Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: QŘestions de L˛gica I

Codi de l'assignatura: 362799

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Jose Martinez Fernandez

Departament: Departament de Filosofia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Altres continguts

 

En aplicació del Pla d’igualtat de la Universitat de Barcelona, el contingut de l’assignatura incorpora en la mesura del possible qüestions sobre gènere, en particular es llegiran textos i farem servir bibliografia de autores rellevants per al curs, com Rosanna Keefe o Merrie Bergmann. 

 

 

Altres continguts

 

En cas que la docència i l’avaluació siguin no-presencials es farà el següent:

- Per a la docència es farà servir el dossier del curs, complementats amb sessions per video-conferència.

- L’avaluació serà igual que en el cas presencial: dos exàmens parcials, cadascun de 40% de la nota, que es podran fer a casa i s’enviaran telemàticament. El 20% restant de la nota estarà constituit per exercicis per resoldre a casa, els quals també s’enviaran telemàticament.

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge aut˛nom

75

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat de raonament.

   -

Comprensiˇ clara dels problemes, les teories i els arguments principals propis dels camps de la l˛gica, la metafÝsica, l'epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (disciplines enteses en un sentit ampli).

   -

Capacitat de presentar temes i qŘestions filos˛fiques amb claredat, oralment i per escrit.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Treballar en profunditat dues de les paradoxes més importants en filosofia de la lògica: la paradoxa del mentider, que involucra la noció de veritat, i la paradoxa sorites, que involucra predicats vagues (predicats com ’alt’, ’ric’, ’bo’, etc.). 

 

— Conèixer les paradoxes i algunes de les propostes de solució més importants.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aprendre a demostrar i justificar teoremes i proposicions involucrades en algunes de les principals propostes de solució de la paradoxa del mentider i de la paradoxa sorites.

 

— Treballar l’exposició per escrit de manera estructurada i rigorosa del contingut d’un text filosòfic, separant amb claredat les idees de l’autor dels comentaris propis.

 

— Treballar com comprendre un text complex i com aïllar-ne les idees principals.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar la capacitat de treball constant i regular. 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. La paradoxa del mentider

*  Veurem una introducció sobre teories de la veritat i sobre les paradoxes de l’autorreferència. Després estudiarem les teories fonamentals proposades per resoldre la paradoxa del mentider i paradoxes relacionades, centrant-nos en Tarski i en la solució de Kripke. Per fer això introduirem nocions de lògiques no clàssiques trivalents. Si hi ha temps parlarem de la teoria revisionista de Gupta, basada en una teoria general de definicions circulars.

1.1. El problema de la definició de la veritat. La paradoxa del mentider

1.2. La teoría trivalent de la veritat de Kripke.

1.3. La teoria de definicions circulars de Gupta i Belnap.

2. La paradoxa sorites

*  Estudiarem les propostes fonamentals de semàntiques per a llenguatges amb predicats vagues. Per fer això introduirem nocions elementals de lògica superavaluacionista i lògica borrosa (fuzzy logic).

2.1. La noció de vaguetat i la paradoxa sorites

2.2. La proposta superavaluacionista.

2.3. La solució que utilitza infinits valors de veritat.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es desenvoluparà mitjançant exposicions del professor dels blocs temàtics que componen el programa. S’utilitzaran textos originals de filòsofes i filòsofs que han treballat sobre aquestes paradoxes i apunts del professor. A més, es treballaran exercicis basats en els temes vistos a classe, els quals requeriran la participació activa dels alumnes.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
— Dos exàmens parcials, preparats per fer a casa. (80 % de la nota final; 40 % cada examen parcial). 

— Resolució dels exercicis que s’aniran presentant a classe i participació en les activitats proposades durant el curs (20 % de la nota final).

 

Avaluaciˇ ˙nica

Un examen final del mateix format que els parcials i que inclourà exercicis pràctics. 

Aquells alumnes que es vulguin acollir a l’avaluació única ho han de comunicar al professor abans del primer parcial.

Reavaluació 

Un examen final similar al de l’avaluació única. Podran acollir-s’hi tots els alumnes que no hagin superat l’assignatura.