Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret del Medi Ambient

Codi de l'assignatura: 362498

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Alexandre Peñalver Cabre

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

És convenient haver aprovat les assignatures corresponents als dos primers anys del grau.


Altres recomanacions

És recomanable tenir uns coneixements elementals d’anglès, com a mínim pel que fa a la comprensió lectora.

En el cas de cursar l’assignatura en el segon semestre, es requereix un nivell d’anglès avançat per seguir el curs adequadament.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Tenir present l’origen, l’evolució i els trets principals del dret ambiental com a disciplina jurídica i la funcionalitat per a la protecció efectiva del medi ambient sense defugir de constatar-ne el grau d’aplicació real.
— Saber reconèixer i valorar com incideix en el dret ambiental el substrat històric, cultural, social, ideològic, econòmic i polític. En especial, comprendre les transformacions del dret ambiental en un entorn de globalització jurídica, social i econòmica, i d’europeïtzació del dret.
— Conèixer i saber interpretar els mecanismes d’elaboració del dret internacional ambiental i de recepció d’aquestes normes en el dret europeu i en el dret espanyol. En especial, adquirir els coneixements necessaris per comprendre les característiques i el contingut del dret internacional ambiental i la incidència en el dret intern en el context de la globalització actual.
— Copsar la doble dimensió del dret al medi ambient (dret dels ciutadans i funció pública) i les conseqüències jurídiques.
— Conèixer les dimensions internacional i de la Unió Europea en el disseny de les polítiques ambientals.
— Conèixer la distribució de competències des de la Unió Europea fins als ens locals.
— Analitzar les tres dimensions del dret al medi ambient: accés a la informació ambiental, participació pública i accés a la justícia.
— Conèixer les característiques bàsiques dels diferents instruments jurídics de protecció del medi ambient.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aprendre a buscar, seleccionar, interpretar i analitzar de manera crítica la informació necessària i les fonts normatives, jurisprudencials i doctrinals pertinents per resoldre controvèrsies jurídiques en aquest àmbit.
— Tenir el vocabulari jurídic precís de la matèria i progressar en la capacitat d’argumentació, de comunicació i d’expressió escrita i oral.
— Adquirir les habilitats de pensament crític: capacitat d’analitzar la realitat social des de la perspectiva jurídica (en especial, el dret públic) i de reflexionar-hi críticament amb la finalitat de detectar-hi les disfuncions principals i d’intentar aportar-hi solucions possibles.
— Identificar i analitzar possibles controvèrsies internacionals en matèria de dret internacional ambiental i determinar-hi el dret aplicable i els procediments que es podrien utilitzar per resoldre-les de manera pacífica.
— Distingir les diverses formes d’actuació de les administracions públiques en la protecció del medi ambient des d’una perspectiva tant formal com material.
— Conèixer informes, expedients i altres recursos jurídics i aprendre a utilitzar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Incorporar una planificació adequada d’aprenentatge i estudi de l’assignatura.
— Aprendre a treballar en col·laboració, sense passar per alt la importància de les aportacions pròpies.
— Assumir un compromís ètic i responsable en l’estudi i l’aprenentatge de l’assignatura.
— Tenir present l’impacte de gènere en les temàtiques ambientals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Formació, evolució i naturalesa del dret ambiental

1.1. Origen i evolució. Principis. Naturalesa

1.2. Concepte de medi ambient

2. Protecció internacional del medi ambient

2.1. Dret internacional ambiental. Caràcters específics, evolució i objectius. Normes internacionals relatives a la protecció del medi ambient. Procés d’aplicació i control de l’aplicació del dret internacional ambiental

2.2. La relació del dret internacional ambiental amb altres àmbits materials del dret internacional: drets humans, comerç internacional, desenvolupament i conflictes armats

2.3. Les organitzacions internacionals i la protecció del medi ambient. El sistema de les Nacions Unides i la protecció internacional del medi ambient. Les organitzacions internacionals regionals i la protecció internacional del medi ambient

3. Dret ambiental de la Unió Europea

3.1. Les competències de la Unió Europea en matèria de protecció ambiental. Evolució històrica i situació actual. Objectius i principis de l’acció de la Unió Europea en matèria de protecció ambiental

3.2. Els instruments de la Unió Europea per a la política ambiental. Característiques principals del dret ambiental de la Unió Europea. L’acció de les institucions de la Unió Europea en el marc de la política ambiental. Aplicació i control

3.3. La protecció del medi ambient com a component d’altres polítiques comunitàries

4. Marc constitucional i estatutari del dret ambiental

4.1. Configuració constitucional i estatutària del dret ambiental. Concepte constitucional de medi ambient

4.2. Manifestacions ambientals de drets fonamentals. El dret al medi ambient. La funció pública de protecció del medi ambient

4.3. Distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Els ens locals (en especial, el municipi) i el medi ambient. Organització administrativa del medi ambient

5. Mitjans de protecció del dret al medi ambient

5.1. Accés a la informació ambiental. Fonaments internacionals, europeus i constitucionals. El dret d’accés a la informació ambiental. El deure de les autoritats públiques de difondre la informació ambiental

5.2. Participació i accés a la justícia ambiental. Fonaments internacionals, europeus i constitucionals. La participació pública per a la protecció del medi ambient. L’accés a la justícia ambiental. La tutela judicial del medi ambient

6. Instruments i tècniques del dret ambiental

6.1. Consideracions generals i tipologia d’instruments i de tècniques de protecció ambiental

6.2. Instruments d’avaluació i de control preventiu. El control integrat de la contaminació. Avaluació d’impacte ambiental. Avaluació ambiental de plans i programes. Planificació ambiental

6.3. Instruments repressius. Sancions administratives. Sancions penals

6.4. Tècniques d’autoregulació. Normes tècniques. Auditoria ambiental, en especial, el sistema comunitari d’ecogestió i ecoauditoria (EMAS). Etiquetatge ecològic

6.5. Tècniques de foment. Tributs ambientals. Ajuts econòmics. Clàusules ambientals en la contractació del sector públic

6.6. La reparació de danys ambientals. Àmbits administratiu, penal i civil

6.7. Publificació de recursos naturals i de serveis

7. Sectors de protecció ambiental

7.1. Protecció dels recursos naturals. Atmosfera. Aigües continentals. Aigües marítimes, litoral i zones humides. Forest. Espais naturals. Fauna, flora i biodiversitat

7.2. Reducció i control de factors contaminants. Residus. Sols contaminats. Substàncies tòxiques i perilloses. Contaminació acústica. Contaminació electromagnètica. Contaminació lluminosa. Explotacions mineres. Agricultura. Instal·lacions nuclears i radioactives. Canvi climàtic

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Aquesta assignatura s’imparteix durant el primer i el segon semestre del curs acadèmic.

Durant el primer semestre, els continguts de l’assignatura se centren en l’estudi del dret intern i la incidència que hi té el dret de la Unió Europea, i l’assignatura s’imparteix en català.

Durant el segon semestre, els continguts de l’assignatura se centren en l’estudi de la dimensió internacional del dret ambiental i en el paper de la Unió Europea en els diferents règims ambientals internacionals, i l’assignatura s’imparteix en anglès.

Aquesta assignatura requereix, en els dos semestres, dur a terme una sèrie d’activitats presencials teòriques sobre els continguts bàsics i participar-hi; llegir la legislació, la bibliografia i qualsevol altra documentació recomanada; estudiar els temes treballats, reflexionar-hi i fer-ne l’exposició escrita i oral, i elaborar activitats d’avaluació continuada. Tot això, segons la temporització de cada docent i segons ho indiqui en el seu programa específic.


— Dinàmica de les activitats presencials teòriques: el docent estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. Es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que planteja la matèria. En general, la intervenció del docent en aquest tipus de sessions té com a objectiu exposar el sentit de les institucions i respondre les consultes per resoldre els dubtes o les qüestions que li puguin plantejar els estudiants. En general, per estudiar els aspectes concrets el docent indica les fonts i els materials necessaris. En qualsevol cas, els alumnes han de completar l’exposició del docent estudiant la matèria en els manuals de referència i en l’altra documentació que se'ls indiqui. El docent del grup també pot indicar, en cada cas, quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a aquestes sessions amb una sèrie de nocions comunes i adients per iniciar el plantejament de cada tema.


— Dinàmica de les activitats d’avaluació continuada: aquestes sessions poden consistir en la resolució de casos pràctics; en l’anàlisi de jurisprudència, d’estudis doctrinals i d’altres documents jurídics; en la redacció d’informes o altres escrits jurídics, o en el seguiment de notícies aparegudes en mitjans de comunicació (premsa, televisió, internet, etc.) relacionades amb els temes de l’assignatura. En els casos d’activitats centrades en comentaris jurisprudencials, es dona prioritat al tipus de casos que permetin seguir un mateix assumpte en diverses instàncies internes i, si és possible, que hagi arribat a una instància europea i internacional de resolució de la controvèrsia. Es facilita als estudiants la programació i la temporització de la docència i se n’indiquen o publiquen els materials necessaris.

Hi ha dos tipus d’activitats d’avaluació continuada, les presencials i la no presencial. Les activitats presencials d’avaluació continuada exigeixen que els alumnes llegeixin prèviament una sèrie de materials, que consultin materials complementaris i que facin un estudi i una reflexió previs sobre les qüestions plantejades. Aquesta preparació prèvia ha de situar l’alumne en condicions d’arribar a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió.

En el transcurs d’aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions problemàtiques que es plantegin. En alguns casos, es recomana d’una manera especial el treball en equip previ a la sessió per afavorir la màxima participació i aportació d’idees. El docent anuncia amb l’antelació necessària les qüestions plantejades concretes i els materials necessaris per al bon funcionament de les sessions.

L’activitat d’avaluació continuada no presencial consisteix en un treball que els alumnes han de fer durant el curs per analitzar amb més profunditat un aspecte del dret ambiental sectorial. 


— Tutories: els estudiants que ho vulguin poden demanar les tutories que necessitin per preparar les activitats d’avaluació continuada (en especial, el treball no presencial), per resoldre dubtes concrets que entorpeixin el treball personal o per buscar l’orientació que considerin necessària. Les tutories s’han de sol·licitar al docent i tenen lloc els dies i les hores anunciats prèviament.

Metodologia i activitats formatives alternatives

La docència és presencial, si bé es pot haver d'anar a un model de docència mixta (presencial i virtual) en funció de l’evolució de la situació sanitària i de les disposicions de les autoritats sanitàries i el Rectorat.  La docència virtual es fa a través de les eines que ofereix el Campus Virtual. En qualsevol cas, ja sigui presencialment o de manera virtual, es respecta l’horari establert per tal de no interferir en la docència de la resta de grups. En la docència de l'assignatura es té present la perspectiva de gènere.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El sistema ordinari d’avaluació és el d’avaluació continuada (AC). Els estudiants que no sol·licitin el sistema d’avaluació única (AU) en el termini establert segueixen el règim d’AC. Totes les activitats d’avaluació continuada (inclosa la prova de síntesi) seran presencials, llevat que les autoritats sanitàries competents determinin que no és possible la presencialitat en l’avaluació i s’hagin de fer de manera virtual.

En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. Cada docent les concreta en el seu programa i/o les publica al Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, per tal que els alumnes n'estiguin informats.  

Les activitats d’avaluació continuada tenen en compte la perspectiva de gènere.

Avaluació continuada

El règim d’AC inclou de dues a quatre activitats presencials (pràctiques: 40 %), una activitat no presencial (treball: 30 %) i una prova de síntesi (30 %).

La prova de síntesi consisteix en preguntes que permeten valorar que l’estudiant ha comprès el conjunt de la matèria. Les preguntes exigeixen una resposta discursiva, ja sigui de desenvolupament o de síntesi, tant si el plantejament és monogràfic com transversal. Per superar l’assignatura s’ha d’aprovar la prova de síntesi, independentment de la nota mitjana obtinguda en les activitats d’AC.

El professorat pot tenir en compte l’assistència i la participació activa a classe i qualsevol altra mena d’evidències de treball de l’alumnat a l’hora de fixar la nota final definitiva. Aquesta part discrecional de la nota només pot millorar, eventualment, la nota obtinguda i en cap cas perjudicar-la.

Aquell exercici d’avaluació continuada o de síntesi que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’AC poden fer una nova prova de síntesi. La qualificació de la prova de reavaluació és la nota final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. 

És necessari presentar-se a l’avaluació ordinària per poder presentar-se a la reavaluació.

Es poden tenir en compte altres evidències per determinar la qualificació final de l’assignatura.

Aquell exercici d’avaluació  continuada o de síntesi que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).
 

 

Avaluació única

L’avaluació única (prova de síntesi) serà presencial, llevat que les autoritats sanitàries competents determinin s’hagi de fer de manera virtual. En tot cas, sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i la ponderació de les proves establertes en el pla docent. Cada docent les concreta en el seu programa i/o les publica al Campus Virtual a l’inici del quadrimestre, per tal que els alumnes n'estiguin informats.  

En l’avaluació única es té en compte la perspectiva de gènere.

La prova d’avaluació única (AU) consisteix a respondre de quatre a sis preguntes amb respostes discursives o de desenvolupament. El docent del grup assenyala, al començament del curs, una bibliografia bàsica a partir de la qual els alumnes poden preparar el temari i la resolució de les preguntes de la prova d’AU.

Aquell exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’examen final poden optar a repetir-lo en els mateixos termes fixats anteriorment.

És necessari presentar-se a l’avaluació ordinària per poder presentar-se a la reavaluació.

Aquell exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALONSO GARCÍA, E. y LOZANO CUTANDA, B. (coor.), Diccionario de derecho ambiental, Iustel, Madrid, 2006.

  Enllaç

BETANCOR RODRÍGUEZ, A., Instituciones de Derecho Ambiental, La Ley, Madrid, 2001.  Enllaç

BIRNIE, P.W.-BOYLE, A.E., REDGWELL, C., International Law and Environment, 3a ed. Oxford University Press, 2009.  Enllaç

BROWN WEISS, E. (Edited), Environmental Challenge and International Law,
The United Nations University Press, 1992.  Enllaç

CAMPINS, M; CASADO, L; NIETO, J.E; PIGRAU, A; PONS, I; Environmental Law in Spain, Wolter Kluwers-kluwer Law International, The Netherlands, 2011

CALVO CHARRO, M., Escritos de Derecho Ambiental, Tirant lo Blanch, València, 2004.  Enllaç

DE MIGUEL PERALES, C., Derecho español del Medio Ambiente, Civitas, Madrid, 3ª ed., 2009.

ESTEVE PARDO, J., Derecho del medio ambiente. 2a ed. Madrid : Marcial Pons, 2008.  Enllaç

ESTEVE PARDO, J. (coor.), Derecho del medio ambiente y Administración Local. 2a ed. Madrid : Fundación Democracia y Gobierno Local, 2006.  Enllaç

FITZMAURICE, M.-FRENCH, D. (Ed.), International Environmental Law and Governance, Brill-Nijhoff, Leiden-Boston, 2015

HEY, E., Advanced Introduction to International Environmental Law, Edward Elgar Publishing, 2016

HINOJO ROJAS, M.-GARCIA GARCIA-REVILLO, M., La protección del medio ambiente en el Derecho Internacional y en el Derecho Europeo de la Unión Europea, Tecnos, Madrid, 2016

JARIA MANZANO, J., El sistema constitucional de protecció del medi ambient, IEA, Barcelona, 2005.  Enllaç

JARIA MANZANO, J, La cuestión ambiental y la transformación de lo público, Ed. Tirant lo Blanc, València, 2011

JUSTE RUIZ, J., Derecho Internacional del medio ambiente, Mc Graw Hill,
Madrid, 1999.  Enllaç

JUSTE RUIZ, J., - CASTILLO DAUDI, M., La protección del medio ambiente en el ámbito internacional y en la Unión Europea, Tirant Lo Blanch, Valencia, 2014

KISS, A., BEURIER, J.P., Droit international de l’environnement. 3a ed. Paris : Pedone, 2004  Enllaç

KRAMER, L., EU Environmental Law, Sweet & Maxwell, 8º edició, 2016

KISS, A., SHELTON, D., International Environmental Law, 3ª ed., Ardsley, NY
Transnational, 2004.  Enllaç

KRÄMER,L., Derecho ambiental y Tratado de la Comunidad Europea, Marcial Pons, Madrid, 1999.  Enllaç

LASAGABASTER HERRARTE, I. i GARCÍA URETA, A., Derecho ambiental. Parte general, IVAP i Ed. Lete, 2ed., 2007.  Enllaç

LASAGABASTER HERRARTE, I. , Derecho ambiental. Parte especial, IVAP i Ed. Lete, vol. I (2005), vol. II i III (2011)

LOPERENA ROTA, D., Los principios del derecho ambiental, IVAP/Civitas, 1998

LOZANO CUTANDA, B., Derecho ambiental administrativo, La Ley, Madrid, 2010.

MARTÍN MATEO, R., Manual de Derecho ambiental, Ed. Aranzadi, Pamplona, 3ed, 2003.

LOZANO CUTANDA, B. i al., Administración y legislación ambiental, Dykinson, Madrid, 5ed., 2009.

MARTÍN MATEO, R., Tratado de Derecho Ambiental , vol. I i II (1991) i v. III (1996), v.IV –actualització (2003), Ed.Trivium, Madrid.

RODRIGO, A.J., El desafío del desarrollo sostenible, Marcial Pons, Barcelona, 2015

SANDS, Ph., Principles of International Environmental Law, Cambridge University Press, 2nd. Ed., Manchester/N.Y., 2003

MORENO MOLINA, Á. M., Derecho comunitario del medio ambiente. Marco institucional, regulación sectorial y aplicación en España, Marcial Pons, Madrid, 2006.

DE MIGUEL PERALES, C., Derecho español del Medio Ambiente, Civitas, Madrid, 3ª ed., 2009.

ORTEGA ÁLVAREZ, L. (dir.), Lecciones de Derecho del Medio Ambiente, Ed. Lex Nova, Valladolid, 4ª. ed., 2005.

PIGRAU SOLÉ, A. I CASADO CASADO, L. (DIRS.), Derecho ambiental y transformaciones de la actividad de las administraciones públicas, Ed. Atelier, 2010

SINDICO, F; FERNÁNDEZ EGEA, R i BORRÀS-PENTINAT, S (ed.), Derecho internacional del Medio Ambiente: Una visión desde Iberoamérica, Ed. Cameron May, London, 2011

VVAA, Problemas internacionales del medio ambiente, VIII Jornades de
l’Associació Espanyola de Professors de Dret Internacional i Relacions
Internacionals, UAB, Barcelona, 1984.