Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: InformÓtica MŔdica i Telemedicina

Codi de l'assignatura: 363759

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Xavier Borrat Frigola

Departament: Departament de Fonaments ClÝnics

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

63

 

-  Teoria

Presencial

 

9

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

8

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

Presencial

 

16

 

-  PrÓctiques d'ordinadors

Presencial

 

8

 

-  PrÓctiques orals comunicatives

Presencial

 

16

 

-  Seminari

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

37

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'analitzar, valorar i prendre decisions tecnol˛giques d'acord amb criteris de cost, qualitat, seguretat, impacte social, sostenibilitat, temps i respecte dels principis Ŕtics de la professiˇ (instrumental).

   -

Capacitat de resoldre problemes amb iniciativa, creativitat i presa de decisions tecnol˛giques d'acord amb criteris de cost, qualitat, seguretat, sostenibilitat, temps i respecte dels principis Ŕtics de la professiˇ (instrumental).

   -

Capacitat d'organitzar i de gestionar (instrumental).

   -

Capacitat d'iniciativa, esperit emprenedor i lideratge (sistŔmica).

   -

Coneixement dels conceptes i el llenguatge biomŔdic.

   -

Capacitat de dissenyar dispositius i sistemes adrešats a cobrir les necessitats en tecnologia de la informaciˇ en un entorn clÝnic. Capacitat d'establir metodologies de gestiˇ dels sistemes esmentats.

   -

Coneixement, comprensiˇ i capacitat per aplicar la legislaciˇ necessÓria durant el desenvolupament de la professiˇ d'enginyer biomŔdic i facilitat per manejar especificacions, reglaments i normes de compliment obligat.

   -

Capacitat de dur a terme l'especificaciˇ, implementaciˇ, documentaciˇ i posada a punt d'equips i sistemes biomŔdics, considerant tant els aspectes tŔcnics com les normatives reguladores corresponents.

   -

Capacitat de concebre, desplegar, organitzar i gestionar xarxes, sistemes, serveis i infraestructures d'informÓtica i telecomunicaciˇ en contextos hospitalaris, responsabilitzant-se de la seva posada en marxa i millora contÝnua, aixÝ com conŔixer-ne l'impacte econ˛mic i social.

   -

En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament de l’assignatura.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Tenir una visió exhaustiva de les diferents necessitats d’informació de l’entorn sanitari i veure com la informàtica pot ajudar a simplificar la manera de gestionar aquesta informació.

 


— Saber definir la informació necessària per a una història clínica en l’àmbit de l’assistència primària, hospitalària i domiciliària.

 


— Dominar el formalisme de les bases de dades relacionals.

 


— Conèixer l’estructura i funcionament dels diferents models de sistemes de salut.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Els processos assistencials

1.1. Introducció als processos assistencials

1.2. Processos assistencials en l’atenció primària

1.3. Processos assistencials en hospitalització

1.4. Medicina P4: predictiva, preventiva, personalitzada i participativa

1.5. Assistència del malalt crònic

2. Bases de dades clÝniques

2.1. Introducció a les tecnologies de bases de dades

2.2. Sistemes relacionals

2.3. Disseny i explotació de les bases de dades relacionals

2.5. Bases de dades documentals

3. Sistemes d’informaciˇ sanitaris

3.1. Sanitat i tecnologies de la informació i de les comunicacions

3.2. La informació i la comunicació mèdiques. Dades, documentació i fluxos de treball. Espais de comunicació

3.3. Mòduls d’un sistema d’informació sanitari

3.4. La història clínica informatitzada

3.5. Sistemes d’informació als diferents entorns assistencials. Sistemes regionals de salut. Teleassistència

3.6. Arquitectures i models d’HCI. HCOP. HPS

3.7. Aspectes legals i ètics de l’ús de la informació amb suport electrònic

3.8. Els sistemes d’informació com a agents. Pervasive computing

4. Integraciˇ i interoperabilitat informÓtica

4.1. Models d’integració i interoperabilitat

4.2. Sistemes de vocabulari i classificació en biomedicina

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’aprenentatge està basada en els principis següents:

— Aprenentatge basat en processos d’indagació. És un enfocament per a l’aprenentatge actiu centrat en l’estudiant i orientat per problemes. L’exploració i investigació per part de l’estudiant guien la seva experiència d’aprenentatge.
— Aprenentatge enriquit per la tecnologia. Es proposa un ús intens i autònom de les TIC per part dels estudiants.

Els continguts, les activitats, els recursos externs i l’avaluació es porten a terme al Campus Virtual de la UB, utilitzant diferents funcions del programa Moodle.

Tot el material escrit és en anglès, tant el docent com el produït pels alumnes. La comunicació oral es fa en castellà, català i anglès indistintament.

Com que hi ha previst un ús intens de la tecnologia, és molt recomanable que els estudiants portin un ordinador portàtil a classe.

 

Problema objecte d’indagació

Aconseguir l’intercanvi d’informació clínica entre sistemes d’informació sanitària heterogenis i assegurar la continuïtat assistencial del pacient.

Es planteja un escenari en el qual conviuen diferents unitats sanitàries especialitzades en diferents activitats, però que totes contribueixen, en diferent mesura i en relació amb la seva especificitat, a l’atenció del pacient dins d’un hospital.

 

Activitats per desenvolupar

Les activitats s’organitzen en dues fases:

— Fase 1

Els estudiants s’organitzen en diferents grups, cadascun dels quals ha d’analitzar la problemàtica que se li assigni. Cada grup té assignat un domini de coneixement, i per indagació ha d’arribar, al final d’aquesta primera fase, a disposar d’experiència suficient per passar a executar la segona fase.

Alguns exemples de dominis de coneixement són: dades sanitàries i informació clínica, bases de dades, terminologia i vocabularis, organització sanitària, representació de coneixement, processos assistencials, aspectes legals i seguretat de la informació, models de comunicació entre sistemes d’informació, etc.

Cada grup ha de construir un recurs compartit de coneixement sobre el domini assignat, i ha de lliurar una memòria específica sustentada amb referències bibliogràfiques rellevants.

— Fase 2

Els estudiants s’han d’organitzar en nous grups, compostos per un membre provinent de tots i cadascun dels grups anteriors, i constituir equips amb prou coneixement per resoldre el problema enunciat en l’apartat A. Cadascun dels grups representa una unitat sanitària específica diferent.

Alguns exemples d’unitats sanitàries són: sala d’hospitalització, urgències, centre de diagnòstic per la imatge, laboratori clínic, farmàcia, gerència, etc.

Les activitats que cal fer en aquesta fase són:

— Elaborar un pla funcional (mapa de processos) propi de cada organització.
— Elaborar un pla de sistemes que inclogui la definició i gestió de les dades necessàries.
— Elaborar una maqueta funcional i instanciar-la.
— Intercanviar dades clíniques entre les diferents unitats.

Cada grup ha de lliurar una maqueta i fer una demostració.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 


Es tracta d’avaluar no només els coneixements adquirits sinó el grau d’objectius i competències assolit.
 
Procediment

— Realització de les tasques assignades a cadascuna de les fases que componen el programa docent.
— Avaluació dels grups: avaluació de les diferents memòries i presentacions.
— Avaluació individual dels coneixements adquirits mitjançant examen teòric de tipus test de resposta múltiple. Es fa servir la funció d’avaluació del Campus Virtual.
— Es fa una prova d’intercanvi de dades clíniques entre els diferents sistemes, mitjançant la instància de casos d’ús proporcionats pels professors.
 
Criteris d’avaluació
 
— Avaluació dels grups: s’estableixen les corresponents rúbriques per a l’avaluació de cada memòria, presentació i prova d’intercanvi d’informació.
— Avaluació individual: avaluació de la participació individual a cada grup i superació d’una prova d’avaluació de preguntes amb resposta múltiple, que es fa sincrònicament per a tots els alumnes en una sessió presencial al final de la fase 2.

 

Avaluaciˇ ˙nica


Examen teòric de tipus test d’elecció múltiple que es fa sincrònicament per a tots els alumnes en una sessió presencial al final de la fase 2.
 
Es fa servir la funció d’avaluació del Campus Virtual.
 
Criteris de qualificació final
 
És requisit obligatori superar la prova d’avaluació final de preguntes amb resposta múltiple per garantir l’aprenentatge d’uns coneixements bàsics. No obstant això, la qualificació final ve determinada únicament per l’avaluació de les diferents tasques realitzades. En cas de no superar la qualificació mínima de la fase 1, s’ha de fer una prova de recuperació que determinarà la qualificació d’aquesta fase.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Sowa JF. Knowledge Representation: Logical, Philosophical, and Computational Foundations. Pacific Grove : Brooks/Cole; cop. 2000.  Enlla├ž

  Pendent adquirir a la Biblioteca

Ball MJ, Collen MF. Aspects of the computer-based patient record. New York ; Barcelona [etc.] : Springer; cop. 1992.  Enlla├ž

Benson T. Principles of Health Interoperability HL7 and SNOMED. 2nd ed. London : Springer; cop. 2012.  Enlla├ž

Berman  JJ. Methods in medical informatics : fundamentals of healthcare programming  in Perl, Python, and Ruby.  Boca Raton, Fla. : CRC Press;  cop. 2011.  Enlla├ž

Coiera E. Guide to health informatics.  2nd ed. London : Arnold; 2003.  Enlla├ž

Dick RS, Steen EB. The computer-based patient record:  And essential technology for health care. Washington: National Academy Press; 1997.  Enlla├ž

Date CJ. Introducción a los sistemas de bases de datos : séptima edición. México [etc.] : Pearson Educación; 2001.  Enlla├ž

TambÚ la 8a ed. (2004) en anglŔs  Enlla├ž

Drazen E, et al. Patient care information systems: successful design and implementation. New York [etc.] : Springer; 1995.  Enlla├ž

Elkin PL. Terminology and Terminological Systems. Springer; 2012.  Enlla├ž

Flatley B, Schneider S, Tornquist E. Information networks for community health. New York ; Barcelona [etc.] : Springer; 1997.  Enlla├ž

George C, Whitehouse D, Duquenoy P. eHealth: Legal, Ethical and Governance Challenges. Berlin: Springer; 2013.  Enlla├ž

Hersh WR. Information retrieval: a health and biomedical perspective. 3rd ed. New York, N.Y.. Springer; 2009.  Enlla├ž

Griffin PM, et al. Healthcare systems engineering. Hoboken, New Jersey : Wiley; cop. 2016 .  Enlla├ž

Lorenzi NM. Transforming health care through information. 3rd ed. New York [etc.]: Springer; 2010.  Enlla├ž

Menéndez Prieto MD, Vadillo Olmo FJ. Sistemas de información y gestión del conocimiento en la organización sanitaria. San Vicente [del Raspeig]: Club Universitario; 2011.  Enlla├ž

Osheroff JA, editor. Computers in clinical practice: managing patients, information and communication. Philadelphia, Pa : American College of Physicians; 1995.  Enlla├ž

Reichert A, et al. Integrating Biomedical Information: From e-Cell to e-Patient. Proceedings of the European Federation for Medical Informatics Special Topic Conference 2006.  Berlin : Akademische Verlagsgesellschaft : European Federation for Medical Informatics; 2006.  Enlla├ž

Crossing the Quality Chasm: a new health system for the 21st century. Washington, D.C. : National Academy Press; cop. 2001.  Enlla├ž

Richesson R, Andrews JE. Clinical Research Informatics. New York : Springer; 2012.  Enlla├ž

Shortliffe EH, Cimino JJ, editors. Biomedical Informatics. Computer Applications in Health Care and Biomedicine. 4th ed. London : Springer; cop. 2014.  Enlla├ž


TambÚ la versiˇ en lÝnia  Enlla├ž

Bali R, et al. Pervasive Health Knowledge Management. New York : Springer; 2013.  Enlla├ž

Trotter F. Hacking healthcare. Sebastopol, CA : O’Reilly; cop. 2013.  Enlla├ž

Van Bemmel JH, Musen MA. Handbook of medical informatics. Houten : Bohn Stafleu van Loghum; Heidelberg : Springer; 1997.  Enlla├ž

Van Bemmel JH, Várvá J, Knowledge, information and medical education.  Imia (International Conference on Medical Informatics and Medical Education; 1990 Sep 3-7; Prague, Czechoslovakia. Amsterdam : North-Holland; 1991.  Enlla├ž

Winter A, et al. Health Information Systems. Architectures and Strategies. 2nd ed. London : Springer; cop. 2011.  Enlla├ž

Legislaciˇ

Convenio sobre los derechos del hombre y la biomedicina del consejo de europa

Ley básica reguladora de la autonomia del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica (Ley 41/2002, de 14 de noviembre)

Ley general de sanidad (Ley 14/86 de 25 d’abril)

Ley orgánica de protección de datos de carácter personal (Ley 15/99, de 13 de diciembre) (Antecedente: Ley 5/92)

Ley sobre los derechos de información concerniente a la salud y a la autonomia del paciente y la documentación clínica (Ley 21/2000, de 29 de diciembre)

Modificación de la ley 21/2000 (Ley 16/2010, de 3 de junio)

Orden de regulación de la acreditación de los centros hospitalarios (Orden de 10 de julio de 1991, anexo) (Decreto 5/2006, de 17 de enero y Decreto 658/2006, de 27 de diciembre)

Orden de regulación del informe clínico de alta hospitalaria y el conjunto mínimo básico de datos del alta hospitalaria (Orden de 23 de noviembre de 1990) (Antecedente: Orden de 7 de noviembre de 1986)

Real decreto sobre el conjunto mínimo de datos de los informes clínicos en el sistema nacional de salud (Real Decreto 1093/2010, de 3 de septiembre)

Reglamento de desarrollo de la ley orgánica de protección de datos de carácter personal (Real Decreto 1720/2007, de 21 de diciembre) (Antecedente RD 994/1999)

PÓgina web

Introduction to database design.  Enlla├ž

Portal de documentación sobre el Sistema de Salud de Cataluña.  Enlla├ž

Text electr˛nic

Norman M. Database Design Manual: using MySQL for Windows. [Recurs electrònic]. London [etc.]:  Springer Science & Business Media, 2004.
(Accessible a
http://link.springer.com/book/10.1007/b97536)
  Enlla├ž

Berner ES. Clinical Decision Support Systems. Theory and Practice. 3th ed. Springer; 2016.  Enlla├ž

Bankman IN. Handbook of medical image processing and analysis [Recurs electrònic]. 2nd ed. Amsterdam : Elsevier/Academic Press, 2009. 2nd ed.   Enlla├ž

  AccÚs amb autentificaciˇ UB: http://www.sciencedirect.com/science/book/9780123739049

Clinical informatics study guide [Recurs electrònic] : text and review. Cham, [Ger.] : Springer, [2016].  Enlla├ž

HORRIDGE, M., KNUBLAUCH, H., RECTOR, A., STEVENS, R., Wroe, Ch.:A Practical Guide To Building OWL Ontologies
Using Protege 4 and CO-ODE ToolsTools Edition 1.3. The University Of Manchester, 2011.

 

  Enlla├ž