Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Gestió Pública

Codi de l'assignatura: 362545

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Xavier Torrens Llambrich

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

15

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

5

 

-  Exercicis pràctics

Presencial i no presencial

 

40

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

40

 

 

Recomanacions

 

Haver superat les assignatures següents: Ciència de l’Administració, Polítiques Públiques I i Polítiques Públiques II.


Altres recomanacions

Coneixement de l’anglès, com a mínim pel que fa a la comprensió lectora.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Conèixer els sistemes d'organització, planificació i gestió dels recursos humans en les administracions públiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir coneixements sobre les diferències substantives entre l’Administració pública tradicional i la nova gestió pública.

 

— Conèixer les eines i tècniques derivades de la metodologia de l’anàlisi de les polítiques públiques i de la gestió estratègica.

 

— Conèixer, amb casos pràctics, la metodologia de les cinc estratègies, els procediments i les eines de la nova gestió pública.

 

— Conèixer, amb exemples i simulació de casos, la creació de valor en el sector públic.

 

— Treballar amb ètica pública i amb perspectiva de gènere.

 

Referits a habilitats, destreses

— Valorar i augmentar l’hàbit de lectura com a eina imprescindible d’aprenentatge.

 

— Tenir una bona comprensió lectora i capacitat d’anàlisi i d’interpretació crítica de textos científics.

 

— Pensar estratègicament i emprar la creativitat per implementar solucions innovadores en la gestió pública.

 

— Estar capacitat per fer el disseny d’una política pública específica, i saber fer estudis de cas.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Participar activament a classe amb capacitat per a la reflexió, l’anàlisi i l’argumentació.

 

— Practicar la responsabilitat individual per a la lectura, l’estudi i la discussió, i saber defensar les idees pròpies.

 

— Treballar en equip i amb perspectiva de gènere.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La gestió pública com a disciplina professional orientada al disseny

1.1. Creació de valor públic

1.2. El sector públic i els altres sectors econòmics

1.3. Modalitats de l’estat del benestar i mecanismes d’intervenció pública

1.4. L’Administració pública tradicional: model weberià d’administració o perspectiva burocràtica

1.5. Gestió pública amb impacte social

2. Estratègies de la gestió pública amb impacte social

2.1. Les 5 estratègies de la gestió pública amb impacte social

2.2. Estratègia de la coordinació. Estudis de cas

2.3. Estratègia de la capacitació. Estudis de cas

2.4. Estratègia de la ciutadania. Estudis de cas

2.5. Estratègia de la cooperació. Estudis de cas

2.6. Estratègia de la cultura. Estudis de cas

3. Tècniques per dissenyar polítiques públiques

3.1. Les 15 tècniques per dissenyar polítiques públiques

3.2. Tècnica: Fer polítiques

3.3. Tècnica: Fer política

3.4. Tècnica: Fer avaluació

3.5. Tècnica: Capacitació pública

3.6. Tècnica: Capacitació ciutadana

3.7. Tècnica: Capacitació comunitària

3.8. Tècnica: Decisió amb transparència

3.9. Tècnica: Decisió amb participació

3.10. Tècnica: Decisió amb garanties

3.11. Tècnica: Gestió col·laborativa

3.12. Tècnica: Gestió comparativa

3.13. Tècnica: Gestió resolutiva

3.14. Tècnica: Canvi d’hàbits

3.15. Tècnica: Canvi d’experiències

3.16. Tècnica: Canvi de marcs

4. Eines per dissenyar polítiques públiques

4.1. Les 80 eines per dissenyar polítiques públiques

4.2. Estudis de cas

5. Polítiques públiques sectorials: drets socials, igualtat de gènere, participació, educació i medi ambient

5.1. Política de drets socials

5.2. Política inclusiva amb perspectiva de gènere

5.3. Política de participació

5.4. Política d’educació

5.5. Política de medi ambient i sostenibilitat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En aquesta assignatura s’aprèn d’acord amb les orientacions pedagògiques de l’espai europeu d’educació superior, que estableixen per a l’alumnat una sèrie d’hores de treball presencial, de treball dirigit, d’aprenentatge autònom i d’avaluació.

Per assolir els objectius de l’assignatura, s’empren diverses fonts d’aprenentatge: lectura de llibres i d’articles de revistes científiques, elaboració del treball de recerca, anàlisi crítica de textos, discussió de lectures, participació activa a classe, i participació en conferències, seminaris, cursos, exposicions, pel·lícules i altres actes culturals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
La nota final de l’assignatura és el resultat de ponderar els aspectes següents:

1. Les dues activitats avaluables obligatòries, que representen el 50 % de la nota. Les activitats avaluen continguts sobre els estudis de cas i la lectura d’un dels llibres metodològics de l’assignatura.

  • Una prova és un examen parcial (20 %), amb estudis de cas que incloguin les estratègies, les tècniques i les eines treballades a classe fins al dia de l’examen.
  • L’altra prova, que val un 30 %, és un treball d’equip o individual de 18 estudis de cas, estructurats així: 3 casos de plans estratègics, 3 casos de l’estratègia de la coordinació, 3 casos de l’estratègia de la capacitació, 3 casos de l’estratègia de la ciutadania, 3 casos de l’estratègia de la cooperació, i 3 casos de l’estratègia de la cultura. Tots els casos pràctics han d’estar elaborats a partir de casos reals de gestió pública ocorreguts entre gener i desembre de 2021. L’alumnat pot sol·licitar fer tutories del treball.


2. La prova de síntesi, que representa l’altre 50 % de la nota final, consisteix en la resolució d’estudis de cas fent l’explicació i l’aplicació de les 5 estratègies, les 15 tècniques i les 80 eines per dissenyar polítiques públiques. 

Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de síntesi és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici del curs.

Si els estudiants no han presentat cap activitat avaluable ni han fet la prova de síntesi reben la qualificació final de no presentat (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que han obtingut un 0 en les activitats que no han presentat.

Si ho considera oportú, el professorat pot tenir en compte fins a un 10 % de la nota final per a una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant, per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Aquell exercici d’avaluació que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria o prova de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de tota l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi o procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

 

Avaluació única

L’avaluació única es fa al final del semestre, però cal tenir present que durant tot el semestre, des del començament, s’ha d’estudiar i anar adquirint els coneixements, les competències, les habilitats i les destreses que es requereixen per a l’assignatura.

El 100 % de la nota de l’avaluació única prové de la prova de síntesi i de la presentació d’altres activitats avaluables, que s’han de lliurar en el moment que s’entrega l’examen de la prova de síntesi.

1. La prova de síntesi val un 70 % de la nota final i consisteix en la resolució d’estudis de cas fent l’explicació i l’aplicació de les 5 estratègies, les 15 tècniques (procediments) i les 80 eines per dissenyar polítiques públiques. 

2. L’altra activitat avaluable val un 30 % i consisteix en un treball individual de 18 estudis de cas, estructurats així: 3 casos de plans estratègics, 3 casos de l’estratègia de la coordinació, 3 casos de l’estratègia de la capacitació, 3 casos de l’estratègia de la ciutadania, 3 casos de l’estratègia de la cooperació, i 3 casos de l’estratègia de la cultura. Tots els casos pràctics s’han d’elaborar a partir de casos reals de gestió pública ocorreguts entre gener i desembre de 2021. En cap cas, però, aquestes activitats han de ser un requisit per poder presentar-se a la prova de síntesi de l’avaluació única.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de l’avaluació única és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici del curs.

L’alumnat pot sol·licitar mitjançant un correu electrònic al professorat fer tutories del treball.

Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única omplint un formulari disponible a la web de la Facultat en els terminis que marqui la Comissió Acadèmica.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Aquell exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi de qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de tota l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

Convocatòria de final de carrera

La modalitat d’examen de final de carrera és igual que el de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARCELAY, M. Public Management as a Design-Oriented Professional Discipline. Northampton. 2019.

BOZEMAN, B. La gestión pública : su situación actual. México : FCE, 1998.   Enllaç

BRUGUÉ, Q.; SUBIRATS, J. Lecturas de gestión pública. Madrid : Instituto Nacional de Administración Pública, 1997.  Enllaç

FERNÁNDEZ, A.; SISTERNAS, X. Barcelona: gobierno y gestión de la ciudad. Madrid : Díaz de Santos, 1999.

GORE, A. Crear una administración pública que funcione mejor y cueste menos. Vitoria-Gasteiz : 1994.

MOORE, M.H. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona : Paidós, 1998.   Enllaç

OSBORNE, D.; GAEBLER, T. La reinvención del gobierno. Barcelona : Paidós, 1994.

OSBORNE, D.; PLASTRIK, P. La reducción de la burocracia. Barcelona : Paidós, 1998.   Enllaç

OSBORNE, D.; PLASTRIK, P. Herramientas para transformar el gobierno. Barcelona : Paidós, 2003.   Enllaç

PARRADO, S. El análisis de la gestión pública. Valencia : Tirant lo Blanch, 2015.

PONT, J. La innovación en la gestión pública. Madrid : Catarata, 2017. 

SANCHO, D. Gestión de servicios públicos : estrategias de marketing y calidad. Madrid : Tecnos, 1999.   Enllaç

TORRENS, X. "Estrategias, técnicas y herramientas de Gestión pública", dins CAMINAL, M. i TORRENS, X. Manual de ciencia política. Madrid : Tecnos, 2021.

TORRENS, X. Diseñar políticas públicas. Madrid: Tecnos, 2022.