Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalą Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teoria Constitucional

Codi de l'assignatura: 362530

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Maria Castella Andreu

Departament: Departament de Cičncia Polķtica, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autņnom

50

 

 

Recomanacions

 

És convenient haver aprovat Introducció al Dret Públic o l’equivalent en altres ensenyaments (Dret Constitucional).

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Cončixer la Constitució espanyola i l'organització polķtica i administrativa, aixķ com els procediments administratius de l'Estat central i de les autonomies.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Apropar-se a l’estat constitucional des d’una doble perspectiva, històrica i teòrica.

— Conèixer les experiències cabdals per a la formació de l’estat constitucional: la nord-americana i la francesa, arran de les revolucions que van viure al segle XVIII, i els antecedents de la Gran Bretanya; la seva contestació a l’Alemanya del segle XIX, i l’evolució posterior de l’estat constitucional fins a arribar al moment actual, hereu del constitucionalisme de la segona postguerra.

— Conèixer els elements que caracteritzen el concepte d’estat constitucional: la constitució com a obra del poder constituent i el poder de reforma; la normativitat de la constitució i la creació de la justícia constitucional en els seus diferents models; el concepte de llei i la posició que té en el sistema de fonts; el reconeixement i la garantia dels drets fonamentals de les persones; la divisió de poders horitzontal i vertical.

— Conèixer l’aplicació de les categories esmentades en una nova entitat política, la Unió Europea, difícilment catalogable entre les organitzacions internacionals clàssiques i entre les formes d’estat. Atenció especial a la naturalesa jurídica de les normes que la regeixen i les relacions entre els ordenaments jurídics estatals, i en particular l’espanyol, amb l’ordenament comunitari.

— Conèixer la recepció a Espanya dels elements estudiats en la Constitució vigent, i la concreció que tenen en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i en altres documents jurídics.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar les diverses tècniques d’interpretació del dret constitucional.

 

 

 

Blocs temątics

 

1. Concepte de constitució i antecedents

1.1. Constitució, estat i dret constitucional. Elements configuradors dels conceptes de constitució i d’estat. Funcions de la constitució. El dret constitucional i l’estudi jurídic de la constitució

1.2. Antecedents de l’estat constitucional. El constitucionalisme antic: Grècia i Roma. El constitucionalisme medieval i modern

2. Orķgens de l’estat constitucional

2.1. La Gran Bretanya. Caràcters de la Constitució britànica. La protecció dels drets. Llei i common law. La divisió de poders. El sistema parlamentari

2.2. Els Estats Units. La constitució com a norma i la justícia constitucional. El federalisme. La separació de poders. La protecció dels drets. L’evolució del constitucionalisme

2.3. França. El poder constituent i de reforma constitucional. La declaració de drets. La divisió de poders. La centralitat de la llei. Evolució del constitucionalisme

3. Les constitucions del segle XIX

3.1. La reacció al constitucionalisme: Alemanya al segle XIX. La constitució com a pacte entre rei i Parlament. L’estat de dret com a creació de l’Escola de dret públic. El concepte de llei

3.2. La història constitucional espanyola del segle XIX. La Constitució de 1812. El regnat d’Isabel II i la Restauració. Les constitucions moderades: 1845 i 1876. La revolució liberal i el constitucionalisme liberaldemocràtic: 1869

3.3. El constitucionalisme, federalisme i forma de democràcia

4. El constitucionalisme democrątic i social

4.1. El constitucionalisme de l’època d’entreguerres. Mèxic i la Constitució de 1917. La Constitució alemanya de 1919 (Weimar). El control de constitucionalitat concentrat: Àustria. La Constitució de la II República espanyola. La negació del constitucionalisme en els estats totalitaris

4.2. El constitucionalisme de la segona postguerra: el Japó, Itàlia i la República Federal d’Alemanya

4.3. El constitucionalisme europeu de final del segle XX. Les constitucions dels anys 70: Grècia, Portugal i Espanya. Les constitucions dels països de l’Europa de l’Est

5. Expansió i noves tendčncies del constitucionalisme contemporani

5.1. La universalització de l’estat constitucional. Àfrica i el constitucionalisme postcolonial. Iberoamèrica i els nous reptes del constitucionalisme

5.2. La Unió Europea com a nou model d’organització política. Tractats constitutius. La divisió de poders a la Unió Europea. La Carta de drets fonamentals. Relacions entre Estat i Unió Europea

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura consisteix en una presentació general del tema, com a marc conceptual i teòric, a cada classe. A partir dels materials presentats (fragments de textos, documents normatius, jurisprudència), es debaten tot un seguit de qüestions plantejades sobre el tema. Per a això és imprescindible la lectura dels materials i la participació dels estudiants en el debat. Finalment, en les sessions de tutoria es resolen els dubtes que plantegin l’explicació teòrica i la lectura dels materials.

Es farà docència en els horaris previstos, i d’acord amb les indicacions del Deganat i segons les circumstàncies sanitàries. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El sistema ordinari d’avaluació d’aquesta assignatura és l’avaluació continuada (AC), que s’articula en els dos trams següents:
 
a) Dues activitats avaluables programades al llarg del curs.
b) Una prova final de síntesi.

La prova final té com a objecte tot el temari del programa, de manera que garanteixi l’assoliment dels objectius determinats en aquest pla docent, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les habilitats i actituds que cal desenvolupar. Tant la prova de síntesi com el conjunt d’activitats d’AC permeten al professorat avaluar l’adquisició dels coneixements teòrics o conceptuals de la matèria, i també, en un vessant pràctic, la capacitat de resoldre les activitats aplicades en aquesta matèria. A l’hora de determinar la nota final del curs, es tenen en compte els punts següents:

a) Les activitats avaluables puntuen un 25 % de la nota cadascuna. La primera consisteix en un qüestionari i la segona en una recensió sobre un llibre. 

b) La prova de síntesi puntua el 50 % restant i cal superar-la per aprovar l’assignatura.

Els estudiants que, tot i trobar-se integrats en el règim d’AC, no duguin a terme cap de les activitats avaluables previstes no podran fer la prova de síntesi i se’ls qualificarà com a no presentats. Si fan alguna de les activitats avaluables, se’ls comptarà la qualificació que n’obtinguin i tindran un 0 en les que no facin.

Els programes de cada docent poden indicar, si escau, altres elements diferents de les activitats i de la prova de síntesi que es puguin tenir en compte a l’hora de determinar la nota final de l’assignatura, com ara l’assistència, la puntualitat, l’actitud i la participació en les classes, la preparació d’activitats no avaluables, etc.

La reavaluació, a la qual tenen dret tots els alumnes d’avaluació continuada que hagin suspès, consta d’una única prova final que té com a objecte tot el temari de l’assignatura. Aquesta prova equival a un examen final que val el 100 % de la nota, tot i que també es pot tenir en compte l’evolució de l’alumne durant el curs per arrodonir la nota final.

Atès que el règim d’avaluació ordinària és l’AC, els estudiants que prefereixin optar per l’avaluació única n’han de formalitzar expressament la sol·licitud corresponent en el termini que fixi la Comissió Acadèmica i amb els requisits (per mitjà d’un formulari electrònic, un imprès en paper, etc.) establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència. La data límit per sol·licitar l’avaluació única és la que fixa la Comissió Acadèmica. Tal com disposa la normativa vigent, l’incompliment del termini o de les formalitats establertes per a la inscripció en aquesta modalitat d’avaluació comporta per a l’estudiant la inclusió, a tots els efectes, en el règim d’AC.

Els estudis universitaris pressuposen que l’alumnat ja ha assolit en les etapes prèvies de l’ensenyament un nivell adequat d’expressió oral i escrita com a eina de comunicació dels coneixements i els aprenentatges. Aquesta habilitat es considera imprescindible. Per tant, tot i que no és un objecte directe de l’avaluació, sí que es considera un element instrumental en el procés d’avaluació.

 

Avaluació śnica

Només es consideren exclosos del règim general d’avaluació continuada els estudiants que s’acullin formalment al règim d’avaluació única.

Els estudiants tenen la possibilitat d’acollir-se, d’acord amb la normativa de la UB, a l’avaluació única (AU), que consisteix en una prova única que té com a objecte tot el temari de l’assignatura i que ha de permetre acreditar l’assoliment dels objectius de l’assignatura de la mateixa manera que l’AC. La prova única consisteix a respondre tres preguntes teòriques. 

Els estudis universitaris pressuposen que l’alumnat ja ha adquirit en les etapes prèvies de l’ensenyament un nivell adequat d’expressió oral i escrita com a eina de comunicació dels coneixements i els aprenentatges. Aquesta habilitat es considera imprescindible. Per tant, tot i que no és un objecte directe de l’avaluació, sí que es considera un element instrumental en el procés d’avaluació.

En el cas de l’avaluació de final de carrera l’alumnat farà el mateix tipus de prova que el d’avaluació única, en la qual entra tot el temari de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BLANCO, R.L. El valor de la Constitución : separación de poderes, supremacía de la ley y control de constitucionalidad en los orígenes del estado liberal. Madrid : Alianza, cop. 1998.  EnllaƧ

ARAGÓN, M. Constitución y democracia. Madrid : Tecnos, cop. 1989.  EnllaƧ

BÖCKENFÖRDE, E.W. Estudios sobre el Estado de Derecho y la democracia. Madrid : Trotta, cop. 2000.  EnllaƧ

CABO, C. DE. La reforma constitucional en la perspectiva de las fuentes del derecho. Madrid : Trotta, cop. 2003.  EnllaƧ

CRUZ, P. La formación del sistema europeo de control de constitucionalidad : 1918-1939. Madrid : Centro de Estudios Constitucionales, 1987.  EnllaƧ

ESTÉVEZ, J.A. La Constitución como proceso y la desobediencia civil. Madrid : Trotta, cop. 1994.  EnllaƧ

VEGA, P. DE. La reforma constitucional y la problemática del poder constituyente. Madrid : Tecnos, cop. 1985.  EnllaƧ

FIORAVANTI, M. Constitución : de la antigüedad a nuestros días. Madrid : Trotta, cop. 2001.  EnllaƧ

FIORAVANTI, M. Los derechos fundamentales : apuntes de historia de las constituciones. Madrid : Trotta : Universidad Carlos III de Madrid. Departamento de derecho Público y Filosofía del Derecho , cop. 1996.  EnllaƧ

GARCÍA DE ENTERRÍA, E. Revolución francesa y administración contemporánea. Madrid : Civitas, 1994.  EnllaƧ

SCHNEIDER, H.P. Democracia y constitución. Madrid : Centro de Estudios Constitucionales, 1991.  EnllaƧ

SMEND, R. Constitución y derecho constitucional. Madrid : Centro de Estudios Constitucionales, 1985.  EnllaƧ

ZAGREBELSKY, G. El derecho dúctil : ley, derechos, justicia. Madrid : Trotta, 2008.  EnllaƧ

ZAGREBELSKY, G. La crucifixión y la democracia. Barcelona : Ariel, 1996.  EnllaƧ

Capķtol

ESTEBAN, J. DE. "Estudio preliminar", dins Constituciones españolas y extranjeras. Madrid : Taurus, cop. 1977.  EnllaƧ

CASTELLÁ, J.M. "El Estado social y democrático de derecho. El Estado de Derecho", dins APARICIO, M.A. ET AL. Temas de derecho constitucional (1) : introducción histórica constitucional, los principios estructurales, las instituciones básicas del estado, las fuentes del derecho. Barcelona : Cedecs, 1998.  EnllaƧ

APARICIO, M.A. "El derecho constitucional", dins APARICIO, M.A. ET AL. Temas de derecho constitucional (1) : introducción histórica constitucional, los principios estructurales, las instituciones básicas del estado, las fuentes del derecho. Barcelona : Cedecs, 1998.  EnllaƧ

ARBÓS, X. "Orígens i evolució del concepte de sobirania", dins FOSSAS, E. (dir.). Les transformacions de la sobirania i el futur polític de Catalunya. Barcelona : Proa, 2000.  EnllaƧ

Article

PÉREZ ROYO, J. "Del Derecho Político al Derecho Constitucional: las garantías constitucionales", dins Revista del Centro de Estudios Constitucionales, núm. 12, 1992.  EnllaƧ

VARELA, J. "¿Qué ocurrió con la ciencia del Derecho Constitucional en la España del s. XIX?", dins Anuario de derecho constitucional y parlamentario, núm. 9, 1997.  EnllaƧ

GARCÍA ROCA, J. "Del principio de división de poderes", dins Revista de estudios políticos, núm. 108, 2000.  EnllaƧ

GARCÍA HERRERA, M.A.; MAESTRO, G. "Regulación constitucional y posibilidad del Estado social", dins Revista vasca de administración pública, núm. 22, 1988.  EnllaƧ

VEGA, P. DE. "Mundialización y Derecho Constitucional: la crisis del principio democrático en el constitucionalismo actual", dins Revista de estudios políticos, núm. 100, 1998.  EnllaƧ

CRUZ, P. "Formación y evolución de los derechos fundamentales", dins Revista española de derecho constitucional, núm. 25, 1989.  EnllaƧ