Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Sindical I

Codi de l'assignatura: 362579

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Fernando Barbancho Tovillas

Departament: Departament de Dret Privat

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

44

(Tutoria personal amb l’alumnat)

Aprenentatge autònom

46

(Estudi personal de l’alumnat)

 

 

Recomanacions

 

1. Es recomana haver cursat, i superat, prèviament les assignatures obligatòries de primer curs de l’ensenyament de Relacions Laborals següents:
—Sistema Polític i Dret Constitucional
— Introducció al Dret
— Història Social i Política Contemporània
— Dret del Treball I i Dret del Treball II
— Dret de la Prevenció de Riscos Laborals

El contingut d’aquestes assignatures permet tenir uns fonaments i una base jurídica i social del tot necessaris per entendre i assimilar correctament el contingut de l’assignatura Dret Sindical I, especialment en els aspectes del contracte de treball i les relacions laborals.

2. També es recomana haver cursat l’assignatura Organització d’Empreses de l’ensenyament de Relacions Laborals. El contingut d’aquesta assignatura permet tenir una visió de conjunt de l’àmbit d’aplicació del dret sindical i de la interrelació de les matèries i disciplines que incideixen en les relacions sindicals i laborals.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat per aplicar coneixements específics en l'àmbit de l'assessorament juridicolaboral.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

 — Conèixer l’abast de la llibertat sindical i de les principals institucions jurídiques aplicables als sindicats i als representants dels treballadors, per tal de poder analitzar-ne el marc normatiu, les darreres tendències jurisprudencials i el tractament per a la negociació col·lectiva.

 

— Conèixer i comprendre l’evolució històrica de la llibertat sindical per poder donar resposta als principals problemes jurídics i socials a què s’enfronta el dret sindical avui dia.

 

— Saber reconèixer i distingir els subjectes que tenen dret a la llibertat sindical.

 

— Conèixer el contingut del dret de la llibertat sindical i els diversos mitjans de tutela.

 

— Saber definir què és un sindicat i una associació d’empresaris, i distingir-los d’altres associacions.

 

— Conèixer el règim jurídic aplicable als sindicats i les associacions empresarials i l’abast de les seves responsabilitats.

 

— Conèixer, reconèixer i distingir les diverses modalitats de representació dels treballadors en l’empresa.

 

— Conèixer el procediment electoral per a l’elecció dels representants unitaris dels treballadors.

 

— Saber i conèixer l’acció institucional de determinats sindicats i associacions empresarials

 

Referits a habilitats, destreses

 — Saber buscar i seleccionar la informació necessària i les fonts aplicables en situacions concretes, per a la qual cosa cal utilitzar eines informàtiques.

 

 — Saber analitzar, interpretar i aplicar les diverses fonts aplicables a situacions concretes derivades de la llibertat sindical i de la seva tutela, i de l’activitat dels representants unitaris i sindicals dels treballadors.

 

— Saber emplenar els documents necessaris per a la constitució de sindicats i associacions empresarials, i els del procediment d’elecció dels representants unitaris.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Participar en les classes i en les activitats que es duguin a terme, per tal de col·laborar amb el professorat i la resta de companys en l’assoliment dels objectius fixats.

 

—Treballar en equip, sempre que l’activitat ho permeti, tot respectant els companys, i acostumar-se a compartir la feina i les responsabilitats.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte i formació històrica del dret sindical

1.1. Qüestions generals i introductòries

1.2. Els sindicats a Espanya

2. La llibertat sindical

2.1. Àmbit subjectiu de la llibertat sindical (titulars)

2.2. Àmbit objectiu de la llibertat sindical (contingut)

2.3. Tutela de la llibertat sindical (administrativa i judicial)

3. Sindicats i organitzacions empresarials

3.1. Sindicats

3.2. Associacions empresarials

4. La representació dels treballadors a l’empresa

4.1. La representació unitària

4.2. La representació sindical

5. La perspectiva de gènere i els sindicats, la representació de les persones treballadores i les organitzacions empresarials

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Cada docent concreta en el programa, durant els primers quinze dies del curs, el tipus de metodologia per a l’alumnat d’avaluació continuada i per a l’alumnat d’avaluació única.

Alumnat d’avaluació continuada i única

— Sessions teòriques de classes presencials. Es duen a terme diverses sessions en què es presenten els continguts dels diferents temes del programa. A les classes presencials s’hi explica la teoria general sobre el sistema de les fonts de les relacions sindicals, que l’alumnat ha d’utilitzar durant tot el curs.

— També és possible la programació de conferències, en què una persona experta, diferent de la responsable del grup, exposa públicament un tema de tipus científic o cultural.

Alumnat d’avaluació continuada

— Sessions pràctiques de classes presencials. L’alumnat ha de resoldre els supòsits pràctics dels diferents blocs temàtics. Al llarg del curs es treballen diversos supòsits pràctics d’avaluació. Es poden resoldre a l’aula, individualment o en grup, i també prèviament fora de classe.

— Tipus d’activitats pràctiques: activitats d’aplicació, aprenentatge basat en problemes, resolució de problemes, cerca d’informació, elaboració de projectes, estudi de casos, simulacions, visites, pràctiques d’ordinador, etc.

— Treball personal dirigit. L’aprenentatge de l’alumnat es basa, fonamentalment, en el treball personal que faci a partir de les indicacions del professorat responsable de l’assignatura i dels materials indicats. Es preveu la possibilitat de fer exercicis de tipus individual o col·lectiu.

— Sessions presencials per al seguiment de les activitats dirigides. Es poden fer sessions en què la iniciativa correspon als alumnes, prèviament designats per a cada sessió, els quals han de fer una exposició del treball dut a terme. La resta de l’alumnat, que ha de treballar igualment els materials, pot fer les aportacions que consideri pertinents i formular les preguntes i els dubtes que s’hagi plantejat.

— Tutories presencials. Es fan sessions de treball dirigit o per a l’estudi personal de la matèria. El docent és present a l’aula per atendre els dubtes que es plantegin, de caràcter individual o col·lectiu.

— Textos que l’alumnat ha d’utilitzar: una recopilació legal vigent que contingui, com a mínim, la Constitució espanyola, la Llei orgànica de llibertat sindical i la Llei de l’Estatut dels Treballadors.

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantindran els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada. Els estudiants tenen la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única en les condicions que fixa la UB. Els estudiants que no sol·licitin l’avaluació única dins del termini establert segueixen el règim d’avaluació continuada.

Avaluació continuada

En avaluació continuada es considera evidència avaluadora tota l’activitat formativa de l’estudiant, segons la pauta proposada en la programació del grup i les previsions que es facin sobre la formalització i el retorn amb cada docent.

L’avaluació continuada consta d’una prova de síntesi i d’un seguit d’activitats:

— La prova de síntesi és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria, tant pel que fa als coneixements que cal assolir com pel que fa a les habilitats i actituds que cal desenvolupar. Consisteix en un exercici teòric de tipus test (20 preguntes) sobre tot el programa de l’assignatura. El valor percentual d’aquesta prova és del 50 % de la nota final.

— Les activitats. Els estudiants han de fer obligatòriament dues activitats d’avaluació continuada. La professora o el professor responsable pot proposar més activitats, teòriques o aplicades. La valoració total d’aquestes activitats és del 50 % de la nota final. 

Les activitats poden consistir en treballs escrits, presentacions orals, estudi de casos, dictàmens, etc. També poden consistir en lectures predeterminades, temes que s’han d’estudiar de manera dirigida o autònoma i casos per discutir o resoldre. La programació de cada docent en determina la tipologia i l’avaluació. 

El pla docent general de l’assignatura no exclou la flexibilitat i l’obertura a les noves experiències d’innovació i millora docent dirigides a afavorir un aprenentatge més significatiu. El professorat pot proposar, especialment, una implicació major del l’alumnat com a protagonista i responsable del seu procés de formació, i proposar la coordinació amb altres matèries i assignatures amb les quals es pot fer una docència i una avaluació conjuntes o coordinades amb criteris específics.

Si l’alumne no s’ha presentat a cap activitat avaluable ni a la prova de síntesi consta com a no presentat a l’acta de la Secretaria. Si l’alumne duu a terme alguna activitat avaluable i després no es presenta a la resta, les que no ha dut a terme consten amb un 0 i la qualificació és de suspens. Si l’alumne es presenta a totes les activitats avaluables i en suspèn alguna, pot fer la prova de síntesi.

Per aprovar l’assignatura, s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni.

Un nivell adequat d’expressió oral i escrita, i també de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges, és una habilitat imprescindible en qualsevol graduat universitari, que es té en compte en l’avaluació de les assignatures, d’acord amb el que assenyali el programa d’activitats de cada docent.

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

El professorat pot tenir en compte, a l’hora d’incrementar la qualificació final, l’assistència i la participació activa a classe de l’alumnat, i d’altres activitats no avaluables que dugui a terme.

Reavaluació

Només hi ha una convocatòria. L’estudiant que suspengui l’assignatura pot presentar-se a l’examen de reavaluació, que consisteix en un exercici teòric de tipus test (30 preguntes) sobre tot el programa de l’assignatura. El resultat no fa mitjana amb les proves de l’avaluació continuada.

L’estudiant que no s’hagi presentat a la convocatòria oficial no té dret a reavaluació.

La reavaluació es duu a terme al final del semestre, i la nota que s’hi obtingui és la que figurarà a l’expedient de l’estudiant.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix a fer un examen final general, que es proposa a tot l’alumnat matriculat. L’examen consta d’un test (20 preguntes) i de la resolució d’un cas pràctic. Per tal que el cas pràctic sigui avaluat és condició sine qua non haver aprovat l’examen tipus test. Per superar l’assignatura s’han d’aprovar tant el test com el cas pràctic. En el cas pràctic s’hi tenen en compte l’ortografia i la sintaxi.

Un nivell adequat d’expressió oral i escrita, i també de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges, és una habilitat que es té en compte en l’avaluació de les assignatures, d’acord amb el que assenyali el programa d’activitats de cada docent.

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

Reavaluació

Només hi ha una convocatòria. L’estudiant que suspengui l’assignatura es pot presentar a l’examen de reavaluació, que consisteix en un exercici teòric de tipus test (30 preguntes) sobre tot el programa de l’assignatura. L’estudiant que no s’hagi presentat a la convocatòria oficial no té dret a la reavaluació. La nota de la reavaluació és l’única que figurarà a l’expedient de l’estudiant.

Convocatòria extraordinària de final de carrera

L’examen de la convocatòria extraordinària de final de carrera és de la mateixa tipologia que el de l’avaluació única.