Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Economia i Estat del Benestar

Codi de l'assignatura: 362565

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jorge Calero Martinez

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoria

Presencial

 

2

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

28

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Per superar l’assignatura és altament recomanable haver cursat l’assignatura Hisenda Pública.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aprofundir en l’estudi de l’economia pública aplicant-hi els instruments d’anàlisi i els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura Hisenda Pública.

 


— Estudiar l’origen, l’evolució històrica i les tipologies de l’estat del benestar.

 


— Analitzar els problemes i els motius de les crisis de l’estat del benestar.

 

— Aplicar la perspectiva de gènere per conèixer les diferències de gènere en la participació a l’estat del benestar.

 

Referits a habilitats, destreses


— Fomentar la capacitat d’anàlisi, comprensió i estructuració dels temes.

 


— Desenvolupar el sentit crític i la capacitat per construir arguments rigorosos.

 


— Interpretar indicadors politicoeconòmics, gràfics i estadístiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’estat del benestar: aspectes generals

1.1. L’estat del benestar: fonaments i funcions

1.2. El desenvolupament real dels estats del benestar

1.3. Descripció dels estats del benestar actuals mitjançant l’anàlisi de la despesa social

2. Crisi de l’estat del benestar

2.1. Crisi de l’estat del benestar I. Crisis econòmiques, crisi fiscal i crisi de l’estat del benestar

2.2. Crisi de l’estat del benestar II. Altres factors

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en el treball continuat dels estudiants, que utilitza dos elements:

1. Sessions presencials, en què s’expliquen els principals conceptes teòrics de cada tema. El professorat indica en cada lliçó les lectures que considera imprescindibles, necessàries, recomanables i complementàries. A més, informa sobre el material penjat al Campus Virtual que pot ser útil o d’interès per a l’alumnat. Aplicant la perspectiva de gènere, es farà especial èmfasi, en les explicacions, a les diferències de gènere en la utilització de les prestacions de l’estat del benestar.

2. Un exercici escrit amb l’objectiu de facilitar la comprensió de la matèria i estimular el treball continuat i progressiu dels estudiants.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació de l’assignatura en la modalitat d’avaluació continuada consta de dos elements:

1. L’avaluació d’un exercici, que representa el 50 % del total de l’avaluació.

2. La prova de síntesi, que representa el 50 % del total de l’avaluació.

Per obtenir una qualificació favorable d’avaluació continuada és imprescindible fer l’exercici i fer la prova de síntesi. Per aprovar l’assignatura s’ha d’aprovar la prova de síntesi.

Reavaluació

Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden optar a la reavaluació, que és una nova prova de síntesi amb la mateixa estructura i contingut que la prova prevista per a la modalitat d’avaluació única. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, si no és que el professor decideix millorar aquesta nota tenint-hi en compte altres evidències d’aprenentatge.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

El professor pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior (Protocol academicodocent dels graus de la Facultat de Dret, art. 8).

 

Avaluació única

Com a norma general l’avaluació és continuada, però els alumnes tenen dret a avaluació única sempre que ho sol·licitin mitjançant l’aplicació de la Facultat de Dret i en els terminis establerts per la Facultat.

Els alumnes que optin per l’avaluació única han de fer una prova final que permeti acreditar que han assolit els objectius (coneixements i habilitats) de l’assignatura.

Reavaluació

Els estudiants que hagin obtingut una qualificació de suspens en règim d’avaluació única poden optar a reavaluació de la prova d’avaluació única. La nota obtinguda en la reavaluació és la nota definitiva.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Convocatòria de final de carrera

L’examen de final de carrera consta de quatre preguntes sobre els continguts de l’assignatura.