Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Regulació del Metabolisme

Codi de l'assignatura: 363515

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Diego Haro Bautista

Departament: Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

52

 

(Es pot veure modificat en funció de la situació sanitària)

 

-  Seminari

Presencial

 

8

 

(Es pot veure modificat en funció de la situació sanitària)

Treball tutelat/dirigit

8

(Per a la preparació dels seminaris.)

Aprenentatge autònom

82

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, a més de buscar i integrar la informació.

   -

CT3 - Capacitat de prendre decisions i d'adaptar-se a situacions noves.

   -

CE15 - Coneixement dels nutrients, la seva funció en l'organisme, la seva biodisponibilitat, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional.

   -

CE16 - Capacitat d'integrar i avaluar la relació entre l'alimentació i la nutrició en estat de salut i en situacions patològiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els mecanismes de control i la regulació de les vies metabòliques més importants.

 

— Comprendre les diferències en els mecanismes de control segons la ubicació tissular de les vies.

 

— Integrar el control de les diferents vies metabòliques en l’homeòstasi general de l’organisme.

 

— Entendre les causes de les principals malalties metabòliques.

 

- En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la regulació del metabolisme

1.1. Generalitats

Homeòstasi metabòlica. Flux d’energia: relació ATP/AMP. Fonts d’energia. Mecanismes de regulació metabòlica: senyalització extracel·lular, control de l’expressió gènica, compartimentalització, isoenzims, al·losterisme, modificacions covalents reversibles. Transport de macronutrients

1.2. Regulació hormonal: biosenyalització

Hormones i senyals extracel·lulars: generalitats. Tipus de receptors i vies de transducció del senyal: receptors nuclears, receptors acoblats a proteïna G, receptors catalítics o enzimàtics. Segons missatgers. Enzims efectors. Mecanismes de dessensibilització / adaptació

1.3. Hormones i altres molècules senyal

Insulina: mecanisme d’acció i efectes sobre el metabolisme. Glucagó: mecanisme d’acció i efectes sobre el metabolisme. Leptina: mecanisme d’acció i efectes sobre el metabolisme. Adiponectina: mecanisme d’acció i efectes sobre el metabolisme. FGF21: mecanisme d’acció i efectes sobre el metabolisme. Catecolamines: mecanismes d’acció i efectes sobre el metabolisme. Hormones esteroidals: mecanismes d’acció i efectes sobre el metabolisme. Àcids grassos i colesterol: mecanismes d’acció i efectes sobre el metabolisme

2. Perfil metabòlic d’òrgans i teixits

2.1. El fetge

Via directa i indirecta de la síntesi de glicogen. Control nutricional i hormonal del metabolisme del glicogen. Gluconeogènesi: control per la disponibilitat de substrat i per hormones. Obtenció d’energia per l’oxidació d’àcids grassos. Acoblament ß-oxidació mitocondrial-cetogènesi. ß-oxidació peroxisòmica. Control de PPAR-&alfa; per àcids grassos poliinsaturats. Control de la formació de VLDL

2.2. El múscul esquelètic i cardíac

Utilització de la glucosa pel múscul. Regulació de la síntesi de glicogen. Glicogenòlisi i glucòlisi: mecanismes de regulació i coordinació. Importància dels lípids com a substrats energètics al múscul. Vies d’obtenció d’àcids grassos. Control coordinat entre acetil-CoA-carboxilasa i malonil-CoA-descarboxilasa. Coordinació entre contracció muscular i síntesi d’ATP

2.3. El teixit adipós

Teixit adipós blanc. Emmagatzematge de greixos. Lipoproteïna-lipasa. Regulació de la lipogènesi de novo. Regulació de la gliceroneogènesi. Regulació a llarg termini: hipertròfia i diferenciació d’adipòcits: SREBP-1c i PPARg. Mobilització de greixos. Regulació de la lipòlisi. Teixit adipós marró: regulació de la termogènesi i transdiferenciació adipocitària

3. Metabolisme del colesterol

3.1. Colesterol i metabolisme de les lipoproteïnes

Orígens i destins del colesterol hepàtic. Regulació de la colesterogènesi. Regulació de l’absorció del colesterol de la dieta: NPC1L1. Quilomicrons. Ruta endògena de transport de lipoproteïnes: VLDL, LDL i receptor de LDL. Regulació de l’homeòstasi del colesterol: sistema SREBP/SCAP i PCSK9. Regulació del transport revers del colesterol: HDL, ABCA1, SR-B1, PPAR i LXR. Regulació del catabolisme del colesterol: excreció biliar, LXR, síntesi d’àcids biliars, FXR i FGF19

3.2. Ateroesclerosi

Definició i rellevància de l’ateroesclerosi. Patogènia de l’ateroesclerosi: importància de la dieta i factors de risc. Hiperlipidèmia 1ària: hipercolesterolèmia familiar. Hiperlipidèmia 2ària: Dieta. Efectes del colesterol i els diferents tipus de greixos a la dieta en els nivells de colesterol LDL i HDL en sang. Metabolisme lipídic postprandial deficient: lipoproteïnes romanents, depleció de colesterol HDL, formació de LDL petites i denses. Síndrome metabòlica i PPARs. Nou enfocament en la relació dieta-ateroesclerosi: la flora intestinal

4. Nutrició proteica i metabolisme

4.1. Importància de les proteïnes a la dieta

Necessitats de proteïnes. Balanç de nitrogen. Requeriments proteics i aminoàcids essencials

4.2. Utilització metabòlica dels aminoàcids

Destí metabòlic dels aminoàcids. Recanvi proteic. Relació entre la ingesta proteica i el catabolisme d’aminoàcids. Regulació del cicle de la urea. Neurotoxicitat de l’amoni

5. Adaptacions metabòliques a situacions extremes

5.1. Adaptacions al dejuni a curt termini

El manteniment de la glucèmia. Glicogenòlisi hepàtica. Proteòlisi. Catabolisme dels aminoàcids ramificats al múscul. Formació d’alanina i glutamina pel múscul. Gluconeogènesi hepàtica. Lipòlisi al teixit adipós i cetogènesi hepàtica

5.2. Adaptacions al dejuni a llarg termini

Cetoacidosi. Utilització dels cossos cetònics pel sistema nerviós. Estalvi de glucosa. Manteniment del pH sanguini. Gluconeogènesi renal

5.3. Adaptacions metabòliques a l’exercici

Transició des del repòs fins a l’activitat física. Recuperació de l’exercici. Adaptacions segons la duració i la intensitat de l’exercici. Factors que influeixen en la selecció del substrat energètic. Resposta hormonal a l’exercici

6. Control del pes corporal

6.1. Balanç energètic

Taxa metabòlica. Balanç energètic. Components reguladors i adaptatius del sistema

6.2. Control de la ingesta

Senyals gàstrics i intestinals. Paper de les hormones i pèptids intestinals. L’hipotàlem: paper en el control del pes corporal. Neuropèptids: POMC, NPY, etc. Senyals perifèrics: leptina, etc.

6.3. Mecanismes endocrins de control

Teixit adipós. Emmagatzemament d’energia i òrgan endocrí. Funcions dels adipòcits: endocrina, autocrina i paracrina. Leptina i altres citocines. Regulació hormonal

7. Seminaris

7.1. Ateroesclerosi

7.2. Diabetis

7.3. Obesitat

7.4. Activitat física

7.5. Intoleràncies alimentàries

7.6. Bioquímica perinatal

7.7. Metabolisme diferencial de sucres

7.8. Hiperamonièmia i malalties neurològiques

7.9. Nutrició i control de l’expressió gènica

7.10. Envelliment

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Pel que fa als seminaris, els alumnes es divideixen en diferents grups; cada grup en desenvolupa una part, que és exposada durant la primera meitat del seminari.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 — Teoria: dos exàmens presencials, un primer parcial que allibera matèria si s’aprova (40 % de la nota; aproximadament a meitat de l’assignatura) i un segon parcial (40 %; data oficial acordada pel Consell d’Estudis). El mateix dia de la segona prova presencial, els alumnes que no hagin superat la primera prova o els que vulguin millorar nota tenen l’opció de fer la prova corresponent al primer parcial. En aquest últim cas, ho han de notificar al professorat amb una setmana d’antelació, i renuncien a la nota que van obtenir anteriorment a la primera prova.

Els exàmens consisteixen en preguntes de tipus test V/F. 

— En acabar cada bloc temàtic es fa un test V/F (10 % de la nota). Aquests tests no són reavaluables.

— Seminaris: l’alumne ha de presentar un seminari, del qual es valora la preparació, l’exposició i el treball en grup (10 % de la nota).

El nombre mínim d’evidències d’avaluació necessàries per qualificar l’assignatura són els exàmens parcials.

 

Reavaluació

Examen de tipus test V/F de tota l’assignatura (100 % de la nota).

 

Avaluació única

Els alumnes que ho vulguin es poden acollir a aquesta modalitat sempre que ho comuniquin abans de la data establerta pel Consell d’Estudis.

L’avaluació única consisteix en un examen final de preguntes de tipus test V/F, la data oficialment establerta.