Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Anàlisi del Discurs

Codi de l'assignatura: 362547

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Pau Canaleta Heras

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

— No s’ha establert cap prerequisit per cursar aquesta assignatura. 
— Atès el model d’avaluació, l’assistència a classe i la participació en les activitats que s’hi duguin a terme és indispensable per superar l’assignatura.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Disposar de recursos metodològics (documental, estadística, informàtica, etc.) que possibilitin l'anàlisi i la reflexió politològica i saber fer treballs de recerca, informes i avaluacions d'índole aplicada.

   -

Saber utilitzar mètodes quantitatius i qualitatius, i tenir una perspectiva pluridisciplinària, segons el que convingui en el problema plantejat (recerca, estudi, presa de decisions polítiques o de gestió, etc.)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Reconèixer la importància de la relació entre l’acció política i l’acció discursiva dels actors polítics, identificar-ne diferents models comunicatius i la importància del capital simbòlic en els processos de legitimació de l’esfera pública.

— Distingir les diferents aproximacions a l’anàlisi del discurs.

— Comprendre que l’activitat política és un procés comunicacional amb diferents elements en interacció.

— Identificar el discurs polític com una dimensió central de la política.

— Comprendre la construcció del discurs segons el seu context històric.

 

Referits a habilitats, destreses

— Disposar de recursos que possibilitin l’anàlisi i la reflexió politològica, i saber elaborar treballs de recerca, informes i avaluacions d’índole aplicada.

— Fomentar l’anàlisi crítica propositiva sobre el discurs polític i la relació que té amb la democràcia en l’actualitat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Aproximacions a l’estudi del discurs des de la ciència política

1.1. Actors polítics i l’elaboració del discurs polític

1.2. Introducció a la comunicació política

1.3. Comunicació electoral, comunicació de govern

1.4. Comunicació i discurs

1.5. La construcció del discurs polític

2. El discurs polític

2.1. La construcció del discurs polític

2.2. Discurs polític intern i discurs polític extern

2.3. Tipus: intervenció parlamentària, entrevista, míting, debat

3. La persuasió

3.1.  El concepte de persuasió

3.2. Els tres elements de la persuasió política: ethos, logos i pathos

3.3. Recursos retòrics freqüents

3.4. La metàfora política

3.5. Estratègies específiques de redacció del discurs

4. La comunicació electoral

4.1.  El discurs i la comunicació electoral

4.2. La personalització de la política. Infoentreteniment

4.3. Elaboració del missatge, imatge de candidat i partit, programa electoral

4.4. Tàctiques de persuasió i de campanya negativa

4.5. Anàlisi i regulació de campanyes

5. La comunicació de les institucions públiques

5.1. El discurs i la comunicació de les institucions públiques

5.2. Tècniques i infraestructures

5.3. Les funcions i regulació de la publicitat institucional

5.4. Anàlisi de campanyes

6. La comunicació de les organitzacions socials

6.1. El discurs i la comunicació de les organitzacions socials

6.2. Tècniques i infraestructures

6.3. Anàlisi de campanyes

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’aprenentatge de l’assignatura està en consonància amb les orientacions pedagògiques de l’espai europeu d’educació superior (EEES) i d’acord amb les pautes didàctiques dels crèdits europeus ECTS (European Credit Transfer System), en què l’alumnat té hores de treball presencial, hores de treball dirigides, hores d’aprenentatge autònom i hores d’avaluació.

Les sessions presencials tenen un contingut essencialment teòric però amb referències constants a casos que emmarquin o exemplifiquin les explicacions teòriques corresponents i que hi integrin el vessant pràctic i instrumental.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

Es pretén que les classes siguin plenament participatives, ja que s’hi discuteixen qüestions imprescindibles per poder dur a terme els exercicis avaluables amb èxit. Per tant, són un element substancial de valoració i superació de l’assignatura.

L’avaluació continuada consta d’una activitat avaluable, que compta un 50 % de la nota final, i d’una prova de síntesi, que compta el 50 % restant de la nota final. El professorat pot destinar fins a un 10 % de la qualificació final a valorar altres evidències d’aprenentatge.

Per aprovar l’avaluació continuada cal haver presentat l’activitat avaluable i haver obtingut una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi.

Reavaluació

Una qualificació final de suspens dona dret a la reavaluació. La data de la prova és la fixada pel Consell d’Estudis. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

Quedn exclosos de la reavaluació els alumnes amb una qualificació final inicial de no presentat.

 

Avaluació única

L’alumnat que opti per l’avaluació única ha de fer una prova, final i única, que compta el 100 % de la nota final. Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única emplenant un formulari disponible al web de la Facultat i segons el procediment i els terminis establerts. La data de la prova és la fixada pel Consell d’Estudis.

Reavaluació

Una qualificació final de suspens dona dret a fer una altra prova de síntesi. La data de la prova és la fixada pel Consell d’Estudis. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

S’exclouen de la reavaluació els alumnes amb una qualificació final de no presentat.

Amb caràcter general, i tant en l’avaluació continuada com en l’única, i d’acord amb la normativa acadèmica vigent:

Qualsevol exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del  contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i final. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

Es recomana tenir present la normativa acadèmica vigent.

Convocatòria de final de carrera

La convocatòria de final de carrera segueix els mateixos criteris que l’avaluació única.