Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ciència Política III

Codi de l'assignatura: 362535

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ana Maria Sanz Leon

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

— El contingut del curs fa altament recomanable l’assistència a classe i la participació activa continuades. Per tant, l’avaluació continuada és la més recomanable, tot i que és possible optar pel model d’avaluació única. Es considera imprescindible la presència a les classes teòriques, el seguiment continuat de l’assignatura i la participació en els debats i tallers per a un bon assoliment dels objectius de l’assignatura.

— És molt convenient un reforç de la comprensió lectora en anglès.

 

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat de distingir el nivell normatiu i el nivell empíric en la reflexió politològica, i saber-los utilitzar de manera adequada en el problema plantejat.

   -

Conèixer les explicacions teòriques i empíriques sobre el comportament polític dels ciutadans i dels grups organitzats (partits d'interès, etc.) i les diferents escoles i mètodes implicats en la recerca politològica.

   -

Capacitat d’introduir la perspectiva de gènere en la teoria política, la ciència política empírica, la intervenció i la pràctica política, i de corregir els biaixos androcèntrics que contenen.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre, analitzar, interpretar i adoptar una perspectiva crítica i raonada sobre els fenòmens socials i polítics relacionats amb el concepte de poder. 

— Conèixer les principals teories i aproximacions al concepte de poder.

— Comprendre els mecanismes legitimadors i estratègics que atorguen poder o qüestionen el poder establert.

 - Conèixer les  vinculacions que hi pot haver entre el gènere i altres variables socials per entendre les desigualtats en l’àmbit de la ciència política   
 

 

Referits a habilitats, destreses

 

— Ser capaç de llegir els textos de referència i poder comentar-los per escrit i en exposicions orals.

— Saber buscar les dades que sostenen o rebaten les diferents teories i observar els processos polítics i socials.

— Saber integrar les explicacions quotidianes de la política al coneixement teòric de l’assignatura.

 

Referits a actituds, valors i normes

- Respectar i valorar les idees i pràctiques democràtiques

- Contribuir a la igualtat entre homes i dones

 

 

Blocs temàtics

 

1. El poder polític: definicions i conceptes introductoris

1.1. .

  1. Introducció: política i poder
  2. Política, poder i justícia. Diàleg entre Trasímac i Sòcrates a La República de Plató
  3. Significats i tipus de poder
  4. Autoritas vs. potestas
  5. Reacció i conseqüència del poder
  6. Poder i organització social: poder personal, posicional i relacional
  7. El poder com a recurs o com a relació 

2. La fonamentació del poder

2.1.

  1. Poder i legitimitat. Poder i legalitat
  2. El poder en el pensament liberal clàssic: Hobbes, Locke, Constant, Montesquieu, federalistes americans
  3. Poder i democràcia segons Rousseau
  4. La dialèctica de l’amo i l’esclau de Hegel
  5. Max Weber i la legitimitat
  6. Poder com a política i diàleg. Hanna Arendt
  7. Poder, dominació i hegemonia. Antonio Gramsci

3. La distribució del poder

3.1. .

  1. Aproximacions a la idea de poder i teories sobre aquesta idea
  2. Teories sociològiques
  3. Elitisme: autors
  4. Pluralisme. Dahl
  5. Visió unidimensional i bidimensional
    • Autoritat. Manipulació. Força o coerció. Decisió
  6. L’enfocament tridimensional. Steven Lukes
    • Agenda pública. Conflicte latent
  7. El poder des del funcionalisme estructuralista. Parsons
  8. Poder com a intercanvi. Peter Blau

4. Poder, dominació, revolució i canvis de paradigma

4.1.

  1. Poder com a disciplina. Foucault
  2. Poder sobre i poder per a. Wartenberg
  3. Feminismes i poder
    1. Les tres onades feministes
    2. Feminisme liberal
    3. Segona onada
    4. Feminisme radical: el personal és polític
    5. Feminisme marxista
    6. The ethics of care
    7. Tercera onada feminista dels anys 90: autores
    8. Judith Butler
  4. Poder i revolució
    1. Canvis en l’estructura política
    2. Què és la revolució? Causes, tipus i condicions
    3. Revolució Francesa
    4. Lenin i la revolució
    5. Poder, estat i revolució
    6. La fi del poder. Moisés Naïm
    7. És possible la revolució avui? Discussió Byung-Chul Han i M. Garcés
    8. Canviar el món sense prendre el poder. Holloway
  5. Hard power, soft power i smart power. Joseph Nye
  6. Poder, prosperitat i pobresa segons D.Acemoglu
  7. Poder i postcolonialisme:autors
  8. Poder simbòlic. P.Bourdieu
  9. Poder i canvi de paradigma: societat postindustrial, postcapitalista i postdemocràtica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en les explicacions teòriques del professorat i en la lectura i la reflexió sobre els materials que es recomanen a classe, és a dir, llibres, articles i dossiers concrets.

A partir de les classes teòriques, i amb l’anàlisi d’aquests materials i de diferents aspectes de l’actualitat política, es fan pràctiques, tallers, debats o treballs, en funció del desenvolupament del curs.

 També es faran tutories personalitzades.

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
En l’avaluació continuada es fan dues activitats avaluables durant el curs sobre algun dels temes del programa. Les activitats tenen un valor del 50 % de l’assignatura (25 % cadascuna).

Al final es fa una prova de síntesi dels temes tractats, que té el valor del 50 % restant. Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi.

Les activitats que no es facin es puntuaran amb un zero.

Reavaluació

La reavaluació en l’avaluació continuada es regeix pels mateixos criteris que l’avaluació única.

L’alumnat amb qualificació de no presentat no pot optar a la reavaluació.

 

Avaluació única

L’alumnat que opti per l’avaluació única ha d’acreditar en una prova final els mateixos coneixements i competències que en el cas de l’avaluació continuada.

La prova  d’avaluació única, que suposa el 100% de la nota final, combina el coneixement teòric amb la possibilitat d’aplicar les categories analítiques treballades durant el curs a situacions de fet (comentari de text, cas pràctic o similar).

Els criteris de l’avaluació única s’apliquen també als estudiants de la convocatòria de final de carrera.

Reavaluació

La reavaluació es regeix pels mateixos criteris que l’avaluació única. 

L’alumnat amb qualificació de no presentat no pot optar a la reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

No hi ha un manual de l’assignatura El professorat orientarà al llarg de les exposicions teòriques quines són les lectures obligades o recomanades i es penjaran els articles al campus virtual que després es treballaran a classe.