Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Electoral i Parlamentari

Codi de l'assignatura: 362552

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Vintro Castells

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i les seves institucions en el vessant comparat i en el cas espanyol.

   -

Conèixer les explicacions teòriques i empíriques sobre el comportament polític dels ciutadans i dels grups organitzats (partits d'interès, etc.) i les diferents escoles i mètodes implicats en la recerca politològica.

   -

Capacitat per identificar la perspectiva de gènere en l’estudi del procediment electoral i del procediment parlamentari.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer la singularitat del dret electoral espanyol (eleccions generals i autonòmiques) pel que fa a l’origen de les normes en què es basa, els destinataris i els òrgans encarregats d’aplicar-les.
— Conèixer la regulació del procediment i el sistema electoral com a element essencial en un sistema democràtic per garantir la participació i la representació dels ciutadans en els òrgans parlamentaris.
— Conèixer la regulació dels procediments i instruments necessaris per a l’exercici de les diverses funcions parlamentàries: legislativa, de control, d’impuls i electiva.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar les diverses tècniques del dret electoral i del dret parlamentari, i aplicar-les en la resolució de casos pràctics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El dret electoral

1.1. El dret electoral: concepte i naturalesa. Les fonts del dret electoral: Constitució, estatuts d’autonomia, la reserva de llei orgànica, la llei autonòmica, les resolucions dels òrgans de l’Administració electoral

2. El dret de sufragi

2.1. El dret de sufragi actiu. El dret de sufragi passiu

3. L’Administració electoral

3.1. Les juntes electorals: composició i funcions. Les meses i seccions electorals. L’Oficina del Cens Electoral. El cens electoral: formació i règim jurídic

4. El procediment electoral

4.1. La convocatòria d’eleccions. Presentació i proclamació de candidats. Campanya electoral. Enquestes electorals. Votació i escrutini. La proclamació d’electes. El finançament de les eleccions

4.2. Candidatures electorals i la paritat entre dones i homes

5. El sistema electoral

5.1. El nombre de parlamentaris. La circumscripció. El tipus de llista. La fórmula. La barrera

6. El control del procediment electoral

6.1. El recurs contra la proclamació de candidats i el recurs contenciós electoral sobre proclamació d’electes: procediment i òrgans jurisdiccionals competents. Els delictes i les infraccions electorals. El control de les despeses electorals: el Tribunal de Comptes i les sindicatures de comptes autonòmiques

7. Democràcia parlamentària i dret parlamentari

7.1. Configuració de l’autonomia parlamentària i del sistema parlamentari a la Constitució espanyola i als estatuts d’autonomia de Catalunya. El dret parlamentari: concepte i naturalesa. Les fonts del dret parlamentari: la Constitució; els estatuts d’autonomia; la llei; el Reglament parlamentari; les normes interpretatives i supletòries dels òrgans rectors de les cambres; els precedents, les convencions, els usos i els costums parlamentaris. El pressupost parlamentari. L’estatut del personal i el règim interior de les cambres. Els actes parlamentaris: tipologia, control intern i control jurisdiccional

8. Estatut dels parlamentaris

8.1. El jurament o promesa i l’adquisició de la condició plena de parlamentari. Les incompatibilitats. Les prerrogatives parlamentàries: la inviolabilitat, la immunitat i l’aforament. Els drets i els deures dels parlamentaris

9. L’organització i el funcionament de les cambres

9.1. Estructura bicameral: el Congrés dels Diputats i el Senat. Estructura unicameral: els parlaments autonòmics. Els grups parlamentaris. Els òrgans rectors de les cambres: Presidència, Mesa, Junta de Portaveus. Els òrgans de decisió política: comissions, Ple, Diputació Permanent

9.2. La legislatura. La constitució de les cambres. Els períodes de sessions. Les sessions ordinàries i extraordinàries. Els debats. El quòrum. Les votacions: sistemes i majories. L’ordre i la disciplina al Parlament. La dissolució i la caducitat del treball parlamentari

10. Les funcions parlamentàries (I): la creació i el control del Govern

10.1. La investidura. Els instruments de control-sanció: la moció de censura i la qüestió de confiança. Els instruments de control-inspecció: les interpel·lacions, les preguntes, les sol·licituds d’informació, les compareixences, els debats generals, les comissions d’investigació

11. Les funcions parlamentàries (II): l’impuls polític, la funció electiva i les relacions amb altres institucions

11.1. L’impuls de l’acció política i de govern: mocions, proposicions no de llei, resolucions i comissions d’estudi. L’elecció de membres d’institucions i organismes públics. Les relacions amb altres òrgans constitucionals i estatutaris

12. Les funcions parlamentàries (III): la funció legislativa

12.1. El procediment legislatiu: concepte. La iniciativa legislativa. Les esmenes. Fases del procediment legislatiu. Procediments legislatius especials. Sanció, promulgació i publicació de les lleis

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura té un caràcter teoricopràctic, que combina les explicacions teòriques del professor amb el plantejament i la discussió amb els alumnes de casos pràctics. Per a l’elaboració d’aquests casos pràctics es faciliten materials normatius, doctrinals i jurisprudencials. En el cas del sistema d’avaluació continuada, l’assistència a classe és altament recomanable.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Grups ordinaris
 

Avaluació continuada 

El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada (AC), que, d’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, es fa en una sola convocatòria d’avaluació, a banda dels supòsits de dret a reavaluació establerts en aquest pla docent. L’avaluació continuada s’articula de la manera següent:

— L’elaboració i el lliurament al professorat, dins del termini establert, de les activitats no avaluables que, si escau, es programin durant el curs. Les activitats no avaluables poden consistir en casos pràctics.


— Dues activitats avaluables. Les activitats avaluables es fan presencialment a classe i tenen una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica combina preguntes de respostes llargues i curtes (no de tipus test) que segueixen el temari de l’assignatura i les explicacions de classe. La part pràctica consisteix en la resolució d’un cas pràctic amb el concurs necessari de textos normatius que ha de portar l’alumnat d’acord amb les indicacions de la programació del curs. Cadascuna de les activitats avaluables té el mateix valor i conjuntament representen el 50 % de la nota final.

— La prova de síntesi final. Aquesta prova és de caràcter teoricopràctic i té com a objecte tot el temari de l’assignatura. Consisteix en la resolució d’un cas pràctic i en la resposta a les preguntes teòriques relacionades amb el supòsit pràctic plantejat. La prova es fa amb el concurs necessari de textos normatius que ha de portar l’alumnat d’acord amb les indicacions de la programació del curs. La prova de síntesi representa el 50 % de la nota final.

Tenen la consideració de no presentat els alumnes que no duguin a terme cap de les activitats avaluables o que no facin la prova de síntesi. Els alumnes d’avaluació continuada que no facin una de les dues activitats tenen un zero com a qualificació de l’activitat no feta.

Tant la prova de síntesi com el conjunt d’activitats permeten al professor avaluar l’adquisició dels coneixements teòrics o conceptuals de la matèria i, en un vessant pràctic, la capacitat de resoldre les activitats aplicades a aquesta matèria.

No es pot aprovar l’assignatura si no s’obté una valoració positiva en la prova de síntesi.

Els programes de cada docent indiquen, si escau, altres elements diferents de les activitats i de la prova de síntesi que es puguin tenir en compte a l’hora de determinar la nota final de l’assignatura com, entre d’altres, l’assistència, la puntualitat, l’actitud i la participació a les classes, d’una banda, i la preparació i l’elaboració d’activitats no avaluables, de l’altra. 

 

Avaluació única

D’acord amb les Directrius academicodocents de la Facultat, hi ha una sola convocatòria d’avaluació única (AU), a banda del dret a reavaluació establert en aquest pla docent. 

Els estudiants que optin per l’AU n’han de formalitzar expressament la sol·licitud per mitjà d’un formulari electrònic o d’un imprès en paper, en el termini que fixi la Comissió Acadèmica i amb els requisits establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència. Tal com disposa la normativa vigent, l’incompliment del termini o de les formalitats establertes per inscriure’s en aquesta modalitat d’avaluació comporta incloure l’estudiant en el règim d’AC. 

L’avaluació única consisteix en una prova final sobre tot el temari de l’assignatura que té una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica consisteix en preguntes que segueixen els epígrafs del temari. La part pràctica és la resolució d’un cas amb el concurs necessari de textos normatius que ha de portar l’alumnat d’acord amb les indicacions de la programació del curs.  

 

Criteri comú

Els exercicis d’avaluació, de qualsevol modalitat, que no compleixin els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixeran la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presentin, amb una nota màxima de 4.

 

Reavaluació

— No tenen dret a reavaluació els alumnes que tinguin la qualificació de no presentat. 
— Tenen dret a reavaluació els alumnes d’AC que tinguin una nota final de suspens. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, si no és que el professor decideix millorar aquesta nota a partir d’altres evidències d’aprenentatge.
— Tenen dret a reavaluació els alumnes d’AU que hagin obtingut una nota final de suspens. La nota obtinguda en la reavaluació serà la nota definitiva. 
— Les proves de reavaluació d’avaluació continuada i d’avaluació única tenen el mateix format, respectivament, que les corresponents a les proves finals descrites anteriorment.

Convocatòria de final de carrera

L’avaluació de l’examen de final de carrera és en els mateixos termes que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALONSO DE ANTONIO, J.A.; ALONSO DE ANTONIO, A.L. Derecho parlamentario. Barcelona : Bosch, 2000.   Enllaç

ALONSO DE ANTONIO, J.A.; ALONSO DE ANTONIO, A.L. Introducción al derecho parlamentario. Madrid : Dykinson, 2002.

Enllaç al CCUC  Enllaç

ARAGÓN, M. Temas básicos de derecho constitucional. Vols. I i II. Madrid : Civitas, 2011.  Enllaç

ARCE, A. El Parlamento en los tribunales. Cizur Menor : Thomson Aranzadi, 2004.  Enllaç

ARNALDO, E.; DELGADO IRRIBAREN, M. Código electoral. Madrid : El consultor de los ayuntamientos, 2011.

Enllaç al CCUC  Enllaç

BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. (coords.). Dret públic de Catalunya. Barcelona : Atelier, 2011.   Enllaç

CAZORLA PRIETO, L.M. El Congreso de los Diputados : su significación actual. Pamplona : Aranzadi, 1999.   Enllaç

CID, B. (dir). El Parlamento ante los tribunales. Cizur Menor : Thomson Reuters - Aranzadi, 2015.  Enllaç

GARCÍA SORIANO, M.V. Elementos de derecho electoral. Valencia : Tirant lo Blanch, 2010.   Enllaç

GUERRERO, E. El Parlamento. Madrid : Síntesis, 2004.  Enllaç

MARTÍNEZ ELIPE, L. Introducción al derecho parlamentario : conexiones históricas y político-jurídico-parlamentarias. Pamplona : Aranzadi, 1999.   Enllaç

PÉREZ-MONEO, M., GARROTE, M., PANO, E. Derecho Electoral Español. Porto: Editorial Juruá, 2019.

SANTAOLALLA, F. Derecho parlamentario español. Madrid : Dykinson, 2018.  Enllaç

SANTOLAYA, P. Procedimiento y garantías electorales. Cizur Menor (Navarra) : Civitas, 2013.  Enllaç

SARMIENTO, X.A. (coord.) Manual de actuación del parlamentario. Madrid : El Derecho, 2012.  Enllaç

Legislació

Reglament del Congrés dels Diputats, de 1982   Enllaç

Reglament del Parlament de Catalunya, de 2005   Enllaç

Llei Orgànica 2/1979, del Tribunal Constitucional  Enllaç

Constitució Espanyola de 1978   Enllaç

Reglament del Senat, de 1982   Enllaç

Llei 13/2008 de la Presidència de la Generalitat i del Govern  Enllaç

Estatut d’Autonomia de Catalunya, de 2006  Enllaç

Pàgina web

www.aelpa.org. Pàgina de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments Autonòmics. Proporciona accés a textos legals (EA, reglaments parlamentaris autonòmics, algunes resolucions parlamentàries), àmplia bibliografia i una llista molt completa d’enllaços (a tots els parlaments autonòmics i internacionals, i a organitzacions parlamentàries, entre d’altres)

www.senado.es. Pàgina oficial del Senat

www.parlament.cat. Pàgina oficial del Parlament de Catalunya

www.congreso.es. Pàgina oficial del Congrés dels Diputats