Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Planificació Normativa

Codi de l'assignatura: 362560

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Irene Araguas Galcera

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

(En les activitats presencials es respectarà la divisió dels subgrups que corresponguin, d’acord amb els aforaments i les mesures de seguretat que es determinin.)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Assignatures amb continguts que cal tenir especialment en compte:

— Introducció al Dret Públic
— Ciència de l’Administració
— Dret Administratiu I

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer la metodologia de l'anàlisi de les polítiques públiques i les fases del procés d'elaboració d'aquestes polítiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir les eines conceptuals i metodològiques per comprendre la problemàtica relacionada amb la producció normativa i l’eficàcia de les normes.

— Conèixer les pautes per entendre adequadament les mesures per aconseguir una regulació millor, i els aspectes subjacents als plantejaments.

— Destacar i saber reconèixer la diversitat d’aspectes i instruments implicats en la millora de la qualitat normativa en el context de la intervenció juridicopública i de les polítiques públiques.

— Entendre com ha evolucionat l’acció dels poders públics en aquest àmbit, des de les mesures de tècnica normativa fins a la millora de la qualitat de la regulació.

— Aprendre a identificar, analitzar i interpretar críticament la informació i la documentació relacionada amb aquest àmbit.

— Entendre la importància de la perspectiva de gènere en la producció de disposicions generals, i la importància d’analitzar la normativa, la jurisprudència i els instruments d’aquest àmbit amb aquesta perspectiva.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La producció normativa de l’Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals

1.1. Classes de lleis, disposicions generals amb rang de llei; els tractats internacionals

1.2. La potestat reglamentària

2. Directrius de tècnica normativa

2.1. Els principis de bona regulació i directrius de tècnica normativa

2.2. Planificació normativa i avaluació ex ante

3. L’aplicació de les normes

*  Principis d’aplicació de les normes; modificació i revisió de les normes; l’avaluació «ex post»

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs implica el seguiment de les sessions expositives generals, la lectura de la bibliografia recomanada, l’estudi, la reflexió i l’exposició escrita i oral dels temes treballats, i dur a terme altres activitats d’acord amb els sistemes d’avaluació establerts.

La primera part del curs, bàsicament es basa en les explicacions corresponents per a la introducció als temes i per a la familiarització amb els problemes essencials de l’assignatura, amb el suport d’algun text complementari que es comenta a classe. En aquestes sessions expositives generals s’estableix el marc general de cada tema i se n’apunten els aspectes estructurals. També s’hi destaquen i s’hi debaten les qüestions problemàtiques que plantegi la matèria i se n’analitza la possible evolució.

En general, la intervenció del professor en aquest tipus de sessions té per objecte l’exposició dels continguts més importants i els comentaris i les respostes a partir de les consultes que plantegin els estudiants.

Per a l’estudi dels aspectes concrets, amb caràcter general, se n’indiquen les fonts i els materials oportuns.

En qualsevol cas, l’exposició del professor s’ha de completar amb l’estudi de la matèria amb els materials de referència. El professor també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a aquestes sessions amb una sèrie de nocions comunes i adients per tal d’iniciar el plantejament de cada tema.
 
La segona part del curs, amb les sessions introductòries corresponents, es pot basar principalment en el plantejament, el seguiment i la preparació de casos, activitats o lectures. Aquestes activitats poden centrar l’atenció prioritàriament en algun o en alguns dels punts dels continguts esmentats d’acord amb les especificitats de cada cas.

La dinàmica d’aquest tipus de sessions exigeix que l’estudiant hagi fet una lectura prèvia d’una sèrie de materials, així com la consulta de materials complementaris i l’estudi i la reflexió sobre les qüestions plantejades. Aquesta preparació prèvia l’ha de situar en condicions d’assistir a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió. En el decurs d’aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions problemàtiques que es vagin plantejant. En alguns casos es recomana de manera especial el treball en equip previ a la sessió per tal d’afavorir la màxima participació i l’aportació prèvia d’idees.

El professor anuncia amb l’antelació necessària les qüestions concretes que es plantejaran a les sessions i els materials requerits per al bon desenvolupament d’aquestes sessions.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

En l’avaluació continuada la qualificació final resulta de la suma de les puntuacions següents:

— Un 70 % del total correspon a la qualificació obtinguda en les activitats d’avaluació continuada dutes a terme durant al curs.

Al llarg del curs hi ha dues o tres activitats avaluables.

Les dues o tres activitats —amb una puntuació concreta que es determina a cada grup de l’assignatura— es poden centrar en diverses fases, amb un mateix fil conductor, d’una recerca de materials i d’exposicions orals i escrites sobre casos o problemàtiques prèviament definits i delimitats, dedicats a examinar des de diverses perspectives possibles la temàtica de l’assignatura. Les fases concretes d’aquests treballs de recerca són: identificació i selecció dels materials necessaris per a la resolució del problema plantejat; exposició de l’enfocament adoptat i les hipòtesis plantejades, i exposició final de conclusions després de l’estudi complet dels materials. En aquest cas, si no es duu a terme alguna de les dues primeres activitats en els terminis que s’estableixin, es determinen els mecanismes possibles per garantir que es pugui valorar adequadament la fase definitiva del treball.

Es poden proposar altres tipus d’activitats avaluables alternatives, i amb una organització diferent, a cada grup de l’assignatura.

En aquestes activitats, així com en les sessions d’activitats o de treball, es valora específicament:

— La lectura efectiva dels materials obligatoris.
— La capacitat de defensar, de manera argumentada, la posició pròpia a la qual ha arribat l’estudiant després de l’estudi i la reflexió corresponent.
— La capacitat de plantejar qüestions i d’obrir nous problemes rellevants i pertinents.
— La capacitat de replantejar o matisar la posició inicial davant dels arguments esgrimits pel professor i també per altres companys.
— La resposta a la demanda de formulació de possibles discrepàncies en la fase de preparació de l’activitat.
— La capacitat de dur a terme intervencions orals de manera coherent i de transmetre les idees principals i, també, de construir de manera endreçada els treballs escrits, amb atenció especial a la distinció entre la fase d’identificació de les fonts, del desenvolupament del tema i de la fase de conclusions.

— Un 30 % del total correspon a la prova de síntesi, que té dues parts (50 % cadascuna):

  • El desenvolupament d’un tema en què es valora especialment, a més de la identificació correcta i el desenvolupament suficient de les idees i dels continguts que es demanen, la capacitat de relacionar conceptes i d’exposar-los de manera ordenada, coherent i sistemàtica. Es posa especial atenció a la manera de redactar i de presentar el tema.
  • La segona part consisteix en dues preguntes de resposta curta, que poden tenir un caràcter més teòric (concepte, definicions, categories, etc.) o bé un vessant més pràctic (contestar preguntes a partir d’un text).


El professor pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior (Protocol academicodocent dels graus de la Facultat de Dret, art. 8).

Reavaluació

La reavaluació consisteix en una prova com la que s’acaba de descriure a l’apartat de la prova de síntesi.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Avaluació única

En l’avaluació única la qualificació final resulta de la suma de les puntuacions següents:

— El 20 % correspon a un treball basat en el comentari de materials, que es comuniquen a principi de curs, i que s’ha de lliurar en les dates que també s’indiquen a començament de curs.

— El 80 % correspon a un examen final que consta de dues parts (50 % cadascuna):

  • El desenvolupament d’un tema, en què es valora especialment, a més de la identificació correcta i el desenvolupament suficient de les idees i dels continguts que es demanen, la capacitat de relacionar conceptes i d’exposar-los de manera ordenada, coherent i sistemàtica. També es valora especialment la redacció i la presentació del tema.
  • La resolució d’un cas pràctic.


Reavaluació

La reavaluació consisteix en un examen com el que s’acaba de descriure.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Convocatòria de final de carrera

La prova de la convocatòria de final de carrera consta de dues preguntes teòriques, en què s’ha de desenvolupar la resposta.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GARCÍA-ESCUDERO MÁRQUEZ, P. Manual de técnica legislativa. Navarra: Civitas-Thomson Reuters, 2011

PONCE SOLÉ, J. Negociación de normas y lobbies. Navarra: Aranzadi-Thomson Reuters, 2015.

ARAGUÀS GALCERÀ, I. La transparencia en el ejercicio de la potestad reglamentaria. Barcelona: Atelier, 2016.

CARBONNIER, J. Derecho flexible : para una sociología no rigurosa del derecho. Madrid : Tecnos, cop. 1974.  Enllaç

GARCÍA DE ENTERRÍA, E. Justicia y seguridad jurídica en un mundo de leyes desbocadas. Madrid : Civitas, 1999.  Enllaç

GRETEL. La forma de las leyes : 10 estudios de técnica legislativa. Barcelona : Bosch, 1986.  Enllaç

HABERMAS, J. Facticidad y validez : sobre el derecho y el estado democrático de derecho en términos de teoría del discurso. Madrid : Trotta, 2005.  Enllaç

MONTORO, M.J. La evaluación de las normas : racionalidad y eficiencia. Barcelona : Atelier, cop. 2001.  Enllaç

SILVA, J.M. La expansión del derecho penal : aspectos de la política criminal en las sociedades postindustriales. Montevideo : B de F, 2006.  Enllaç

ZAGREBELSKY, G. El derecho dúctil : ley, derechos, justicia. Madrid : Trotta, 2008.  Enllaç

BETANCOR, A. Mejorar la regulación : una guía de razones y de medios. Barcelona [etc.] : Marcial Pons [etc.], 2009.

Enllaç al CCUC  Enllaç

Norma

COMISSIÓ EUROPEA. Comunicación Normativa inteligente en la Unión Europea. Bruselas, 2010.

Enllaç al text.  Enllaç

Guia de bones pràctiques per a l’elaboració i la revisió de normativa amb incidència en l’activitat econòmica = [Guía de buenas prácticas para la elaboración y la revisión de normativa con incidencia en la actividad económica]. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2010.  Enllaç

Regulatory reform in Spain. Paris : Organisation for Economic Co-operation and Development, cop. 2000.

Enllaç al CCUC  Enllaç

OCDE: Better regulation in Europe : Spain, 2010. [Paris] : OECD, cop. 2010.

Enllaç al CCUC  Enllaç

Capítol

PONCE, J.; SÁNCHEZ, A. "La evaluación de la calidad normativa", dins GARDE, J.A. (coord.). La agencia estatal de evaluación de la calidad de los servicios y de las políticas públicas : reflexiones y propuesta de creación : informe comisión expertos. Madrid : Instituto Nacional de Administración Pública, 2005.  Enllaç

Revista

Revista española de la función consultiva, núm. 11, 2009.   Enllaç

Article

BASSOLS, M. "El control de la elaboración de los reglamentos: nuevas perspectivas desde la técnica normativa y de la evaluación de la simplificación y calidad de las normas", dins Revista aragonesa de administración pública, núm. 33, 2008.   Enllaç

PONCE, J. "La calidad en el desarrollo de la discrecionalidad reglamentaria: teorías sobre la regulación y adopción de buenas decisiones normativas por los gobiernos y las administraciones", dins Revista de administración pública, núm. 162, 2003.   Enllaç