Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estructura Social

Codi de l'assignatura: 362519

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Nuria Rodriguez Avila

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Capacitat d'entendre el context històric, social, econòmic i jurídic en el qual es produeix l'acció política.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les principals teories sobre l’estructura social, com ha anat evolucionant i els principals canvis que hi ha hagut en les societats actuals.
— Estudiar les principals institucions socials que conformen l’estructura social contemporània.
— Estudiar els principals treballs de recerca més recents en relació amb l’estructura social catalana i espanyola.
— Fer una aproximació a les desigualtats entre classes socials, gèneres, grups d’edat, ètnies i països del món.
— Aprendre els conceptes clau i conèixer els debats històrics i actuals pel que fa a temes d’estructura social.
— Entendre quins són els elements que conformen l’estructura social.
— Introduir-se els continguts i els conceptes bàsics d’aquests elements.
— Introduir-se en les principals àrees d’estudi de la disciplina.
— Estudiar diversos textos de la disciplina, amb els diferents punts de vista dels intel·lectuals en diferents temes, com ara la família, l’educació, etc.
— Conèixer l’estat de la recerca actual respecte dels principals temes d’estudi de la sociologia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

*  Conceptes bàsics d’estructura social

2. Institucions socials

2.1. Família

2.2. Sistema educatiu, escola, etc.

2.3. Sistema de creences: religions

3. Estratificació i desigualtats socials

3.1. Introducció a les principals teories sobre estratificació social

3.2. Població i demografia

3.3. Migracions

3.4. Cicle vital: joventut i envelliment

4. Treball, organitzacions i globalització

4.1. Mercat de treball

4.2. Organitzacions

4.3. Globalització

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs és presencial i l’assistència a classe és bàsica, per tant es considera un aspecte primordial en el procés d’aprenentatge de l’assignatura. El Campus Virtual és molt important per tal de poder accedir a les lectures obligatòries, materials aportats pel professor, com ara presentacions o qualsevol tipus de de document de treball, i presentacions visuals. El lliurament dels treballs s’han de fer mitjançant el Campus Virtual, o bé segons la indicació del professor.

Aquesta assignatura s’imparteix durant el segon semestre: una primera setmana introductòria i d’organització del curs, quinze setmanes per al desenvolupament dels tres blocs temàtics, i una última setmana de conclusions, resum i preparació de l’examen final.

El professor imparteix classes, amb la participació activa dels alumnes en les diferents activitats de classe, com ara presentacions de lectures obligatòries, debats a partir del temari de classe o estudis de casos. Durant les primeres quatre setmanes, el professor imparteix classes lectives i els alumnes participen en diferents activitats, com ara presentacions de lectures obligatòries, estudis de casos o debats a partir del temari de classe. Durant la setmana que es lliura l’activitat continuada hi ha tutories personalitzades amb el professor, de manera presencial o a través d’un fòrum del Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació contínua
Tots els estudiants estan, per defecte, en règim d’avaluació continuada, a excepció d’aquells que sol·licitin formalment l’avaluació única.

L’avaluació contínua consta de dos tipus d’activitats:

Activitats avaluables: representen un 60 % de la nota final. Es fan dues activitats obligatòries, una d’individual (20 %) i una altra en grup (30 %), compta i l’assistència a classe (10 %). En les activitats de treball en grup pot ser que s’utilitzi la metodologia de l’aprenentatge servei (APS), que consisteix en la participació dels estudiants en entitats socials, institucions o centres externs. També es treballaran els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i sobretot s’incorporarà la perspectiva de gènere.

Prova de síntesi: representa el 40 % de la nota final del curs.

L’assistència a classe és altament recomanable per al bon rendiment acadèmic.

Reavaluació

En el marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluació per als alumnes que no hagin superat l’assignatura, a partir dels criteris generals que s’estableixen a continuació:

El Consell d’Estudis fixa els dies per fer les proves de reavaluació de les assignatures de grau.

La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat.

La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació serà la qualificació definitiva.

Correcció lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Altres aspectes

El professorat podrà tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, un altre tipus d’evidències d’aprenentatge. Aquesta valoració permetrà millorar, eventualment, la nota aritmètica resultant de les proves avaluables. Aquest fet és especialment adient quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior (Protocol acadèmic i docent dels graus de la Facultat de Dret, art. 8).

S’incorpora la perspectiva de gènere.

 

Avaluació única

Per optar a l’avaluació única és obligatori emplenar el formulari disponible a la pàgina web de la Facultat en els termes que estableixi la Comissió Acadèmica.

En aquest cas, l’avaluació és a partir d’un únic examen, que representa el 100 % de la nota final del curs, i que inclou com a matèria d’examen tots els materials del Campus Virtual, presentacions, materials visuals i lectures obligatòries.

L’estudiant que, voluntàriament, opti per l’avaluació única pot superar l’assignatura fent la prova final d’acreditació dels objectius d’aprenentatge, que està fixada oficialment pel Consell d’Estudis del grau. La nota mínima per superar la prova és de 5 punts sobre 10.

La convocatòria extraordinària de final de carrera es regeix pel mateix sistema que l’avaluació única.

Reavaluació

Dins del marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluació de l’avaluació única per als alumnes que no l’hagin superat, a partir dels criteris generals establerts per a l’avaluació única. El Consell d’Estudis fixa els dies de les proves de reavaluació de les assignatures de grau.

La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat.

La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació serà la qualificació final.

Correcció lingüística

Qualsevol exercici d’avaluació contínua, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Altres aspectes

El professorat podrà tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, un altre tipus d’evidències d’aprenentatge. Aquesta valoració permetrà millorar, eventualment, la nota aritmètica resultant de les proves avaluables. Aquest fet és especialment adient quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior (Protocol acadèmic i docent dels graus de la Facultat de Dret, art. 8).

S’incorpora la perspectiva de gènere.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Giddens, A. (2010): Sociología (Barcelona: Alianza).

Marcionis, J. J. y Plummer, K. (2007): Sociología (Madrid: Pearson).

Bauman, Z. (2007): Tiempos líquidos (Barcelona: Tusquets).

Beck, U. (1998): La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad (Barcelona: Paidós).

Becker, H. (1976): Los extraños, sociología de la desviación (Buenos Aires: Tiempo contemporáneo).

Berger, P. y Luckman, T. (1986): La construcción social de la realidad (Buenos Aires: Amorrortu).

Dahrendorf, Ralf (1976): Sociedad y libertad (Madrid: Tecnos).

Durkheim, E. (1997): La división del trabajo social, (Madrid: Akal).

Goffman, E. (1973): Internados: Ensayo sobre la situación social de los enfermos mentales, (Buenos Aires: Amorrortu).

González Rodríguez, J. J. y Requena, M. (2008): Tres décadas de cambio social en España, (Barcelona: Alianza, p. 348).

Kerbo, H. R. (2004): Estratificación Social y Desigualdad: El conflicto de clase en perspectiva histórica, comparada y global, (Madrid: McGraw-Hill).

Tezanos, J. F. (ed.) (2001): Tendencias en desigualdad y exclusión social, (Madrid: Sistema).

Giddens, A. (2010) Sociología (Barcelona: Ed. Alianza).

García-Romeral, Gloria i Griera, Maria del Mar (2012) La construcció de l’Islam com a objecte de polítiques públiques a Catalunya. A: Masjuan, J. (2012) Societat Catalana 2011. Associació Catalana de Sociologia.

Saturnino Martínez (2013) Estructura social y desigualdad en España. La catarrata

Article

Boudon, Raymond (1981): «¿Qué es la Sociología?» en La lógica de lo social, (Madrid: Rialp, pp. 15-37).

Moore, M. (1992): «Anatomía del problema de la heroína: un ejercicio de definición de problemas», en Aguilar, L. (México: A.M. Porrua, pp.189-215).

García García, José Tomás (2008): «Imaginarios sociales sobre migración: evolución de la autoimagen del inmigrante», Papers 89, pp. 81-101.

Martínez Pastor J.I. y Bernardi F. (2011). “La flexibilidad laboral: significados y consecuencias”. Política y Sociedad. Vol. 48, Núm 2- 381-402.

http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/36642.  Enllaç

Negre, Pere, 2009 “La teoría social de la religión de Pierre Bourdieu (1930-2002)” 7/18 pp. 24 Revista Catalana de Sociologia, núm. 24. pág. 7-18.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000087%5C00000053.pdf  Enllaç