Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Construcció d'Indicadors Polítics, Socials i Econòmics

Codi de l'assignatura: 362564

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Javier Vazquez Grenno

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Saber utilitzar mètodes quantitatius i qualitatius, i tenir una perspectiva pluridisciplinària, segons el que convingui en el problema plantejat (recerca, estudi, presa de decisions polítiques o de gestió, etc.)

   -

Conèixer la metodologia de l'anàlisi de les polítiques públiques i les fases del procés d'elaboració d'aquestes polítiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir els coneixements necessaris per analitzar i comprendre els principals indicadors polítics, socials i econòmics.

— Estudiar les característiques essencials que tot indicador hauria de complir i les implicacions derivades de cadascuna d’aquestes característiques. 

— Saber analitzar els indicadors concrets de l’àmbit polític, econòmic i social.

Aquests objectius impliquen:

— Conèixer les propietats més rellevants dels indicadors.
— Conèixer els principals indicadors polítics, socials i econòmics.
— Saber interpretar els diferents indicadors.

— Saber on trobar les dades dels diferents indicadors.
— Ser capaç de construir un indicador en funció dels objectius que es pretenen assolir.
— Saber analitzar els efectes de les polítiques públiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Indicadors: aspectes generals

1.1. Què és un indicador?

1.2. Tipologia dels indicadors

1.3. Principals propietats i criteris per a la construcció d’indicadors

1.4. Objectiu dels indicadors

1.5. Fonts de dades disponibles

2. Indicadors polítics

2.1. Indicadors polítics a partir d’enquestes d’opinió

2.2. Indicadors de participació democràtica

2.3. Indicadors d’estabilitat política i violència

3. Indicadors socials

3.1. Indicadors de desigualtat

3.2. Indicadors de pobresa

3.3. Indicadors de desenvolupament humà

4. Indicadors econòmics

4.1. Indicadors econòmics: conceptes previs

4.2. Indicadors de preus

4.3. Indicadors de producció

4.4. Indicadors de mercat de treball

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es treballa mitjançant tres tipus d’activitats d’aprenentatge:

 1. Activitats presencials. Aquest apartat inclou les classes tradicionals i les activitats dirigides que es duen a terme a classe. En concret:
— Exposició del professorat dels continguts de l’assignatura, amb l’objectiu de proporcionar als alumnes els instruments essencials d’anàlisi.
— Elaboració d’exercicis i activitats pràctiques que facilitin la comprensió de la teoria i l’aplicació pràctica d’aquesta.
 
 2. Activitats tutoritzades no presencials. Es tracta d’activitats en grup o individuals que permeten complementar i aprofundir en els aspectes treballats a classe.
 
 3. Aprenentatge autònom. Es tracta de l’estudi que duu a terme l’alumnat mitjançant la consulta de la bibliografia de l’assignatura i les possibles activitats o material que proporciona el professorat. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Seguint la normativa vigent a la UB, s’aplica per defecte el règim d’avaluació continuada.

La nota final de l’avaluació continuada es calcula a partir de la mitjana entre la nota obtinguda a les pràctiques i als exercicis duts a terme durant el curs (50 % de la nota final) i la nota obtinguda a la prova final, que consisteix en un examen de tipus tradicional (50 % de la nota final).

Pel que fa a les pràctiques, exercicis i presentacions avaluables que s’han de dur a terme durant el curs, es fan dues pràctiques (o exercicis, presentacions) avaluables, que s’anuncien a l’inici del curs i se n’especifiquen els dies de lliurament i el contingut, de manera que els alumnes es puguin planificar les tasques encarregades. Cada pràctica (o exercici) es valora amb un 25 % de la nota final i representa conjuntament el 50 % de la nota final.

Respecte de la prova final, es tracta d’un examen tradicional sobre el contingut global de l’assignatura. La prova consta de tres grups de preguntes, de les quals se n’han d’escollir dues. La nota de la prova final representa el 50 % de la nota total. La nota en aquesta prova final ha de ser com mínim de 5 per fer mitjana amb la nota de l’avaluació continuada i tenir la possibilitat d’aprovar l’assignatura.

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà  la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb nota màxima de 4).

Reavaluació

Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden optar a la reavaluació, que consisteix en una nova prova de síntesi amb la mateixa estructura i contingut que la prova prevista per a la modalitat d’avaluació única. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, si no és que el professor decideix millorar aquesta nota tenint-hi en compte altres evidències d’aprenentatge

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà  la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb nota màxima de 4).

 

Avaluació única

En l’avaluació única, per superar l’assignatura els alumnes han d’obtenir una qualificació mínima d’aprovat en la prova corresponent a la convocatòria oficial, que té lloc en la data que fixa prèviament el Consell d’Estudis de l’ensenyament. Aquesta prova consta de tres preguntes sense possibilitat d’escollir.

Aquell exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Reavaluació

La normativa vigent preveu la possibilitat de reavaluació en l’assignatura. Per poder optar-hi cal haver estat avaluat prèviament. Això significa que els alumnes no presentats a la primera avaluació no poden optar a la reavaluació. La nota obtinguda en la reavaluació és la nota definitiva.

Aquell exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Convocatòria de final de carrera

La prova d’avaluació de final de carrera consisteix en un examen tradicional sobre el contingut global de l’assignatura. La prova consta de tres grups de preguntes. La nota de la prova final representa el 100 % de la nota final.