PD:Dret del Treball I

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Dret del Treball I

Codi de l'assignatura: 362577

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Pepa Burriel Rodriguez

Departament: Departament de Dret Privat

crèdits: 6

Programa únic: S

Pàgines web recomandes

Organización Internacional del Trabajo: http://www.ilo.org

Ministerio de Empleo y Economía Social: https://www.mites.gob.es/

Ministerio de Inclusión, Sguridad social y Migraciones: http://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/Conocenos/QuienesSomos/29427

Consejo Económico y Social de España: http://www.ces.es

Eurofound, European Foundation for Improving Living and Working Conditions: https://www.eurofound.europa.eu/

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya: ctesc.gencat.cat

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoricopràctica

Presencial i no presencial

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

— Haver cursat i superat prèviament totes les assignatures de formació bàsica de primer curs del grau de Relacions Laborals, i especialment les següents: Sistema Polític i Dret Constitucional, Introducció al Dret, Història Econòmica i Social, i Organització d’Empreses.

El contingut d’aquestes assignatures permet tenir, d’una banda, uns fonaments i una base jurídica i social del tot necessaris per entendre i assimilar millor el contingut de l’assignatura, especialment en tot allò relacionat amb el contracte de treball i les relacions laborals; i d’altra banda, una visió de conjunt de l’àmbit d’aplicació del dret del treball i de la interrelació de les matèries i disciplines que incideixen en les relacions laborals.

— Utilitzar textos legals, en particular, el Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET) i un manual de dret del treball actualitzat.

Competències que es desenvolupen

-	Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

-	Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals dels treballadors amb atenció especial a la igualtat de gènere, discapacitat i conciliació de la vida familiar i laboral.

-	Conèixer i saber aplicar el règim jurídic de les relacions laborals, sindicals i de seguretat social en la gestió dels treballadors i empleats dels sectors privat i públic.
-	Capacitat per aplicar coneixements específics en l'àmbit de l'assessorament juridicolaboral.

-	Capacitat per recopilar dades rellevants i per interpretar-les (normalment dins de la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de tipus social, científic o ètic.
-	Capacitat per treballar en equip, per col·laborar amb els altres i per contribuir a un projecte comú. Capacitat per col·laborar en equips interdisciplinaris i multiculturals.
-	Conèixer els aspectes més rellevants de la història econòmica, política i social contemporània, i comprendre el caràcter dinàmic i canviant de les relacions laborals.
-	Conèixer i saber gestionar els aspectes bàsics de la intervenció administrativa en l’àmbit de les relacions laborals.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

S’han d’assolir els coneixements bàsics sobre la relació individual de treball i el contracte de treball, que es concreten en els següents:

— Conèixer les principals institucions jurídiques laborals, per tal de poder analitzar el marc laboral normatiu, les darreres tendències jurisprudencials i el tractament que se’n fa per a la negociació col·lectiva.
— Conèixer i comprendre l’evolució històrica del dret del treball per fer front als principals problemes jurídics i socials a què s’enfronta avui dia, especialment en relació amb el contracte de treball.
— Saber reconèixer i distingir quan hi ha una relació laboral respecte d’altres relacions jurídiques.
— Saber definir, distingir i reconèixer la figura de la persona titular de l’empresa i de la persona treballadora, i les diferents classes d’empresaris i casos de pluralitat empresarial i de cessió de treballadors.
— Saber identificar i relacionar les diferents fonts d’aplicació en les relacions laborals.
— Conèixer les diverses vies per a l’ingrés a l’empresa i la intervenció dels serveis d’ocupació i d’altres subjectes.
— Conèixer els elements del contracte de treball, les diverses modalitats de contractes de treball i el règim jurídic, per tal de poder seleccionar el contracte més adient per a cada cas.
— Saber com es determina la prestació, la quantitat i les característiques de la prestació de la persona treballadora.
— Conèixer la configuració i el contingut dels drets i deures dels treballadors.

— Determinar l’abast i la tutela dels drets laborals fonamentals i dels inespecífics, especialment el del dret a la igualtat i no discriminació per raó de gènere.

Referits a habilitats, destreses

— Buscar i seleccionar la informació necessària i les fonts aplicables per a situacions concretes que afecten les facultats empresarials, les condicions de treball, les vicissituds i l’extinció del contracte, per a la qual cosa s’han d’utilitzar eines informàtiques.
— Analitzar, interpretar i aplicar les fonts i els principis del dret del treball a les diferents situacions concretes que es poden produir durant la relació laboral, per tal de resoldre els problemes que se’n derivin.
— Demostrar la capacitat per confeccionar, redactar i emplenar determinats documents necessaris en les relacions laborals (per exemple, un contracte de treball).

Referits a actituds, valors i normes

— Participar en les classes i en les activitats que es duguin a terme, per tal de col·laborar amb el docent i la resta de companys en l’assoliment dels objectius fixats.
— Treballar en equip, sempre que l’activitat ho permeti, tot respectant els companys; i acostumar-se a compartir la feina i les responsabilitats.

Blocs temàtics

1. Concepte, funcions, origen i evolució històrica del dret del treball

1.1. Concepte i funcions del dret del treball

1.2. Origen històric, formació i consolidació del dret del treball

1.3. Origen històric, formació i consolidació del dret del treball a Espanya

1.4. El dret del treball en l’actualitat: línies de tendència

2. Fonts del dret del treball i de la relació laboral i principis d’aplicació

2.1. Les fonts del dret del treball i de la relació laboral

2.1.1. La Constitució espanyola

2.1.2. El dret internacional i comunitari

2.1.3. Les lleis i normes del Govern amb rang de llei

2.1.4. La potestat reglamentària en matèria laboral

2.1.5. Els convenis col·lectius

2.1.6. L’autonomia individual

2.1.7. Els usos i costums laborals

2.1.8. Fonts complementàries: la jurisprudència i els principis generals del dret

2.2. Els principis aplicatius de les fonts del dret del treball i de la relació laboral

3. Administració laboral i jurisdicció social

3.1. L’Administració laboral: aspectes competencials i breu apunt sobre la Inspecció de Treball i la Seguretat Social

3.2. La jurisdicció social: principis bàsics del procés social

4. Àmbit subjectiu del dret del treball. La relació laboral i els seus protagonistes: la persona treballadora i la persona titular de l’empresa

4.1. La persona treballadora

4.1.1. Definició jurídica i delimitació respecte de figures afins

4.1.2. Relacions laborals excloses

4.1.3. Relacions laborals especials

4.1.4. Capacitat i nacionalitat

4.2. La persona titular de l’empresa i l’empresa

4.2.1. Definicions de persona titular de l’empresa, empresa i centre de treball

4.2.2. Grup d’empreses

4.2.3. Empreses de treball temporal

4.2.4. Contracte i subcontracte d’obra i servei, i cessió il·legal de treballadors

5. Mercat de treball, política d’ocupació i contracte de treball

5.1. Definició de mercat de treball i política d’ocupació

5.2. Instruments de la política d’ocupació

5.2.1. Mesures de foment de l’ocupació

5.2.2. Treball de persones estrangeres

5.2.3. Intermediació laboral

5.2.4. Polítiques actives i protecció econòmica de les situacions d’atur

5.3. El contracte de treball

5.3.1. Elements essencials del contracte de treball

5.3.2. Forma i prova del contracte de treball

5.3.3. Validesa i nul·litat del contracte de treball

5.3.4. Període de prova

5.3.5. Modalitats de contracte de treball

5.3.5.1. Contracte comú i contracte per al foment de la contractació indefinida

5.3.5.2. Contractes temporals

a) Contracte per obra o servei determinat

b) Contracte eventual

c) Contracte d’interinitat

5.3.5.3. Contractes formatius

a) Contracte per a la formació i l’aprenentatge

b) Contracte en pràctiques

5.3.5.4. Contracte a temps parcial i contracte fix discontinu

5.3.5.5. Contracte de relleu

6. Determinació de la prestació de treball

6.1. Classificació professional

6.2. Mobilitat funcional

6.3. Ascensos

7. Quantitat i característiques de la prestació de treball

7.1. Els drets i deures de la persona treballadora: aspectes generals

7.2. La diligència deguda

7.3. El deure de no-concurrència i el pacte de no-concurrència postcontractual

7.4. El pacte de plena dedicació

7.5. El pacte de permanència en l’empresa

7.6. El deure de bona fe contractual

7.7. El deure d’obediència

7.8. Els invents de la persona treballadora

Metodologia i activitats formatives

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

La metodologia dels diferents grups es basa en els punts següents:

a) Classes teòriques . El docent fa una explicació presencial de la teoria fonamental o dels punts més difícils al subgrup que correspongui, segons la planificació del docent, i aquesta sessió pot ser gravada (almenys, en veu) perquè el subgrup que no sigui present a l’aula pugui seguir la classe a través de mitjans virtuals.

b) Classes pràctiques i seminaris. Els estudiants han d’analitzar i aplicar els continguts apresos en les sessions teòriques: exercicis de resolució de problemes o casos pràctics que impliquin presa de decisions, debats, simulacions, etc. Les classes pràctiques es faran tant en les hores presencials com en les no presencials, a través de connexió presencial en línia sincrònica o no sincrònica.

c) Activitats dirigides. Els estudiants han de fer activitats amb l’orientació del docent i destinades a l’aplicació dels continguts apresos en les sessions teòriques i pràctiques. Les activitats dirigides es faran tant en les hores presencials com en les no presencials, a través de connexió presencial en línia sincrònica o no sincrònica. Si és possible, es faran visites a jutjats en subgrups.

d) Tutories i fòrums de dubtes. El docent fa el seguiment del treball dels estudiants, i especialment orienta les activitats dirigides i el treball autònom dels estudiants a través dels mitjans virtuals. El docent fixarà unes hores de tutoria a la setmana en què atendrà els estudiants de manera virtual; i si és possible i les mesures sanitàries ho permeten, es podran fer tutories presencials.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada
D’acord amb la normativa reguladora de l’avaluació i de la qualificació dels aprenentatges i del Protocol acadèmic i docent per als graus de la Facultat de Dret, el sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada. Aquest sistema preveu només una convocatòria amb dret a reavaluació.

La nota final es calcula de la manera següent:

a) Dues activitats avaluables, amb un valor cadascuna del 30 % (60 % de la nota final), que poden consistir en preguntes test, resolució de casos pràctics, comentaris de text, etc., vinculats al temari de l’assignatura (cada docent ho determina en el programa durant els primers dies de classe).

b) La prova de síntesi, amb un valor del 40 % de la nota final, que pot consistir en una prova teoricopràctica i/o test (cada docent ho determina en el programa durant els primers dies de classe).

El docent pot tenir en compte l’assistència i la participació activa a classe, i altres evidències de l’aprenentatge, a l’hora de fixar la nota final. També pot tenir en compte la trajectòria de l’estudiant i el lliurament d’activitats voluntàries addicionals, com ara exercicis, proves d’aprenentatge, teòriques o aplicades, etc. Aquesta part discrecional de la nota només pot millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el conjunt d’activitats del règim d’avaluació continuada.

Reavaluació

La prova de reavaluació pot consistir en una prova teoricopràctica i/o test (cada docent ho determina en el programa durant els primers dies de classe).

La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, sens perjudici que el docent pugui tenir-hi en compte una altra mena d’evidències de l’aprenentatge.

Avaluació única

L’estudiant es pot acollir a l’avaluació única en els terminis que marca la Comissió Acadèmica. No es pot seguir l’avaluació única si no se sol·licita expressament. Si no se sol·licita l’avaluació única en el termini fixat, se segueix el règim d’avaluació continuada.

La prova d’avaluació única pot consistir en una prova teoricopràctica i/o test (cada docent ho determina en el programa durant els primers dies de classe).

La qualificació obtinguda a la prova d’avaluació única és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, sens perjudici que el docent pugui tenir-hi en compte una altra mena d’evidències de l’aprenentatge.

Reavaluació

La prova de reavaluació és exactament igual que la prova d’avaluació única.

La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, sens perjudici que el professorat pugui tenir-hi en compte una altra mena d’evidències de l’aprenentatge.

Convocatòria extraordinària de final de carrera

L’alumnat de final de carrera fa el mateix tipus de prova, i amb les mateixes condicions, que el d’avaluació única.

Criteris comuns a les dues modalitats d’avaluació (subjectes a modificació per la normativa de la Facultat si és necessari a causa de la situació sanitària)

1. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament, i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat.

2. Els coneixements de la matèria s’han d’expressar amb un nivell adequat d’expressió oral i escrita. Qualsevol exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

3. La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, i la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de suspens (amb un 0) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CRUZ VILLALÓN, J., Compendio de Derecho del Trabajo, Madrid, ed. Tecnos, darrera edició

GARCIA NINET, J.L. (dir.) , A., et al. Derecho del trabajo, 10ª y 11ª ed., Cizur Menor: Thomson Aranzadi, sempre la més recent

GARCÍA-PERROTE ESCARTÍN, I., Manual de Derecho del Trabajo, Valencia, ed. Tirant lo Blanch, darrera edició

MARTÍNEZ ABASCAL, V.A.; HERRERO MARTÍN, J.B., Curso de Derecho del Trabajo, ed. Tecnos

http://ub.cbuc.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=abascal+curso+trabajo&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=

MARTIN VALVERDE, A., et al. Derecho del trabajo. 21a ed. Madrid: Tecnos, darrera edicio

MERCADER UGUINA, J., (dir.), Lecciones de Derecho del Trabajo, Valencia, ed. Tirant lo Blanch

MONTOYA MELGAR, A. Derecho del trabajo. 33a ed. Madrid: Tecnos, darrera edició

VIDA SORIA, J.; MONEREO PÉREZ, J.L.; MOLINA NAVARRETE, C.: Manual de Derecho del Trabajo, Granada, ed. Comares.

BURRIEL RODRÍGUEZ-DIOSDADO, P., La evolución del convenio colectivo en España, Aranzadi Thomson Reuters, Pamplona, 2011

https://cataleg.ub.edu/record=b2020705~S1*cat