Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Acció Col·lectiva i Grups d'Interès

Codi de l'assignatura: 362557

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Laura Chaques Bonafont

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 3

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

(Classes teòriques a càrrec del professorat per discutir els diferents aspectes que preveu la teoria de l’acció col·lectiva i els grups d’interès )

 

-  Teoria

Presencial

 

18

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

20

(Tutories en grup per ajudar l’alumnat a definir clarament els objectius del treball de recerca sobre un grup d’interès i la metodologia basada en una entrevista en profunditat)

Aprenentatge autònom

25

(L’alumnat ha de fer les lectures obligatòries per discutir-les a classe i treballar en el desenvolupament del treball de recerca final)

 

 

Recomanacions

 

La comprensió de l’anglès en un nivell bàsic de lectura.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i les seves institucions en el vessant comparat i en el cas espanyol.

   -

Conèixer les explicacions teòriques i empíriques sobre el comportament polític dels ciutadans i dels grups organitzats (partits d'interès, etc.) i les diferents escoles i mètodes implicats en la recerca politològica.

(:Conèixer les explicacions teòriques i empíriques sobre el comportament polític dels ciutadans a través de l¿acció col·lectiva i dels diferents grups que en són part (grups d¿interès, moviments socials etc) i les diferents escoles i mètodes implicats en la recerca politològica
   
)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Estudiar i analitzar el paper dels grups d’interès en les democràcies avançades des d’una perspectiva tant teòrica com pràctica.

— Adquirir coneixements sobre l’estudi dels grups d’interès i l’acció col·lectiva, especialment del cas d’Espanya i els dels sistemes de govern multinivell com la Unió Europea.

— Saber analitzar les principals teories referents als grups d’interès, des de Mancur Olson al pluralisme reformat.

— Saber analitzar les principals aportacions de la teoria dels moviments socials a l’anàlisi de l’acció col·lectiva, en base a autors com ara Charles Tilly i Sindney Tarrow.

— Prendre consciència de la rellevància dels canvis que s’estan produint en les últimes dècades i de l’impacte de les noves tecnologies i les xarxes socials en les estratègies de mobilització i en l’organització de l’acció col·lectiva i dels moviments socials.

 

Referits a habilitats, destreses

— Valorar i incrementar l’hàbit de lectura com a eina imprescindible d’aprenentatge.

Enfortir la comprensió lectora i tenir capacitat d’anàlisi i d’interpretació crítica de textos científics.

Saber buscar informació i seleccionar-la com a pas previ per desenvolupar la capacitat de recerca.

Adquirir habilitats per elaborar i redactar informes per escrit, així com sintetitzar idees i conceptes.

Expressar públicament arguments i explicacions amb tarannà crític.

Practicar un conjunt de metodologies, tècniques i models propis de l’anàlisi de les polítiques públiques.

Aplicar l’anàlisi de les polítiques públiques a estudis de cas.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Participar activament a classe.

— Defensar les idees pròpies.

— Treballar en equip.

— Pensar críticament en relació amb la desigualtat social, en particular sobre temes de gènere i sostenibilitat mediambiental.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Grups d’interès i democràcia

*  En aquesta secció s’analitzen les característiques de les organitzacions d’interès, les similituds i les diferències amb altres actors del sistema polític, les funcions que desenvolupen en les democràcies avançades, i els factors que n’expliquen la creació i l’estabilitat en el temps. També s’hi estudien les teories sobre els grups d’interès des de la perspectiva pluralista, a la teoria de Mancur Olson sobre la lògica de l’acció col·lectiva, el neopluralisme i el pluralisme reformat. A partir d’aquestes teories, es fa una reflexió crítica sobre el paper dels grups d’interès en les democràcies avançades.

2. Participació dels grups d’interès en el procés polític

*  L’objectiu aquí és analitzar com es regulen els grups d’interès a Espanya en perspectiva comparada. S’analitzen els instruments que s’han desenvolupat per formalitzar la participació dels grups d’interès en el procés d’elaboració de polítiques públiques, posant un èmfasi especial en el cas d’Espanya i les comunitats autònomes, i la Unió Europea. S’analitzen les característiques del registre de grups d’interès de Catalunya, i altres instruments com la publicació de les agendes dels representants polítics, entre d’altres instruments. 

3. Moviments socials

*  En aquesta secció s’analitzen què són els moviments socials, què els diferencia d’altres actors del sistema polític, com s’han transformat en els últims anys, quines són les estratègies de mobilització i quins factors determinen la seva capacitat d’influència en la política. S’analitzen aquestes qüestions a partir d’estudis de cas

4. Moviments socials, globalització i noves tecnologies

*  Internet i les xarxes socials transformen les pautes de mobilització dels grups d’interès. El debat s’estructura entre dos visions oposades. Per a alguns, les xarxes socials són un mecanisme que facilita l’acció col·lectiva i la mobilització ciutadana, fet que pot contribuir a garantir una representació ciutadana més plural i oberta. Per a d’altres, les xarxes socials poden significar l’eliminació dels grups d’interès com a actor polític. En aquesta secció s’analitza aquest debat sobre l’impacte d’internet i les xarxes social en l’acció col·lectiva, des d’una perspectiva teòrica i a partir de l’estudi de casos.  

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En aquesta assignatura es treballa segons les noves orientacions pedagògiques de l’espai europeu d’educació superior (EEES) i d’acord amb les pautes didàctiques dels crèdits europeus (ECTS, European Credit Transfer System), en què l’estudiant té hores de treball presencial, hores de treball dirigides, hores d’aprenentatge autònom i hores d’avaluació. El pla docent disposa d’una ampliació i d’una major concreció dels continguts en el programa de l’assignatura de cada docent.

Per assolir els objectius de l’assignatura s’empra una pluralitat de fonts d’aprenentatge: la lectura de llibres i articles de revistes científiques, l’elaboració de treballs (individuals i en grup), l’anàlisi crítica de textos, la presentació escrita i oral de comentaris de text, la discussió de lectures, la participació activa a classe, el cinefòrum, i la recomanació de participació en actes, com ara conferències, cursos de formació, exposicions, pel·lícules i altres activitats culturals i d’estudi.

També es poden utilitzar altres metodologies per a les classes no presencials: publicació d’apunts i presentacions en el Campus Virtual; classes per videoconferència (sincròniques o asincròniques); presentacions en PowerPoint amb gravació, o sense, d’àudio o de vídeo; publicació de vídeos externs no enregistrats pel professorat; treballs en grup per seguir els temes; fòrums per a dubtes i seguiment de la matèria, etc.

Com a canals de comunicació i tutorització amb l’alumnat, es poden utilitzar comunicacions de caràcter virtual (fòrums, xats, correu, etc.), comunicacions presencials o una combinació de les dues. La tutoria presencial haurà de ser concertada amb el professorat dins de l’horari d’atenció fixat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

Hi ha una sola convocatòria des del curs 2012-2013, i tots els estudiants estan, per defecte, en règim d’avaluació continuada, excepte aquells que sol·licitin formalment el d’avaluació única.

Per als estudiants que segueixen el sistema d’avaluació continuada, la nota final de l’assignatura és el resultat dels barems següents:

— Examen final (del temari i de lectures de llibres): 50 % de la nota final. L’avaluació final té en compte el nivell d’expressió escrita i oral i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges.

— Activitats avaluables, que en total sumen el 40 % de la nota final. Les activitats avaluables poden ser presentacions orals o exàmens parcials.

— Participació a classe: 10 % de la nota final.

Per aprovar l’avaluació continuada s’ha obtenir una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi o final i s’ha d’haver participat en les proves d’avaluació parcials. 

Si l’estudiant no ha presentat cap activitat avaluable ni ha fet la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat. Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut un 0 en les activitats que no ha presentat.

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès poden optar a la reavaluació, que és una prova de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, tot i que el professor pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

El professor pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior (Protocol academicodocent dels graus de la Facultat de Dret, art. 8).

Conseqüències de la còpia o plagi

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb 0) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici.

El professor ha d’informar el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents. Una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

Totes les qualificacions s’han de fer públiques com a màxim 15 dies naturals després d’haver fet o lliurat les proves.

 

Avaluació única

Hi ha una sola convocatòria des del curs 2012-2013.

Tots els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única de les assignatures si ho sol·liciten dins del termini establert, que és d’un mes i mig a partir de l’inici del quadrimestre corresponent.

És obligatori emplenar un formulari disponible al web de la Facultat dins del termini per fer la sol·licitud.

Els estudiants que segueixin l’avaluació única han de concertar una primera tutoria amb el docent durant les dues primeres setmanes de classe.

L’avaluació única pot consistir en una prova o en la presentació de treballs, i ha de permetre acreditar l’assoliment dels objectius declarats de l’assignatura de la mateixa manera que en l’avaluació continuada, però de manera global en una sola prova o treball.

En la prova final, i si escau en els treballs escrits, es té en compte el nivell d’expressió (escrita i oral) i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges.

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació. La nota obtinguda és la nota definitiva.

La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti.

Conseqüències de la còpia o plagi

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, o la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb 0) en l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, ja que desvirtua l’autoria de l’exercici.

El professor ha d’informar el cap d’estudis dels casos de còpia, plagi i procediments fraudulents. Una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

Totes les qualificacions s’han de fer públiques com a màxim 15 dies naturals després d’haver fet o lliurat les proves.

Convocatòria de final de carrera

L’avaluació de final de carrera pot consistir en una prova o en la presentació de treballs, i ha de permetre acreditar l’assoliment dels objectius declarats de l’assignatura de manera global en una sola prova o treball.

En la prova final, i si escau en els treballs escrits, es té en compte el nivell d’expressió (escrita i oral) i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges.

Totes les qualificacions s’han de fer públiques com a màxim 15 dies naturals després d’haver fet o lliurat les proves.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

HIRSCHMAN, A.O. Exit, voice, and loyalty. Cambridge (Mass.) : Harvard University Press, 1970.   Enllaç

Edició en castellà  Enllaç

KECK, M.E.; SIKKINK, K. Activists beyond borders : advocacy networks in international politics. Ithaca : Cornell University Press, 1998.  Enllaç

MCADAM, D.; MCCARTHY, J.D; ZALD, M.N. Movimientos sociales : perspectivas comparadas. Madrid : Istmo, 1999.   Enllaç

OLSON, M. The Logic of Collective Action. Cambridge (Mass.) : Harvard University Press, 1971.   Enllaç


Edició en castellà  Enllaç

OSTROM, E. Governing the Commons : the Evolution of Institutions for Collective Action. Cambridge : Cambridge University Press, 1990.   Enllaç

PUTNAM, R. El declive del capital social. Barcelona : Galaxia Guttemberg : Círculo de Lectores, 2003.   Enllaç

TARROW, S.G. El poder en movimiento : los movimientos sociales, la acción colectiva y la política. Madrid : Alianza, 2004.   Enllaç

CULPEPPER, P.D. Quiet politics and business power : corporate control in Europe and Japan. Cambridge : Cambridge University Press, 2011.

BAUMGARTNER, F.R. ET AL. Lobbying and policy change : who wins, who loses, and why. Chicago : Chicago University Press, 2009.  Enllaç

CHAQUÉS-BONAFONT, Laura. 2004. Redes de Políticas Públicas, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas

MOLINS, J.; MUÑOZ, L.; MEDINA, I. Los grupos de interés en España : la influencia de los lobbies en la política española. Madrid : Tecnos, 2016.

DÜR, A. and MATEO, G., 2016. Insiders versus outsiders: Interest group politics in multilevel Europe. Oxford University Press.

RAJ Chari, John HOGAN, Gary MURPHY and Michele CREPAZ (2019) Regulating lobbying, Manchester: Manchester University Press

W. Lance Bennett y Alexandra Segerberg (2013) The logic of Connective Action, Cambridge: Cambridge University Press