de 1978  Enllaç

Estatut d’Autonomia de Catalunya, de 2006  Enllaç

Reglament del Senat, de 1982  Enllaç

Llei 13/2008 de la Presidència de la Generalitat i del Govern   Enllaç

Pàgina web

www.senado.es: pàgina oficial del Senat.  Enllaç

www.aelpa.org: pàgina de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments Autonòmics. Proporciona accés a textos legals (EA, reglaments parlamentaris autonòmics, algunes resolucions parlamentàries), a àmplia bibliografia i a una llista molt completa d’enllaços a tots els parlaments autonòmics i internacionals i a organitzacions parlamentàries, entre d’altres.   Enllaç

www.congreso.es: pàgina oficial del Congrés dels Diputats.  Enllaç

www.parlament.cat: pàgina oficial del Parlament de Catalunya.  Enllaç