Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements A l’hora d’exposar els objectius generals que es pretenen assolir en l’assignatura, cal tenir en compte que es poden dividir en dos grans grups: els més pròpiament conceptuals o teòrics i els que pretenen desenvolupar capacitats (habilitats i actituds), amb les quals molt sovint es va més enllà dels límits de la mateixa assignatura. Així doncs, els objectius generals que es proposa aquesta assignatura són: Pel que fa als continguts teòrics: — Observar l’evolució dels conceptes i del significat del treball, de les professions i de la divisió del treball en les societats contemporànies, posant especial èmfasi a la perspectiva de gènere. — Avaluar les causes i les conseqüències de la transformació dels mercats laborals. — Estudiar el marc de les relacions laborals a partir de les característiques i estratègies dels agents socials.   Pel que fa al desenvolupament d’actituds, valors i normes: — Aproximar-se amb una perspectiva plural i crítica al món laboral.   Referits a habilitats, destreses Pel que fa al desenvolupament d’habilitats i destreses: — Treballar l’autoaprenentatge en l’estudi de l’assignatura. — Seleccionar, utilitzar, elaborar i avaluar informació relacionada amb la matèria. — Desenvolupar les habilitats tècniques necessàries per estudiar la realitat laboral i professional.

 

 

Blocs temàtics

 

1. PART I. L’ESTUDI SOCIOLÒGIC DEL TREBALL I DEL MERCAT LABORAL

*  1. Introducció conceptual a l’estudi del mercat de treball i la seva organització social

2. Valoració social de les principals teories sobre el mercat de treball

3. Evolució dels mercats laborals i eines metodològiques per estudiar-los empíricament

2. PART II. LA DIMENSIÓ COL·LECTIVA DE LES RELACIONS LABORALS

*  4. Concepte i  perspectives d’anàlisi de les relacions laborals

5. Dinàmiques bàsiques de la relació laboral: conflictivitat i negociació col·lectiva

6. Principals actors col·lectius de les relacions laborals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura té un caràcter teoricopràctic, la qual cosa obliga a adoptar una estratègia que combini activitats i recursos que possibilitin l’assoliment dels objectius d’aprenentatge referits a aspectes teòrics i de desenvolupament d’habilitats. A les sessions a l’aula es combinen classes expositives, en les quals el docent proporciona els continguts bàsics referits al tema tractat, que es poden complementar amb lectures recomanades pel docent i d’altres més pràctiques, que poden requerir l’ús de materials diversos (articles de premsa, materials audiovisuals, etc.).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Partint del fet que a la Universitat de Barcelona i «com a norma general, l’avaluació és continuada» (art. 4.3 de la Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges), es respecta el dret de l’estudiant a acollir-se lliurement a l’avaluació única. L’exercici d’aquest dret no comporta cap «discriminació respecte a l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pugui obtenir» (art. 6.3). En cas que motius no previstos a l’inici de curs afectin el sistema d’avaluació previst en aquest pla docent, se n’informarà els estudiants dels grups afectats el primer dia de classe i a través del Campus Virtual. L’avaluació continuada inclou una part teòrica i una de pràctica. La part teòrica consta d’un examen tipus test que té un valor del 50 % sobre la nota final. Aquesta prova de síntesi es duu a terme en la data que fixi el Consell d’estudis. Per aprovar l’assignatura s’ha d’obtenir una nota mitjana de 4 en aquesta part teòrica. La part pràctica inclou dos tipus de proves d’avaluació. La primera consisteix en la identificació i aplicació pràctica a situacions concretes de continguts treballats a classe a partir de les pautes proporcionades pel professor. S’ha de lliurar la darrera setmana de classe, i en cap cas s’admetrà la possibilitat de lliurar-lo amb posterioritat. El valor d’aquesta prova és del 30 % de la nota final. La segona prova pràctica avalua, a més a més dels anteriors, els continguts més actitudinals a partir de la participació en els fòrums de debat creats al Campus Virtual de l’assignatura. Es crea un fòrum per a cadascun dels temes en què es divideix el temari de l’assignatura, i és necessari fer almenys una contribució significativa i rellevant en tres fòrums diferents per tal de ser avaluat en aquest apartat. Tot i així, l’alumne pot fer tantes contribucions personals com vulgui als diferents debats oberts als fòrums. La participació en aquesta activitat d’avaluació, el valor de la qual és d’un 20 % de la nota final, es fa lliurement al llarg del curs, des del primer dia de classe i fins dos dies després de l’examen de síntesi. Per tant, la valoració del professorat de les dues contribucions seleccionades no es farà fins, almenys, tres dies després del darrer examen del curs. La nota final d’aquesta prova es basa en les qualificacions obtingudes a les dues millors contribucions que l’estudiant hagi fet durant el curs, amb l’única condició que aquestes contribucions han de correspondre a fòrums diferents. El que es té en compte és la qualitat de les intervencions, més que no pas la freqüència o la reiteració, i s’hi valora tant la utilització del vocabulari propi de la matèria com la correcta aplicació dels conceptes i els continguts teòrics propis de l’assignatura a situacions i exemples. Reavaluació Els estudiants que suspenguin l’assignatura en la modalitat d’avaluació continuada tenen dret a fer una nova prova de síntesi de tot el temari de l’assignatura. Es tracta d’un examen tipus test que val el 100 % de la nota final. La nota obtinguda en aquesta prova serà la nota final de l’assignatura.   Avaluació única Per tenir dret a l’avaluació única cal comunicar oficialment la renúncia a l’avaluació continuada mitjançant la «consulta» creada específicament al Campus Virtual de l’assignatura. L’avaluació única inclou dos tipus de proves: Un examen teoricopràctic que consta d’un test amb preguntes tancades, que val un 70 % de la nota final. L’examen és presencial i es duu a terme en la data fixada pel Consell d’Estudis. La segona prova, més pràctica, avalua la participació en els fòrums de debat creats al Campus Virtual de l’assignatura. Es crea un fòrum per a cadascun dels temes en què es divideix el temari de l’assignatura, i és necessari fer almenys una contribució significativa i rellevant en tres fòrums diferents per tal de ser avaluat en aquest apartat. Tot i així, l’alumne pot fer tantes contribucions personals com vulgui als diferents debats oberts als fòrums. La participació en aquesta activitat d’avaluació es fa lliurement al llarg del curs, des del primer dia de classe i fins dos dies després de l’examen. Per tant, la valoració del professor de les dues contribucions seleccionades no es fa fins, almenys, tres dies després de l’examen. La nota d’aquesta prova, que equival al 30 % de la qualificació final de l’assignatura, es basa en les qualificacions obtingudes a les dues millors contribucions que l’alumne hagi fet durant el curs, amb l’única condició de què aquestes han de correspondre a fòrums diferents. El que es té en compte és la qualitat de les intervencions, més que no pas la freqüència o la reiteració, i s’hi valora tant la utilització del vocabulari propi de la matèria com la correcta aplicació dels conceptes i els continguts teòrics propis de l’assignatura a situacions i exemples. Reavaluació Els estudiants acollits a l’avaluació única que no superin l’assignatura en la primera convocatòria tenen dret a la reavaluació, que es fa el dia fixat pel Consell d’Estudis de l’ensenyament. Es tracta d’un examen tipus test que val el 100 % de la nota final. La nota obtinguda en aquesta prova és la nota final de l’assignatura que figurarà a l’expedient.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

aguado, E. Mujeres y hombres frente al desempleo: El caso español en la primera crisis del siglo XXI, València: Tirant Lo Blanch, 2019.

Alós, R. i Lope, A. “El desempleo y sus consecuencias: vulnerabilidad y riesgo de exclusión social”, pàg. 651-662, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Ballesteros, E. et al. (dirs.) Mujeres en mundos de hombres: La segregación ocupacional a través del estudio de casos, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2017.

Baylos, A. ¿Para qué sirve un sindicato?, Madrid: La Catarata, 2012.

Behrens, M. i Traxler, F. Employers’ organisations in Europe, Dublin: European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions, April, 2004. http://www.eurofound.europa.eu/eiro/2003/11/study/tn0311101s.htm

Beneyto, P.J; Nova, P; De la Torre, I. Trabajo y empresa, Valencia: Tirant lo Blanch, 2014.

Benítez, i. i Rosetti, H. Panrico. La vaga més llarga, Barcelona: Edicions del 1979, 2016.

Blyton, P.; Bacon, N.; Fiorito, J. i Heery, E. (eds) The SAGE handbook of industrial relations, London: Sage, 2008.

Broughton, A. i Welz, C. (2013) Impact of crisis on industrial relations, Dublin: European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions, 8 July. http://www.eurofound.europa.eu/observatories/eurwork/comparative-information/impact-of-the-crisis-on-industrial-relations

Castro, C. de i Pedreño, A. “Trabajo y ocupaciones”, pàg. 617-628, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Christiansen, J; Koistinen, P; Kovalainen, A. (eds.) Working Europe: Reshaping European employment systems, London: Routledge, 1999.

CocaColaenLucha. Somos Coca-Cola en lucha: Una autobiografía colectiva, Madrid: La Oveja Roja, 2016.

Comisión europea. Evolución del empleo y de la situación social en Europa 2020, Madrid: Ministerio de Empleo y Seguridad Social, 2020.

Cruz Villalón, J. La negociación colectiva en Europa: Una perspectiva transversal, Madrid: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social, 2019.

Dribbusch, H. i Vandaele, K. «Comparing official strike data in Europe –Dealing with varieties of strike recording». Transfer: European Review of Labour and Research, 22 (3), 2016, pàg. 413-418.

Garcia Femenia, A.M. El asociacionismo empresarial en España: La conformación del sujeto empresarial de las relaciones industriales. Madrid: Instituto de Estudios Económicos, 2001, cap. 2, 10 i 11.

Granovetter, Mark S. Sociedad y economía: Marco de referencia y principios, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2019.

Hidalgo Pérez, M.A. El empleo del futuro: Un análisis del impacto de las nuevas tecnologías en el mercado laboral, Bilbao: Deusto, 2018.

Hochschild, Arlie R. La mercantilización de la vida íntima: apuntes de la casa y el trabajo, Buenos Aires: Katz, 2008.

Hochschild, Arlie R; Machung, Anne. La doble jornada: Familias trabajadoras y la revolución en el hogar, Madrid: Capitán Swing, 2021.

Hyman, R. "Tres hipótesis sobre el futuro de las relaciones laborales en Europa", Revista Internacional del Trabajo, 134 (1), pàg. 5-15, 2015 [Versió anglesa a: “Three scenarios for industrial relations in Europe”, International Labour Review, 154 (1). pàg. 5-14]. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5108876

Ibañez, M. (dir.) Mujeres en mundos de hombres: La segregación ocupacional a través del estudio de casos, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2017.

Jodar, P; Guiu, J. Parados en movimiento. Historias de dignidad, resistencia y esperanza, Barcelona: Icaria, 2018.

Kalleberg, Arne L. Good Jobs, Bad Jobs: The Rise of Polarized and Precarious Employment Systems in the United States, 1970s-2000s. New York: Russell Sage Foundation, 2011.

Magnusson, L. “Trade unions in a changing political context: The case of Sweden”. Transfer: European Review of Labour and Research, 24 (2), 2018, pàg. 137-149.

Martín Artiles, A. i Pérez Amorós, F. “Cambios de las relaciones laborales”, pàg. 684-698, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Mattoni, A. Media practices and protest politics: How precarious workers mobilise, London: Rotledge, 2016.

Miguélez, F. i Molina, O. “Políticas de empleo”, pàg. 672-683, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Muñoz Comet, J. Inmigración y empleo en España: De la expansión a la crisis económica, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2016.

Muñoz, D; Santos Ortega, J.A.; Poveda, M. Trabajo y empleo: Tendencias sociales recientes. València: Tirant lo Blanc, 2018.

Ocde. Perspectivas del empleo 2020: La seguridad de los trabajadores y la crisis de la COVID-19, Madrid: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social, 2021.

Prieto, C. i Pérez de Guzmán, S. “La precarización del empleo en el marco de la norma flexible-empresarial de empleo”, pàg. 629-639, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Pulignano, V; Ortíz, L I De Franceschi, F. «Union responses to precarious workers: Italy and Spain compared». European Journal of Industrial Relations, 22 (1), 2016, pàg. 39-55.

Sanchis, E. Los parados: Cómo viven, qué piensan, por qué no protestan, Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2016.

Szabó, I. «Trade unions and the sovereign power of the state. A comparative analysis of employer offensives in the Danish and Irish public sectors». Transfer: European Review of Labour and Research, 24 (2), 2018, pàg. 163-178.

Torrejón, S. El cambio estructural del empleo en España a lo largo del ciclo económico (1995-2014): Diagnósticos y pronósticos de futuro, Madrid: CSIC, 2019. Disponible en CRAI-UB: https://elibro-net.sire.ub.edu/es/ereader/craiub/120682

Vandaele, K. “Un futuro sombrío: Estudio de la afiliación en Europa desde 2000”, Colección informes de la Fundación Primero de Mayo, 143, 2019, junio [Traducción de: Bleak prospects: mapping trade union membership in Europe since 2000. Brussels, ETUI, 2019]. http://www.1mayo.ccoo.es//0e68135349e052f223712ced986a93e3000001.pdf

Velden, S. et al. (eds.) Strikes around the world, 1968-2005 : case-studies of 15 countries. Amsterdam: Aksant, 2007.

Vosko, L.F. (ed.) Precarious employment: Understanding labour market insecurity in Canada, London: McGill-Queen’s University Press, 2006.

Wilkinson, A.; Wood, G; Deeg, R. (eds.) The Oxford handbook of employment relations: Comparative employment systems, Oxford: Oxford University Press, 2014.