Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Qüestions d'Història de la Filosofia I

Codi de l'assignatura: 362785

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Edgar Wilfried Straehle Porras

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

En el cas de que per situacions de força major s’hagués de fer l’ensenyament a distància i no presencial, entre d’altres, el contingut del temari podria canviar (reduir-se) i es donaria l’oportunitat de modificar els terminis de presentació de treballs o de presentar-se a l’avaluació única.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoria

Presencial

 

45

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

75

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Esperit crític.

   -

Capacitat per iniciar-se en la investigació.

   -

Capacitat de llegir amb deteniment i d'interpretar textos procedents de diferents èpoques o tradicions, amb sensibilitat pel context en què es van produir.

   -

Capacitat d'aplicar conceptes filosòfics a l'orientació de problemes humans, socials i polítics, fins i tot als problemes nous que suscita el progrés de la ciència i de la tècnica, i capacitat de conèixer què deriva de les noves formes de comunicació i de relació social.

   -

Capacitat d'identificar les teories principals defensades en les obres dels autors més destacats de la filosofia, i els arguments més importants que usen per defensar-les.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Aprofundir en la relació entre la història i el pensament.

 

Aprofundir en els autors i en els debats tractats al voltant de la Il·lustració, el romanticisme i la Revolució Francesa

 

Aprendre a pensar històricament, comprenent la historicitat dels conceptes dels autors i dels seus pensaments.

 

Millorar la capacitat d’aplicar conceptes filosòfics a l’orientació de problemes humans, socials i polítics, fins i tot als problemes nous.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La Revolució Francesa com a problema històric... i filosòfic.

*  Introducció a la seva memòria històrica i filosòfica (passant per Hannah Arendt, François Furet, Sophie Wahnich o Slavoj Zizek). I problematització de la relació entre història i filosofia en el camp de la història de la filosofia. 

2. El problemàtic vincle històric entre la Il·lustració i la Revolució Francesa

*  Continuisme o ruptura? Anàlisis dels "pares" filosòfics de la revolució (com Voltaire, Mably o sobretot Rousseau) i comparació amb la Revolució vista pels seus actors. Petita explicació dels principals esdeveniments de la Revolució Francesa i anàlisi d’alguns dels seus principals documents o discursos. 

3. El debat entre Edmund Burke i Thomas Paine

*  De la seva proximitat en el context de la Revolució Americana a la seva enemistat durant la Revolució Francesa. Els orígens del conservadorisme i del pensament radical moderns. La lectura contrarevolucionària de la revolució (De Maistre o De Bonald).

4. La rebel·lió dels menyspreats per la revolució

*  Les apropiacions revolucionàries de la revolució fetes des dels marges oblidats pels seus protagonistes principals: la revolució haitiana i el moviment femení encapçalat per Oympe de Gouges que culmina en la Declaració de drets de la dona i de la ciutadana. Mary Wollstonecraft i la qüestió política de l’educació.

5. La reacció alemanya a la Revolució i el sorgiment del romanticisme

*  La resposta política, estètica i filosòfica des d’Alemanya: Kant, Schiller, Fichte i Hegel.

6. François Guizot i la França posterior a la revolució.

*  François Guizot i el debat al voltant de com gestionar l’herència de la revolució. Rellevància de la historiografia romàntica (Guizot, Mignet, Michelet, Tocqueville i Quinet).

7. Karl Marx i el llegat de la revolució com a problema

*  La qüestió dels drets i la tradició revolucionària com a repte històric: del 18 de Brumari a la Comuna de París. Bakunin, Kropotkin i la lectura anarquista de la revolució.

8. Les vides posteriors de la Revolució Francesa

*  De la domesticació del llegat de la revolució per part de la III república francesa a la seva revolucionària reivindicació en clau feminista.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent consisteix en l’exposició en les hores lectives de les línies bàsiques dels arguments i dels problemes que es plantegen a l’assignatura. En alguns casos es treballarà a partir d’uns textos seleccionats que serveixen com a resum del problema en qüestió i a partir del qual es generarà un debat. El professor orientarà quins materials secundaris poden servir per enriquir i complementar el coneixement de l’assignatura.

A més, s’haurà de realitzar un treball sobre un tema relacionat amb les qüestions de l’assignatura i hi haurà la possibilitat de exposar-lo oralment. Es fomentarà la participació i un clima de debat per tal de veure l’interès o les limitacions de les qüestions plantejades a classe.

Si la situació ho requerís, el pla docent podrà ser adaptat per a la docència virtual i que qualsevol modificació serà puntualment comunicada a l’alumnat.

En aplicació del Pla d’igualtat de la Universitat de Barcelona, el contingut de l’assignatura incorpora en la mesura del possible qüestions sobre gènere.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Per una banda, un treball escrit de màxim 4.000 paraules que s’entregarà un poc després de la meitat del discurs (el 30 d’abril). Ha d’estar relacionat amb els temes de l’assignatura. Abans haurà de ser discutit i aprovat pel professor. Comptarà un 40% en la nota. Per una altra banda, un examen escrit el dia de l’examen sobre els continguts exposats al llarg del curs. Comptarà un 40% en la nota. Es valorarà l’assistència i la participació a classe. Comptarà un 20% en la nota.

Per poder presentar-se a la prova de reavaluació, els alumnes han d’haver obtingut una qualificació final mínima de 3 en l’avaluació ordinària.

 

Avaluació única

Tant la prova d’avaluació única com la de la reavaluació consisteixen en una prova escrita de caràcter global que es fa en la data oficial d’examen.

El darrer dia per presentar la sol·licitud d’avaluació única és el 31 de març.

Reavaluació

Per poder presentar-se a la prova de reavaluació, els alumnes han d’haver obtingut una qualificació final mínima de 3 en l’avaluació ordinària.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Arendt, Hannah, Sobre la revolución, Madrid, Alianza, 2004.

Bailyn, Bernard, Los orígenes ideológicos de la Revolución Americana, Madrid, Tecnos, 2012

Baker, Keith Michael, Inventing the French Revolution: Essays on French Political Culture in the Eighteenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 1996.

Berlin, Isaiah, El fuste torcido de la humanidad, Barcelona, Península, 1998.

Buck-Morss, Susan, Hegel, Haití y la historia universal, México, FCE, 2013.

Chartier, Roger, Espacio público, crítica y desacralización en el siglo XVIII: los orígenes culturales de la Revolución francesa, Barcelona, Gedisa, 1995.

Domènech, Antoni, El eclipse de la fraternidad: una revisión republicana de la tradición socialista, Barcelona, Crítica, 2004.

Duhet, Paule-Marie. Las mujeres y la revolución: 1789-1794, Barcelona, Península, 1974.

Fraisse, Geneviève, Musa de la razón: la democracia excluyente y la diferencia de     los sexos, Madrid, Cátedra, 1989.

Furet, François, Pensar la revolución francesa, Barcelona, Petrel, 1980.

Hobsbawm, Eric, Los ecos de la Marsellesa, Barcelona, Crítica, 2013.

Hunt, Lynn, La invención de los derechos humanos, Barcelona, Tusquets, 2009.

Innerarity, Daniel, Hegel y el romanticismo, Madrid, Tecnos, 1993.

Israel, Jonathan, Revolutionary Ideas. An Intellectual History of the French Revolution from the Rights of Man to Robespierre, Princeton, Princeton University Press, 2014.

Israel, Jonathan, La Ilustración radical: la filosofia y la construcción de la modernidad 1650-1750, México, FCE, 2012.

James, CLR, Los jacobinos negros: Toussaint Louverture y la Revolución de Haití, Madrid, Turner, 2003.

Martin, Jean-Clement, La Revolución Francesa, Barcelona, Crítica, 2013.

McPhee, Peter, La Revolución Francesa, 1789-1799: una nueva historia, Barcelona, Crítica, 2013.

Mornet, Daniel, Los orígenes intelectuales de la Revolución Francesa: 1715-1787, Buenos Aires, Paidós, 1969.

Offen, Karen, Feminismos europeos 1700-1950: una historia política, Madrid, Akal, 2015.

Rosanvallon, Pierre, El momento Guizot: el liberalismo doctrinario entre la restauración y la revolución de 1848, Buenos Aires, Biblos, 2015.

Rowbotham, Sheila, Feminismo y revolución, Madrid, Debate, 1978.

Solé, Jacques, Historia y mito de la Revolución francesa, México, Siglo XXI, 1989.

Trouillot, Michel-Rolph, Silenciando el pasado: el poder y la producción de la historia, Granada, Comares, 2017.

Venturi, Franco, Utopía y reforma en la Ilustración, Buenos Aires, Siglo XXI, 2014.