Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Partits i Sistemes de Partits

Codi de l'assignatura: 362556

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Carlos Gomez Ribas

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge autònom

20

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aprendre a analitzar el paper dels principals actors de la vida política de les poliarquies, els partits, i dels grups d’interès organitzats característics de les societats complexes.

— Adquirir una àmplia informació i criteris d’anàlisi per entendre les característiques i les funcions d’aquestes organitzacions.

— Estudiar les dimensions jurídica, financera, organitzativa i institucional dels partits polítics, els sistemes de partits i les relacions que tenen amb l’electorat i els grups d’interès. 

— Estudiar els principals partits dels països occidentals més rellevants.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Conceptes bàsics. Procés històric. Teories sobre partits. Funcions dels partits

2. Els partits i el sistema jurídic. Les fases de la juridificació. La constitucionalització dels partits. Legislació i control jurisdiccional

3. Les finances. Finançament públic i privat: límits i controls. Ingressos i despeses. El cost de les campanyes electorals

4. Les tipologies. El criteri organitzatiu: partits de quadres i partits de masses. El criteri electoral: el model del «catch-all party» i el partit electoral-professional. El criteri sistèmic: la teoria del «cartel-party» i els partits antisistema. El criteri ideològic: les famílies de partits

5. L’organització interna. Organització territorial i sectorial. Democràcia i oligarquització. Lideratge i coalició dominant. Problemes de la democràcia interna dels partits

6. Les institucions i els partits. El sistema electoral i les seves conseqüències. L’estructura de l’estat i les seves repercussions. Els efectes del parlamentarisme i del presidencialisme

7. Els sistemes de partits. Criteris de classificació. El criteri quantitatiu i el grau de fragmentació. El criteri qualitatiu i el grau de polarització. Anàlisi de sistemes de partits

8. Els grups parlamentaris. Concepte jurídic i realitat política. El grup parlamentari en l’estructura interna dels partits. El grup parlamentari i els parlamentaris individuals

9. L’acció. La formació de govern. Governs de minoria i governs de coalició. L’orientació partidista de les polítiques públiques. Administració, partits i grups d’interès

10. Els partits i els sistemes de partits dels Estats Units d’Amèrica i de la Unió Europea

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada consta d’una prova teoricopràctica, a partir d’unes lectures prèvies, que té un pes del 60 % de la nota final; i d’una prova final de síntesi sobre tot el temari, que té un pes del 40 % de la nota final.

El professor pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permetrà millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada (Directrius academicodocents per als graus de la Facultat de Dret, art. 9).

Reavaluació

En l’avaluació continuada els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens poden tornar a fer la prova de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, tot i que s’hi pot tenir en compte el que disposa el punt 9 de les Directrius academicodocents per als graus de la Facultat de Dret .

S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

Convocatòria de final de carrera

L’examen de final de carrera serà similar al de la prova d’avaluació única.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen final teòric, sobre tot el programa de l’assignatura, per als alumnes que hagin sol·licitat aquesta modalitat d’avaluació.

Reavaluació

S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

Els estudiants que hagin suspès en règim d’avaluació única podran optar a la reavaluació només si prèviament han estat avaluats, i en queden exclosos els casos de no presentat.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).