Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estat i Confessions

Codi de l'assignatura: 362496

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Miguel Angel Cañivano Salvador

Departament: Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

Conseqüències de la còpia o plagi
La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats comporta la qualificació de suspens (amb 0) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

23

Aprenentatge autònom

22

 

 

Recomanacions

 

Per poder treballar a través del Campus Virtual i poder fer un bon ús de les eines TIC, es recomana disposar d’ordinador i fibra òptica a casa.

També cal tenir ben configurat l’espai del Campus Virtual de l’assignatura, per poder rebre totes les comunicacions del docent des del primer dia del curs.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Entendre el caràcter històric del dret i conèixer l'origen i l'evolució de les ordenacions jurídiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre i conèixer l’evolució històrica i la rellevància de la protecció de la llibertat religiosa i de consciència en la societat.

 

— Conèixer la normativa internacional constitucional i la legislació orgànica sobre la matèria.

 

— Conèixer les implicacions de les diverses regulacions normatives i polítiques de l’Estat sobre la matèria.

 

Referits a habilitats, destreses

— Tenir una visió global dels àmbits en què el factor religiós té una incidència social rellevant.

 

— Ser capaç d’aplicar la normativa en la prevenció i la resolució de conflictes.

 

— Expressar-se oralment i per escrit amb un llenguatge jurídic acurat i precís.

 

Referits a actituds, valors i normes

—  Entendre i sentir que es forma part d’una societat lliure i plural, en la qual poden i han de coexistir pacíficament totes les opcions ideològiques, religioses i filosòfiques.

 

—  Saber valorar com és de positiu viure en un estat de llibertat religiosa, aconfessional i cooperacionista, quina és la seva raó de ser, d’on prové i en quin marc general s’enquadra.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Fonaments bàsics

*  1.1. Concepte i significat del dret eclesiàstic de l’Estat
1.2. Evolució històrica
1.3. Context jurídic: local, autonòmic, estatal, comunitari i internacional
1.4. Fonts del dret eclesiàstic de l’Estat, fonts unilaterals i fonts pactistes
1.5. Principis informadors del sistema
1.6. Anàlisi dels drets reconeguts en l’article 16 de la Constitució: llibertat religiosa, ideològica i de culte

2. La dimensió institucional: les confessions religioses

*  2.1. Personalitat jurídica de les entitats religioses: adquisició, pèrdua i abast
2.2. Signatura d’acords de cooperació: requeriments
2.3. Finançament estatal directe de les confessions religioses: precedents i model actual
2.4. Règim fiscal de les entitats religioses

3. La dimensió individual: drets i llibertats

*  3.1. Llibertat d’ensenyament: principals drets i deures dels integrants de les comunitats educatives
3.2. Objeccions de consciència: noció, tipologies i reconeixement jurídic
3.3. Assistència religiosa: noció i regulació jurídica en els diferents àmbits d’aplicació
3.4. Sistema matrimonial; matrimonis religiosos; eficàcia civil dels efectes
3.5. Altres reflexos jurídics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en classes magistrals i en exercicis teoricopràctics preparats a casa i resolts a classe.

Com a norma general s’ha d’utilitzar el Campus Virtual. A través del Campus Virtual es pot encarregar l’elaboració de tasques avaluables i no avaluables, i s’hi poden fer classes, magistrals o pràctiques, a través de videoconferència. També s’hi poden obrir fòrums i xats, entre d’altres recursos, per comentar i resoldre qualsevol tipus d’exercicis o casos pràctics.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Tots el grups tenen el mateix sistema d’avaluació.

L’assignatura segueix el sistema d’avaluació continuada, que consta d’una prova de síntesi, amb un valor del 50 % sobre la nota final, i d’una o dues proves més d’avaluació continuada (amb un valor del 25 % cada una si en són dues, o del 50 % si n’és una), segons la programació de cada docent que imparteix l’assignatura. 

Les proves consisteixen en alguna de les activitats següents:

— Prova de tipus test de resposta múltiple

— Prova escrita: preguntes de resposta curta

— Prova escrita: desenvolupament d’un tema o més d’un

— Prova escrita: preguntes sobre lectures

— Prova escrita: preguntes reflexives

— Prova escrita: anàlisi comparativa

— Resolució d’un cas pràctic, simulat o real, amb preguntes

— Resolució d’un cas pràctic simulat o real

— Comentari i anàlisi de textos

— Recensió crítica

— Recensió objectiva

El professor pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor en faci permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. 

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. Si l’estudiant d’avaluació continuada no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut 0 en les activitats que no ha presentat.

Reavaluació

Les i els estudiants que hagin suspès l’assignatura en règim d’avaluació continuada poden optar a la reavaluació només si prèviament han estat avaluats, i en queden exclosos els supòsits de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final definitiva.

Proves d’avaluació no presencials

Les proves d’avaluació, si cal, es faran a través d’una tasca, dins del Campus Virtual, i s’hauran de lliurar en línia.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix a fer una prova única en la data que fixa el Consell d’Estudis. Aquesta prova consta de diversos exercicis, teòrics i pràctics, amb els quals s'ha de demostrar que s'han assolit tots els objectius d’aprenentatge de l’assignatura.

La prova d’avaluació única, que ha de permetre avaluar els mateixos coneixements i habilitats que l’avaluació continuada, és diferent de la prova de síntesi perquè el nivell d’exigència sigui equivalent al del conjunt de proves de l’avaluació continuada. 

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’assignatura en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació de la prova d’avaluació única només si prèviament han estat avaluats, i en queden exclosos els supòsits de no presentat.

La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

Proves d’avaluació no presencials

Les proves d’avaluació, si cal, es faran a través d’una tasca, dins del Campus Virtual, i s’hauran de lliurar en línia.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CAÑIVANO SALVADOR, M.A. Estado y confesiones. Manual de la asignatura.  Enllaç

  Estat i Confessions és una assignatura del grau de Dret que deriva d'una altra, Dret Eclesiàstic de l'Estat, que s'impartia a la llicenciatura de Dret a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. El dret eclesiàstic de l'estat, des d'una perspectiva positivista, és un concepte que s'estén a les normes que regulen matèries considerades de dret eclesiàstic per docents i investigadors d'aquesta branca del dret. Aquests experts coincideixen en l'estudi de les mateixes normes, malgrat algunes divergències que es poden produir pel fet de mantenir uns conceptes diferents sobre aquesta disciplina o ciència jurídica. Aquestes divergències durien a ampliar l'objecte d'estudi a d'altres matèries o normes, tot i que també el podries reduir o canviar. Es podria formular la pregunta següent: Què és abans, la norma o la disciplina? Sense unes normes (dret positiu) de referència no es podria plantejar una disciplina jurídica. Però sense uns conceptes previs tampoc es podrien agrupar certes normes per fer-les un objecte d'estudi particular. Tindria sentit parlar de dret eclesiàstic de l'estat com a branca del dret si en el dret espanyol no hi hagués un tractament normatiu específic del factor religiós present en la societat? Ja s'esdevé en molts països (els Estats Units d'Amèrica i França, per exemple) que la circumstància de no haver legislat específicament sobre la llibertat religiosa i les confessions religioses, produeix una absència d'autonomia científica del dret eclesiàstic. Aquest no és el cas d'Espanya o Itàlia. Partint del fet que la norma, en qualsevol cas, és la matèria primera sobre la qual treballa el científic del dret, i la màxima referència per a qui estudia i explica el dret eclesiàstic, aquesta obra té en compte això i pren sempre la norma com a punt de partida per explicar el dret eclesiàstic: hi ha tant dret eclesiàstic com normes o fonts del dret eclesiàstic identificades, interpretades i aplicades.

FERRER, J. (coord.). Derecho eclesiástico del Estado español. Pamplona : EUNSA, 2007.  Enllaç

SATORRAS, R.M. Lecciones de derecho eclesiástico del Estado. Barcelona : J. M. Bosch, cop. 2004.  Enllaç

Pàgina web

Derecho canónico y derecho eclesiástico del Estado. Vol. 3. Eclesiástico. Edició virtual disponible a: < http://www.iustel.com >.