Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sistema Polític Espanyol

Codi de l'assignatura: 362516

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rafael Cesareo Martinez Martinez

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'entendre els conceptes de poder i d'Estat com a fenòmens específics de la política, en relació amb altres aspectes del funcionament social, i comprendre les distincions i relacions entre política i administració.

   -

Conèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i les seves institucions en el vessant comparat i en el cas espanyol.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els antecedents (segles XIX i XX) de l’actual sistema polític espanyol i la transició democràtica espanyola.
— Conèixer i valorar els aspectes que configuren les principals institucions espanyoles.
— Conèixer les característiques essencials de l’Administració pública espanyola i identificar les relacions entre política i administració.
— Identificar les normes que ordenen l’activitat política espanyola.
— Conèixer i valorar la dinàmica política espanyola i els principals actors (partits polítics, grups de pressió, elits polítiques, entre d’altres).
— Identificar els elements constitutius, les principals ideologies i els conflictes polítics del sistema polític espanyol.

 

Referits a habilitats, destreses

— Reflexionar sobre la participació individual dels alumnes en el marc del sistema polític espanyol.
— Conèixer els conceptes bàsics i el llenguatge especialitzat de la ciència política.
— Interpretar textos i documents polítics.
— Saber buscar dades per avalar anàlisis polítiques.
— Saber redactar i exposar informes sobre els temes que fixi el professorat.
— Saber discutir i argumentar.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Respectar i valorar les idees dels altres i les pràctiques democràtiques.

— Desenvolupar la capacitat d’avaluar i de trobar solucions a les desigualtats per raó de sexe i gènere.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte de sistema polític espanyol

*  El sistema polític espanyol com a objecte d’estudi: sistema polític i dinàmica política

2. La dimensió històrica recent en la construcció del sistema polític espanyol

*  La construcció de l’Estat espanyol durant el s. XIX i el primer terç del s. XX. El franquisme: fases i característiques. La transició espanyola: fases i dinàmica política

3. La Constitució de 1978

*  Els principis i els valors de la Constitució: l’Estat social i democràtic de dret. La monarquia parlamentària

4. Les institucions de l’Estat

*  La Corona. Les Corts Generals: el Congrés dels Diputats i el Senat. El Govern. Les relacions executiu-legislatiu. Majories i minories parlamentàries. L’Administració central. El Defensor del Poble. El Tribunal Constitucional. El Consell General del Poder Judicial

5. L’organització territorial de l’Estat

*     L’Estat de les autonomies: característiques i principis. Els sistemes polítics autonòmics

6. El sistema electoral i els resultats electorals

*  Tipus d’eleccions. El sistema electoral. L’evolució dels resultats electorals. Comportament electoral i perspectiva de gènere

7. Els partits polítics i els sistemes de partits

*  Els principals partits polítics espanyols. Creació i evolució del sistema de partits espanyol. Els sistemes de partits autonòmics

8. Les elits i els grups d’interès

*  Elits polítiques i socials. Els grups de pressió econòmics. Elits polítiques i perspectiva de gènere

9. La cultura política i els mitjans de comunicació

*  Cultura política i opinió pública. El rol dels mitjans de comunicació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per tal d’assolir els objectius de l’assignatura, durant el curs es combinen diverses activitats docents:

— Classes teòriques, en què s’imparteixen els coneixements teòrics essencials i les aplicacions pràctiques i empíriques més rellevants de l’assignatura. Els continguts de les classes presencials, per tant, es consideren essencials per superar l’assignatura.

— Activitats complementàries (lectures, comentaris de text, exposicions orals, col·loquis, conferències, etc.) per reforçar i ampliar els coneixements adquirits i per ajudar a assolir els objectius.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

En l’avaluació continuada hi ha dues activitats avaluables i una prova de síntesi o final. La nota final és el resultat de la ponderació següent: 25 % de cada activitat avaluable i 50 % de la prova de síntesi o final. Les activitats avaluables consisteixen en una reflexió personal sobre un estudi de cas o sobre una lectura que encarrega el professorat.

La prova de síntesi consisteix en quatre preguntes teòriques, de les quals se n’han de respondre dues.

Per aprovar l’avaluació continuada s’ha d’obtenir una qualificació mínima d’aprovat a la prova de síntesi o final.

Aquell exercici d’avaluació continuada o de síntesi que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

Si els estudiants d’avaluació continuada no presenten cap activitat avaluable ni fan la prova de síntesi reben la qualificació final de no presentat (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació serà la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entendrà que han obtingut 0 en les activitats que no han presentat.

 

Reavaluació

S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat. Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens poden tornar a fer la prova de síntesi. La nova qualificació de la prova de síntesi és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb 0) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació.

 

Avaluació única

Els alumnes que optin per l’avaluació única han de fer només la prova final. Aquesta prova consisteix en quatre preguntes teòriques i en un comentari de text.

Aquell exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

 

Reavaluació

S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

Els estudiants que hagin suspès poden optar a la reavaluació de la prova d’avaluació única. La nota obtinguda en la reavaluació serà la nota definitiva.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb 0) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació.

Convocatòria de final de carrera

La prova de la convocatòria de final de carrera consisteix en quatre preguntes teòriques i en un comentari de text.
 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

RENIU, J.M. (ed.). Sistema político español. Barcelona : Huygens, 2018.  Enllaç

  2a edició, revisada, actualitzada i ampliada.

CAMINAL, M.; MATAS, J. (eds.). El sistema polític de Catalunya. Madrid [etc.] : Tecnos [etc.], 1998.  Enllaç

ROMÁN, P. (coord.). Sistema político español. Madrid [etc.] : McGraw-Hill, cop. 2002.  Enllaç

CASTILLO, P. DEL. Comportamiento político y electoral. Madrid : Centro de Investigaciones Sociológicas, 1995.   Enllaç

APARICIO, M.A.; BARCELÓ, M. Manual de derecho constitucional. Barcelona : Atelier, 2016.  Enllaç

MOLAS, I.; PITARCH, I.E. Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno. Madrid: Tecnos, 1987.  Enllaç

Montabes, Juan y Martínez, Antonio (2019) Gobierno y Política en España, Tirant lo Blanch

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XMontabes%2C+Juan+y+Mart{u00ED}nez%2C+Antonio+%282019%29+Gobierno+y+Pol{u00ED}tica+en+Espa{u00F1}a%2C+Ti&searchscope=1&SORT=D/XMontabes%2C+Juan+y+Mart{u00ED}nez%2C+Antonio+%282019%29+Gobierno+y+Pol{u00ED}tica+en+Espa{u00F1}a%2C+Ti&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Montabes%2C+Juan+y+Mart%C3%ADnez%2C+Antonio+(2019)+Gobierno+y+Pol%C3%ADtica+en+Espa%C3%B1a%2C+Ti/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XMontabes%2C+Juan+y+Mart{u00ED}nez%2C+Antonio+%282019%29+Gobierno+y+Pol{u00ED}tica+en+Espa{u00F1}a%2C+Ti&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Solé Tura, Jordi y Aja, Eliseo, Constituciones y períodos constituyentes en España(1808-1936), Madrid, s. XXI, 1977.

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XSol{u00E9}+Tura%2C+Jordi+y+Aja%2C+Eliseo%2C+Constituciones+y+per{u00ED}odos+constituyentes+en&searchscope=1&SORT=D/XSol{u00E9}+Tura%2C+Jordi+y+Aja%2C+Eliseo%2C+Constituciones+y+per{u00ED}odos+constituyentes+en&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Sol%C3%A9+Tura%2C+Jordi+y+Aja%2C+Eliseo%2C+Constituciones+y+per%C3%ADodos+constituyentes+en/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=XSol{u00E9}+Tura%2C+Jordi+y+Aja%2C+Eliseo%2C+Constituciones+y+per{u00ED}odos+constituyentes+en&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç