Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ciència Política II

Codi de l'assignatura: 362534

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rafael Cesareo Martinez Martinez

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

És requisit haver aprovat Ciència Política I.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat de distingir el nivell normatiu i el nivell empíric en la reflexió politològica, i saber-los utilitzar de manera adequada en el problema plantejat.

   -

Conèixer les explicacions teòriques i empíriques sobre el comportament polític dels ciutadans i dels grups organitzats (partits d'interès, etc.) i les diferents escoles i mètodes implicats en la recerca politològica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre el valor paradigmàtic del concepte de sistema polític en relació amb altres explicacions politològiques.
— Conèixer els principals conceptes que integren el concepte de sistema polític, les teories explicatives i les interrelacions mútues que tenen, i saber analitzar-ne les potencialitats i els límits.
— Poder integrar explicacions d’arrel empírica de la política amb els coneixements preexistents.

Referits a habilitats, destreses
— Ser capaç de llegir els textos de referència i poder comentar-los per escrit i en exposicions orals.
— Saber buscar les dades que sustenten o rebaten les diferents teories, i observar els processos polítics i socials.

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar la capacitat d’avaluar i trobar solucions a les desigualtats per raó de sexe i gènere.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El sistema polític

*  1.1. L’enfocament d’Easton i la seva posició en el marc dels estudis de ciència política empírica
1.2. Els inputs, la caixa negra i els outputs
1.3. Els problemes de les explicacions sistemicofuncionals

2. La cultura política

*  2.1. Les influències antropològiques en la formació del concepte
2.2. Orientacions i actituds individuals cap al sistema polític

2.3. Sistemes d’actituds: la cultura política i la cultura cívica d’Almond i Verba
2.4. La cultura política a Espanya

2.1. La cultura política (2): continuïtat i canvi

  • Els valors polítics i els sistemes de valors
  • El canvi en els sistemes de valors: el postmaterialisme
  • El capital social

3. La socialització política

*  3.1. Concepte
3.2. Etapes de la socialització
3.3. Els agents de socialització

4. La representació política

*  4.1. Sentit originari del govern representatiu
4.2. L’elecció i la distinció
4.3. L’evolució: el parlamentarisme, la democràcia de partits i la d’audiència

5. Els partits polítics

*  6.1. Què són? Evolució dels partits polítics
6.2. L’origen històric de les fractures (cleavages)
6.3. Les funcions dels partits polítics

6.4. L’organització dels partits

6.5. Sistemes de partits

6. Els sistemes electorals

*  6.1. La democratització i les preferències per adoptar els sistemes electorals. Sistemes electorals i perspectiva de gènere
6.2. La relació amb els sistemes de partits
6.3. Els efectes mecànics i estratègics; els efectes a curt i a llarg termini

7. Les elits polítiques

*  7.1. Les teories clàssiques i l’enfocament politològic
7.2. El mètode posicional, reputacional i decisional
7.3. El reclutament, els interessos i els valors. Elits polítiques i perspectiva de gènere

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


La metodologia de l’assignatura es basa en els punts següents:        
       
      — Classes teòriques.

      — Treballs individuals, que consisteixen en comentaris de textos.

      — Sessions conjuntes de debat dels treballs individuals.

     

     

    Avaluació acreditativa dels aprenentatges

     

    Avaluació continuada
    L’avaluació continuada comprèn un mínim de dues proves avaluables amb el mateix valor (50 % de la qualificació de l’assignatura) i una prova final de síntesi, que tracta del conjunt del temari (amb un valor del 50 %).

    Per aprovar cal complir dues condicions necessàries: lliurar o examinar-se de totes les proves avaluables, i obtenir una qualificació mínima d’aprovat a la prova final de síntesi.

    A més, el professorat pot tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

    Reavaluació

    Els estudiants amb una qualificació de no presentat queden exclosos de la reavaluació.

    Els estudiants amb una qualificació de suspens poden tornar a examinar-se de la prova final de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, si no és que el professor hi té en compte les altres evidències d’aprenentatge esmentades en l’apartat anterior.  

    L’avaluació té en compte el nivell d’expressió i de comunicació. Els exercicis o proves que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística mereixeran la qualificació desuspens, independentment del contingut material que presentin.

     

    Avaluació única

    L’avaluació única consisteix en una prova escrita sobre tot el contingut de l’assignatura.

    Reavaluació
    Els estudiants amb una qualificació de no presentat queden exclosos de la reavaluació.

    Els estudiants amb una qualificació de suspens poden tornar a examinar-se de la prova final de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

    L’avaluació té en compte el nivell d’expressió i de comunicació. Els exercicis o proves que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística mereixeran la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presentin.

    Convocatòria de final de carrera

    La convocatòria de final de carrera consisteix en una prova escrita sobre tot el contingut de l’assignatura.