Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Sindical II

Codi de l'assignatura: 362580

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Fernando Barbancho Tovillas

Departament: Departament de Dret Privat

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer i saber aplicar el règim jurídic de les relacions laborals, sindicals i de seguretat social en la gestió dels treballadors i empleats dels sectors privat i públic.

Aconseguir l’obtenció de capacitat d’expressió oral i escrita dels coneixements al nivell propi de l’educació universitària

Afavorir el desenvolupament de la capacitat d’argumentació

Facilitar el desenvolupament de l’aprenentatge autònom de l’estudiant

Aprendre a utilitzar amb correcció els conceptes jurídics bàsics

)

   -

Capacitat per aplicar coneixements específics en l'àmbit de l'assessorament juridicolaboral.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Conèixer el procediment de negociació dels convenis col·lectius i d’altres acords col·lectius.

 


— Conèixer i comprendre els conflictes col·lectius i els mitjans de solució.

 


— Conèixer el contingut i el procediment per a l’exercici del dret de vaga.

 


— Conèixer el règim jurídic aplicable als drets col·lectius dels funcionaris, especialment la negociació col·lectiva.

 


— Conèixer, reconèixer i distingir les diverses modalitats de representació dels funcionaris.

 

— Saber buscar i seleccionar la informació necessària i les fonts aplicables per a situacions concretes utilitzant eines informàtiques.

 


— Saber analitzar, interpretar i aplicar els convenis col·lectius i d’altres acords col·lectius.

 

— Saber emplenar determinats documents, necessaris per a la negociació de convenis col·lectius.

 

— Saber quins mitjans es poden utilitzar per resoldre un conflicte col·lectiu.

 

— Participar en les classes i en les activitats que es duguin a terme, per tal de col·laborar amb el docent i la resta de companys en l’assoliment dels objectius fixats.

 

— Treballar en equip, sempre que l’activitat ho permeti, tot respectant els companys, per acostumar-se a compartir la feina i les responsabilitats.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La negociació col·lectiva

1.1. Els convenis col·lectius (I)

1.1.1. La negociació col·lectiva com a font del dret i la connexió que té amb el principi de llibertat sindical 
1.1.2. Principis constitucionals i conseqüències en matèria de negociació col·lectiva: conceptes i naturalesa dual dels convenis col·lectius; els convenis col·lectius estatutaris i els extraestatutaris 
1.1.3. Els convenis col·lectius extraestatutaris 
1.1.4. Els acords d’empresa

       1.1.5. El conveni col·lectiu estatutari: eficàcia jurídica i eficàcia personal: efectes

1.2. Els convenis col·lectius (II)

1.2.1. Les parts del conveni col·lectiu estatutari 
1.2.2. Les unitats de negociació 
1.2.3. Contingut dels convenis col·lectius estatutaris

1.3. Els convenis col·lectius (III)

 1.3.1. L’elaboració del conveni col·lectiu 

1.3.2. Iniciativa per negociar 

1.3.3. L’acord de les parts. Forma escrita 

1.3.4. La ruptura de les negociacions. Les possibles mediacions 

1.3.5. Conclusió del conveni. Tràmits administratius posteriors a l’aprovació del conveni col·lectiu

1.3.6. La impugnació del conveni col·lectiu. Tipologia i efectes

1.3.7. Vigència i successió de convenis

1.3.8. Eficàcia i concurrència de convenis

1.4. Els convenis col·lectius (IV)

1.4.1. L’adhesió als convenis col·lectius 
1.4.2. L’extensió dels convenis col·lectius

1.5. La negociació col·lectiva en la Funció Pública. Aspectes diferencials

2. Els conflictes col·lectius

2.1. Els conflictes col·lectius de treball i els mitjans de solució

 2.1.1. El conflicte col·lectiu laboral 
 2.1.2. Mitjans de solució

2.1.3. El procediment del conflicte col·lectiu 

2.1.4. Acord sobre la solució extrajudicial de conflictes 

2.1.5. Mitjans de solució extrajudicial a les comunitats autònomes 

2.2. La vaga

 2.2.1. Problemàtica general. Concepte. Models normatius. Tipologia

2.2.2. La vaga en el Dret Espanyol

2.2.3. La titularitat del dret de vaga

2.2.4. Les motivacions de la vaga. Vagues legals, abusives i il·legals

2.2.5. El procediment de la vaga

2.2.6. Els serveis de seguretat i manteniment durant la vaga

2.2.7. La vaga en els serveis essencials de la comunitat 

2.2.8. La finalització de la vaga 

2.2.9. Efectes de la vaga. Laborals i de Seguretat Social. Vaga legal i vaga il·legal. Vaguistes i no vaguistes

2.3. El tancament patronal

2.3.1. Concepte 
2.3.2. Tipologia 
2.3.3. Sobre la constitucionalitat del tancament patronal 
2.3.4. Causes legítimes 
2.3.5. Procediment
2.3.6. Finalització

3. La solució dels conflictes laborals

4. La perspectiva de gènere en la negociació col·lectiva i en els conflictes col·lectius

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El professorat concreta en el programa a principi del curs, durant els primers quinze dies, el tipus de metodologia per a l’alumnat d’avaluació continuada i per a l’alumnat d’avaluació única.

Alumnat d’avaluació continuada i única

— Sessions teòriques de classes presencials. Es duen a terme diverses sessions en què es presenten els continguts dels diferents temes del programa. A les classes presencials s’hi explica la teoria general sobre la negociació col·lectiva, els conflictes col·lectius i els mitjans de solució, que l’alumnat ha d’utilitzar durant tot el curs.
— També és possible la programació de conferències, en què s’exposa públicament un tema de tipus científic o cultural, a càrrec d’una persona experta, diferent de la responsable del grup.

Alumnat d’avaluació continuada

— Sessions pràctiques de classes presencials. L’alumnat ha de resoldre els supòsits pràctics dels diferents blocs temàtics. Al llarg del curs es treballen diversos supòsits pràctics d’avaluació. Es poden resoldre a l’aula, individualment o en grup, i també prèviament fora de classe.

— Tipus d’activitats pràctiques: activitats d’aplicació, aprenentatge basat en problemes, resolució de problemes, cerca d’informació, elaboració de projectes, estudi de casos, simulacions, visites, pràctiques d’ordinador, etc.
— Treball personal dirigit. L’aprenentatge de l’alumnat es basa, fonamentalment, en el treball personal que faci a partir de les indicacions del professorat responsable de l’assignatura i dels materials indicats. Es preveu la possibilitat de fer exercicis de tipus individual o col·lectiu.

— Sessions presencials per al seguiment de les activitats dirigides. Es poden fer sessions en què la iniciativa correspon als alumnes, prèviament designats per a cada sessió, els quals han de fer una exposició del treball dut a terme. La resta de l’alumnat, que ha de treballar igualment els materials, pot fer les aportacions que consideri pertinents i formular les preguntes i els dubtes que s’hagi
plantejat.

— Tutories presencials. Es fan sessions de treball dirigit o per a l’estudi personal de la matèria. El docent és present a l’aula per atendre els dubtes que es plantegin, de caràcter individual o col·lectiu.

— Textos que l’alumnat ha d’utilitzar: una recopilació legal vigent que contingui, com a mínim, la Constitució espanyola, la Llei orgànica de llibertat sindical i la Llei de l’Estatut dels Treballadors.

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantindran els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada. Els estudiants tenen la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única en les condicions que fixa la UB. Els estudiants que no sol·licitin l’avaluació única dins del termini establert segueixen el règim d’avaluació continuada.

Avaluació continuada

En avaluació continuada es considera evidència avaluadora tota l’activitat formativa de l’estudiant, segons la pauta proposada en la programació del grup i les previsions que es facin sobre la formalització i el retorn amb cada docent.

L’avaluació continuada consta d’una prova de síntesi i d’un seguit d’activitats.

— La prova de síntesi és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria, tant pel que fa als coneixements que cal assolir com pel que fa a les habilitats i actituds que cal desenvolupar. Consisteix en un exercici teòric de tipus test (20 preguntes) sobre tot el programa de l’assignatura. El valor percentual d’aquesta prova és del 50 % de la nota final.

— Les activitats. Els estudiants han de fer obligatòriament dues activitats d’avaluació continuada. La professora o professor responsable pot proposar més activitats, teòriques o aplicades. La valoració total d’aquestes activitats és del 50 % de la nota final. 

Les activitats poden consistir en treballs escrits, presentacions orals, estudi de casos, dictàmens, etc. També es poden referir a lectures determinades, matèries que s’han d’estudiar de manera dirigida o autònoma i casos per discutir o resoldre. La programació de cada docent en determina la tipologia i l’avaluació. 

El pla docent general de l’assignatura no exclou la flexibilitat i l’obertura a les noves experiències d’innovació i millora docent dirigides a afavorir un aprenentatge més significatiu. El professorat pot proposar, especialment, una implicació major del l’alumnat com a protagonista i responsable del seu procés de formació. Això pot suposar la coordinació amb altres matèries i assignatures, i pot oferir una docència i una avaluació conjuntes o coordinades amb criteris específics.

Si l’alumne no s’ha presentat a cap activitat avaluable ni a la prova de síntesi consta com a no presentat a l’acta de la Secretaria. Si l’alumne duu a terme alguna activitat avaluable i després no fa la resta d’activitats, les que no ha dut a terme consten amb un 0 i la qualificació és de suspens. Si l’alumne es presenta a totes les activitats avaluables i en suspèn alguna, pot fer la prova de síntesi.

Per aprovar l’assignatura, s’ha d’aprovar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni.

Un nivell adequat d’expressió oral i escrita, i també de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges, és una habilitat imprescindible en qualsevol graduat universitari i, per tant, es té en compte en l’avaluació de les assignatures, d’acord amb el que assenyali el programa d’activitats del docent.

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

El professorat pot tenir en compte l’assistència a classe, la participació activa de l’alumne i altres activitats no avaluables a l’hora d’incrementar la qualificació final.

Reavaluació

Només hi ha una convocatòria. L’estudiant que suspengui l’assignatura es pot presentar a l’examen de reavaluació, que consisteix en un exercici teòric de tipus test (30 preguntes) sobre la totalitat del programa de l’assignatura. El resultat no fa mitjana amb les proves de l’avaluació continuada. L’estudiant que no s’hagi presentat a la convocatòria no té dret a reavaluació. La reavaluació es duu a terme al final del semestre. La nota obtinguda a la reavaluació és la que figurarà a l’expedient de l’estudiant.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen final general, que consta d’un test (20 preguntes) i de la resolució d’un cas pràctic. Per tal que el cas pràctic sigui avaluat és condició sine qua non haver aprovat l’examen tipus test. Per superar l’assignatura s’han d’aprovar tant el test com el cas pràctic. En el cas pràctic s’hi tenen en compte l’ortografia i la sintaxi.

Un nivell adequat d’expressió oral i escrita, i també de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges, és una habilitat que es té en compte en l’avaluació de les assignatures, d’acord amb el que assenyali el programa d’activitats de cada docent.

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

Reavaluació

Només hi ha una convocatòria. L’estudiant que suspengui l’assignatura pot presentar-se a l’examen de reavaluació, que consisteix a fer un exercici teòric de tipus test (30 preguntes) de la totalitat del programa. L’estudiant que no s’hagi presentat a la convocatòria oficial no té dret a la reavaluació. La nota de la reavaluació és la que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

Convocatòria extraordinària de final de carrera

L’examen de la convocatòria extraordinària de final de carrera és de la mateixa tipologia que el de l’avaluació única.