Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ciència Política I

Codi de l'assignatura: 362515

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ana Maria Sanz Leon

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Aquesta és una assignatura bàsica dins del grau, que condiciona la matriculació posterior a d’altres assignatures (Ciència Política II, Ciència Política III i Comportament Polític).


Altres recomanacions

Es recomana especialment la lectura d’algun bon diari, especialment d’articles d’opinió.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'entendre els conceptes de poder i d'Estat com a fenòmens específics de la política, en relació amb altres aspectes del funcionament social, i comprendre les distincions i relacions entre política i administració.

   -

Capacitat d’introduir la perspectiva de gènere en la teoria política, la ciència política empírica, la intervenció i la pràctica política, i de corregir els biaixos androcèntrics que contenen.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els conceptes bàsics de la ciència política.

— Conèixer i valorar els fonaments de l’estat social i democràtic de dret.

— Conèixer les vinculacions que hi pot haver entre el gènere i altres variables socials per entendre les desigualtats en l’àmbit de la ciència política.

 

Referits a habilitats, destreses

— Interpretar textos i documents polítics a partir de conceptes politològics.

— Desenvolupar les capacitats necessàries per poder comprendre les desigualtats entre dones i homes des d’una perspectiva de gènere.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Respectar i valorar les idees i pràctiques democràtiques.

— Contribuir a la igualtat entre homes i dones.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Conceptes bàsics

1.1. La política: els significats del concepte i la relació que tenen

1.2. La diferenciació entre política i ciència política

1.3. Els eixos vertebradors dels estudis politològics: poder, estat i sistema polític

1.4. El concepte i les formes de poder. Consens i coacció. Poder material i poder formal. Legitimitat i legalitat

1.5. Gènere i política. La interseccionalitat de les desigualtats

1.6. L’estat. Estat i nació. Sobirania

1.7. El sistema polític: el model d’Easton

2. Formació i evolució de l’estat

2.1. Formació i evolució de l’estat modern

2.2. Els fonaments ideològics i constitucionals de l’estat liberal. El contracte social i el contracte sexual

2.3. Els canvis del model liberal cap als sistemes democràtics. L’evolució del dret de sufragi d’homes i dones

2.4. L’estat del benestar i la crisi de l’estat del benestar

2.5. Les tipologies d’estat del benestar: els models de Gosta Esping Andersen i de Jane Lewis

3. Democràcia i representació

3.1. Teoria de la democràcia

3.1.1. El concepte de democràcia. Democràcia i poliarquia

3.1.2. Legitimitat i eleccions. Participació i representació de dones i homes

3.1.3. Els procediments de democràcia semidirecta

 

3.2. Els sistemes electorals

3.2.1. Aspectes jurídics i politològics de les lleis electorals

3.2.2. Els components dels sistemes electorals

3.2.3. Els sistemes electorals majoritaris i proporcionals, i els efectes que tenen

3.3. Els actors i el procés polític

3.3.1. Els partits polítics

3.3.2. Els grups d’interès

3.3.3. Els moviments polítics i socials

3.3.4. Les elits polítiques

3.3.5. Els mitjans de comunicació

4. Les institucions de l’estat

4.1. Les institucions

4.1.1. Els parlaments

4.1.2. Els executius monistes i dualistes. L’Administració pública

4.1.3. El poder judicial

4.1.4. Les institucions independents

4.2. La distribució funcional i territorial del poder

4.2.1. El parlamentarisme, el presidencialisme i el semipresidencialisme

4.2.2. L’estat unitari, la confederació d’estats, els estats regionalitzats políticament, l’estat federal

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

Així doncs, l’organització del treball destinat a potenciar l’aprenentatge durant el curs combina els punts següents:
 
— Les classes teòriques, per oferir a l’estudiant una guia estructurada dels conceptes objecte d’estudi en cada tema del programa dels continguts de l’assignatura.
— Les classes pràctiques, basades en la lectura de documents, articles, casos d’estudi, visionat de vídeos, etc., relacionats amb el contingut de l’assignatura.
— Les activitats complementàries (lectures, comentaris de text, conferències, etc.), destinades a reforçar i millorar els coneixements adquirits i a aplicar les destreses que es pretenen desenvolupar en els i les estudiants.
— Les tutories personalitzades, per oferir suport continuat en l’aprenentatge.

En cadascun dels grups, les indicacions sobre el desenvolupament concret d’aquest pla docent es comunicaran a través del Campus Virtual.

La metodologia docent, a l’aula i pel que fa al treball autònom i activitats avaluables, és inclusiva i inclou la perspectiva de gènere.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

La Universitat de Barcelona permet dos sistemes d’avaluació, la continuada i l’única.

L’avaluació continuada segueix el procediment següent:

a) Dues activitats sobre els continguts conceptuals de l’assignatura, el pes de les quals en la nota final és del 50 %  (25 % cadascuna).  Les activitats programades són obligatòries per superar l’avaluació continuada.

Les activitats consisteixen en una prova escrita de preguntes de desenvolupament de la resposta i de reflexió sobre els temes del curs o de lectures específiques. El desenvolupament i lliurament de les activitats s’ha de fer seguint indicacions del professor o professora, en el marc del model de docència vigent.

b) Una prova de síntesi, global, que garanteixi l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent. Aquesta prova es farà  en la data fixada pel Consell d’Estudis, d’acord amb el model de docència vigent. Si no hi ha restriccions sanitàries, la prova serà presencial. Per aprovar l’avaluació continuada s’ha d’obtenir una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi, el pes de la qual sobre la nota final és del 50 % restant. Es pot destinar fins a un 10 % de la qualificació final a la valoració d’altres evidències d’aprenentatge.

En el cas de l’avaluació continuada, l’assistència és altament recomanable i es considera necessària per a un rendiment acadèmic satisfactori.

Reavaluació

S’exclouen de la reavaluació els casos amb la qualificació de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient del l’estudiant. La prova es farà en la data fixada pel Consell d’Estudis i, si no hi ha cap restricció sanitària, es farà de manera presencial.

 

Avaluació única

L’alumnat pot sol·licitar acollir-se al sistema d’avaluació única segons el procediment i els terminis fixats per la Facultat de Dret.

L’alumnat que voluntàriament opti per l’avaluació única pot superar l’assignatura fent una prova final d’acreditació d’objectius d’aprenentatge, que es fa en la data fixada oficialment pel Consell d’Estudis del grau. La nota mínima per superar la prova és de 5 punts sobre 10. Si no hi ha cap restricció sanitària, aquesta  prova es farà en modalitat  presencial.

La convocatòria extraordinària de final de carrera es regeix pel sistema d’avaluació única.

Reavaluació

S’exclouen de la reavaluació els casos amb la qualificació de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. La prova es farà en la data fixada pel Consell d’Estudis i serà presencial, si no hi ha cap restricció sanitària.

Consideracions generals

Amb caràcter general, tant en l’avaluació continuada com en l’única, i d’acord amb la normativa acadèmica vigent:

1. Tot exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

2. El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet quan la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

3. La metodologia d’avaluació és inclusiva i inclou perspectiva de gènere.

Es recomana tenir present la normativa acadèmica vigent.