Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biočtica i Dret

Codi de l'assignatura: 362505

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Victor Mendez Baiges

Departament: Departament de Cičncia Polķtica, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crčdits: 3

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autņnom

25

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Entendre els fenņmens jurķdics nous que planteja l'evolució de la societat i dissenyar i conduir la investigació necessąria per afrontar la problemątica consegüent.

   -

Cončixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurķdica en les seves diferents branques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Familiaritzar-se amb les característiques i amb la naturalesa de la disciplina anomenada bioètica i, en particular, amb la posició que ocupa en relació amb el dret, i identificar l’especificitat del camp de coneixement anomenat bioètica i dret.

 

— Comprendre els problemes jurídics associats al principi i al final de la vida humana i el paper del desenvolupament de les noves tecnologies.

 

— Reconèixer els problemes associats a l’avenç de la genètica i els desafiaments que comporta per a la societat i per al dret contemporanis.

 

— Identificar les virtuts i els problemes fonamentals amb els quals es troba la forma jurídica a l’hora de donar solució a problemes concrets de la societat contemporània. 

 

— Adquirir una visió del dret des de la perspectiva filosòfica que permeti relacionar-lo amb la resta de sabers socials.

 

Referits a habilitats, destreses

— Consolidar un hàbit de reflexió crítica sobre les normes jurídiques i la seva relació amb la societat. 

 

— Analitzar els problemes associats a l’avenç de la genètica i els desafiaments que comporta per a la societat i per al dret contemporanis.

 

— Analitzar les virtuts i els problemes fonamentals amb els quals es troba la forma jurídica a l’hora de donar solució a problemes concrets de la societat contemporània.

 

 

Blocs temątics

 

1. Biočtica i dret

1.1. La bioètica com a disciplina i com a moviment

1.2. Tècnica, ciència i societat en el segle XX

1.3. Naixement i institucionalització de la bioètica

1.4. Contingut i mètode de la bioètica

1.5. Relacions entre la bioètica i el dret

1.6. Dret biomèdic

1.7. Bioètica i filosofia

2. La regulació de la biomedicina

2.1. Classe mèdica i relació amb la salut i la societat

2.2. La relació sanitària

2.3. Paternalisme mèdic i autonomia del pacient

3. Els drets dels pacients

3.1. Reconeixement dels drets dels pacients

3.2. Drets dels pacients a Espanya

3.3. Conveni sobre els drets humans i biomedicina

3.4. Llei 42/2002, de 14 de novembre

4. El consentiment informat

4.1. Importància del consentiment informat

4.2. Construcció de la doctrina del consentiment informat

4.3. Introducció del consentiment informat en el dret espanyol

4.4. Consentiment informat en la Llei 42/2002, de 14 de novembre

4.5. Desenvolupament pràctic del requisit del consentiment informat

4.6. Drets i consentiment en casos especials

5. Comitčs d’čtica

5.1. Origen, característiques i funcions

5.2. Sobre la composició del comitès

5.3. Diversos tipus de comitès

5.4. Comitès d’ètica de recerca clínica

5.5. Comitès d’ètica assistencial

5.6. Comitès institucionals

5.7. Metodologia de presa de decisions

6. Eutanąsia i final de la vida humana

6.1. Mode tradicional, mode tecnològic de morir i problemes associats

6.2. Debat entorn de l’eutanàsia i de les diferents maneres d’entendre la dignitat

6.3. Regulació sobre el final de la vida humana

6.4. Estat vegetatiu permanent

7. Avortament i salut sexual i reproductiva

7.1. Bases del debat: la noció de persona

7.2. Questions eticojurídiques entorn de l’avortament

7.3. Prohibició de discriminació per raó de sexe

7.4. Anticoncepció i consentiment dels menors en matèria de salut sexual i reproductiva

8. Reproducció assistida

8.1. Questions bioètiques en el marc de la reproducció assistida

8.2. Llei de reproducció assistida

8.3. Donació d’òvuls

8.4. Problemes oberts en reproducció assistida

8.5. Estatut de l’embrió i recerca

8.6. Maternitat subrogada

9. Noves tecnologies genčtiques

9.1. Edició genòmica, clonació i teràpia gènica

9.2. Especifitats de l’ús en plantes

9.3. Especificitats de l’ús en animals

9.4. Especificitats de l’aplicació a éssers humans

9.5. Diagnòstic genètic en la clínica

9.6. Ús forense de l’ADN

9.7. Les declaracions UNESCO

10. Recerca

10.1. Nous problemes en recerca en animals i en éssers humans

10.2. Ús de dades (big data)

10.3. Història clínica compartida de Catalunya. Projecte Visc+

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura s’imparteix amb explicacions a classe sobre els continguts del programa, que s’han de complementar amb la participació de l’alumnat mitjançant diverses activitats i discussions en el fòrum del Campus Virtual.

Els grups d’aquesta assignatura s’imparteixen en castellà.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

El mode normal d’avaluació és l’avaluació continuada (AC), que comporta l’assistència a classe. En l’AC es valora la qualitat de les intervencions de l’alumnat en les dues proves d’avaluació, una per a cada part del temari, que es fan al llarg del curs. Per obtenir nota en l’AC l’alumnat ha d’assistir, com a mínim, al 75 % de les classes i ha de participar en les dues activitats programades. La nota d’aquestes activitats és el 50 % de la nota final. La prova final representa l’altre 50 % de la nota total i consisteix en una prova escrita en la qual s’han de respondre entre dues i cinc preguntes de desenvolupament.

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’assignatura poden fer de nou una prova de síntesi. La qualificació obtinguda en aquesta prova és la nota definitiva.

Clàusula de qualitat lingüística

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

 

Avaluació śnica

L’alumnat que opti per l’avaluació única ha de fer un examen final com a prova única, que consisteix a respondre per escrit les preguntes proposades. El contingut de l’examen final inclou tot el temari de l’assignatura.

Clàusula de qualitat lingüística

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.


Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’avaluació única poden optar a una reavaluació. La nota obtinguda en la reavaluació és la nota definitiva.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CASADO, M. y LÓPEZ BARONI, M., Manual de bioética laica, Eds. UB, Barcelona 2018.

CASADO, M. (coord.) Sobre la dignidad y los principios : análisis de la Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos UNESCO. Cizur Menor : Civitas/ Thomson Reuters, 2009.  EnllaƧ

CASADO, M. (coord.) Bioética, derecho y sociedad. Madrid : Trotta, cop. 1998.  EnllaƧ

CASADO, M. (comp.) Estudios de bioética y derecho. Valencia : Tirant lo Blanch, 2000.  EnllaƧ

DE LECUONA, I. Los comités de ética como mecanismos de protección en investigación biomédica : análisis del régimen jurídico español. Barcelona : Civitas Thomson Reuters, 2011.  EnllaƧ

CASADO, M. ET AL. Las leyes de la bioética. Barcelona : Gedisa, 2004.  EnllaƧ

CASADO, M. (comp.). Nuevos materiales de bioética y derecho. México, D.F. : Fontamara, 2007.  EnllaƧ

GARCÍA MANRIQUE, R. La medida de lo humano, 2a ed. Navarra : Civitas, 2011.  EnllaƧ

MÉNDEZ, V. Sobre morir : eutanasias, derechos, razones. Madrid : Trotta, cop. 2002.  EnllaƧ

MÉNDEZ, V.; SILVEIRA, H.C. Bioética y derecho. Barcelona : UOC, 2007.  EnllaƧ

MÉNDEZ, V.; SILVEIRA, H.C. Bioètica i dret. Barcelona : UOC, 2010.  EnllaƧ

REVUELTA, G. (coord.) Dilemas y acuerdos éticos en la comunicación médica. Navarra : Civitas, 2010.  EnllaƧ

RIECHMANN, J. Un mundo vulnerable : ensayos sobre ecología, ética y tecnociencia. Madrid : Catarata, 2005.  EnllaƧ

SADABA, J. Principios de bioética laica. Barcelona : Gedisa, 2004.  EnllaƧ

SÁNCHEZ URRUTIA, A.; SILVEIRA, H.C.; NAVARRO, M. Tecnología, intimidad y sociedad democrática. Barcelona : Icaria, 2003.  EnllaƧ

SILVEIRA, H.C. (ed.) El derecho ante la biotecnología : estudios sobre la nueva legislación española en biomedicina. Barcelona : Icaria ; Lleida : Universitat de Lleida. Departament de Dret Públic, 2008.  EnllaƧ

VALLS, R. Ética para la bioética y a ratos para la política. Barcelona : Gedisa, 2003.  EnllaƧ

Casado, M. y López Baroni, M., Manual de Bioética laica, Eds. UB, Barcelona 2018.

Pągina web

Observatori de bioètica i dret UB-PCB  EnllaƧ

Càtedra Unesco de Bioètica de la UB  EnllaƧ

Revista de Bioética y Derecho  EnllaƧ