Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Immigració, Nacionalitat i Estrangeria

Codi de l'assignatura: 362497

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Markus Gonzalez Beilfuss

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les fonts normatives i els problemes de fonts del dret que tradicionalment han afectat la immigració, l’estrangeria, la protecció internacional i la nacionalitat i el dret internacional privat en l’àmbit de l’estrangeria a Espanya.

— Conèixer els conceptes i principis bàsics del règim jurídic espanyol de la immigració, l’estrangeria, la protecció internacional, la nacionalitat i el dret internacional privat en l’àmbit de l’estrangeria.

— Conèixer el sistema d’organització administrativa i de gestió del fenomen migratori i de la protecció internacional.

 

Referits a habilitats, destreses

— Fer servir de manera fluïda la normativa i la jurisprudència sobre les matèries de l’assignatura.

— Identificar i resoldre els problemes jurídics que plantegen els casos pràctics de nacionalitat, immigració, estrangeria, protecció internacional i dret internacional privat.

— Comprendre i produir textos escrits i arguments relacionats amb les matèries de l’assignatura.

— Analitzar críticament el règim jurídic de les matèries de l’assignatura.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Estrangeria, immigració i protecció internacional: aproximació general

*  1.1. Els conceptes de «estrangeria», «immigració» i «protecció internacional». Evolució i situació actual del fenomen i del marc jurídic. Les fonts jurídiques

1.2. Els ciutadans europeus i situacions anàlogues. Concepte, àmbit i evolució normativa. Ciutadania europea: llibertats de circulació i residència. Trets principals del règim comunitari: entrada, estada i residència

1.3. Els ciutadans de tercers estats. Concepte, àmbit i evolució normativa del règim general d’estrangeria. Els drets i llibertats dels ciutadans estrangers. El dret al reagrupament familiar. Les mesures antidiscriminatòries. Distribució competencial en matèria d’estrangeria. Les garanties jurídiques i les especialitats dels procediments administratius d’estrangeria: entrada, sortida, autoritzacions i nacionalitat

2. La protecció internacional

*  2.1. Conceptes generals i regulació de la protecció internacional: cap a un sistema europeu d’asil

2.2. Dret d’asil i protecció subsidiària. Les condicions per al reconeixement del dret d’asil. Les condicions per a la concessió del dret a la protecció subsidiària. Les regles procedimentals per al reconeixement de la protecció internacional. El cessament i la revocació de la protecció internacional. Els menors i altres persones vulnerables. El control jurisdiccional de les decisions en matèria de protecció internacional

3. El règim jurídic dels estrangers

*  3.1. L’entrada i sortida de territori espanyol, requisits i visat. La sortida, les denegacions d’entrada i devolucions. Les situacions administratives dels estrangers. Les autoritzacions d’estada. Les autoritzacions de residència temporal. Les autoritzacions de residència temporal i treball. Les autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals. La residència de llarga durada. Els estrangers en situació irregular

3.2. El règim d’infraccions i sancions. El principis de la potestat sancionadora. Les sancions administratives: la multa i l’expulsió. Sanció administrativa i sanció penal. Els procediments administratius sancionadors: ordinari i preferent. Executivitat i control judicial de les sancions. Els centres d’internament d’estrangers: ingrés, drets i deures, funcionament i règim interior

4. Nacionalitat espanyola

*  4.1. Nacionalitat com a vincle amb l’Estat

4.2. Obtenció de la nacionalitat per residència en el territori espanyol

4.3. Qüestions de dret internacional privat relacionades amb l’adquisició de la nacionalitat espanyola. Especial referència al matrimoni amb espanyol o espanyola i als supòsits de guarda, acolliment i adopció per espanyol o espanyola. El supòsit de la maternitat subrogada

5. Estrangeria i qüestions de dret internacional privat

*  5.1. Entrada en territori espanyol i dret de família internacional. L’adopció i la kafala de dret islàmic

5.2. Lliure circulació de persones i estatut personal: matrimoni del mateix sexe i homoparentalitat

5.3. Protecció de menors i estrangeria. L’acolliment familiar transfronterer

5.4. Reclamacions d’aliments i pensions de la Seguretat Social

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs s’organitza a partir d’activitats presencials i no presencials. Les  presencials consisteixen, principalment, en classes teòriques i pràctiques sobre els continguts principals del temari. Les activitats no presencials les dirigeix el docent del curs i poden consistir en la resolució de casos pràctics, debats, o treballs sobre aspectes determinats de l’assignatura. El calendari de les diferents activitats es comunica oportunament a classe i a través de l’espai del Campus Virtual de l’assignatura.

Els blocs temàtics 1, 2 i 3 els imparteixen docents de les seccions de Dret Administratiu, en el grup del primer semestre, i de Dret Constitucional, en el segon. Els blocs temàtics 4 i 5 els imparteixen, en ambdós semestres, docents de la secció de Dret Internacional Privat. La llengua de docència és castellà, en el primer semestre, i català en el segon.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Consideracions generals
El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada (AC). Aquells estudiants que vulguin acollir-se al sistema d’avaluació única (AU) n’han de formalitzar expressament la sol·licitud per mitjà d’un formulari electrònic o d’un imprès en paper, en el termini que fixi la Comissió Acadèmica i amb els requisits establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència. Tal com disposa la normativa vigent, l’incompliment de les formalitats establertes per inscriure’s en aquesta modalitat d’avaluació comporta incloure, a tots els efectes, l’estudiant en el règim d’AC.

Les activitats avaluables, les proves de síntesi o d’avaluació única que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixeran la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presentin. En aquests casos la nota màxima que es pot obtenir és un 4.

En cas que s’exigeixi algun treball durant el curs, s’han de seguir els criteris de presentació formal de treballs acadèmics establerts des de primer curs de tots els graus a l’assignatura Tècniques de Treball i de Comunicació (Instrumentàrium a CPA), que es corresponen amb els establerts per la Universitat de Barcelona.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis.

Avaluació continuada

Aquells estudiants que no s’acullin al sistema d’avaluació única han de fer dues activitats avaluables obligatòries i una prova de síntesi. El conjunt de totes aquestes proves ha de permetre acreditar l’assoliment dels objectius de l’assignatura, tant els referits a habilitats com els referits a continguts. El contingut i la ponderació de cada activitat avaluable són els que s’indiquen més endavant.

La prova de síntesi és de concepció global i garanteix l’assoliment dels objectius del curs.

Per obtenir una qualificació favorable d’avaluació continuada és imprescindible haver superat la prova de síntesi. Si els estudiants no han presentat cap activitat avaluable ni han fet la prova de síntesi, reben la qualificació final de no presentat (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el programa de l’assignatura, entenent que han obtingut un 0 en les activitats que no han presentat.

El docent pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

El contingut i valor de les proves dels diversos grups de l’assignatura són els següents:

Primer semestre:

  • Primera prova d’avaluació continuada (blocs temàtics 1, 2 i 3): comentari jurisprudencial (25 % del total de la nota).
  • Segona prova d’avaluació continuada (blocs temàtics 4 i 5): cas pràctic (25 % del total de la nota).
  • Prova de síntesi: cas pràctic (50 % del total de la nota).


— Segon semestre:
  • Primera prova d’avaluació continuada (blocs temàtics 1 a 3): test de resposta múltiple i cas pràctic (25 % del total de la nota).
  • Segona  prova d’avaluació continuada (blocs temàtics 4 i 5): cas pràctic (25 % del total de la nota).
  • Prova de síntesi: cas pràctic dels blocs temàtics 1 a 3, i un altre cas pràctic dels blocs temàtics 4 i 5 (50 % del total de la nota).


Reavaluació

La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat.

Aquells estudiants que hagin seguit el règim d’avaluació continuada i hagin obtingut una qualificació de suspens poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda en aquesta prova és la qualificació final que apareixerà a l’expedient dels estudiants, sens perjudici que el docent pugui tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria dels estudiants per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació d’aquesta prova. 

El contingut de la prova de reavaluació és el següent:

— Primer semestre: preguntes de resposta curta i cas pràctic dels blocs 1 a 3 i cas pràctic dels blocs 4 i 5.

— Segon semestre: test de resposta múltiple i cas pràctic dels blocs 1 a 3 i cas pràctic dels blocs 4 i 5.

 

Avaluació única

Consideracions generals
Aquells estudiants que vulguin acollir-se al sistema d’avaluació única (AU) n’han de formalitzar expressament la sol·licitud per mitjà d’un formulari electrònic o d’un imprès en paper, en el termini que fixi la Comissió Acadèmica i amb els requisits establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència. Tal com disposa la normativa vigent, l’incompliment de les formalitats establertes per inscriure’s en aquesta modalitat d’avaluació comporta incloure, a tots els efectes, l’estudiant en el règim d’AC.

La prova d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti. En aquests casos la nota màxima que es pot obtenir és un 4.

La còpia o el plagi en la prova d’avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur-la a terme comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis.

L’avaluació única ha de permetre acreditar l’assoliment dels objectius de coneixements i habilitats de l’assignatura i té com a objecte tot el temari de l’assignatura.

El contingut de la prova d’avaluació única és el següent:

— Primer semestre: preguntes de resposta curta i cas pràctic dels blocs 1 a 3 i cas pràctic dels blocs 4 i 5.

— Segon semestre: test de resposta múltiple i cas pràctic dels blocs 1 a 3 i cas pràctic dels blocs 4 i 5

Reavaluació

Aquells estudiants que hagin seguit el règim d’avaluació única i hagin suspès la prova d’avaluació única poden optar a la prova de reavaluació. En queden exclosos, però, els alumnes no presentats a la prova d’avaluació única. La prova de reavaluació té el mateix contingut que la prova final. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ABARCA JUNCO, A.P., ALONSO-ALOA GARCÍA, B., LACRUZ LÇOPEZ, J.M., MARTÍN DÈGANO, I., VARGAS GÓMEZ-URRUTIA, El extranjero en el Derecho español, UNED, Dykinson, Madrid, 2012.

ABARCA, A.P. ET AL. Inmigración y extranjería : régimen jurídico básico : [adaptado a la Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, de reforma de la Ley de extranjería]. Madrid : Colex, 2010.  Enllaç

AJA, E., Inmigración y democràcia, Alianza Editorial 2012

AGUELO NAVARRO, P. (Dir.), Comentarios a la Ley de Extranjería, Colex, Madrid, 2013.

CARRASCOSA, J.; DURÁN, A.; CARRILLO, B.L. Curso de nacionalidad y extranjería. [Madrid] : Colex, 2008.

Enllaç al CCUC  Enllaç

FERNÁNDEZ MASIÁ, E., Nacionalidad y extranjería, Tirant lo Blanch, Valencia, 2011.

LAFONT NICUESA, L. (Coord.), Protocolos sobre extranjería, Tirant lo Blanch, Valencia, 2013.

MONEDERO PÉREZ, J.L., FERNÁNDEZ AVILÉS, J.A., TRIGUERO MARTÍNEZ, L.A. (Dirs.), Comentario a la Ley y al Reglamento de Extranjería, Inmigración e Integración social, Comares, Granada, 2012.

MOYA MALAPEIRA, D (con BOZA, D, y DONAIRE, F.J., coords.): La nueva regulación de la inmigración y  la extranjería en España, Ed. Tirant lo Blanch, Valencia 2012..

ORTEGA, E. Manual práctico de derecho de extranjería. 4a ed., adaptado a la Ley orgánica 2/2009, de 11 de diciembre, modificadora de la Ley de extranjería, y la Ley 12/2009, de 30 de octubre, reguladora del derecho de asilo. Madrid : La Ley, 2010.  Enllaç

PALOMAR OLMEDA, A. (Coord.), Tratdo de Extranjería. Aspectos Civiles, penales, administrativos y sociales, Thomson Reuters, Aranzadi, 2012.

TRYFONIDOU, Alina, “Case Note: (Further) Signs of a Turn of the Tide in the CJEU’s Citizenship Jurisprudence, Case C-40/11 Iida, Judgment of 8 November 2012, not yet reported”, pp. 302-320

KALILU, Jammeth, El viatge de Kalilu, Plataforma Editorial, 2009

Capítol

SARMIENTO, D.; SHARPSTON, E.: "European citizenship ans its New Union: time to move on?" en KOCHENOV, D. (Ed.): Citizenship and Federalism: The Role of Rights, Cambridge University Press, 2016

VIÑAS FARRÉ, Ramon, “Evolución del derecho de la nacionalidad en España: continuidad y cambios más importantes”, en Cursos de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales de Vitoria-Gasteiz 2009, Universidad del País Vasco, pp. 276-313.

Article

SÁNCHEZ-URÁN AZAÑA, Y.: "Ciudadanía de la Unión Europea y Derechos de protección social comunitaria. Balance y perspectivas del modelo condicional de solidaridad social comunitaria" en Revista Española de Derecho Europeo núm. 56, 2012.

AGUADO I CUDOLÀ, V.: PRADO PÉREZ, R.: "Derecho a la protección de la salud y exclusión de la asistencia sanitaria: la crisis como pretexto para la limitación del acceso a los servicios y prestaciones del estado del bienestar" en RVAP 99-100, 2014, pp. 87-110.

AGUADO I CUDOLÀ, V.: PRADO PÉREZ, R.: "Derecho a la protección de la salud y exclusión de la asistencia sanitaria: la crisis como pretexto para la limitación del acceso a los servicios y prestaciones del estado del bienestar" en RVAP 99-100, 2014, pp. 87-110.

SÁNCHEZ-URÁN AZAÑA, Y.: "Ciudadanía de la Unión Europea y Derechos de protección social comunitaria. Balance y perspectivas del modelo condicional de solidaridad social comunitaria" en Revista Española de Derecho Europeo núm. 56, 2012.

TRYFONIDOU, Alina, “Case Note: (Further) Signs of a Turn of the Tide in the CJEU’s Citizenship Jurisprudence, Case C-40/11 Iida, Judgment of 8 November 2012, not yet reported”, pp. 302-320.

ESPINAR VICENTE, José María: La función de la nacionalidad y la extranjería en el derecho internacional privado contemporáneo, Anuario español de derecho internacional privado, Nº. 12, 2012, págs. 39-64

Pàgina web

Ministerio del Interior del Gobierno de España

http://interior.gob.es/estrangeria-28  Enllaç

Ministerio de Justicia del Gobierno de España

http://mjusticia.gob.es  Enllaç

Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya: gencat.cat/benestarsocialifamilia (apartat sobre immigració)

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya: gencat.cat/empresaiocupació (apartat sobre estrangeria)

Secretaria General de Inmigración y Emigración del Gobierno de España: extranjeros.empleo.gob.es

Ministerio del Interior del Gobierno de España: interior.gob.es/estrangeria-28

Ministerio de Justicia del Gobierno de España: mjusticia.gob.es

Colegio de Abogados de Zaragoza intermigra.info/extranjeria

Secretaria General de Inmigración y Emigración del Gobierno de España

http://extranjeros.empleo.gob.es  Enllaç