Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ciència de l'Administració

Codi de l'assignatura: 362517

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ana Maria Palau Roque

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Coneixement de l’anglès, com a mínim pel que fa a la comprensió lectora.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'entendre els conceptes de poder i d'Estat com a fenòmens específics de la política, en relació amb altres aspectes del funcionament social, i comprendre les distincions i relacions entre política i administració.

   -

Conèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i les seves institucions en el vessant comparat i en el cas espanyol.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Analitzar l’Administració pública des d’una perspectiva politològica i adquirir coneixements sobre els aspectes següents:

— Els orígens i l’evolució de l’Estat i les transformacions en les administracions públiques contemporànies.
— Les complexes relacions entre política i Administració.
— Els elements que formen i condicionen el poder administratiu o burocràtic.
— Els aspectes organitzatius i formals de les administracions públiques (estructures organitzatives, recursos humans, pressupostos, etc.), amb una rellevància especial als casos català i espanyol.
— L’Administració pública com a element central en el procés d’elaboració de polítiques públiques.
— Les relacions entre Administració pública i actors socials.
— Els processos de modernització administrativa.
— La nova gestió pública.

 

Referits a habilitats, destreses

— Integrar les nocions relacionades amb aquestes qüestions als coneixements que s’adquireixin durant el curs.
— Aprendre a analitzar la realitat política des de la perspectiva de les interrelacions entre els actors polítics i burocràtics.
— Aprendre a buscar, seleccionar, interpretar i analitzar críticament la informació necessària i les fonts pertinents per fer un plantejament adequat i trobar solucions a les qüestions proposades.
— Valorar i augmentar l’hàbit de lectura com a eina imprescindible d’aprenentatge.
— Tenir una bona comprensió lectora i tenir capacitat d’anàlisi i interpretació crítica de textos científics.
— Saber reconèixer i valorar com incideix el substrat històric, cultural, social, ideològic, econòmic i polític en les administracions públiques i el seu entorn.
— Adquirir el vocabulari propi de la matèria i progressar en la capacitat d’argumentació, de comunicació i d’expressió escrita i oral.
— Aprendre a treballar de manera individual i en col·laboració, i valorar la importància de les aportacions pròpies.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Estat del benestar i Administració pública

*  1.1. Orígens i evolució de l’Estat: de l’estat mínim a l’estat del benestar
1.2. Models d’estat del benestar
1.3. Crisi de governabilitat

2. El model burocràtic i les transformacions d’aquest model

*  2.1. El model weberià d’administració pública
2.2. Relació entre política i burocràcia
2.3. Canvis en el model d’administració pública
 

3. L’Administració General de l’Estat

*  3.1. Orígens i característiques de l’Administració pública espanyola
3.2. La presidència del govern i l’entorn presidencial
3.3. Divisió i organització ministerial
3.4. L’administració perifèrica i l’administració funcional
3.5. L’Administració General de l’Estat: una perspectiva de gènere

4. L’administració de les comunitats autònomes i l’administració local

*  4.1. Orígens i evolució de l’Estat autonòmic
4.2. Organització administrativa de les comunitats autònomes
4.3. L’administració local: tipologies, volum i competències
4.4. Disseny organitzatiu i de gestió de l’administració local
4.5. Relacions intergovernamentals

5. Els recursos humans

*  5.1. Característiques generals dels sistemes de funció pública
5.2. Tipologia de personal al servei de l’Administració
5.3. Reclutament, selecció, mobilitat, retribució i formació dels empleats públics

6. Modernització administrativa i nova gestió pública

*  6.1. Causes del canvi en l’organització de les administracions públiques contemporànies
6.2. La nova gestió pública: canvis institucionals i noves tècniques de gestió
6.3. Diferències entre administració pública tradicional i nova gestió pública

7. Governança, Administració i polítiques públiques

*  7.1. El paper de l’Administració en el procés d’elaboració de polítiques públiques
7.2. El concepte de «governança» (governance) aplicat a l’estudi de les administracions públiques
7.3. Participació ciutadana

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El pla docent disposa d’una ampliació i de més concreció dels continguts en el programa de l’assignatura de cada docent.

Aquest curs implica el seguiment de les sessions expositives generals, la lectura de la bibliografia recomanada i el desenvolupament d’activitats de caràcter pràctic. Les 150 hores de dedicació total dels estudiants a l’assignatura (6 crèdits x 25 h/crèdit = 150 h) es distribueixen de la manera següent:

     • 50 hores de treball d’activitats presencials
     • 50 hores d’activitats dirigides
     • 50 hores d’aprenentatge autònom

Per assolir els objectius, s’empra una pluralitat de fonts d’aprenentatge: lectura de llibres i articles de revistes científiques, elaboració de treballs (individuals o en grup), anàlisi crítica de textos, presentació escrita i oral de comentaris de text, discussió de lectures, participació activa a classe, cinefòrum i recomanació de participació en actes com ara conferències, cursos de formació, exposicions, pel·lícules i altres activitats culturals i d’estudi.

a) Sessions expositives generals
En aquestes sessions el professorat estableix el marc general de cada tema i n’indica els aspectes estructurals. Així mateix, es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que planteja la matèria i se n’analitza la possible evolució. D’altra banda, es contextualitzen els problemes concrets a partir dels quals s’han de fer les sessions d’activitats i de treballs. Per a l’estudi dels aspectes concrets, amb caràcter general, s’indiquen les fonts i els materials necessaris. En qualsevol cas, l’alumnat ha de completar l’exposició del professorat amb l’estudi de la matèria a partir dels manuals i els materials de referència. El professorat també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries perquè es pugui assistir a les sessions amb una sèrie de nocions comunes i adients que permetin iniciar el plantejament de cada tema.

b) Activitats de caràcter pràctic i sessions de treball
Aquestes sessions poden consistir en el plantejament de casos, l’anàlisi de textos i lectures de llibres, o el seguiment de les notícies de premsa relacionades amb les matèries de l’assignatura. La dinàmica d’aquest segon tipus de sessions requereix que l’alumnat llegeixi prèviament una sèrie de materials, que consulti materials complementaris i que estudiï i reflexioni sobre les qüestions plantejades. Aquesta preparació prèvia li ha de permetre estar en condicions d’assistir a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre el tema. En el transcurs d’aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris amb relació a les diferents qüestions problemàtiques que es plantegin. En alguns casos es recomana de manera especial el treball en equip previ al desenvolupament de la sessió per afavorir la màxima participació i aportació d’idees. El professorat anuncia amb l’antelació necessària les qüestions concretes i els materials requerits per al bon desenvolupament d’aquestes sessions. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada. Els estudiants que no sol·licitin l’avaluació única dins el termini establert (que és d’un mes i mig a partir de l’inici del quadrimestre) han de seguir l’avaluació continuada. En qualsevol de les dues opcions (avaluació continuada o única) s’avalua el mateix nivell d’aprenentatge i els mateixos objectius de l’assignatura. L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges.

 

Avaluació continuada

En el sistema d’avaluació continuada la nota final s’obté de la manera següent:

— Un 50 % de la nota correspon a entre dues i quatre activitats presencials d’avaluació, que s’han de lliurar en les dates que es comuniquen en el programa a principi de curs. Aquestes activitats es basen en comentaris de text o de notícies, estudis de cas o presentacions en grup. Per aprovar l’avaluació continuada s’han de lliurar totes les activitats.

— El 50 % restant de la nota correspon a la prova de síntesi, que inclou l’avaluació dels coneixements, les habilitats i les destreses que s’hagin adquirit tant en les classes teòriques com en les lectures i en altres activitats dirigides. Per aprovar l’avaluació continuada s’ha d’obtenir una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi.

El professorat pot suspendre un exercici que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic.

Si els estudiants d’avaluació continuada no presenten cap activitat avaluable ni fan la prova de síntesi reben la qualificació final de no presentat (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació serà la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entendrà que han obtingut 0 en les activitats que no han presentat.

El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

Reavaluació

En l’avaluació continuada els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens poden tornar a fer la prova de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb 0) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici.

El professorat ha d’informar el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents. Una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

 

Avaluació única

En l’opció d’avaluació única, s’ha de fer una prova de síntesi que equival al 100 % de la nota final. Aquesta prova final única avalua el conjunt del programa de l’assignatura, així com els coneixements, les habilitats i les destreses que s’han adquirit en les lectures i en altres activitats de l’assignatura.

Reavaluació
S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

Els estudiants suspesos poden fer la reavaluació de la prova d’avaluació única. La nota obtinguda a la reavaluació serà la nota definitiva. El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

Convocatòria de final de carrera

El sistema d’avaluació de la convocatòria de final de carrera és el mateix que el previst per al sistema d’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BAENA, Mariano. Curso de ciencia de la administración. Madrid : Tecnos, 2000.  Enllaç

BALLART, Xavier.; RAMIÓ, Carles. Ciencia de la administración. Valencia : Tirant lo Blanch, 2000.  Enllaç

MATAS, Jordi. Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995.  Enllaç

MATAS, Jordi (ed.). El control político de la administración. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials : Editorial Mediterrània, 2001.  Enllaç

MAYNTZ, Renate Mainz. Sociología de la Administración Pública. Madrid : Alianza, DL 1985.  Enllaç

OSBORNE, David.; PLASTRIK, Peter. Herramientas para transformar el gobierno : directrices prácticas, lecciones y recursos para revitalizar las escuelas, los servicios públicos y los organismos gubernamentales de todos los niveles. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2003.  Enllaç

OSBORNE, David.; PETER PLASTRIK, Peter. La reducción de la burocracia : cinco estrategias para reinventar el gobierno. Barcelona : Paidós, 1998.  Enllaç

OSBORNE, David.; GAEBLER, Ted. La reinvención del gobierno : la influencia del espíritu empresarial en el sector público. Barcelona : Paidós, 1994.  Enllaç

ESPING-ANDERSEN, Gosta. Los tres grandes retos del Estado del bienestar. Barcelona : Ariel, 2010.  Enllaç

PETERS, B.Guy. The politics of Bureaucracy. New York : Routledge, 2010.

Enllaç al CCUC  Enllaç
Edició de 2001  Enllaç

VILLORIA MENDIETA, Manuel.; DEL PINO MATUTE, Eloísa  Dirección y gestión de recursos humanos en las administraciones públicas. Madrid : Tecnos, 2009.  Enllaç

PARRADO, Salvador.; COLINO, César.; OLMEDA, Juan Antonio. Gobiernos y administraciones públicas en perspectiva comparada. Valencia : Tirant lo Blanch, 2013.  Enllaç

OLMEDA, J.; PARRADO, S.; COLINO, C. Las Administraciones Públicas en España. Valencia : Tirant lo Blanch, 2012.  Enllaç

DEL PINO, Eloísa. “The Spanish Welfare State from Zapatero to Rajoy: recalibration to retrenchment”, in Alfonso Botti and Field, B. Contemporary Spain: From Zapatero to Rajoy. New York: Palgrave (197-216). 2013

GRAEBER, David. La utopía de las normas: De la tecnología, la estupidez y los secretos placeres de la burocràcia. Ariel. 2015

RODRÍGUEZ, Juan. Los Ministros de la España Democrática. Perfil, trayectorias y carrera ministerial de los miembros de gobierno de Suárez a Zapatero (1976-2005). Tesis Doctoral. 2006

OLMEDA, José Antonio, PARRADO, Salvador, COLINO, Cesar Las administraciones públicas en España,Tirant lo Blanch. 2017

RAMIÓ, Carles. Inteligencia artificial y Administración pública: Robots y humanos compartiendo el servicio público. Los Libros de la Catarata, 2019.

DAHLSTROM, Carl.; LAPUENTE, Víctor. Organizando el Leviatán. Por qué el equilibrio entre políticos y burócratas mejora los gobiernos. Bilbao: Deusto, 2018.

PARDO FERNÁNDEZ, Diego "Análisis comparado de los modelos de bienestar social vigentes en España, Alemania, Suecia y Estados Unidos", Politica Comparada. 2018

OFFE, Claus. Contradictions of the welfare state. Routledge, 2018.

Capítol

WEBER, Max. "Burocracia", dins WEBER, Max. Economía y sociedad : esbozo de sociología comprensiva. México, D.F. : Fondo de Cultura Económica, 1964.  Enllaç

ESPING-ANDERSEN, Gosta. "Un nuevo examen comparativo de los distintos regímenes del bienestar", dins ESPING-ANDERSEN, G. Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona : Ariel, 2000.  Enllaç

CHAQUÉS, Laura.; PALAU, Anna. "Gobernanza", dins CAMINAL, M. (ed.). Manual de ciencia política. Madrid : Tecnos, 2006.  Enllaç

PANEBIANCO, Ángelo "Burocracias públicas", dins PASQUINO, G. (comp.). Manual de ciencia política. Madrid : Alianza, 1988.  Enllaç

Article

DEL PINO, Eloísa and GAGO, Angie. “Las reformes del benestar en Europa y su impacto: un anàlisis del papel de la Unión Europea, los Nuevos Riesgos Sociales y las peculiaridades nacionales en el contexto de la gran recesión”, Instituto de Políticas y Bienes Públicos. 2017

SANJAUME-CALVET, Marc. & GRAUS, Mireia.  “Intergovernmental realtions in Spain: the case of bilateral negotiations”, Self-Government Studies Institute Barcelona. 2017

DEL PINO, Eloisa and DÍAZ-PULIDO, José M.  (2016): “Conceptualizing and Explaining Bureuphobia: Contours, Scope and Determinants”, Public Administration Review, online publication.

GARRIDO, Antonio; MARTÍNEZ, M. Antonia. El poder en Moncloa: el jefe de Gabinete del presidente del Gobierno. Revista Española de Ciencia Política, 2018, 73-102.

FIELD, Bonnie N. Ministers, Gender and Political Appointments. Government and Opposition, 1-22.

MAGRE, Jaume; PANO, Esther. The architecture of the local political community: France, Italy, Portugal and Spain. In: The Routledge Handbook of International Local Government. Routledge, 2018. p. 418-432.