Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics de la Seguretat Social i adquirir el llenguatge tecnicojurídic propi de la disciplina. — Ser capaç de contextualitzar aquesta branca de la política social des de tres perspectives o vessants diferents: Una perspectiva comparada, tenint en compte els grans models de protecció social dels països del nostre entorn. Una perspectiva històrica i dinàmica, per percebre el caràcter contingent i dinàmic de la disciplina. Una perspectiva actual des de la Constitució, que posi alhora a debat els principals trets de la política legislativa sobre la matèria, tenint-hi en compte els reptes presents i futurs als quals s’ha d’enfrontar la Seguretat Social (demogràfics, de finançament, de concepció del paper de l’estat social, etc.). — Conèixer el règim d’obligacions i responsabilitats empresarials en matèria de Seguretat Social, incloent-hi els actes d’enquadrament i cotització; les fonts reguladores de les obligacions i prestacions de la Seguretat Social, i singularment, el dret social comunitari i les regles i principis que té; la identificació de les contingències professionals i els principis generals sobre prestacions.   Referits a habilitats, destreses — Comprendre, des d’una perspectiva dinàmica, la creació, l’evolució històrica i les principals tendències normatives actuals d’aquesta branca del dret. — Assolir una visió integral de la disciplina per tal de conjugar les diferents normes concurrents. — Conèixer les institucions i fonaments del sistema de la Seguretat Social, i fer un ús correcte del vocabulari i del llenguatge tècnic propi de la disciplina. — Resoldre situacions conflictives i problemàtiques amb decisió i criteris clars. — Ser capaç de fer  un aprenentatge autònom i d’adaptar-se a noves situacions amb flexibilitat. — Potenciar la capacitat d’argumentació oral i escrita i utilitzar els recursos jurídics de manera integrada i coherent (legislació i jurisprudència).

 

 

Blocs temàtics

 

1. Concepte i evolució històrica de la Seguretat Social

*  1.1 Concepte i estructura del sistema de la Seguretat Social

1.1.1 Concepte de Seguretat Social

1.1.2 Característiques del sistema. Riscos i contingències protegides

1.1.3 Models de protecció social: assistència privada i assistència pública, mutualisme, estalvi i assegurança privada

1.1.4 Relacions entre el dret de la Seguretat Social i el dret del treball

1.2 Naixement i evolució històrica del sistema de Seguretat Social

1.2.1 Dret comparat: sistemes i models
— El naixement de les assegurances socials a Alemanya: el model bismarckià
— El sistema britànic: l’informe Beveridge
— Els EUA: la Social Security Act
— Nova Zelanda

1.2.2 Primeres iniciatives internacionals: l’OIT

1.2.3 Formació històrica del sistema espanyol
— Antecedents
— L’etapa de les assegurances socials
— La Llei de bases de Seguretat Social de 1963 i la Llei de Seguretat Social de 1966
— Les reformes posteriors fins al 1978
— El període posterior a la Constitució de 1978: darreres reformes

Fonts específiques d’informació del bloc:

MONEREO PÉREZ, J. L., Los orígenes de la Seguridad Social en España, ed. Comares, 2007.

2. El sistema normatiu de la Seguretat Social

*  2.1 Fonts reguladores de la Seguretat Social

2.1.1 Fonts internacionals
— Normativa convencional. L’OIT i altres tractats: declaracions i convenis internacionals i declaracions i convenis europeus
— El dret social comunitari

2.1.2 Fonts internes
— La Constitució espanyola de 1978
— Les normes de rang legal
— La normativa de rang reglamentari
— Les comunitats autònomes
— Altres fonts

Fonts específiques d’informació del bloc:

Desdentado Daroca, E., Seguridad Social: una introducció práctica, ed. Bomarzo, 2009.

3. Estructura i àmbit subjectiu de protecció del sistema de la Seguretat Social

*  3.1 L’àmbit d’aplicació del sistema de la Seguretat Social. Subjectes protegits

3.1.1 Estructura del sistema de la Seguretat Social. Nivells de protecció: professional i assistencial

3.1.2  L’àmbit subjectiu de protecció del nivell professional
— El camp d’aplicació del règim general: inclusions i assimilacions
— El camp d’aplicació dels règims especials
— Els sistemes especials

3.1.3 L’àmbit subjectiu de protecció del nivell assistencial

Fonts d’informació específiques del bloc:
— GALA VALLEJO, C.: Los sistemas especiales en la Seguridad Social. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Madrid 2006.
— RODRÍGUEZ CARDO, Iván A.: Ámbito subjetivo del Sistema español de Seguridad Social. Editorial Aranzadi.

4. Administració i gestió del sistema de la Seguretat Social

*  4.1 Administració i gestió de la Seguretat Social

4.1.1 Principis i estructura bàsica de la gestió del sistema de la Seguretat Social

4.1.2 Entitats gestores, organismes autònoms i serveis comuns

4.1.3 La col·laboració en la gestió
— Mútues colaboradores amb la Seguretat Social
— La col·laboració de les empreses: obligatòria i voluntària

Fonts d’informació específiques del bloc:
— VILLAR CAÑADA, I. M.: Público y privado en la gestión de la Seguridad Social en España, dimensión jurídica. Editorial Comare. Granada 2008.
— LÓPEZ GANDÍA, J.: Las Mutuas y la gestión de la Seguridad Social. Ediciones Bomarzo. Albacete 2005.

5. Els actes d’enquadrament en el sistema de la Seguretat Social

*  5.1 Actes d’enquadrament
5.1.1 La constitució de la relació jurídica de la Seguretat Social

5.1.2 L’enquadrament en l’àmbit contributiu o professional
— La inscripció d’empreses
— L’afiliació
— L’alta: tipologia i relativització. Les situacions assimilades a l’alta. El conveni especial
— La baixa
— Règims especials

5.1.3 Efectes de l’incompliment de les obligacions d’enquadrament

Fonts d’informació específiques del bloc:
— LÓPEZ Y LÓPEZ, I.: Pràctica de salarios y cotizaciones. Centro de Estudios Financieros. Madrid 2008.

6. Els sistemes de finançament de la Seguretat Social: la cotització i la recaptació de les quotes

*  6.1 Finançament i cotització

6.1.1 El finançament de la Seguretat Social
— Fins i mitjans
— Sistemes de finançament: capitalització i repartiment
— Els recursos generals del sistema

— Perspectiva de gènere. Les principals despeses del sistema: homes i dones com a beneficiaris de les pensions de viduïtat

6.1.2 Cotització
— L’obligació de cotitzar: naturalesa i durada
— Subjectes de l’obligació: obligats i responsables
— Objecte de l’obligació
— La base de cotització
— Tipus de cotització
— Reduccions i bonificacions de la quota
— Supòsits i situacions especials: supòsits especials (contractes a temps parcial i de formació), situacions especials (incapacitat temporal,naixement i cura de menor, risc durant l’embaràs i atur), els col·lectius integrats al règim general (normes particulars), i règims especials

6.1.3 La recaptació de les quotes. Procediment i terminis

Fonts específiques d’informació del bloc.
— BENAVIDES VICO, A.: Análisis práctico de la cotización a la Seguridad Social. Ed. Lex Nova, Valladolid 2009.
— FERRER LÓPEZ, M.A.: Cómo confeccionar nóminas y seguros sociales. Ediciones Deusto, Barcelona 2009.
— VARIS: Manual de Cotització de la Seguretat Social. TGSS, última edició.

7. Contingències protegides

*  7.1 Contingències protegides

7.1.1 Distinció entre contingències comunes i contingències professionals

7.1.2 L’accident de treball
— Concepte i caràcters
— Esdeveniments assimilats
— Resultats de l’accident

7.1.3 La malaltia professional. Concepte i efectes

7.1.4 L’accident no laboral i la malaltia comuna

Fonts específiques d’informació del bloc:
— BALLESTER PASTOR, M. Amparo: Significado actual del accidente de trabajo In itinere. Paradojas y perspectivas. Ediciones Bomarzo. Albacete 2007.
— CAVAS MARTÍNEZ, F.: La cobertura de las contingencias profesionales en el sistema español de la Seguridad Social. Editorial Aranzadi. Pamplona 2006.
— FERNÁNDEZ AVILÉS, José Antonio: El accidente de trabajo en el sistema de Seguridad Social. Editorial Atelier. Barcelona 2007.
— MONEREO PÉREZ, J.L., et al: Las contingencias comunes protegidas por la Seguridad Social. Estudio de su régimen jurídico. Comares, 2008.
— TASCÓN LÓPEZ, R., El accidente de trabajo en misión, ed. Tirant lo Blanch, 2010.

8. Normes generals de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social

*  8.1 Règim jurídic de la protecció de la Seguretat Social

8.1.1 Pressupòsits de la relació protectora de la Seguretat Social
— Fet causant i situació de necessitat
— Requisits generals. El còmput recíproc de cotitzacions

8.1.2 Prestacions
— Tipologia i característiques. Els nivells contributiu o professional i no contributiu o assistencial
— Règim jurídic. Règim d’incompatibilitats, prescripció i caducitat
— Garantia de les prestacions

8.1.3 Naixement, desenvolupament i extinció de l’acció protectora

8.1.4 Règim jurídic de responsabilitats a l’efecte de les prestacions
— Responsabilitats dels subjectes protegits
— Responsabilitats de les entitats gestores
— Responsabilitats empresarials. El principi d’automaticitat de les prestacions. Extensió de la responsabilitat i responsables connexos

8.1.5 La Seguretat Social complementària

Fonts específiques d’informació del bloc:
— TARANCÓN PÉREZ, E. i ROMERO RODENAS, M. J.: Prestaciones del Régimen General de la Seguridad Social tras las reformas de 2007. Editorial Altaban. Albacete 2008.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs  2021-2022 es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantindran els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació Tots els estudiants estan, per defecte, en règim d’avaluació continuada, excepte aquells que sol·licitin formalment el d’avaluació única dins del termini establert. Avaluació continuada En tots els grups, l’alumnat  ha de fer dues activitats avaluables obligatòries, que compten en conjunt el 60 % de la nota final (la ponderació de cadascuna a la qualificació final és del 30 %). També s’ha de fer una prova de síntesi, que compta el 40 % restant de la nota final. Les activitats avaluables i la prova de síntesi es faran presencialment, o no presencialment, de la manera que s’indica a continuació: La primera activitat avaluable es farà no presencialment (en línia) dins de l’horari de classes establert per a cadascun dels grups. La segona activitat avaluable es farà presencialment dins de l’horari de classes establert per a cadascun del grups.  L’avaluació de final de quadrimestre (prova de síntesi) es farà de manera presencial. Les dues activitats avaluables consisteixen en proves teoricopràctiques. Al Campus Virtual de l’assignatura, per a cadascun dels grups, es concreta en què consisteix cadascuna de les activitats avaluables i les dates previstes per fer-les. La prova de síntesi consisteix en un qüestionari de preguntes teoricopràctiques que es durà a terme de manera presencial. El valor de la prova en la qualificació final de l’assignatura és del 40 %.   Avaluació única Avaluació única i de final de carrera En tots els grups, l’examen final d’avaluació única i de final de carrera es duran a terme de manera presencial.  En els dos casos, l’examen consisteix en un qüestionari de preguntes teoricopràctiques, que té un valor en la qualificació final de l’assignatura del 100 %. Reavaluació Tant els estudiants d’avaluació continuada com els d’avaluació única que hagin suspès la assignatura poden fer un examen de reavaluació. Per als tres grups, l’examen final de reavaluació consisteix en un qüestionari de preguntes teoricopràctiques. El valor d’aquest examen en la qualificació final de l’assignatura és del 100 %. En el cas dels estudiants que hagin seguit l’avaluació continuada, el docent pot tenir en compte altres evidències en la qualificació de la reavaluació (principalment les notes obtingudes en les activitats avaluables). Nivell adequat d’expressió oral i escrita Independentment del tipus d’avaluació que segueixi, continuada o única, l’estudiant ha de transmetre els coneixements de la matèria amb un nivell adequat d’expressió oral i escrita. Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

RODRIGUEZ CARDO, I.A. Ámbito subjetivo del sistema español de seguridad social. Cizur Menor [Navarra]: Thomson Aranzadi, 2006  

Font d’informació específica del bloc 3.

BLASCO LAHOZ, J.F.; LÓPEZ GANDÍA. Curso de seguridad social. 4a ed. València: Tirant lo Blanch, 2012  

GORELLI HERNÁNDEZ, J. [et al.] Lecciones de seguridad social. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 2012  

GONZÁLEZ ORTEGA, S. Introducción al derecho de la seguridad social. 5a. ed. València: Tirant lo Blanch, 2011  

PLANAS GOMEZ, M. Gestión práctica de la seguridad social. Valencia: CISS, 2012  

GARCÍA NINET, J.I. (dir.). Enciclopedia de Seguridad Social. València: Editorial CISS. Actualitzable periòdicament.

Disponible via PUC (UPF)  

ALARCÓN CARACUEL, M.R. (dir.). Comentarios a la Ley General de Seguridad Social. Cizur Menor [Navarra]: Thomson, Aranzadi, 2003  

ALMANSA PASTOR, J.M. Derecho de la seguridad social. 7a ed. Madrid: Tecnos, 1991  

ALONSO OLEA, M.; TORTUERO PLAZA, J.L. Instituciones de seguridad social. 18a ed. Madrid: Civitas, 2002  

GORELLI HERNÁNDEZ, J.; RODRÍGUEZ RAMOS, M.J.; VILCHEZ PORRAS, M. Sistema de seguridad social. 12a ed. Madrid: Tecnos, 2010  

MONEREO PÉREZ, J.L.; MORENO VIDA, M.N. (dirs.). Comentario a la Ley General de la Seguridad Social. Granada: Comares, 1999  

MONTOYA MELGAR, A. (dir.) Curso de seguridad social. 3a ed. Madrid: Thomson Civitas, 2005  

RIVAS VALLEJO, M.P.; MARTÍNEZ ROCAMORA, L.G.; MORENO CÁLIZ, S. Las prestaciones de la seguridad social: materiales prácticos. Barcelona: Gráficas Rey, 1999  

GARCÍA NINET, J.; GARCÍA VIÑA J.; VICENTE PALACIO,A. (dirs.). Manual básico de Seguridad Social. Barcelona, ed. Atelier, 2016

SEMPERE NAVARRO, A.V. (dir.).Comentarios a la Ley General de la Seguridad Social. Murcia: Laborum, 2003  

VIDA SORIA, J. [et al.]. Manual de seguridad social. 8a ed. Madrid: Tecnos, 2012  

VILLA GIL, L.E., (dir.) Derecho de la seguridad social. 4a ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2004