PD:Nutrició Comunitària i Epidemiologia Nutricional

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Nutrició Comunitària i Epidemiologia Nutricional

Codi de l'assignatura: 363529

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Andres Farran Codina

Departament: Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia

crèdits: 9

Programa únic: S

Consideracions prèvies

Per causa de les circumstàncies produïdes per la pandèmia de la COVID-19, qualsevol apartat d’aquest pla docent pot patir modificacions, que, si es produeixen, seran notificades en una addenda.

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

Activitats presencials i/o no presencials	88
(La presencialitat es pot veure modificada en funció de la situació sanitària)

- Teoria	Presencial i no presencial	60
(Classes magistrals.)
- Tutorització per grups	Presencial i no presencial	4
(A cada sessió hi haurà 2 professors i la meitat dels alumnes de cada grup de pràctiques. En 2 sessions es tutoritzaran la totalitat dels grups d'alumnes. Els alumnes faran l'anàlisi dels resultats de l'enquesta.)
- Pràctiques d'ordinadors	No presencial	16
(Pràctiques d'R Commander.)
- Taller experimental	No presencial	8
(Elaboració de l'estudi HALVA.)

Treball tutelat/dirigit	66
(Dedicació a treballs no presencials dirigits pels professors: enquesta i exercicis de Nutrició Comunitària.)

Aprenentatge autònom	71
(Hores d'estudi dels conceptes impartits a l'assignatura.)

Competències que es desenvolupen

-	CT4 - Capacitat per treballar en equips interdisciplinaris i multiculturals.
-	CT3 - Capacitat de prendre decisions i d'adaptar-se a situacions noves.
-	CT6 - Capacitat per valorar l'impacte social i mediambiental de les actuacions en el seu àmbit.
-	CT5 - Capacitat creativa i emprenedora, i d'integrar nous coneixements i actituds.
-	CT1 - Capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.
-	CT2 - Capacitat d'analitzar, de sintetitzar, i d'aplicar els coneixements a la pràctica.
-	Capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, a més de buscar i integrar la informació.

-	CE24 - Capacitat de participar en activitats de promoció de la salut i prevenció de trastorns i malalties relacionades amb la nutrició i els estils de vida, duent a terme l'educació alimentària i nutricional de la població.
-	CE17 - Capacitat d'aplicar els coneixements científics de la fisiologia, la fisiopatologia, la nutrició i l'alimentació a la planificació i al consell dietètic a individus i col·lectivitats, al llarg del cicle vital, tant sans com malalts.
-	CE25 - Capacitat de col·laborar en la planificació i el desenvolupament de polítiques en matèria d'alimentació, de nutrició i de seguretat alimentària basades en les necessitats de la població i la protecció de la salut.
-	CE15 - Coneixement dels nutrients, la seva funció en l'organisme, la seva biodisponibilitat, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional.
-	CE16 - Capacitat d'integrar i avaluar la relació entre l'alimentació i la nutrició en estat de salut i en situacions patològiques.
-	CE23 - Capacitat de conèixer i d'intervenir en el disseny, la realització i la validació d'estudis epidemiològics nutricionals, així com participar en la planificació, les anàlisis i l'avaluació de programes d'intervenció en alimentació i nutrició en diferents àmbits.
-	CE26 - Capacitat d'assessorar en el desenvolupament, la comercialització, l'etiquetatge, la comunicació i el màrqueting dels productes alimentaris d'acord amb les necessitats socials, els coneixements científics i la legislació vigent.
-	CE2 - Capacitat per aplicar els coneixements de l'estadística, l'epidemiologia nutricional i la legislació a la salut pública.
-	CE13 - Capacitat per elaborar, interpretar i manejar les taules i bases de dades de composició d'aliments.
-	CE8 - Capacitat de comunicar-se de manera efectiva, tant oralment com per escrit, amb les persones, els professionals de la salut o la indústria i els mitjans de comunicació, sabent utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment les relacionades amb nutrició i hàbits de vida.
-	CE9 - Capacitat de conèixer, valorar críticament i utilitzar i aplicar les fonts d'informació relacionades amb nutrició, alimentació, estils de vida i aspectes sanitaris.

-	En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Conèixer les tècniques estadístiques adequades que aportin evidència científica en el camp de la recerca nutricional.

— Saber recollir i interpretar la informació per resoldre problemes en l’àmbit nutricional, seguint el mètode científic.

— Conèixer la base metodològica i estadística per valorar les relacions entre els paràmetres dietètics, clínics, antropomètrics i bioquímics implicats en la patogènia i fisiopatologia de malalties.

— Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en matèria sanitària i nutricional.

— Definir i distingir els conceptes bàsics de la nutrició comunitària, particularment de la promoció i de la protecció de la salut en aquest àmbit.

— Conèixer la influència potencial de l’alimentació (i de la nutrició) sobre la salut i les malalties, particularment les malalties cròniques més importants del nostre entorn, des d’un punt de vista comunitari.

— Conèixer l’aplicació de programes de monitoratge de l’estat nutricional de la població i estratègies de control de qualitat nutricional alimentària.

— Conèixer i aplicar les tècniques d’avaluació de l’estat nutricional en poblacions i la interpretació i anàlisi dels resultats obtinguts.

Referits a habilitats, destreses

— Dissenyar intervencions i programes de nutrició comunitària aplicant els models de promoció i protecció de la salut i d’educació nutricional.

— Descriure i resumir adequadament l’estat nutricional de la població.

— Identificar i ajustar models estadístics que permetin explicar les relacions entre l’estat nutricional de la població i les malalties.

— Avaluar correctament els models ajustats en la recerca nutricional.

— Fer l’anàlisi estadística utilitzant un programa d’estadística aplicada.

— Definir i distingir les diverses etapes del disseny, la planificació, l’execució i l’avaluació de les intervencions individuals i col·lectives en l’àmbit de la nutrició comunitària.

— Avaluar el comportament alimentari de les persones a les comunitats.

— Determinar les estratègies d’intervenció adequades per prevenir, identificar i intervenir en relació amb problemes nutricionals en grups o poblacions.

Referits a actituds, valors i normes

— Esforçar-se per treballar amb objectivitat i rigor.

— Demostrar responsabilitat i capacitat de treball, capacitat de treball en grup i participació o implicació activa tant en les classes teòriques com en les pràctiques.

— Plantejar els beneficis científics i clínics d’una investigació i les limitacions en termes ètics.

— Identificar la importància del protocol d’estudi per a la bona realització d’un estudi nutricional.

— Entendre la importància i influència de l’entorn i de les actituds i valors propis sobre els canvis de conducta.

— Assumir la importància de la política i la necessitat de lideratge en el desplegament de polítiques alimentàries i de programes d’intervenció comunitària destinats a millorar la salut de la població.

En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura

Blocs temàtics

1. Epidemiologia quantitativa

* S’introdueix l’alumne en l’ús de la metodologia estadística i epidemiologia quantitativa en l’àmbit nutricional per descriure les dades, fer inferència dels paràmetres desconeguts d’interès, estudiar hipòtesis d’investigació d’associació entre variables i quantificar la intensitat d’aquestes associacions.

1.1. Estadística descriptiva univariant i bivariant (recordatori)

1.2. Estadística inferencial: intervals de confiança (recordatori)

1.3. Associació entre variables quantitatives. Coeficient de correlació de Pearson

1.4. Regressió lineal simple i múltiple. Confusió i interacció entre variables. Mesura de bondat d’ajust, validació del model

1.5. Associació entre variables qualitatives. Prova khi quadrat i odds ratio i risc relatiu. Detecció, confusió i interacció entre variables

1.6. Regressió logística simple i múltiple

1.7. Comparació de mitjanes de dos grups independents. Prova t de Student i U-ManWhitney

1.8. Comparació de mitjanes de més de dos grups independents. ANOVA d’un factor. Kruskal Wallis

2. Bases de l’educació alimentària nutricional

* Es fa una introducció als models que intenten explicar com es produeixen els canvis de conducta i a les tècniques de comunicació adients, així com als principis del màrqueting social i l’educació alimentària nutricional.

2.1. Teories científiques sobre modificació del comportament

2.2. Tècniques i mètodes de comunicació en l’educació per a la salut

2.3. Educació alimentària nutricional. Màrqueting social

3. Nutrició comunitària

* S’expliquen les bases de la nutrició comunitària, els mètodes més importants d’avaluació de l’estat nutricional i de l’estimació del consum d’aliments en poblacions, així com les eines necessàries en les intervencions nutricionals (recomanacions nutricionals, objectius nutricionals i guies alimentàries). També com es fixen i es despleguen les polítiques alimentàries nutricionals i la planificació i avaluació dels programes d’intervenció nutricional. Es fa un esment dels principals programes nacionals i internacionals (especialment aquells dirigits a infants i dones), i la relació entre alimentació i sostenibilitat en relació amb el medi ambient com a factor emergent que cal tenir en compte.

3.1. Concepte de nutrició comunitària. Salut i nutrició de les poblacions

3.2. Avaluació de l’estat nutricional en poblacions

3.3. Avaluació del consum d’aliments en poblacions

3.4. Recomanacions nutricionals, objectius nutricionals i guies alimentàries

3.5. Variabilitat en l’alimentació humana. Models de consum alimentari

3.6. Influencia de l’entorn comunitari sobre l’alimentació i la nutrició de la població

3.7. Excessos i deficiències nutricionals: prevalença, causes i prevenció

3.8. Situació nutricional dels diferents subgrups poblacionals al nostre país

3.9. Polítiques alimentàries i nutricionals

3.10. Planificació, programació i avaluació en nutrició comunitària

3.11. Programes de nutrició a Espanya. Programes de nutrició internacionals

3.12. Alimentació, sostenibilitat i medi ambient

Metodologia i activitats formatives

El treball dels estudiants es concreta en:

Activitats presencials

— Classes de teoria al llarg de tot el semestre per adquirir coneixements i discussió amb el professor sobre els conceptes exposats.

— Pràctiques d’ordinador en les quals s’expliquen els conceptes més pràctics i s’apliquen els conceptes teòrics fent exercicis mitjançant el programa R Commander. Es fan setmanalment, al matí o a la tarda; s’inicien la segona setmana del calendari de l’assignatura. En aquestes pràctiques es resolen i responen uns exercicis de compleció a través del Campus Virtual.

— Tallers experimentals que serveixen per organitzar i fer una enquesta nutricional (estudi HALVA), incloent-hi la introducció, tractament i depuració de les dades obtingudes.

— Tutories per grups a l’aula d’ordinadors per ajudar els alumnes en l’anàlisi estadística i la interpretació de les dades obtingudes en l’enquesta nutricional).

Activitats no presencials

— Realització i anàlisi d’una enquesta nutricional (estudi HALVA): els estudiants han d’administrar individualment una enquesta sobre hàbits alimentaris, estils de vida i consum d’aliments i analitzar els resultats obtinguts. A partir de l’anàlisi de les dades s’ha d’elaborar un pòster que s’haurà de lliurar a través del Campus Virtual. L’anàlisi i el pòster es fan en grups de 3 alumnes.

— Treball de nutrició comunitària: resolució d’un cas de Nutrició Comunitària a través del Campus Virtual amb limitació de temps.

Els estudiants poden accedir a l’espai reservat a l’assignatura dins el Campus Virtual de la UB per consultar el pla docent, accedir a materials i recursos d’informació, lliurar treballs i, en general, per comunicar-se amb el professorat i la resta d’estudiants.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació es duu a terme a través de diferents activitats:

Prova de coneixements (50 % de la nota final) que inclou:

Preguntes de tipus test (20 %), amb 4 opcions possibles de les quals només una és correcta (cada pregunta errada descompta 0,25 punts).
Problemes pràctics d’epidemiologia nutricional (15 %).
Resolució d’un cas de nutrició comunitària (15 %).

Treballs i exercicis per fer al llarg del curs (50 %):

Qüestionaris en línia (15 %) que es fan individualment durant les sessions de pràctiques d’ordinador. Es requereix un mínim del 70 % d’exercicis lliurats per optar a l’avaluació.
Resolució d’un cas sobre nutrició comunitària (10 %) individualment. Aquest exercici també és obligatori per als alumnes d’avaluació continuada.
Participació en l’estudi HALVA (25 %), que es valora a partir de:
- Qüestionaris realitzats als tallers dedicats a l’enquesta HALVA i elaborats individualment (10 %).
- Lliuraments individuals de les enquestes (en paper i introducció en bases de dades) que vagin fent els estudiants (penalització de la nota de l’enquesta HALVA en cas d’endarreriment o errors greus).
- Lliurament d’un pòster en què s’expliquin els resultats obtinguts; el pòster s’ha d’elaborar en grup de 3 alumnes (15 %).

Els lliuraments que s’han de fer al llarg de l’estudi HALVA són obligatoris i l’incompliment implica un zero en la nota de l’estudi HALVA. Aquest treball també és obligatori per als alumnes d’avaluació continuada.

Treballs voluntaris destinats a alumnes especialment interessats en l’assignatura. Els treballs els proposa l’equip de professors en funció de les circumstàncies i poden variar en diferents cursos. Aquests treballs aporten una bonificació de fins a 1 punt, com a màxim, aplicable directament a la nota final sempre que aquesta nota final sigui superior a 5 abans de la bonificació. Aquesta bonificació no s’aplicarà en cas que l’alumne hagi d’anar a reavaluació. A continuació s’exposen alguns exemples de possibles treballs:

Elaboració d’una infografia sobre un tema determinat relacionat amb l’assignatura (per exemple, nutrició i sostenibilitat).
Redacció d’un article de divulgació escollint un dels temes proposats pels professors.
Lectura i interpretació d’un article científic, que s’avalua amb un qüestionari a la prova final.

En qualsevol cas, qualsevol exercici no presentat tindrà una qualificació de zero. La nota mínima per superar l’assignatura és un 5 sobre 10. Cal obtenir una puntuació mínima de 4 a la nota de la prova de coneixements i a la nota global dels treballs i exercicis que cal fer al llarg del curs per poder computar la nota final. Els estudiants que no superin aquests llindars rebran la nota mínima de les dues anteriors i hauran d’anar a reavaluació. Els estudiants que no presentin el mínim d’exercicis demanats rebran una qualificació de no presentat. No poden optar a reavaluació els estudiants que tinguin un no presentat en alguna de les activitats programades al llarg del curs (treballs i exercicis) o en la prova de coneixements.

La reavaluació consisteix en una prova global que integra els conceptes teòrics i pràctics tractats al llarg de l’assignatura. Aquesta prova està formada pels apartats següents:

Part teòrica: examen de tipus test (40 % de la nota total de la prova).
Part pràctica de nutrició comunitària: resolució d’un cas (30 %).
Part pràctica d’epidemiologia nutricional: resolució d’un supòsit pràctic (30 %).

Cal treure un mínim de 4 en cadascuna d’aquestes 3 parts per computar la nota de reavaluació. En cas de no assolir aquest mínim, la nota de reavaluació serà la nota mínima de les 3 parts.

Es recorda que només poden optar a reavaluació els estudiants que abans han optat a l’avaluació de l’assignatura en el semestre actual.

Avaluació única

Els estudiants poden acollir-se a l’avaluació única sol·licitant-ho per mitjà del Campus Virtual abans de la data límit que s’estableixi.

La nota final dels estudiants que s’acullen a l’avaluació única es calcula amb la nota de la prova de coneixements (65 %), el cas de nutrició comunitària i l’enquesta alimentària HALVA (35 %).

La reavaluació dels estudiants que s’acullin a l’avaluació única segueix la mateixa pauta que en el cas dels estudiants d’avaluació continuada.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Aranceta J, Blay G, Carrillo L, et al. Guía de la alimentación saludable: para atención primaria y colectivos ciudadanos: recomendaciones para una alimentación individual, familiar o colectiva saludable, responsable y sostenible. Barcelona : Editado por la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria : Planeta; 2018.

Daniel WW. Bioestadística: base para el análisis de las ciencias de la salud. 4ªed. México D.F. : Limusa; 2002.

Dawson E, Trapp RG. Bioestadística médica. 4a ed. México : El Manual Moderno; 2005.

Sentís J. Manual de bioestadística. 3a ed. Barcelona [etc.] : Masson; 2003.

Argimón JM, Jiménez J. Métodos de investigación clínica y epidemiológica. 5ª ed. Madrid ; Barcelona [etc.] : Elsevier; cop. 2019.

Edició 2013

Glantz SA. Bioestadística. 6a ed. México D.F [etc.] : McGraw-Hill; 2006.

Gacula M, Singh J, Bi J, ...[et al]. Statistical methods in food and consumer research. 2nd ed. Oxford : Academic Press; 2009.

Rochon A. Educación para la salud : una guía práctica para realizar un proyecto. Barcelona [etc.] : Masson; 1991.

Serra L, Aranceta J, Mataix J. Nutrición y salud pública: métodos, bases científicas y aplicaciones. 2a ed. Barcelona [etc.] : Masson; 2006.

Aranceta J. Nutrición comunitaria. Barcelona [etc.] : Masson; 2002.

En línia edició 2015

Estrategia NAOS: estrategia para la nutrición, actividad física y prevención de la obesidad. Madrid : Agencia Española de Seguridad Alimentaria; 2005.

Colomer C, Álvarez-Dardet C, eds. Promoción de la salud y cambio social. Barcelona ; Madrid [etc.] : Masson; cop. 2001.

Frías A. Salud pública y educación para la salud. Barcelona : Masson; 2000.

Martínez JA, Asiastarán I, Madrigal H, eds. Alimentación y salud pública. 2ª ed. Madrid : McGraw-Hill Interamericana; 2002.

Moreno B, Charro A. Nutrición, actividad física y prevención de la obesidad: estrategia NAOS. Madrid : Médica Panamericana; 2007.

Espanya. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Promoción de una alimentación saludable entre la juventud europea: guía básica de educación nutricional para la población escolar. Madrid : CIDE; 2000.

Disponible en anglès

Saez S, Marqués F, Colell R. Educación para la salud, técnicas para el trabajo con grupos pequeños. 2a ed. Lleida : Pagès; 1998.

Acosta D...[et al.].Guías alimentarias para la población española: recomendaciones para una dieta saludable. Barcelona : Sociedad Española de Nutrición Comunitaria; 2001.

Willett W. Nutritional epidemiology. 3rd ed. New York [etc.] : Oxford University Press; 2013.

Accés en línia , 2013
Accés en línia , 1998

Boyle MA, Holben DH. Community nutrition in action: an entrepreneurial approach . 6th ed. Australia : Wadsworth Cengage Learning; cop. 2010.

Gibney MJ. Nutrición y salud pública. Acribia : Zaragoza; 2006.

Lovegrove JA, Hodson L, Sharma S, Lanham-New SA, Krebs J, eds. Nutrition research methodologies. Oxford : Wiley Blackwell; 2015.

En línia

Buttriss J., ed. Public health nutrition. 2nd ed. Chichester, West Sussex, UK : Wiley; 2018.

Congrés

Jornadas de debate del Plan de Reducción del Consumo de Sal. La Granja de San Ildefonso; 19 y 20 de Noviembre de 2009. Madrid : AESAN; 2009.