Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Economia Espanyola

Codi de l'assignatura: 362528

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Elisenda Jove Llopis

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

50

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

15

Aprenentatge autònom

75

 

 

Recomanacions

 

.


Altres recomanacions

  • Assistir regularment a les classes i participar activament en les activitats proposades, molt especialment en les sessions pràctiques.
  • Consultar freqüentment el Campus Virtual per accedir als materials docents posats a disposició de l’alumnat, per accedir als enunciats dels exercicis pràctics i per estar informat de les dates concretes de les activitats.
  • Estudiar els textos recomanats per a cada tema de manera paral·lela al seguiment de les classes.
  • Dur a terme les pràctiques proposades i disponibles al Campus Virtual.


 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir els coneixements que permetin analitzar com ha anat evolucionant l’economia espanyola i per què ha seguit aquest comportament. Estudiar-ne els aspectes més rellevants, els problemes bàsics i les principals institucions i identificar-ne els factors explicatius.

 

Més concretament, s’han de conèixer:
— Els trets bàsics de les diverses etapes cícliques que ha experimentat l’economia espanyola des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

— La situació actual de l’economia espanyola.

— Els factors determinants del creixement econòmic espanyol.

— Els factors determinants de la competitivitat de l’economia espanyola.

— Els canvis en l’estructura productiva de l’economia espanyola en els darrers anys, així com els elements més importants dels principals sectors econòmics.

— Els aspectes més rellevants del teixit empresarial espanyol.

— Els principals components del mercat de treball, així com els factors explicatius.

— L’evolució del sector financer espanyol, el procés de reestructuració i la situació actual.

 

 

Referits a habilitats, destreses

Amb aquests coneixements, els estudiants han de:
— Conèixer les magnituds i els indicadors econòmics més rellevants de l’economia espanyola i com han anat evolucionat al llarg del temps.

— Analitzar macromagnituds i diferenciar el significat econòmic dels conceptes nominal i real.

— Identificar i interpretar un quadre macroeconòmic.

— Desglossar el creixement econòmic espanyol pel que fa als elements explicatius i conèixer els resultats agregats.

— Relacionar a escala sectorial les variables de productivitat, competitivitat, ocupació i preus relatius.

— Entendre els indicadors bàsics del mercat de treball.

— Conèixer el funcionament i la regulació del sistema financer espanyol.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Creixement i canvi estructural

*  

1.1. Trets bàsics del creixement econòmic espanyol

1.2. Determinants del creixement econòmic espanyol

1.3. Obertura exterior i integració econòmica i monetària

2. Situació actual de l’economia espanyola

*  2.1. Els antecedents: l’expansió econòmica 1994-2007

2.2. La crisi financera i econòmica: causes explicatives i resultats macroeconòmics

2.3. Situació actual

3. Estructura productiva i sector exterior

*  

3.1. L’estructura productiva

3.2. L’especialització productiva i l’eficiència productiva comparada

3.3. Estructura del sector exterior

4. L’empresa espanyola

*  4.1. Trets bàsics de l’empresa espanyola

4.2. Les empreses multinacionals espanyoles

4.3. L’activitat exportadora de l’empresa espanyola

5. El mercat de treball a Espanya

*  

5.1. Trets bàsics

5.2. Marc institucional

5.3. Factors explicatius de l’ocupació i de l’atur

 

6. El sistema financer espanyol

*  6.1. Trets bàsics

6.2. El sistema bancari: composició i situació actual

6.3. Els mercats financers: tipologia i funcionament

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Al llarg del curs es duen a terme tres tipus d’activitats d’aprenentatge:

— Activitats presencials o virtuals. Una part són classes magistrals, en què s’exposen els principals conceptes i continguts, i es posen a l’abast dels estudiants les principals eines d’anàlisi. L’altra part inclou les classes pràctiques, en què es plantegen exercicis que el professorat resol a classe de manera pautada.

— Activitats dirigides no presencials centrades bàsicament en la resolució de casos pràctics que proposi el professorat.

— Aprenentatge autònom. L’alumnat ha de resoldre altres exercicis i estudiar les referències bibliogràfiques bàsiques.

L’assignatura disposa del Campus Virtual i els recursos que ofereix (fòrum, xat, missatges directes, etc) com a via de comunicació i de tutorització del professorat amb l’alumnat, i per dipositar-hi el material de l’assignatura (enunciats de pràctiques, informació estadística, material d’autoavaluació, etc.).

El professorat estableix les hores de tutoria corresponents per fer un seguiment de l’assignatura i resoldre possibles dubtes i consultes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada consisteix en tres proves parcials i una prova de síntesi:

— Les tres proves parcials es duen a terme en l’horari de classe. Consisteixen en una part tipus test en què es pregunten els aspectes teòrics bàsics de les lliçons, i en una segona part conceptual i pràctica, que consisteix a fer càlculs, presentació de casos, interpretar resultats i respondre preguntes a partir de la informació que aporta el professorat o que ha treballat prèviament l’alumnat. En el Campus Virtual s’anuncien amb prou antelació les dates concretes en què tenen lloc les activitats avaluables i es proporciona material i informació per dur-les a terme. El conjunt d’aquestes activitats té una valor del 60 % de la qualificació final, que es distribueix de la manera següent: primera activitat 20 %, segona activitat 20 %, i tercera activitat 20 %. Ateses les característiques de l’assignatura, no és possible de fer-ne cap altra per a grups específics fora de la data oficial.

— La prova de síntesi es duu a terme el dia fixat pel Consell d’Estudis per a l’examen de l’assignatura i cobreix la totalitat del programa. Ateses les característiques de l’assignatura, no és possible de fer-ne cap altra per a grups específics fora de la data oficial. La valoració d’aquesta prova en la nota final és del 40 %. La prova de síntesi inclou una primera part que correspon a un test teòric, i una segona part conceptual i pràctica que pot incloure exercicis pràctics i la interpretació de resultats dels diferents capítols del temari.

És un requisit aprovar la prova de síntesi. Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni.

No presentat i 0. Si l’estudiant d’avaluació continuada no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació serà la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entendrà que ha obtingut 0 en les activitats que no ha presentat.

Reavaluació en l’AC. Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden fer una altra prova de síntesi. La qualificació obtinguda és la qualificació final que apareixerà a l’expedient del l’estudiant. 

Clàusula de qualitat lingüística. Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Avaluació única

Termini per acollir-se a l’avaluació única. Tots els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única de les assignatures si ho sol·liciten dins del termini establert per la normativa de la Facultat o del grau, i sempre que aquest termini finalitzi la setmana abans de la primera prova d’avaluació continuada; si no és així, el termini queda fixat per aquest últim criteri. Per demanar l’avaluació única s’ha d’emplenar el formulari oficial disponible a Secretaria.

La prova d’avaluació única i la prova de síntesi. La prova d’avaluació única, que ha de permetre avaluar els mateixos coneixements i habilitats que l’avaluació continuada, és diferent de la prova de síntesi per tal que el nivell d’exigència sigui equivalent al del conjunt de proves de l’avaluació continuada. La prova inclou una primera part de test amb preguntes teòriques i una segona part conceptual i pràctica amb exercicis pràctics i d’interpretació de gràfics i comentari de resultats dels diferents capítols del temari.

Reavaluació en l’AU. Els estudiants que hagin suspès l’assignatura en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació només si prèviament han estat avaluats, i en queden exclosos els casos de no presentat.

Clàusula de qualitat lingüística. Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Convocatòria de final de carrera. Els alumnes de la convocatòria de final de carrera segueixen el mateix sistema que el descrit en l’avaluació única.