Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Can˛nic

Codi de l'assignatura: 362495

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Santiago Bueno Salinas

Departament: Departament d'Hist˛ria del Dret, Dret RomÓ i Dret EclesiÓstic de l'Estat

crŔdits: 3

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

30

 

(Classes magistrals i classes amb vessant prÓctica; inclou les proves test)

Treball tutelat/dirigit

25

(Treball adrešat a l’aprenentatge)

Aprenentatge aut˛nom

20

(Estudi personal)

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

ConŔixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenaciˇ jurÝdica en les seves diferents branques.

   -

Entendre el carÓcter hist˛ric del dret i conŔixer l'origen i l'evoluciˇ de les ordenacions jurÝdiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Assolir un coneixement inicial i elemental de l’ordenament canònic per a una formació jurídica fonamentada.

— Reconèixer les institucions jurídiques que tenen l’origen en el dret canònic o que hi han estat influenciades decisivament.

— Conèixer la funció del dret canònic en el dret propi de Catalunya, tant l’històric com l’actual.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Introducciˇ i evoluciˇ hist˛rica

*  1.1. Introducció
Dret canònic: noció. Església catòlica i dret. Vigència i influència. La ciència canònica dins els estudis jurídics. Els estudis canònics i les seves branques. Dret canònic i dret eclesiàstic de l’Estat. Dret canònic i ciències auxiliars

1.2. Evolució històrica
Dret antic: creació, característiques, textos; fonts conciliars, pontifícies (cartes decretals) i locals. Col·leccions canòniques altmedievals. Reforma gregoriana: objectius i mitjans. Context social i relacions Església-Estat a l’edat antiga i l’alta edat mitjana. Dret clàssic: precedents; decret de Gracià; corpus decretalium. Decretistes i decretalistes. El Corpus Iuris Canonici. Context social i relacions Església-Estat a la baixa edat mitjana. Dret tridentí: reforma i centralització. Context social i relacions Església-Estat a l’edat moderna. Codificació canònica: situació el 1870. Intents codificadors. El Codex Iuris Canonici de 1917: antecedents, elaboració, promulgació, recepció; valoració crítica. Situació el 1959. Nova codificació. El Codi de dret canònic de 1983: funcionament, contingut; criteris de codificació; valoració crítica. Context social i relacions Església-Estat a l’edat contemporània

2. Dret can˛nic i dret catalÓ

*  2.1. El dret canònic a Catalunya
El dret canònic català: fonts, institucions, doctrina. El dret canònic dins el dret català. Primeres influències del dret canònic sobre el dret català. Recepció medieval catalana del dret comú: evolució. Supletorietat clàssica del dret canònic: prelació. Textos canònics i doctrina canònica. Institucions jurídiques catalanes influenciades pel dret canònic. Situació entre 1716 i 1961: interpretació doctrinal i jurisprudencial. Funció del dret canònic en el dret civil català contemporani

3. Principis i normes generals

*  3.1. Naturalesa i principis generals del dret canònic
Naturalesa del dret canònic. Eficàcia del dret canònic: juridicitat i coerció, juridicitat i intersubjectivitat, fur extern i fur intern. Principis informadors del dret canònic: justícia, equitat canònica, salus animarum, altres principis derivats. Dret constitucional canònic. Autoritat i poder a l’Església. Concepte de potestat eclesiàstica: els tria munera. Subdivisions de la potestat de règim: legislativa, executiva i judicial. Exercici de la potestat de règim: potestat ordinària i potestat delegada; suplència. Poder i legalitat, pluralisme i comunió, participació i democràcia. Autoritat universal i autoritat local

3.2. Normes i actes canònics
La norma en el dret canònic. Sistema de fonts. La llei canònica: noció, vigència, cessació, tipus de lleis, origen, subjectes, eximents, interpretació, suplència. El costum canònic: funció interpretativa, funció normativa i funció integradora. Regulació canònica dels actes jurídics

4. Subjectes

*  4.1. Subjectivitat canònica
Persones físiques: adquisició i extinció de personalitat; capacitat jurídica i capacitat d’obrar; estatut canònic de les persones físiques. Drets i deures de totes les persones físiques. Persones jurídiques: noció, orígens i evolució històrica. Regulació actual: persones morals; corporacions i fundacions; persones jurídiques públiques i privades; obtenció de la personalitat jurídica. Associacions canòniques. Fundacions canòniques

4.2. Dret penal
Funció de les sancions en el dret canònic. Principis generals i singularitats jurídiques del dret penal canònic. Sistema de fonts. Subjectes penals. El delicte canònic: noció i elements. Les penes canòniques: funció i classes. Aplicació de les penes. Tipologia general dels delictes canònics

5. Administraciˇ

*  5.1. Dret administratiu canònic
Introducció i precedents. Normes administratives. Actes administratius. Procediments administratius. Actuacions administratives per a situacions especials: remeis legals (privilegi, dispensa) i remeis extralegals (dissimulatio, tolerància). La tutela dels drets subjectius davant l’administració eclesiàstica

5.2. Dret patrimonial
L’economia de l’Església i el dret canònic. Els béns materials: classes de béns. Noció de béns eclesiàstics. Formes voluntàries d’aportació de béns. Dret tributari canònic. Règim contractual: criteris generals; remissió al dret civil; limitacions canòniques en les alienacions. Administració dels béns

6. Dret matrimonial

*  6.1. Matrimoni i dret canònic. Concepte canònic de matrimoni. Elements i propietats essencials. Tutela jurídica: el fa­vor matrimonii. Crisi conjugal: separació, nul·litat, revalidació, dissolució. El ius connubii i la capacitat per contreure. Els impediments matrimonials. La forma jurídica de contreure matrimoni. Capacitat psíquica per consentir. Simulació del consentiment. Consentiment coaccionat. Error i engany. Consentiment sota condició

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en classes magistrals amb la participació activa dels alumnes.

Advertiment
Si la situació sanitària ho requereix i les autoritats acadèmiques així ho determinen, la docència serà en modalitat no presencial. En aquest cas, la docència serà a través de les eines que proporciona el Campus Virtual: videoconferències, fòrums de dubtes i seguiment de la matèria, etc. El Campus Virtual estarà actiu des del començament del curs, i Campus Virtual i el correu del professor seran els canals de comunicació amb l’alumnat.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada consisteix en:

— Activitats avaluables: dues proves amb preguntes de tipus test (uns deu minuts) distribuïdes proporcionalment segons el temari. El format d’aquesta prova és de tipus test de resposta múltiple, amb la intercalació d’alguna pregunta de resposta curta (màxim cinc línies). Les activitats avaluables tenen un valor del 70 % de la nota final.

— Una prova de síntesi final que combina el tipus test de resposta múltiple amb dues preguntes de resposta curta. La prova de síntesi té un valor del 30 % de la nota final.

— L’assistència a classe és obligatòria. Cal assistir, com a mínim, al 80 % de les classes en l’avaluació continuada.

— Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi.

— Per obtenir una qualificació favorable d’avaluació continuada és imprescindible haver fet totes les activitats obligatòries i la prova de síntesi.

Si l’estudiant no ha presentat cap activitat avaluable ni ha fet la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut un 0 en les activitats que no ha presentat.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com l’ús de procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats o cooperar-hi, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professor n’ha d’informar el cap d’estudis.

Reavaluació

L’alumnat que tingui una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada pot fer una nova prova de síntesi. La qualificació obtinguda serà la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

Clàusula de correcció lingüística

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’estudiant es pot acollir al règim d’avaluació única emplenant un formulari disponible al web de la Facultat en els terminis adients (aproximadament sis setmanes a comptar des del començament del semestre).

L’avaluació única consisteix en un examen final escrit sobre tot el programa, sense necessitat d’un mínim d’assistència a classe.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com l’ús de procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats o cooperar-hi, comporta la qualificació de zero (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professor n’ha d’informar el cap d’estudis.       

Reavaluació

S’exclouen de la reavaluació els casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants que hagin suspès l’assignatura en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació de la prova d’avaluació única. La nota que obtinguin a la reavaluació serà la nota definitiva.

Clàusula de correcció lingüística

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BUENO, S. Dret canònic : universal i particular de Catalunya. Barcelona [etc.] : Marcial Pons, 1999.  Enlla├ž

  Llibre de text de l’assignatura (primera ediciˇ, en catalÓ).

BUENO, S. Tratado general de derecho canónico. Barcelona : Atelier, 2012.  Enlla├ž

  Llibre de text de l’assignatura (ediciˇ revisada i ampliada, en castellÓ)

MARTÍN DE AGAR, J.T. Introducción al derecho canónico. Madrid : Tecnos, 2001.  Enlla├ž

  Llibre de consulta

Manual de derecho canónico. Pamplona : EUNSA, 1988.  Enlla├ž

  Text de consulta

Derecho canónico. 2 vols. Madrid : Biblioteca de Autores Cristianos, 2006.  Enlla├ž

  Text de consulta

Legislaciˇ

Codi de Dret Canònic (1983)  Enlla├ž

  Qualsevol ediciˇ del Codi vigent, en catalÓ o en castellÓ, preferiblement amb comentaris.