Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Bizanci i Islam

Codi de l'assignatura: 364002

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Xavier Ballestin Navarro

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  PrÓctiques amb documents

No presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

33

Aprenentatge aut˛nom

63

 

 

Recomanacions

 

— Recórrer sense recança al cabal d’informació sobre Bizanci i islam en llengües estrangeres, des de les més usuals fins a les més minoritàries.

 

— Prendre especial cura amb el material gràfic i cartogràfic, on es fa difícil trobar mapes fiables i imatges contrastades.

 

— Adoptar una considerable prevenció envers totes les pàgines web del gènere .com i fixar l’atenció en pàgines .org, .net i .edu.

 

— Pel que pertoca als materials, la xarxa pot arribar a subministrar-ne una quantitat virtualment intractable. A fi de discriminar material, hom recomana recórrer als repositoris de dades i pàgines web següents, que de cap manera no esgoten el ventall de recursos a utilitzar:

 

www.academia.edu

www.archive.org

www.persee.fr

gallica.bnf.fr

www.doaks.org/library-archives/library

www.degruyter.com/view/j/byzs

http://www.oriold.uzh.ch/static/hegira.html - conversor de dates islàmiques i cristianes -

http://islamichistorycommons.org/mem/al-usur-al-wusta/current-issue/

diwan.hypotheses.org


Altres recomanacions

— No són necessaris coneixements d’àrab i grec, tot i que mai no faran nosa ni destorb.

— En la mesura que pugui, l’alumnat ha de provar d’evitar recórrer a l’avaluació única.

 

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

CE14 - Capacitat de plantejar temes d'anÓlisi i de reflexiˇ que puguin contribuir a reforšar el pensament crÝtic en el camp del coneixement hist˛ric i dels debats historiogrÓfics.

   -

CE6 - Capacitat d'aprofundir en diversos perÝodes hist˛rics.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherŔncia i significat a la informaciˇ recopilada a partir de la utilitzaciˇ dels recursos instrumentals de la hist˛ria. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informaciˇ. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visiˇ integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensiˇ i l'explicaciˇ dels fets hist˛rics.

   -

CE10 - ConsciŔncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels hist˛riques de les problemÓtiques actuals (sostenibilitat, globalitzaciˇ, drets humans, igualtat de gŔnere, cultura de la pau). Relaciˇ entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Desenvolupar una visió general de la història medieval de la conca Mediterrània tenint com a eixos principals, per un costat, l’Imperi Romà d’Orient —que serà conegut com a Imperi Bizantí— i, per l’altre, la implantació de l’islam, la seva expansió i el seu afermament.

— Desenvolupar el coneixement del món bizantí i del món musulmà en el rerefons de la seva dialèctica mútua, com també la seva relació amb les societats feudals de la cristiandat llatina.

 

Referits a habilitats, destreses

— Familiaritzar-se amb l’ampli ventall de fonts a l’abast (àrabs, perses, turques, gregues, eslaves) des d’una perspectiva global i multidisciplinària, que permetrà assolir la consecució del màxim d’informació històrica de diverses fonts.
— Concebre l’estratègia i la metodologia adients per plantejar i dur a terme una recerca de qualitat a partir dels problemes del registre històric específic de l’islam i de Bizanci, i assolir resultats.
— Contextualitzar el desenvolupament del món bizantí i del món musulmà, atenent tant a les particularitats de la seva evolució històrica com als trets comuns del canvi de civilitzacions.

 

 

Referits a actituds, valors i normes

— Aproximar-se al treball en grup com una estratègia que ha d’anar més enllà de la unió d’esforços individuals.
— Prendre consciència que la història de Bizanci i de l’islam ha estat plantejada des d’una perspectiva subsidiària, impregnada de colonialisme i eurocèntrica.
— Prendre consciència que la comprensió de la història bizantina i islàmica exigeix una assimilació, sempre difícil, d’un sistema de valors impregnat de religiositat i marcat per constrenyiments de caràcter material.

 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Del fundador d’una ciutat -Constantinoble- al profeta que vivia en una ciutat -Yathrib-Madina. De l’Imperi RomÓ d’Orient al BizantÝ i la predicaciˇ de l’islam

2. La supervivŔncia de Bizanci i l’afermament d’un poder islÓmic. ConstantÝ IV i ’Abd al-Malik b. Marwan: omeies de Damasc, abbÓssides de Bagdad i les dinasties heracliana i isÓurica

3. Islamitzaciˇ de la societat i divisiˇ de l’autoritat. L’apogeu del califat abbÓssida i les primeres escletxes en la unitat polÝtica de la comunitat musulmana: omeies de C˛rdova i fatimites. El lent i creixent redrešament polÝtic, cultural, econ˛mic i militar dels bizantins: de la dinastia amoriana a la dinastia maced˛nica

4. Croades, turcs selj˙cides i la divisiˇ de la cristiandat mediterrÓnia. L’agitada i llarga segona meitat del segle XI. Crisi polÝtica i proliferaciˇ dinÓstica a terres de l’islam. La dinastia dels Ducas, el redrešament ComnŔ i la malaguanyada dinastia dels └ngel: la presa de Constantinoble del 1204

5. El segle XIII o la cent˙ria del desastre: l’imperi llatÝ de Constantinoble, la destrucciˇ del califat de Bagdad pels mongols i la talassocrÓcia occidental a la MediterrÓnia. La recuperaciˇ: dels ayy˙bides als mamelucs, l’imperi de Nicea i la conversiˇ dels mongols a l’islam. La recuperaciˇ de Constantinoble i el califat del Caire

6. Islamitzaciˇ, divisiˇ, crisi i l’impacte de la pesta negra a Bizanci i a terres de l’islam. Timur el Coix i el seu efÝmer llegat i la dinastia dels Pale˛legs: la hist˛ria de Bizanci quan deixa de ser imperi

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la  UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius de les autoritats sanitàries en  cada moment en aspectes com ara capacitat màxima de les aules, restriccions de mobilitat per l’edifici i distanciament mínim entre l’alumnat.

 

Les activitats teòriques i les pràctiques es faran virtualment. Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equipament informàtic adient per a poder seguir i participar en les activitats no presencials, la qual cosa implica la necessitat de comptar amb directoris, eines i recursos, no necessàriament ni cars ni gravosos, per accedir a eines que no depenguin de l’entorn UB.


— La sessió telemàtica magistral, fonamentada en la lectura prèvia de material carregat a la xarxa.

— L’anàlisi de textos i de documents, individual i en grup

— El comentari tècnic específic de les fonts adients àrabs i bizantines, en què es dedicarà especial atenció a les especificitats de les dues tradicions històriques i als seus trets generals.

— El treball de grup en equips reduïts, que ha de ser peça clau per assolir la varietat i complexitat de coneixements assolible en aquesta matèria.

— Els treballs de caràcter pràctic s’ajustaran, sempre en el context sanitari i preventiu de la pandèmia, a la conjuntura específica de cada grup, a les possibilitats de fer visites i activitats relacionades amb una experiència directa de Bizanci i de l’islam i tindran com a fita preferent la concepció, preparació i elaboració del futur treball final de grau.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
— Les proves que es programin al llarg del curs acadèmic s’han de fer i trametre dins de termini, que s’haurà d’ajustar al marc sanitari i preventiu de la pandèmia i a les condicions tècniques i telemàtiques de l’accés a la xarxa..

— La correcció ortogràfica, sintàctica, de concordança i lèxica és una condició sine qua non per poder sotmetre a avaluació totes les proves.

— S’han de fer un total de dos treballs en equip i cadascun d’ells equival a un 30 % de la qualificació global; així doncs, aquest apartat equival a un 60 % del total qualificable.

— S’ha de dur a terme una activitat pràctica en grup que equival al 10 % de la qualificació global i es podrà desenvolupar presencial o telemàticament.

— S’ha de fer una prova escrita individual amb material de suport —apunts, llibres, articles de revista— i que equival a un 30 % de la puntuació global.

 

 

Avaluaciˇ ˙nica

— S’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-s’hi en el termini establert, seguint la normativa de la Facultat i atenent sempre a les condicions sanitàries i de prevenció de la pandèmia, així com les condicions tècniques d’accés de la xarxa telemàtica.

AIXÍ, DONCS, ES RECOMANA NO APURAR ELS TERMINIS

— S’ha de presentar un seguit variable de ressenyes crítiques, que es fixarà en el programa de l’assignatura a inici de curs, i que es complementarà amb una prova escrita amb material de suport, a saber, el text de les ressenyes i altre material que es fixarà discrecional ment.. La qualificació serà, en un 50%, les ressenyes, en l’altre 50%, la prova única..

Reavaluació

— No s’hi poden presentar els estudiants que vulguin apujar nota, però sí els suspesos i els no presentats.

— Es durà a terme una prova escrita sense material de suport el dia programat per la Facultat.

— La prova constitueix el 100 % de la qualificació.

— La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre, sempre que les condicions sanitàries i de prevenció de la pandèmica i les tècniques de xarxa telemàtica ho facin possible.