Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Presa de Decisions

Codi de l'assignatura: 363674

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Josep Maria Izquierdo Aznar

Departament: Departament d'Empresa

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

50

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

10

 

(Es desdobla el grup en dues aules.)

Treball tutelat/dirigit

30

(Realització d’activitats que s’han de lliurar i que s’avaluen.)

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

Aquesta assignatura no requereix uns coneixements específics previs.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat de prendre decisions econòmiques i empresarials tenint en compte la situació econòmica actual.

(Capacitat per identificar els elements essencials d’un problema de decisió, és a dir, els agents, les accions disponibles, la informació de què disposen els agents, els factors d’incertesa, així com els resultats o les conseqüències de les diferents accions potencials.
Capacitat per establir criteris de valoració i ordenació de les alternatives disponibles, amb risc o sense.
Capacitat per raonar estratègicament formulant hipòtesis sobre el comportament dels altres.
Capacitat per prendre decisions economicoempresarials efectives utilitzant eines quantitatives o qualitatives apropiades.
Capacitat per analitzar les implicacions de la selecció d’un criteri de decisió col·lectiva.)

   -

Capacitat d'identificar els agents econòmics que configuren una economia, d'entendre com s'interrelacionen per poder prendre decisions econòmiques i conèixer-ne tots els efectes.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

La presa de decisions pot ser entesa en un marc individual, en un marc d’interacció amb altres individus o com a decisió col·lectiva consensuada. L’objectiu del curs és oferir una aproximació sistemàtica als diferents tipus de problemes de decisió que permeti prendre decisions més meditades i conscients (decisions millors) i que resultin efectives i aplicables en un context real.

En el context de la decisió individual, s’incideix en la determinació i els criteris de comparació i valoració de les diferents alternatives; i es distingeix entre alternatives amb resultat cert, incert i amb risc, així com en aquelles que són multiatribut.

Quant a la decisió en interacció amb altres agents, s’introdueix l’estudiant en el mètode de raonament de la teoria de jocs en un context d’informació completa. En concret, s’analitza el concepte d’equilibri, tant en situacions de decisió simultània com seqüencial, i la seva racionalització a través d’un procés de dominació d’alternatives o d’inducció cap enrere.

Quant a la decisió col·lectiva, s’analitzen situacions que presenten dues alternatives (sí-no) valorant la posició de poder de cada individu o votant en els diferents sistemes de votació. Quan hi ha més de dues alternatives, s’analitza de forma comparativa les propietats de les diferents regles d’elecció social, i la dificultat de determinar l’ordenació social de les diverses alternatives. També s’analitza un problema concret de decisió col·lectiva entre infinites alternatives derivat del repartiment del guany o assignació del cost conjunt fruit de la cooperació.

 

Referits a habilitats, destreses

Respecte a les decisions individuals es pretén que l’estudiant sigui capaç de:

  • Analitzar les situacions de presa de decisions i determinar-ne els elements, tot utilitzant una formalització de la situació.
  • Reconèixer l’alternativa òptima del decisor a partir d’una funció d’utilitat ordinal que representi les seves preferències.
  • Formalitzar problemes de decisió en ambient de risc mitjançant taules de decisió o arbres de decisió, i trobar-ne l’alternativa òptima.

 

Quant a les decisions en un marc d’interacció es pretén que l’estudiant sigui capaç de:

  • Formalitzar situacions de decisió simples com a jocs no cooperatius, identificant els jugadors, les estratègies disponibles i els possibles resultats.
  • Utilitzar el concepte de dominació en jocs en forma estratègica per simplificar les alternatives.
  • Aplicar el concepte d’equilibri de Nash, per deduir el comportament previsible dels agents econòmics.

 

Respecte a les decisions col·lectives es pretén que l’estudiant sigui capaç de:

  • En les decisions sí-no, i atès un sistema de votació, identificar les coalicions de votants guanyadores, i calcular el poder individual de cada votant.
  • Aplicar els mètodes més coneguts de votació (regles d’elecció) per tal de seleccionar una alternativa entre un conjunt d’alternatives i fer-ne una anàlisi comparativa a través de les propietats de les regles.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Un decisor amb preferències entre alternatives

1.1. Com prenem decisions?

1.2. Elements d’un problema de presa de decisions

1.3. Alternatives multiatribut

1.4. Decisions òptimes amb infinites alternatives

2. Un decisor davant el risc

2.1. Taules de decisió

2.2. Elecció entre loteries

2.3. Actituds davant el risc

2.4. Decisions seqüencials. Arbres de decisió

3. Dos decisors: decisions i jocs

3.1. Decisions simultànies. Jocs bimatricials

3.2. Racionalització de decisions: dominació

3.3. Equilibri de Nash

3.4. Decisions seqüencials. Inducció cap enrere

4. Decisions col·lectives

4.1. Sistemes de votació amb dues alternatives. Índexs de poder

4.2. Múltiples alternatives. Regles d’elecció social

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia amb la qual es volen assolir els objectius de l’assignatura consisteix, d’una banda, en classes de teoria amb tot el conjunt del grup i en classes de pràctiques de problemes (amb tot el conjunt del grup o organitzats en subgrups); i, d’altra banda, en activitats pràctiques que s’han de dur a terme al llarg del curs.

Respecte de les classes de teoria, es pretén que l’anàlisi de diferents exemples condueixi a la necessitat d’establir criteris d’actuació bàsics i a definir conceptes fonamentals; i que després, aquests conceptes i procediments, s’apliquin a exemples més complexos provinents de la realitat econòmica. Les classes pràctiques de problemes pretenen una millor atenció individualitzada a l’estudiant que li permeti adquirir i millorar una determinada habilitat per resoldre les situacions de decisió plantejades en els problemes.

Les activitats pràctiques proposades, i que l’estudiant ha de resoldre individualment fora de l’horari de classe, permeten consolidar la reflexió sobre els conceptes i la utilització de les tècniques explicades a classe. El calendari d’aquestes activitats es publica en el Campus Virtual, i se n’indica el dia d’inici i de lliurament.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Com a norma general, l’avaluació ha de ser continuada.  S’entén que l’estudiant completa l’avaluació continuada si es presenta a la darrera prova d’avaluació continuada prevista en aquest pla docent. Si no es presenta, s’entén que hi renuncia i opta per la modalitat d’avaluació única. Tant en la modalitat d’avaluació única com en la de continuada, l’estudiant disposa d’una primera convocatòria i d’una opció de reavaluació d’aquesta convocatòria.

a) En primera convocatòria, l’avaluació continuada consisteix en dues proves escrites presencials (aquest aspecte pot variar segons la situació de la pandèmia)  i el lliurament d’una sèrie d’activitats no presencials. El contingut de la prova 1 és essencialment el corresponent als temes 1 i 2 del temari, i té un pes del 40 % en la qualificació final. El contingut de la prova 2 correspon als temes 2, 3 i 4, i té un pes del 45 % en la qualificació final. Les activitats tenen un pes d’un 15 % en la qualificació final. El calendari de les proves i de lliurament de les activitats es fa públic en el Campus Virtual a l’inici de curs. 

Tant en les activitats com en les proves, i per tal d’avaluar les competències a assolir descrites en aquest pla docent, l’estudiant ha de resoldre problemes en què la identificació de l’entorn de decisió (és a dir, dels agents que influeixen sobre les nostres decisions o són influïts per les nostres decisions) i econòmic (presència i avaluació de risc) és clau per a la selecció i utilització de criteris de decisió adequats. 

Per poder superar el curs mitjançant l’avaluació continuada, s’exigeix que la suma ponderada de la puntuació obtinguda en les proves i les activitats sigui igual o superior a 5 (sobre 10) i que, en les proves 1 i 2 descrites anteriorment, s’obtingui com a mínim un 3 (sobre 10) a cadascuna. Es valora també l’assistència a classe.

b) En la reavaluació de la convocatòria mencionada a l’apartat a), només hi ha una única prova, amb preguntes teòriques i pràctiques, que té lloc en la data oficial que s’assenyali.

 

Avaluació única

Tant en primera convocatòria com en la reavaluació, l’avaluació única consisteix en una prova que conté preguntes teòriques i pràctiques, i que té lloc en la data d’avaluació única que s’assenyali.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BIERMAN Harold; BONINI Charles P; HAUSMAN Warren. Análisis cuantitativo para la toma de decisiones. Madrid : Elsevier España, 1994

Catàleg UB  Enllaç

GARDNER, Roy. Juegos para empresarios y economistas. Barcelona : Antoni Bosch, 2009

Catàleg UB  Enllaç

GILBOA, Itzhak. Making Better Decisions : Decision Theory In Practice. Chichester : Willey-Blackwell, 2011

Catàleg UB  Enllaç

HAMMOND, John S. Decisiones inteligentes : guía práctica para tomar mejores decisiones. Barcelona : Gestión 2000, 2008

Catàleg UB  Enllaç

PETERSON, Martin. An introduction to Decision Theory. Cambridge: Cambridge University Press, 2009

Catàleg UB  Enllaç

TAYLOR, Alan D. Mathematics and politics : strategy, voting, power and proof. New York: Springer-Verlag, 2008

Catàleg UB  Enllaç