Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Nutrició Molecular

Codi de l'assignatura: 363516

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Izquierdo Pulido

Departament: Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

42

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

4

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

2

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

46

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CT3 - Capacitat de prendre decisions i d'adaptar-se a situacions noves.

   -

CE17 - Capacitat d'aplicar els coneixements científics de la fisiologia, la fisiopatologia, la nutrició i l'alimentació a la planificació i al consell dietètic a individus i col·lectivitats, al llarg del cicle vital, tant sans com malalts.

   -

CE15 - Coneixement dels nutrients, la seva funció en l'organisme, la seva biodisponibilitat, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional.

   -

CE16 - Capacitat d'integrar i avaluar la relació entre l'alimentació i la nutrició en estat de salut i en situacions patològiques.

   -

CE23 - Capacitat de conèixer i d'intervenir en el disseny, la realització i la validació d'estudis epidemiològics nutricionals, així com participar en la planificació, les anàlisis i l'avaluació de programes d'intervenció en alimentació i nutrició en diferents àmbits.

   -

En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer l’efecte dels nutrients i compostos bioactius sobre l’expressió gènica i la seva repercussió en la salut.

 

— Conèixer i interpretar la interacció entre gens i dieta en funció dels polimorfismes genètics i el seu impacte sobre la salut.

 

— Adquirir els coneixements en què es basen els conceptes de nutrició òptima i dietes personalitzades.

 

— Conèixer el paper de la bioinformàtica en la interpretació i integració dels coneixements sobre nutrició sota el concepte de la biologia de sistemes.

 

— Conèixer quins són els horaris de menjar més adients per a la nostra salut i les bases moleculars dels gens que regulen els nostres ritmes.

 

— Conèixer els nutrients amb activitat sobre el sistema immunitari.

 

— Conèixer les bases fisiopatològiques de les reaccions d’hipersensibilitat als aliments.

 

— Adquirir coneixements per dissenyar correctament estudis experimentals en el camp de la genòmica nutricional.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber interpretar un text científic en el camp de la nutrició molecular i immunonutrició.

 

— Saber interpretar els diferents models d’interacció gen-dieta.

 

— Saber incorporar els avenços científics al propi camp professional.

 

— Saber analitzar dades i extreure conclusions dels resultats d’investigació.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Assolir capacitat crítica per interpretar la informació i les dades que es publiquen sobre la disciplina.

 

— Treballar amb criteri científic.

 

— Treballar interdisciplinàriament

 

 

Blocs temàtics

 

1. Les «òmiques nutricionals»: noves eines al nostre abast

1.1. Present i futur de la nutrició molecular

1.2. El viatge de la informació escrita als gens

1.3. La influència de l’alimentació en l’expressió dels gens: des del PCR als bioxips (microarrays)

1.4. No tots som iguals: les bases de la variabilitat genètica

2. L’alimentació modula els nostres gens: nutrigenòmica i nutriepigenètica

2.1. Glúcids, lípids i vitamines: modulant gens de processos metabòlics essencials

2.2. Compostos bioactius: agents nutrigenòmics en la prevenció de malalties cròniques

2.3. Mecanismes epigenètics: silenciant i activant gens

2.4. Fruita, verdura i espècies: aliats epigenètics

3. Nutrició i metabolòmica

3.1. Principis bàsics

3.2. L’impacte dels aliments, dels nutrients i dels patrons dietètics sobre l’organisme humà: food metabolome i food-intake microbial metabolome

3.3. El metaboloma intern i la seva relació amb diferents patologies

3.4. La metabolòmica com a eina per personalitzar la nostra dieta

4. Les mateixes recomanacions nutricionals per a tothom: nutrigenètica

4.1. Interacció dieta, activitat física i gens: herència del paleolític

4.2. Gens, rellotges i obesitat

4.3. Gens, greixos i malalties cardiovasculars

4.4. Gens, càncer, fruites, verdures i carn

4.5. Gens, xocolata i emocions

4.6. Tests nutricionals per personalitzar la dieta

5. El rellotge intern:crononutrició

5.1. Cronobiologia. Estructura i funcionament del rellotge circadiari

5.2. La maquinària molecular dels rellotges interns: relació entre gens rellotge i metabolisme

5.3. Ritmes en l’alimentació. Les hores de menjar. El dejuni intermitent.

6. Alimentant a les nostres defenses

6.1. Bases de la defensa de l’organisme

6.2. Nutrients, components bioactius i altres factors de la dieta amb activitat sobre el sistema immunitari

6.3. Reaccions d’hipersensibilitat als aliments

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència de l’assignatura es basa en les activitats següents:

— Classes magistrals: tenen com a objectiu impartir els coneixements teòrics dels diferents temes del programa.

— Seminaris: Tenen com a objectiu integrar coneixements adquirits en els diferents blocs temàtics o aprofundir en algun aspecte específic del programa. 

— Pràctiques d’ordinador i de laboratori: tenen com a objectiu la millora de la comprensió dels continguts del programa teòric i l’adquisició d’habilitats relacionades amb la metabolòmica, la crononutrició i la nutrigenenètica

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació de l’assignatura comprèn les activitats següents:

  1. Coneixements i habilitats adquirits a les pràctiques d’ordinador i de laboratori (ponderació:15%). (Obligatòria i no reavaluable). Els estudiants que hagin fet les pràctiques el curs anterior no tenen l’obligació de tornar-les a fer.
  2. Coneixements i habilitats adquirits als seminaris (ponderació:10%). (Obligatòria i no reavaluable).
  3. Qüestionaris d’autoavaluació en línia (ponderació:20%). Tres qüestionaris que avaluen els diferents blocs de l’assignatura. (No reavaluable).
  4. Prova de coneixements (ponderació:55%). Examen final de tipus test. (Obligatòria i no reavaluable).



La qualificació final s’obté a partir de la suma dels punts obtinguts en les diferents activitats d’avaluació, sempre que a l’examen final es tingui una qualificació igual o superior a 4 sobre 10 i en els qüestionaris igual o superior a 5 sobre 10.  Es considera superada l’assignatura quan la qualificació final és igual o superior a 5. En cas que no se superi l’assignatura, la qualificació final que constarà és la de l’examen final.

Reavaluació

La prova de reavaluació consisteix en un examen de la mateixa tipologia que l’examen final. Per poder-se presentar a la reavaluació, l’alumne ha d’haver tret una nota de 3 sobre 10 en l’examen final de l’avaluació (acord del Consell d’Estudis).

La nota de la prova de reavaluació representa el 55 % de la qualificació final de l’assignatura, a la qual cal afegir la nota obtinguda en l’avaluació de les activitats 1, 2 i 3 (no reavaluables). La nota de l’examen final de la reavaluació ha de ser igual o superior a 4 sobre 10. Es considera superada l’assignatura quan la qualificació final és igual o superior a 5.

 

 

Avaluació única

Si l’estudiant manifesta que no pot complir els requisits del sistema d’avaluació continuada té dret a l avaluació única. L’elecció d’aquesta modalitat comporta també l’obligació d’haver fet les pràctiques (ordinador i laboratori) i els seminaris. Els qüestionaris en línia tenen, en aquest cas, un sentit d’autoavaluació formativa per part de l’estudiant, ja que no són objecte de qualificació.

L’avaluació única consisteix en:

  1. Un examen de coneixements que coincideix amb la prova que fan els estudiants que segueixen l’avaluació continuada (55%).
  2. Un examen amb preguntes obertes corresponent a als seminaris (10%).
  3. Cal lliurar un document amb la resolució d’un cas (20%). L’enunciat del cas així com les indicacions d’edició i format es proporcionen a través del Campus Virtual la darrera setmana d’octubre.
  4. Cal lliurar els informes de les pràctiques (laboratori i ordinador)  (el 15% restant de la qualificació), seguint les indicacions que es publiquen al Campus Virtual.


La qualificació final s’obté partir de la suma dels punts obtinguts en les diferents activitats d’avaluació, sempre que a l’examen final es tingui una qualificació igual o superior a 4 sobre 10.  Es considera superada l’assignatura quan la qualificació final és igual o superior a 5.

 

Reavaluació

La prova de reavaluació consisteix en un examen de la mateixa tipologia que l’examen final. Per poder-se presentar a la reavaluació, l’alumne ha d’haver tret una nota de 3 sobre 10 en l’examen final de l’avaluació única (acord del Consell d’Estudis).

La nota de la prova de reavaluació representa el 55 % de la qualificació final de l’assignatura, a la qual cal afegir la nota obtinguda en l’avaluació de les activitats 2, 3 i 4 (no reavaluables). La nota de l’examen final de la reavaluació ha de ser igual o superior a 4 sobre 10. Es considera superada l’assignatura quan la qualificació final és igual o superior a 5.